Les 5 perles de les 10 en 2 minuts

VilaWeb
Redacció
30.12.2015 - 21:45
Actualització: 30.12.2015 - 22:39

1a perla. Les imatges falses més virals del 2015: La BBC ha publicat un recull de les imatges i vídeos falsos que s’han fet més virals el 2015. En moments de gran tensió informativa sobre esdeveniments de ressò mundial i sovint tràgics, com el terratrèmol del Nepal, els atemptats gihadistes de París i la crisi de refugiats a Europa, per YouTube, Twitter i la resta de xarxes socials han circulat no pas poques imatges virals d’allò més colpidores, però de fonts no contrastades, que han resultat ésser falses. Algunes també han estat reproduïdes per mitjans de comunicació, que han contribuït a escampar-les encara més.

En la selecció de la BBC hi ha una fotografia vinculada erròniament al terratrèmol nepalès del mes d’abril, però que es corresponia de fet a dos nens fotografiats per Na-Son Nguyen en un petit poble del Vietnam el 2007. De la mateixa manera, un dels vídeos més compartits a YouTube va ser el d’una piscina durant el mateix terratrèmol, que va resultar ésser del 2010.

La crisi dels refugiats també ha deixat algunes imatges falses. La història d’un senegalès que explicava el seu camí fins a l’estat espanyol a Instagram també es va acabar desemmascarant: era una campanya per a promoure el festival Getxophoto, al País Basc.

El grup Estat Islàmic (ISIS), que tant utilitza les xarxes per comunicar-se i difondre propaganda gihadista, també ha estat protagonista d’algun dels errors més colossals de l’any. Dues fotografies d’un mateix home van començar a córrer per Facebook, on era identificat com a membre d’ISIS que s’havia desplaçat com a refugiat a Macedònia. L’home que ho va penjar a la xarxa va haver de disculpar-se quan es va descobrir que no havia estat gihadista, sinó un comandant de les tropes opositores al règim del president sirià Baixar al-Assad.

Els atemptats del 13 de novembre a París també apareixen al recull de la BBC: amb una fotografia d’un concert d’Eagles of Death Metal, el grup que actuava a la sala Bataclan, en què es veia un munt de gent ballant i que era de fet d’un concert anterior; i una altra dels carrers absolutament deserts de París, que també va resultar ésser falsa i part del projecte de dos artistes, Silent World.


2a perla. Un any 2015 ple de coses bones cada dia. És tradició per Cap d’Any als mitjans de comunicació de fer repàs dels dotze mesos que deixem enrere. Normalment se’n destaquen les notícies més importants, els avenços tecnològics i científics, les millors imatges…

No és tan habitual, ni de bon tros, això que ha fet la publicació nord-americana Slate a ‘The Year of Good Things‘: de cada dia de l’any passat, n’ha seleccionat una notícia positiva, i les ha aplegades totes en una mena de calendari de ‘les coses bones del 2015’.

Clicant al damunt de cada dia descobrireu, com asseguren els redactors de Slate, notícies i històries que susciten ‘agraïment, optimisme, inspiració i sorpresa’.


3a perla. Diomedes: dues illes a tocar, però separades per vint-i-una hora i el teló d’acer. Com cada 31 de desembre, avui toca acomiadar-se de l’any que deixem enrere i rebre’n un de nou. És clar, el canvi no arriba al mateix temps a tot el planeta, sinó que cada país fa les celebracions de Cap d’Any segons el fus horari que s’hi apliqui, sempre amb la referència del meridià 180, que recorre el Pacífic de nord a sud. Els territoris més propers a aquest meridià són els primers i els últims de celebrar l’entrada de l’any, segons a quina banda es trobin d’aquesta línia internacional establerta per a canviar de data.

I un dels casos més curiosos en relació amb aquest meridià 180 és sens dubte el de les minúscules illes Diomedes, a l’estret de Bering. Entre la Diomedes Gran i la Diomedes Petita amb prou feines si hi ha quatre quilòmetres de separació geogràfica, però políticament i sobretot temporalment hi ha un abisme: la primera pertany a Rússia i la segona, als Estats Units; i la línia internacional de canvi de data, a mig camí entre totes dues, les separa vint-i-una hora.

Així, avui quan a l’illa petita els poc més de cent setanta inuits que l’habiten celebrin l’entrada d’any, a la grossa –menys de quatre quilòmetres a ponent– el personal de l’estació meteorològica i militar que de tant en tant hi resideix encara haurà d’esperar quasi tot un dia per a començar la festa.

De fet, aquesta peculiaritat geopolítica (i un dels fronts més desconeguts del teló d’acer durant la Guerra Freda) ha fet que de vegades aquestes illes siguin anomenades Ahir i Demà.

Cal recordar que fins el 1867 el territori d’Alaska pertanyia a la Rússia tsarista: aquell any el govern dels EUA va arribar a un acord per a comprar per 7,2 milions de dòlars aquelles terres habitades tradicionalment pel poble inuit, que anomena les illes Noonarbook (la gran) i Ignalook (la petita).


4a perla. Un ocell de ferro volador. Uns enginyers han dissenyat un increïble robot-ocell que quan vola reprodueix de manera quasi perfecta el moviment de les ales d’un ocell de debò.

Vegeu el vídeo:

#SmartBird #RoboticBird #Festo #EngineeringIncredible Robotic Bird Smart .. Hats off to engineers

Posted by Giridhar Talla on dilluns, 16 / novembre / 2015


5a. perla: Els cinc vídeos més vists el 2015 a VilaWeb: 

1) Rajoy: ‘I l’europea?’ (22-9-2015)
En plena campanya electoral del 27-S, el president del govern espanyol va ser incapaç d’argumentar per què els catalans deixarien de ser ciutadans europeus en cas d’independència de Catalunya. Una simple pregunta del periodista Carlos Alsina que l’entrevistava a Onda Cero el va deixar desarmat. Vegeu aquest fragment de vídeo

2) Enamorats fins al moll de l’os (4-3-2015)
Un vídeo de l’organització no governamental nord-americana Ad Council, que lluita per sensibilitzar sobre la discriminació, va esdevenir viral. El dia de Sant Valentí d’enguany l’entitat va instal·lar una pantalla gegant de raigs X enmig d’una avinguda de Santa Mònica, a Califòrnia. Els espectadors hi podien veure els esquelets dels qui hi havia darrere, gent que s’abraçava o ballava. L’objectiu va ser mostrar com els esquelets eren exactament iguals, independentment del sexe, l’ètnia, l’orientació religiosa o l’orientació sexual. Amb el títol ‘L’amor no té etiquetes’, el vídeo convida a reflexionar sobre els prejudicis que es manifesten gairebé inconscientment, cosa que fa que algunes persones se sentin discriminades. Heus ací el vídeo de la campanya:

3) Rita Barberá es mofa de les víctimes del metro des del balcó (4-3-2015)
Les Falles del 2015 no seran recordades pas com les més plàcides de la vida política de Rita Barberá. La batllessa de València va començar les festes amb un discurs incoherent i ple d’equivocacions en la Crida. L’ensopegada va esdevenir un fenomen a les xarxes i se’n van fer cançons, cartells i acudits de tota mena. Per si no n’hagués tingut prou, una altra actuació seva des del balcó de l’ajuntament va tornar a aixecar polèmica. En una mascletada, Barberá va respondre amb un gest burleta a les protestes del moviment Intifalla, que recordava les víctimes de l’accident del metro i denunciava que, al cap de més de vuit anys, encara ningú no n’hagués assumit la responsabilitat. Barberá va fer ‘pam i pipa’ a la gent que protestava amb targetes vermelles davant el balcó. Podeu veure’n les imatges a continuació:

4) Un vídeo que desmunta Ciutadans esdevé viral (5-5-2015)
L’usuari de les xarxes socials RaGLaN –productor de vídeos de crítica política– va penjar un vídeo titulat ‘Desmuntant Ciutadans’, que posa en dubte que la formació d’Albert Rivera sigui una proposta d’esquerres, regeneradora i propera a la gent. En definitiva, fa paleses les incoherències de Ciutadans, que tenia molt bons pronòstics a les enquestes electorals. El vídeo, que dura setze minuts, el van veure prop de dos milions i mig d’usuaris en menys d’una setmana. Vegeu-lo a continuació:

5) David Fernàndez trinxa els arguments de Marhuenda, Chacón i Anna Grau a La Sexta (14-9-2015)
L’ex-diputat de la CUP David Fernàndez va intervenir en plena campanya electoral del 27-S en la tertúlia del programa ‘Al rojo vivo’ de La Sexta, al costat de l’ex-ministra de Defensa espanyola, la socialista Carme Chacón; el director de La Razón, Paco Marhuenda; i la periodista Anna Grau. Fernàndez va defensar la legitimitat del procés d’independència de les crítiques dels contertulians. I va començar criticant les referències de Pablo Iglesias als catalans d’origen andalús:

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any