L’Església Catòlica va trigar una mica més de 350 anys a reconèixer l’error que havia comès amb Galileu, en condemnar-lo per considerar que la Terra es movia al voltant del Sol. I és que la institució que regeix el cristianisme acostuma a ser una mica poc inclinada a les innovacions de qualsevol mena. No obstant això, amb l’arribada de l’era digital, les autoritats catòliques han sabut entendre el potencial de les xarxes per a estendre el seu missatge.

A internet, el cristianisme es pot trobar en tants formats com tipus de creients existeixen. Un dels elements més importants són els portals informatius. Aquestes plataformes es dediquen a transmetre l’actualitat cristiana, posant especial èmfasi en l’agenda del Papa i de les autoritats eclesiàstiques locals. Però també són molt actives a generar opinió sobre les polítiques que puguin entrar en conflicte amb la doctrina catòlica, així com difondre històries personals de superació cristiana.

Però el cristianisme digital també és conscient del potencial de les xarxes socials i la captació de seguidors. L’any 2012, el Papa Francesc es va unir a Twitter, des d’on envia missatges d’inspiració als seus més de 40 milions de seguidors. Una altra xarxa social molt popular entre creients és Instagram, on els influencers catòlics demostren que la selfie no és incompatible amb la humilitat cristiana.

A més, existeixen múltiples plataformes i apps que ofereixen tota classe de serveis religiosos a aquell fidel que els necessiti sense moure’s de casa. El cristianisme se suma a l’onada de les noves tecnologies, en el que es podria denominar una evangelització 3.0.

Els mitjans, eina de difusió tradicional

El portal informatiu Religión en Libertad, amb seu a Madrid, es defineix com un mitjà d’evangelització digital. El seu director Álex Rosal explica que “intentem que hi hagi un màxim de dues notícies negatives al dia, perquè la gent està ja saturada de notícies negatives. Per a nosaltres és molt important comptar testimoniatges de superació. Històries que demostren que sempre es pot seguir endavant amb l’ajuda de Déu”.

El seu públic, admet, està sobretot format per catequistes, professors de religió, rectors i el que ell denomina “avi jove” (persones que ronden la seixantena i tenen accés a internet). Sobre l’origen dels seus lectors, el 75% són hispanoamericans, per la qual cosa l’Álex intenta que els seus redactors transmetin la realitat espanyola de manera que es pugui comprendre: “Jo els dic als meus becaris: tu escriu perquè t’entengui una catequista peruana de 45 anys”.

Sobre si l’església està conscienciada del potencial de les eines digitals, Álex diferència: “Hi ha dues generacions, la que coneix el potencial i l’usa, i l’altra generació, gent més gran que pensa que és opcional”. Aquesta generació més gran està formada per alts càrrecs eclesiàstics, sobretot, majors de 65 anys que encara veuen el mitjà digital amb recel i que deleguen les seves accions digitals en algú que els faci “les coses d’internet”. Però segons Álex, “la immensa majoria dels capellans i evangelitzadors ho tenen clar”.

Actualment, a la xarxa hi ha una considerable presència de pàgines religioses. La desinformació religiosa, sobretot orientada als aspectes polítics és alarmant. Davant això, Rosal declara que “hi ha entitats que es dediquen a això específicament. Hi ha associacions d’ateus combatius i militants que es dediquen a tenir webs de mems, sobretot, molt grollers, molt insultants. Qualsevol cosa que enxampen, la posen a circular”. No obstant això, aclareix, que aquesta activitat no pot fer ombra als grans mitjans de comunicació religiosos.

Les xarxes socials, les grans protagonistes

Deixant de banda els mitjans de comunicació tradicionals, les xarxes socials es postulen com la gran eina de difusió del segle XXI. Així doncs, tothom és lliure de publicar el que vulgui al núvol, sempre tenint en compte els termes i les condicions d’ús de cada plataforma digital en concret. Per aquesta mateixa raó, és relativament fàcil crear tendències i difondre una ideologia en concret.

Així ho fa la Rosa Pich, una instagrammer que, a més, ha escrit un llibre. En aquest, anomenat “Com ser feliç amb 1, 2, 3…fills?”, la barcelonina parla sobre com és la seva vida sent mare d’una família nombrosa, atès que actualment té 15 fills. Però Pich és molt més que això, i és que utilitza les xarxes socials per “difondre la felicitat”, però també per parlar dels dies dolents que tothom té. “De cara a les xarxes socials” afirma “no sóc una persona i de cara a la meva vida privada en sóc una altra, la persona és una”. Per tant, la clau del seu èxit està en mostrar-se tal com és. El fet de no centrar-se únicament en difondre un ideal de vida cristià fa que, segons les seves paraules, la segueixin “dones de tot tipus” que veuen en ella “un model real a seguir”.

Qui també és un model a seguir pels integrants de l’Església Catòlica és el Papa de Roma. Aquests últims anys, el Pontífex ha estat més actiu que mai a Twitter i, darrerament, ha estat tendència per una piulada. En aquesta, s’inseria el fragment d’un discurs que havia pronunciat a la Jornada Mundial de la Joventut 2019, que enguany s’ha celebrat a Panamà. El més impactant de la piulada, però, és el fet que es refereixi a la Verge Maria com a “influencer”, fet que fa palès la necessitat que té l’Església de crear i consolidar models de conducta a través de les xarxes socials.

 

De la mateixa manera, el fet que el cap de l’Església Catòlica sigui tan actiu a les xarxes socials (especialment a Twitter i Instagram) diu molt de la posició de la institució al respecte. Així doncs, el Papa té comptes de Twitter en diversos idiomes, per tal d’arribar als catòlics d’arreu del món.

Les pàgines web, ancorades al passat

Un món no tan aparentment allunyat de les xarxes socials és el dels llocs web. Allà també es teixeixen grans comunitats cristianes, especialment actives en els països que integren l’Amèrica Central i Sud-Amèrica. Tot i que hi ha una gran varietat de llocs web, amb funcionalitats tan diverses com encendre una espelma o contractar una missa, en destaca Catholicos Online, una plataforma creada per la família Bellido-Durán amb la missió de propagar la fe cristiana.

No obstant això, hi ha alguna cosa en aquestes pàgines web que ens transporta al passat. Malgrat voler ’informar sobre la religió i arribar al màxim públic possible, la plataforma pot arribar a semblar antiquada, atès que la distribució dels elements, els colors i la maquetació ens recorda als inicis d’Internet.

En qualsevol cas, i sigui el format què sigui, el cristianisme ha descobert en internet una nova forma d’evangelitzar. Encara que cap representant de l’Església ha volgut participar d’aquest reportatge, és evident que l’agenda digital ja forma part de la institució. Així, els nous missioners encarregats de difondre el missatge cristià ja no necessiten desplaçar-se per llocs recòndits del món. Simplement, davant d’una pantalla, la religió cristiana té l’oportunitat de guanyar fidels amb tan sols uns clics.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb