“Lliurament controlat”: com van acabar les dades de l’ANC en mans de la policia espanyola

  • Un infiltrat dins els Mossos va orquestrar la topada amb la policia espanyola a la incineradora de TERSA, on es va requisar el document

VilaWeb
Redacció
22.05.2023 - 21:40

El matí del 26 d’octubre de 2017, el dia abans del ple que va aprovar la DUI, desenes de policies espanyols de la Unitat d’Intervenció (UIP) van baixar de les furgonetes d’antiavalots i es van desplegar a l’entrada de la incineradora de Sant Adrià del Besòs. No participaven en cap operació sobre el medi, ni anticorrupció. El seu objectiu era interceptar un altre comboi policíac, concretament dels Mossos d’Esquadra, que es dirigia a la planta a destruir documents, tal com marca el protocol de la policia catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Molt abans d’arribar a la incineradora, els agents dels Mossos es van adonar que passava alguna cosa estranya. Després d’abandonar el Complex Central d’Ègara, en una benzinera molt pròxima, una motocicleta va començar a seguir-los. Ells no ho sabien, però la policia espanyola es volia assegurar que les furgonetes i els documents acabaven a Sant Adrià del Besòs.

A la porta de la planta, amb els agents cara a cara, es va viure un dels moments més tensos de després del referèndum del Primer d’Octubre. L’estira-i-arrossa entre les dues policies es va fer etern, fins que els Mossos –amb la intervenció de la jutgessa Carmen Lamela, que feia poc que havia enviat a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez– van rebre l’ordre de lliurar les caixes que contenien centenars de documents, entre els quals un Excel amb les dades personals, inclosos els DNI, dels 53.000 socis de l’ANC, segons que ha avançat El Món.

Més tard, es va saber que l’operatiu, segons l’argot de l’espionatge, era un “lliurament controlat”. És a dir, quan un infiltrat no pot sostreure documentació tot sol, però pot alertar el servei per al qual treballa perquè sàpiga on és i com se’n pot apoderar. En aquest cas, el talp dels Mossos va preparar una de les caixes, en la qual es van incloure documents fabricats, i va avisar la policia espanyola.

El talp i els documents

Gairebé cinc mesos després del lliurament, el col·lectiu Guilleries va assenyalar-ne com a responsable l’intendent i aleshores número dos de la Comissaria General d’Informació, Miquel Just Medrano, que tenia molt bona sintonia i contactes amb la policia espanyola –havia estat inspector entre el 1997 i el 2006– i la Guàrdia Civil. El 2020, en el judici contra l’antiga cúpula del Departament d’Interior a l’Audiència espanyola, el comissari Juan Manuel Quintela va confirmar que tenien un talp dins la policia catalana, tot i que no el va identificar.

El contingut de la “caixa fabricada”, segons que va publicar el diari Público, no quadrava amb la documentació que els Mossos envien de manera rutinària a incinerar. Aparentment, els arxius havien estat escollits de manera curosa i abraçaven temàtiques i un arc temporal molt grans. “Com pot ser que, si destruïm material cada quatre o sis mesos, apareguin de cop i volta documents seleccionats del 2011 al 2017 i, a més, sense triturar”, deien fonts dels Mossos.

La premsa espanyola, després d’haver rebut les filtracions perceptives, va acusar els Mossos de voler destruir documents que els comprometien políticament, entre els quals la famosa “the nota“, que va publicar El Periódico sota la direcció d’Enric Hernández. Així mateix, es va dir que es volien eliminar arxius que incriminaven el major Josep Lluís Trapero i proves sobre la implicació del cos en l’1-O i sobre l’espionatge a polítics, entre més coses.

La jutgessa Lamela va ser la primera a abraonar-se sobre la documentació amb la intenció d’alimentar la persecució contra l’independentisme. Ara bé, el cas sobre el suposat espionatge va acabar en mans del jutjat número 22 de Barcelona, que el 2019 va arxivar la investigació. “Tota la informació s’ha obtingut amb mitjans legals, no hi ha cap intromissió en cap fitxer secret, no s’ha intervingut cap telèfon, no s’ha interceptat cap correspondència ni s’ha entrat a cap domicili”, deia la interlocutòria.

Entre la quinzena de querellants contra els Mossos, hi havia el periodista Albert Castillón i l’advocat José María Fuster Fabra, tots dos vinculats a Ciutadans; també l’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i alguns sindicalistes dels mateixos Mossos. Segons que va avançar El Món, Fabra intenta de mantenir viva la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

L’ANC estudia la filtració de dades

Contactada per VilaWeb, l’ANC assegura que estudia la filtració de les dades dels seus 53.000 socis –noms, documents d’identitat i correus electrònics– per decidir si emprèn cap acció legal. “És una vulneració flagrant i preocupant de drets dels membres de l’Assemblea”, diuen fonts de l’entitat. Ara per ara, els Mossos d’Esquadra no han donat cap explicació oficial de com van obtenir l’Excel amb aquesta informació.

Segons El Món, en la causa sobre l’espionatge, el comissari Manuel Castellví va declarar davant el jutge que l’arxiu va ser una troballa casual, quan un confident policíac va intentar de vendre informació a uns agents. Aquests agents es van negar a comprar-li-la, però li van trobar una targeta de memòria a la sabata que contenia 3.000 arxius, entre els quals les dades de l’ANC.

Què se n’ha fet de Medrano?

L’intendent Medrano va continuar com a número dos de Manuel Castellví a Informació fins a l’estiu del 2018, quan el conseller Miquel Buch va decidir d’apartar-lo d’acord amb la remodelació de la cúpula dels Mossos. El càrrec de sots-cap de la Comissaria General d’Informació el va assumir Eduard Sallent, que actualment és el comissari en cap.

Buch va recol·locar Medrano a la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat, on va exercir les seves funcions fins el 2021, quan va demanar una excedència i va fitxar com a alt càrrec de Núria Marín a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Allà és director dels Serveis de Seguretat, Convivència i Civisme i cobra 91.130,48 euros anuals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any