Els nutricionistes anomenem «dietes de calaix» aquells fulls que es tenen en moltes consultes mèdiques, sense corregir ni actualitzar des de fa anys i que es reparteixen sense gaire criteri: si necessites perdre pes, la de 1.200 kcal; si tens el colesterol alt, la baixa en greixos; si tens anèmia, la que aconsella fetge i molta carn vermella; si tens un nadó que volta els sis mesos, la desfasada fotocòpia d’introducció d’aliments… I així tot. He arribat a veure «dietes de calaix» que eren una fotocòpia d’un document escrit a màquina! De quan devia ser? Dels vuitanta? M’estimo més no saber-ho.
I no us penseu que això només passa en atenció primària. No. En atenció especialitzada i hospitalària passa exactament el mateix. Fins i tot en consultes d’endocrinologia es donen «dietes de calaix». Tots els nutricionistes hem vist dietes per a persones amb diabetis que prohibeixen el plàtan o el raïm i limiten els llegums mentre que aconsellen esmorzar quatre galetes maria. O fulles de dieta per «abaixar el colesterol» on es desaconsella l’alvocat i es limita la fruita seca, però es recomana pa blanc en tots els àpats, i vi. I les galetes, és clar, que no n’hi faltin. O l’Aquarius i el pernil dolç per la gastroenteritis. O les farinetes industrials per als nens.
I això amb pacients que porten una alimentació tradicional. No us vull ni parlar del que passa quan el pacient és, per exemple, vegetarià.
«Tots els nutricionistes hem vist dietes per a persones amb diabetis que prohibeixen el plàtan o el raïm mentre que aconsellen esmorzar quatre galetes maria»
Per què no hi ha materials actualitzats? Doncs per motius diversos: el principal de tots és que el professional sanitari que hauria d’elaborar, adaptar, lliurar i fer el seguiment d’aquestes pautes no existeix en atenció primària ni pediàtrica, i la seva presencia és purament anecdòtica en atenció hospitalària. De segur que ja heu endevinat que parlem del dietista-nutricionista i del tècnic superior en dietètica.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
