L’última paraula de Laura Borràs i el preu del pacte amb la fiscalia

El judici contra Laura Borràs quedarà avui vist per a sentència després de set sessions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què s’ha fet evident el pacte dels altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, amb la fiscalia per a fer una tenalla contra la presidenta suspesa del parlament. I avui es veurà en què es tradueix aquest canvi sobtat de guió que van fer Herrero i Pujol just tres dies abans que comencés el judici, després d’haver estat més de tres anys treballant conjuntament amb la defensa de Borràs. La darrera sessió del judici començarà amb les conclusions de cadascuna de les parts, i serà el moment en què la fiscalia dirà si manté la petició de sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació per a Borràs per prevaricació i falsedat de document públic; i si rebaixa la petició de condemna per a Isaías Herrero, que inicialment era la mateixa que la de Laura Borràs. Andreu Pujol, que també ha pactat amb la fiscalia, també podria veure reduïda la seva petició de condemna, que inicialment era de tres anys de presó i deu d’inhabilitació com a col·laborador necessari en les presumptes irregularitats de contractació quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El paper que han fet Marina Roig, advocada d’Herrero, i Àlex Solà, advocat d’Andreu Pujol, ha deixat ben clara la col·laboració d’aquests dos coacusats amb la fiscalia, a qui no han contradit en cap dels seus interrogatoris i que han tingut una presència molt discreta durant tot el judici. Les intervencions més destacades, fins i tot enceses, de Marina Roig han estat per a contradir les dures acusacions que Isabel Elbal i Gonzalo Boye els feien d’haver pactat d’esquena a ells amb la fiscalia i d’haver deixat Laura Borràs en una situació d’indefensió, cosa que els ha obligat a repensar a correcuita l’estratègia i maldar per trobar proves que els altres desconeguessin. Perquè d’ençà d’aquell moment, tot allò que havien compartit durant tres anys podia ser utilitzat contra Borràs, i no en defensa de Borràs.

Roig i Solà van reivindicar el seu dret de canviar d’estratègia, mentre Boye i Elbal demanaven al Col·legi d’Advocats la dispensa del secret professional per a poder esbombar les comunicacions i els documents compartits amb els altres dos advocats. La vulneració del dret de defensa ha estat un dels arguments esgrimits pels advocats de Borràs en aquest judici, però no pas l’únic. Dilluns s’hi va debatre l’informe pericial que hauria de desmuntar la principal prova incriminatòria contra Laura Borràs: els correus que va intercanviar amb Isaías Herrero a començament del 2013, quan feia poc que dirigia la ILC, tot indicant-li la manera de fraccionar en contractes menors els projectes que li encarregava per poder adjudicar-los-hi.

Una de les grans decisions que haurà de prendre el tribunal presidit per Jesús María Barrientos, ara que comença el procés de deliberació, és si accepta la polèmica pericial aportada per Boye i Elbal. El seu informe afirma que es va trencar la cadena de custòdia de les principals proves obtingudes per la policia, és a dir, el contingut dels tres discs durs decomissats a Isaías Herrero, entre l’escorcoll al seu domicili i el lliurament a l’autoritat judicial. Els guàrdies civils no van saber rebatre aquesta afirmació, perquè va quedar prou clar que ni els Mossos, primer, ni la Guàrdia Civil, després, no van aplicar correctament els preceptius segells de seguretat informàtics a les proves.

Per a Boye és una qüestió primordial, perquè si la prova amb què es va fonamentar tota la investigació contra Borràs queda invalidada pel trencament de la cadena de custòdia, tota la causa també hauria de caure. I per això Borràs ha impugnat tota la prova documental aportada per la fiscalia. Però si el tribunal no s’hi avé, si dóna per bones les proves obtingudes a casa d’Herrero, la fiscalia disposa dels correus com a prova incriminatòria que demostraria una premeditació i una concertació entre Borràs i Herrero per a fraccionar contractes; i aportarà la declaració d’Herrero mateix, que va incriminar Borràs tot afirmant que ell seguia les seves instruccions, que tot ho decidia i ho cuinava ella. I per reblar-ho, l’acusació també brandarà avui davant del tribunal les declaracions dels ex-funcionaris de la ILC Assumpta Pagespetit i Roger Espar, que van dir que havien avisat Borràs que es podia “infringir el marc legal” amb els contractes que es van fer, especialment el 2013, per adjudicar els projectes a Herrero; i que la intervenció de la Generalitat va fer igual en un informe del 2014.

Unes declaracions que Laura Borràs va sortir a desactivar en la seva declaració de dilluns, quan va defensar que la contractació no era pas il·legal, que, de fet, així li ho havia assegurat Assumpta Pagespetit, que era qui executava els expedients, perquè tot passava per les seves mans i no s’aprovava res sense la seva gestió. Avui Borràs tindrà el dret de la darrera paraula, abans Barrientos no pronunciï el “vist per a sentència”, i el farà servir. Segurament acabarà de reblar algunes de les qüestions que va perfilar en la seva declaració, com ara la persecució política, la investigació prospectiva contra ella que van dur a terme els Mossos i la Guàrdia Civil, el fet d’haver hagut de viure quatre anys amb el pes d’una possible acusació de malversació i frau, a més de la prevaricació i la falsedat documental que encara cuegen, amb les enormes penes de presó que podia significar. Borràs, en definitiva, denunciarà que ha estat víctima d’un altre cas de lawfare.