12.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.09.2025 - 21:45
En català –com en totes les llengües– tenim termes tan genuïns que són difícils de traduir. Pensem en expressions com Déu n’hi do o Això rai!, per exemple. O en mots tan versàtils com prou o plegar; o tan específics com aclucar, seny o esme…
Però encara podem anar més enllà: tenim recursos per a “fabricar” paraules d’aquesta mena, d’una manera prou fàcil: emprant uns sufixos (o prefixos) determinats.
Avui veurem deu mots amb el sufix -era, que converteix un verb en un nom i que significa ‘ganes de’. Ací els teniu:
- Quan algú té xerrera vol dir que té ganes de xerrar.
- Si ens ve plorera no cal que reprimim les ganes de plorar.
- Quan tenim badallera és que no podem aguantar els badalls.
- Avui teniu caminera? Doncs cap a caminar.
- Que un nen tingui juguera és la cosa més normal del món.
- En català la cantera són ganes de cantar.
- Si teniu ballera no us estigueu de ballar.
- Molts dies ens llevem amb pixera, oi?
- També –confessem-ho– alguna vegada hem patit per la caguera.
- I parlant de patir, no us ha passat mai que us ha vingut tossiguera al mig d’un concert?
Mirant el DIEC, n’hi podríem afegir més, com ara gratera, mengera, correguera, masteguera, riallera… I el diccionari Alcover-Moll ha recollit 164 mots que volen dir ‘ganes de’, la majoria construïts amb el sufix -era. N’hi ha de ben singulars, com ara barrinera (‘ganes de tenir acte sexual’), casanera (‘ganes de casar-se’), comprera (‘ganes de comprar’), critiquera (‘ganes de criticar’), discutiguera (‘ganes de discutir’), festegera (‘ganes de festejar’), mamera (‘ganes de mamar’)…
Que no es perdi aquest tresor tan genuí!
