Les declaracions catalanòfobes de Paula Añó després del seu nomenament

La nova secretària de Cultura del País Valencià, Paula Añó Santiago, va fer el salt a la fama durant les protestes per la sentència del procés, l’any 2019, després de criticar amb duresa els CDR a El programa de Ana Rosa de Telecinco. Avui, poc després d’haver estat nomenada número dos del conseller Vicente Barrera (Vox), l’advocada ha aprofitat l’ocasió del seu nomenament per tornar a disparar contra l’independentisme amb un seguit de declaracions catalanòfobes publicades a El País.

Añó, que ha militat tant al PP com a Valents, ha exercit també com a directora del Centro Libre de Arte y Cultura, una organització amb seu a Barcelona que ha definit com a “pota important per a contrarestar el discurs nacionalista des del món de la cultura, un element de llibertat i de trobada contra l’independentisme i el populisme d’esquerra”.

L’advocada –que va presentar-se pel PP en les eleccions al Parlament del 2021, sense arribar a ser elegida– ha disputat al diari madrileny que Vox, la formació que l’ha escollit al seu nou càrrec, sigui d’ultradreta. “Caldria preguntar-se què és la ultradreta. Per a mi són Esquerra Republicana i Junts“, diu Añó, que juntament amb el seu marit és propietària d’una empresa nàutica a Barcelona.

Sobre la unitat de la llengua, un dels temes recurrents de Vox al País Valencià (la formació defensa, contra el consens científic, que el valencià és una llengua diferent del català), l’advocada s’ha mostrat tant o més taxativa. “El valencià és el valencià i el català és el català, i jo parlo valencià”, ha etzibat. I ha afegit: “Soc defensora de la llibertat de llengües, encara que els temes lingüístics són competència de la conselleria d’Educació. M’agrada la poesia en català, la literatura en valencià, llegir en espanyol. La llengua està per a entendre’ns i 47 milions d’espanyols parlen l’espanyol, que és una koiné. És absurd no fer-la servir“.

Tot seguit, Añó ha recordat que fou una de les impulsores de la iniciativa –no reeixida– perquè se li concedís el Premi Princesa d’Astúries a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), l’entitat ultraespanyolista que en els darrers anys s’ha establert com un dels grans pilars socials i jurídics contra el model d’escola en català.

Tot i haver nascut a València i ser valenciana d’origen, l’advocada –que fa anys que viu a Barcelona– ha desenvolupat la seva activitat professional i política al Principat i, si més no fins avui, era una figura desconeguda a la societat civil del País Valencià, fins al punt que la portaveu de l’executiu, Ruth Merino, ha confessat no saber qui era Añó. Com a mostra dels seus vincles amb el País Valencià, la nota de premsa del seu nomenament menciona que, com a estudiant universitària, Añó va treballar d’hostessa a la llotja VIP de Mestalla, el camp del València CF.