Les donasses ja són al diccionari de l’Institut

Aquest matí s’han fet públiques les darreres novetats del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), en la versió en línia. La llista que s’ha fet pública avui és la segona d’enguany. La primera es va incorporar el mes de maig.

En aquesta segona remesa del 2023 hi ha dotze mots incorporats i més de cent quaranta entrades modificades. Una de les dotze incorporacions és donassa, amb dos significats: el literal, ‘dona corpulenta, exuberant’ (Era una donassa imponent i severa), i el figurat, ‘dona, sobretot de l’època contemporània, significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’ (Aina Moll, una donassa que ha fet país).

És sorprenent que donassa encara no fos al diccionari oficial del IEC. Bé, mai no és tard quan arriba. Fins ara, les donasses les havíem de cercar al diccionari de la Gran Enciclopèdia (però només amb el significat literal), o bé a l’Alcover-Moll (si fa no fa igual), o bé al de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (ací només amb el significat figurat). Ara ja les tenim al DIEC, amb totes les accepcions.

I potser us encurioseix de saber quin és el masculí de donassa. Doncs és homenot, que fins ara només trobàvem al diccionari de l’Acadèmia Valenciana, amb aquest significat: ‘home que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica’. En canvi, el diccionari de l’Institut deia que homenot volia dir ‘home’, o bé ‘dona que mascleja’. Però avui ja hi tenim aquesta definició: ‘Home, sobretot de l’època contemporània, significat per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica’. Joan Fuster fou sens dubte un homenot valencià del segle XX. (I Josep Pla, amb el cigarret caragolat a la boca, fa que sí amb el cap.)

Parlant d’homenots, potser us ha vingut aquella facècia que diu que hi ha homes, homenets i cagamandúrries. Ara que ja hi tenim les donasses i els homenots, potser fóra hora que el DIEC acollís els cagamandúrries. El DNV ja registra cagabandúrries –probablement més etimològic–: ‘home covard, sense valor ni decisió’. Vejam si el DIEC l’incorpora aviat.

Els altres termes nous: mots cultes i populars

La resta de mots afegits al DIEC són, per una banda, mots populars i, per una altra, mots moderns, que designen conceptes nous.

Entre els primers, hi ha betlem, que segons el DIEC és un sinònim secundari de pessebre, tot i que caldria escatir quin és més genuí. Si voleu saber la història dels mots betlem, pessebre i pesebre, podeu llegir l’explicació que en fa el diccionari Alcover-Moll.

Un altre mot popular és embolicat, amb el significat de ‘confús o complicat’, juntament amb el sinònim embullat. I, finalment, tarat, tant amb el significat literal (‘afectat d’una tara’), com amb el figurat (‘que pateix un trastorn mental, dit despectivament’).

Quant a mots referits a conceptes nous, hi ha botulisme, que designa una classe d’intoxicació; gentrificació i gentrificar, per a referir-se a la transformació urbanística que expulsa la població autòctona –amb poc poder econòmic– dels barris; i també sordcec i sordceguesa.

Entremig, hi ha dos derivats que mereixen entrada pròpia al diccionari: reelaborar i reelaboració.

Més de cent quaranta entrades modificades

Com sempre que l’Institut fa canvis en el diccionari, el capítol més voluminós és el de les modificacions, que aquesta vegada afecten cent quaranta-tres entrades. N’hi ha que són molt poc remarcables (un exemple afegit, una definició una mica retocada, etc.). Però n’hi ha d’importants de debò.

En aquesta modificació s’admeten tot un seguit de locucions i construccions com ara a continuació, atac de cor, en teoria, ésser un cas (hi havia sols ésser un cas com un cabàs), més del compte, per compte d’altri, per compte propi, per duplicat, per triplicat, pots comptar!, regirar l’estómac, una cosa de no dir i xec en blanc (ús literal i ús figurat).

I encara se n’hi podrien afegir algunes unes quantes més de ben genuïnes, com ara fer-s’ho venir bé, fer-s’ho mirar, de pedra picada, tant li fa (o tant hi fa)…

S’hi incorpora la definició de primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena per a referir-se a les marxes dels vehicles (amb l’afegitó de marxa enrere); o bé l’accepció tècnica de configurar (un ordinador, per exemple), tot i que encara no s’admet –amb aquest significat– configuració; o l’ús figurat de corcar (L’enveja el corca).

El diccionari també estrena el significat meteorològic d’esclafit i l’ús figurat d’hermetisme i hermètic. A més, tenen subentrada pròpia llengua de signes i fins i tot llengua de signes catalana; i s’hi incorporen signant i signat també per a referir-se a aquest àmbit.

S’admet també col·locar-se amb el significat de ‘drogar-se’ o ‘engatar-se’, probablement un castellanisme, atès que en les llengües de l’entorn es fan servir mots diferents (francès, se defoncer, italià, farsi). Així mateix, de l’‘ordi germinat artificialment’, fins ara se’n deixa preferentment malt (un anglicisme compartit amb el francès malt i amb l’italià malto) i ara es dóna preferència a malta (com el castellà).

En l’apartat d’inclusivitat, hi ha canvis com ara el de marit, que deixa d’ésser un ‘home casat respecte a la seva muller’ i passa a ésser un ‘home casat respecte al seu cònjuge’, amb aquest exemple: Joan, que no em presentes el teu marit? Això mateix passa amb muller.

En aquest mateix àmbit inclusiu, trobem un canvi curiós en un exemple del verb col·locar: on deia S’ha col·locat de caixera en un banc, ara diu S’ha col·locat de caixer en un supermercat.

Per una altra banda, en les interjeccions home! i dona! s’hi ha introduït el matís “conciliador” (No, home, no! No ho faré!).

D’ara endavant, la lletra B, la podrem anomenar be, com fins ara, o be alta. La ‘persona que es dedica a la publicitat’ ara és un publicista i, secundàriament, un publicitari. I una sigla ja no és tan sols cadascuna de les inicials d’un o més mots usades com a abreviació, sinó també el ‘mot format per les lletres inicials d’un sintagma o un compost’.

Més canvis. El diccionari dóna prioritat a discapacitat (nom i adjectiu), en compte de minusvalidesa i minusvàlid, que manté com a termes secundaris. ‘Establir-se en un habitatge sense consentiment del propietari’ ja es pot dir oficialment ocupar. I, finalment, s’accepta penetrar quan vol dir ‘introduir el penis dins la vagina o l’anus (d’algú)’.

Jugueu amb els mots nous en els jocs de VilaWeb

Durant aquesta setmana, en els tres jocs de VilaWeb hi sortiran els trenta mots incorporats en el DIEC enguany. Això vol dir que tant al Paraulògic, com al Mot-li com als Minimots hi trobareu les paraules que hem esmentat al començament d’aquest article i també algunes de les que es van afegir al diccionari de l’Institut el mes de maig proppassat.