L’Assemblea de Representants, un instrument per a la revolució democràtica

Crec que el CxR ha estat molt mal gestionat fins ara. El que ha fet, o millor el que no ha fet, no era per engrescar ningú. L’han tingut al congelador mesos i mesos. I així no és estrany que no arribem a cent mil inscrits

Està molt clar que el Consell per la República és un instrument polític diferent. Molt diferent dels que funcionen a l’Estat Espanyol. Això requerirà temps, per a entendre-ho. Però si una cosa està clara a hores d’ara, és que els instruments de l’Estat Espanyol no ens ajudaran ni poc ni gens a arribar enlloc. Ni a la independència ni tan sols a deixar les coses com estaven. De manera que la única cosa sensata que es pot fer ara com ara és inscriure’s. És la millor manera d’empènyer en la bona direcció. Sembla un instrument en el què les persones tindran molt més protagonisme que en això de la “democràcia representativa que nos hemos dado”. I això és engrescador.

Estic completament d’acord.
De fet, fa un temps ja vaig fer una proposta -entre d’altres- en aquesta línia. També ho vaig enviar a l’ACN, sense rebre cap resposta. Però, esclar, estaven molt enfeinats per enviar un “rebut” a un membre que proposa alguna idea.

En fi. tot això passava el 2014:
https://blocs.mesvilaweb.cat/jaumevall/wp-admin/post.php?post=261721&action=edit

Si es veuen fets i no paraules, la gent s’apuntarà. Molts dels que ara hi som hem fet un acta de fe.

El gran misteri del procés català d’ independència, és aquesta reticència de la gent, a confiar en la que sempre m’ ha semblat l’ eina més poderosa que podem crear. Però ens haurem d’ explicar bé, perquè la gent només es fa membre d’ una entitat, institució o associació si sap perfectament què farà i per a què servirà. Molta gent no ho entén. I ER està dient a les xarxes que això no serà res ni tindrà legitimitat perquè no hi serán tots els catalans registrats i que una institució d’ Estat q t’ Hi has de registrar no és tal!! És molt fort això d’ aquesta secta.

EL CONSELL PER LA REPÚBLICA ES L’ELEMENT INDISPESABLE PER LA REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA.

Quan es va crear, no tothom ho va entendre prou bé i per això no hem arribat ni a cent mil els que ens hi vam inscriure immediatament i ha trigat tant a posar-se en funcionament.

Com cal és un orgue tranversal i té una organització perfecte que no permet als partits posar-hi cullerada. Ni el propi MHP Puigdemont, te garantida la presidència del Consell, encara que tot fa pensar que, independentment dels partits, serà el president per votació nominal.

El fet que tan una part de l’assemblea com la totalitat d’ERC hi hagin posat tantes traves, demostra que és el camí correcte. Si els que enganyosament es fan dir independentistes i no ho son, encara que la premsa (inclosa Vilaweb) els hi segueixi la beta, ho deixa clar.

Els que ja en som membres, hem de fer un esforç sobrehumà per explicar als altres la importància del Consell de forma clara i concisa.

No tinc més que satisfacció en saber el que ens han anat informant, cam està anant i com s’ha tirat endavant. En temps tant difícils fer quallar una iniciativa com el CxR és tota una injecció de perspectiva. M’acomiado a descansar emocionat perquè anem endavant, sense perdre el pas, amb iniciatives que superaran la basarda partitocràtica on volen, i malden, que hi seguim. Fora capelletes, capellans i capellanets de la política de baixa estofa, de vol gallinaci. Moltes gràcies a totes i a tots els que feu, fem, possible noves eines de País. Salut!.

Només un rertret:

Quan el MHP Puigdemont, insisteix a dir que vol negociar, no l’hi veig trellat. Potser siga un “recurs retòric”…de cara al món, especialment la U.E.

Però, per un pas més de maduració, és imprescindible fer memòria d’aquells que ens ignoren o ens van enganyar.

Recordem-nos-en d’aquella telefonada “in extremis” d’En Tusk i l’enganyifa d’Urkullu.

És urgent funcionar com a “estat constituent”, si més no implementar “virtualment i digital” la República. Per això cal tindre tot “l’instrumental” virtual generat.

Un “Diari Oficial de la República Catalana” (DORC) que vaja implementant el “Cos Jurídico-Legal”.

El dia 14 de Febrer si els partits neoautonomistes i filocolonialistes (PSC-PSOE, Comuns, C’s, PPC, VOX, Partido Comunista de los Pueblos de España, i altres paranoies, etc) sumen un percentatge inferior al 50 % es pública virtualment l’Aixement de la Suspensió de la Declaració d’Independència.

La qual cosa suposa un trànsit i transferència entre el mitjà colonitzat de la Generalitat actual (DOGC) i el D.O.R.C.

Diari de la República que cal que estiga permanentment actualitzat en Català per a lectora de propis i en Anglès (“For everybody can read it” parafrasejant la diabòlica reglotada agra que emeten els colonialistes españols. Però ara sí, i de debò).

El que s transfereix és la legalitat mitjançant les persones electes exiliades.

Anar omplint de continguts aquest DORC suposa el mateix que pegar-li la volta al rellotge d’arena, que, de mica en mica, els granets van passant d’un hemisferi a l’altre, sense pressa ni deturador creant-hi, així, dues legalitats paral·leles que els ciutadans des de l’interior colonitzat vagen assumint paulatinament.

Josep Blesa (València)

L’editorial d’avui m’ha agradat, posa en valor els esforços que es fan per assolir la independència i assenyala els que no estàn per la feina: ERC. Em sap greu per qui encara els fa confiança, però cadascú és lliure de votar el què li plagui. Per part meva, molta confiança anb el CxRep i farem una bona feina. Pels que opinen que no es fa res, explicar-los que una estrella comensa sent un núvol de gas i pols ben fosc, però quan arriba a una massa crítica comença la reacció de fusió i l’estel comença a brillar. Visca Catalunya Lliure !!*!!

Em sembla il·lusionant la idea. Jo em vaig apuntar al CxR però veig que va quedar aturat. Calen iniciatives noves i engrescadores fora de l’abast de l’Estat espanyol. Trobo perfecte que també quedi fora de l’abast dels partits polítics perquè la seva lluita ho ha fet anar el procés pel pedregar.

Crec que el fet que alguns dirigents d’ERC hagin decidit boicotejar la reunió del CxR revela la seva estratègia. ERC creu només en la via del pacte amb l’estat espanyol i li estorba la via unilateral si té força. Fa tot el possible per a reforçar la possibilitat de la via pactada amb l’estat i afeblir la via unilateral, ja que una disminueix la possibilitat de l’altra en la concepció d’ERC. Sí creguessin que la confrontació desemboca ràpidament en la negociació, li farien suport. Però els urgeix més rescatar els seus liders. Volen d’escalar i pactar. Així s’entén més que afebleixin totes les organitzacions independentistes transversals unilateralistes i estabilitzen el que consideren un govern espanyol més procliu a pactar. Mireu el que han fet des que Junqueras es van entregar. Tot va en aquesta direcció. D’altra banda l’argument que han utilitzat per no assistir a la reunió és també il·lustrador si anar a la reunió era electoralismes de Jxcat no anar a la reunió era més electoral per ERC. Lògica elemental que no han sabut dissimular. La qüestió doncs, ja és ben clara, es tracta de reforçar la via del pacte amb l’estat espanyol i afeblir la via unilateral. El candidat Pere Aragonès ja fa uns mesos que va pregonar obertament que calia abandonar la via unilateral. Fa poques setmanes, però, Junqueras es va reafirmar que no es podia abandonar mai la via unilateral. Sembla, però, que de moment deuen creure que per a què avanci la via del pacte amb l’estat han d’afeblir i desactivar, ni que sigui temporalment la via de la confrontació democràtica, la via unilateral. Trobo que és legítim que ho fassin si ho diuen obertament, si no, no són honestos. Que uns i altres siguin clars en la seva estratègia i deixin de jugar amb el moviment independentista. Trobo que molts d’ells ja haurien d’haver dimitit de la direcció política per dir unes coses i fer les contràries, i per manca d’autocrítica. Fan sentir vergonya i pena, i certa ràbia quan a sobre fanfarronegen.

Opino com Gemma R. El CxR s’haurà d’explicar bé, millor del que ha fet fins ara. I aleshores la gent respondrà.
Quant a ER és incomprensible que actuïn i diguin el que fan i diuen. Ja s’ho deuran trobar el 14F perquè la gent no és bavau i s’adona del tripijoc que maneguen per poder guanyar allò que no guanyaran. No tot s’hi val ni en política ni enlloc.

Entenc perfectament la gent que no té una bona opinió sobre el Consell, però què ens queda sinó, si amb la mobilització de la gent, per molt gran que sigui, no n’hi ha prou? Si nosaltres mateixos no li fem confiança, no funcionarà. Pas a pas, dia a dia, i tot arribarà.

Estic molt d’acord amb en Barnils, quan diu que agafem els sobres dels partits independentistes i sense mirar poseu-lo dins l’urna, per a sumar entre tots , més del 50%, perquè és mullin i no puguin anar enrere.

Però es pot saber que us passa? S´han posat els fonaments per una democràcia autèntica i per la República Catalana. I resulta que lo més important és la gent , i quants i com… La gent respondrà. com sempre; només cal parlar-los- hi clar com s´està fent. Sr. Partal, ja tocava! Assemblea Popular, som-hi !

El Consell per la República no arrenca perquè, som pocs els que no ens deixem influenciar per mitjans unionistes, falta molta publicitat del propòsit per el que s’ha creat.
El dissabte al TN van donar la noticia de la reunió sense explicar ni el perquè es feia, això sí va parlar Aragonès per dir els motius de l’absència de ER.
Si no hi ha visualització del que fan i només escolten els encantadors de serps no tirarem endavant.
Hem de guanyar les eleccions com sigui per poder tirar endavant.

Absolutament d’acord amb en Marcel Barbosa, en Francesc Gilaberte i altres. Ja n’hi ha prou de ploramiques i lamentacions. Cada pas que es fa cap endavant, el que cal és  aplaudir-lo i recolzar-lo (l’article ponentí,  em sembla imprescindible) i no plorar només començar a caminar. Demano des d’aquí una mica de respecte als que treballen per Catalunya. Dels que treballen contra Catalunya ja en tenim com per tapar tots els bassals de merda que han deixat pel camí. El Consell per la República és una eina intel·ligent, útil, esperançadora i lliure de feixisme i de botiflerisme. Tots els catalans independentistes n’hauríem de ser per arribar a la independència, i si algú té una altra eina millor, només l’ha de proposar.

Com Molt bé dius Vicent, perquè el Consell per la República serveixi per alguna cosa i tingui legitimitat cal que s’expliqui millor i que com a mínim aconsegueixi reunir 2,5 milions de persones. Ens equivocariem si voguéssim contraposar legitimitat del Consell de la República a la Generalitat i el Parlament. Això ningú ho compraria. Però hi ha dos escenaris en què el Conselll podria fins i tot tenir legitimitat internacional. En cas d’involució o col.lapse de l’Estat espanyol , i en cas que l’Estat espanyol anulés les institucions catalanes , com ja ha passat amb el 155 .

I com guanyar clarament i indiscutiblement les properes eleccions i el dret innegable a practicar una estratègia de confrontació i desbordament democràtics?
Cal aillar els sectaris de la tauleta de llit, que només serveix per deixar la dentadura postissa al got d’aigua per anar a fer nones, i comprometre als partits que han acudit a la crida a defensar en campanya aquesta estratègia unitària i compartida per sobre de la resta d’arguments que els defineixin a cada u. Que manifestessin aquesta voluntat sense retòriques el minut primer de la campanya (el que mediàticament i empobridorament li ha estat atribuit a l’enganxada de cartells) fora tot un canvi de decorat i d’horitzó republicans

Quan la foscor és estesa
només la fosca fa llum,
per quan la via pretesa
aparti la boira i el fum

En aquell moment tristesa
s’esvairà lluny dels cors,
o partidista mesquinesa
al déu diner darà amors.

Si un enemic té enemics
republicans i catalans
essent republicà i català,

es mantindrà com abans.
Al franquista jou sostindrà.
tornarà el procés a sa nit.

Ha arribat el moment d’engegar l’Assemblea de Representants del Consell per la República, fora de l’abast dels partits polítics.
És precisament abans del 14-F que s’han de visualitzar els òrgans de govern i les intencions transversals del Consell per la República fora de l’abast dels partits polítics de fer efectiva la DUI per “desbordament democràtic”.
És ara quan té tot el sentit que es faci ben visible l’estratègia independentista.
Per això han quedat retratades les intencions dels que prioritzen l’estratègia partidista.
Alternatives:
A. Estat independent en forma de república,
B. Partit polític.
Aquesta és la qüestió.

Cert que el Consell per la República porta massa temps en mode stand by i fent accions que no corresponen per una institució com les campanyes per caretes, entre d’altres similars més pròpies de l’ANC.

També és cert que hi ha una apagada informativa per part de la caverna mediàtica i TV3. És normal perquè els medis estan controlats pel Règim i la seva franquicia ERC.

És aquest el motiu pel què és tant importat que els independentistes que consumim canals de comunicació independents com VilaWeb, cadascú de nosaltres, ens convertim en promotors del Consell i no parem fins aconseguir mínim 10 ciutadans més censats en el Consell.
Jo aquest any no regalo loteria, regalo Consell per la República als amics.

Tal com han anat les coses, més que mai ningú es refia de ningú. Sembla estrany que costi tan anar plegats en això, però la polítca d’aquests anys no ha fet més que incrementar la malfiança. A casa un 50% som del CxR, els altres no, tot i tenir un pensament similar pel que fa a Catalunya. Cal una nova forma de fer política, però si els que la inicien són els mateixos de la “vella polítca”, no és gens rar que apareguin tants recels al respecte. L’equilibri entre el “dir i no dir” realment és difícil, per no dir impossible. Si hi anem plegats, ens mereixem la veritat d’una vegada per totes. Que abans van dir-nos “massa coses?” Però què es pensen que és la gent del país? Potser és al contrari, massa poc ens van explicar. Llavors encara haguéssim apretat més, si cal, i potser no s’hauria reculat tan.

ARA SOM NOSALTRES QUI HEM DE RESPONDRE !
LES CRÍTIQUES SOBREN…

La constitució de l’Assemblea de Representants és una notícia d’una dimensió política importantíssima, històrica.

La novetat del manifest “Preparem-nos”, per damunt de tot és la ferma voluntat de tenir Poder, de desafiar i disputar-li el poder a l’Estat espanyol. Amb aquest tret ja es situa en un altre context que no pas el dels partits autonòmics que mai demanen el poder, només pidolen engrunes del poder espanyol.

És l’autoritat nacional catalana per definició, perquè sense aquesta voluntat de tenir poder no ens podem creure cap estratègia unilateral de cap partit per més proclames revolucionàries que llencin a l’aire. L’altra, la de la “negociació, de la claudicació davant l’Estat és l’opció a combatre per la via dels fets. En primer lloc legitimant al consell per la República amb una inscripció massiva. ¿Que més hem d’esperar?

El CxR ens emplaça als que estem a dins del territori a aquest embat i li dona als partits i a les institucions un paper, si es pot dir secundari, en aquest desbordament democràtic de la ciutadania.

Altrament, aquesta assemblea ens situa, no ja en la limitació autonòmica de l’abast de les eleccions vinents, com sempre he pensat, sinó que el vot, positiu o negatiu, es farà en funció d’aquesta dimensió de país que imposa el CxR.

Avui la polarització, el despullament de les opcions pel vot, en el sentit de continuat l’1-O és més nítida que mai. No votar seria un error imperdonable perque avui el nostre vot ha de legitimar aquest “preparem-nos” del full de ruta.

La independència mai es regala i menys a l’Estat espanyol, dictatòrial i franquista, que farà el que calgui i posarà tots els mitjans al seu abast per impedir-ho.
Una eina com el Consell de la República d’abast popular, transversal i fora del seu control, és una eina fonamental per aconseguir la nostra llibertat, on tothom que la desitja hauria de participar.
La posició d’ERC deixa ben clar que s’han convertit en un partit de botiflers. Però les raons per menystenir el Consell ja no poden ser més cíniques i sorprenents. ERC que és el responsable principal de la trencadissa de l’independentisme pel seu afany desmesurat de poder i de voler anar per lliure per menjar-s’ho tot, ara encara té la poca vergonya de dir que són els altres els sectaris i partidistes.
ERC ha caigut en la seva pròpia trampa, quan a la fam de poder s’uneix la vulgaritat dels seus quadres dirigents, el resultat final és sempre letal.

Sempre he defensat que el naixement d’un nou país s’ha de fer amb una implicació transversal dels partits que desitgen de debò que el poble sigui lliure, lluny de la ideologia política de cada partit, per a aconseguir un objectiu inicial únic: desempallegar-se del colonitzador.
Després, un cop independents, les diferents propostes de cada partit faran un pas endavant perquè la ciutadania les voti i decideixi el model social que voldrà per una República Catalana Independent.

Lògicament això deixa fora els partits promoguts pel colonitzador que tenen el suport del conjunt de gent vinguda a Catalunya i que no han volgut veure, pel seu arrelament d’origen o per les prebendes de les que han gaudit venint com a colonitzadors. Els primers, per comptes d’integrar-se al país on possiblement han pogut iniciar una nova vida que els havia estat negada a la seva terra d’origen, segueixen nostàlgicament i sense cap reflexió lògica en interès propi, donant suport a l’invasor colonial. Els segons formen part dels saquejadors oportunistes, de vegades genocides, que venen simplement a agafar el que no és seu prenent-lo al seu propietari legítim.

Aquests partits són els ja coneguts i estan integrats des dels saquejadors oportunistes als nostàlgics irreflexius: des de PP-PSOE-C’S-VOX a Podemos-Comuns.
Malauradament hi ha també els autòctons col·laboracionistes, ja sia per mentalitat servil o ja sia perquè també són saquejadors que s’agafen al teòricament més fort, l’invasor, que eks pot proporcionar un estatus superior entre els seus conciutadans tot servint al colonitzador. És una posició purament egoista, sense cap escrúpol identitari. Aquí podem encabir ERConvergent, i altres de perfil purament convergent. Si fa no fa és el mateix l’actual cúpula d’ER i la cúpula pujolista del peix al cove. També hi ha, malauradament gent, votant d’ER, que encara no ha vist que el seu partit de sempre ja no és tal, que està segrestat per capelletes i capellanets (Oriol Junqueras, Roger Torrent, Gabriel Rufián, Sergi Sabrià, en Sol, etc., etc.), que serveixen al colonitzador a canvi de poder local. Quan aquests votants obrin els ulls i es desempalleguin d’aquesta mena de cúpula, podran recuperar el seu partit ERC.

Tot això ha quedat ben retratat ara quan la cúpula d’ERConvergent ha decidit no participar en el Consell per la República al·legant motius electoralistes dels altres partits. Un Conseil en el que si hi eren altres partits independentistes de debò amb un ampli espectre: CUP, JxCat, Demòcrates i PdCAT.
Ha quedat ben clar que significaria votar el 14-F a ERConvergent, el adéu a la minoria nacional catalana.

Tot això ha de sortir be si la gent que se sent esclava de la colònia castellana, i te una mica de dignitat veient lo que fa l’estat espanyol (avui no deu tocar parlar d’en Boyé), no recula ni un milímetre (que no ho farà) i espera instruccions per recolzar totes les iniciatives d’aquesta eina.
Ha de sortir be, malgrat el boicot del partit autonomista, fals i mesiànic que es ERC, autèntic enemic de l’intel.ligència.

Ps.
El diari El Nacional, que dirigeix José Antich, ha estat el que ha rebut la subvenció més alta de les que concedeix la secretaria general del departament de Presidència de la Generalitat als mitjans digitals escrits en català o en aranès. En concret, l’empresa editora d’aquest diari ha estat “premiada” amb 123.241 euros.
La segona posició del pòdium de les subvencions l’ocupa la versió digital del diari Ara, que ha rebut 103.593 euros, als quals cal sumar els 32.499 euros per l’edició digital de les illes Balears i 20.588 euros més per l’edició andorrana.
Completa la tripleta de “guanyadors” de la tómbola de les subvencions el diari Vilaweb, “regat” amb 95.418 euros.

Cal continuar fent passes amb el Consell de la República.

Caldrà alguna cosa més que paraules, explicacions i manifestos teòrics per aconseguir una adhesió massiva d’independentistes al Consell per la República.
La immensa majoria dels indepes està ja molt cremada de jugades mestres, tsunamis i de que l’utilitzin parlant d’independència amb finalitats purament electorals.

Els polítics estan en deute amb els electors perquè no van complir el que van prometre i, a dia d’avui, segueixen sense esmenar aquest incompliment.
És l’hora dels fets i el moviment es demostra caminant. El poble sempre ha estat i estarà disposat a acompanyar-los.

¡Enhorabona a tots, i a tothom!

I molt d’acord, entre d’altres, amb en Pep Agulló i en Pere Sió.

Gràcies, Vicent Partal, per l’editorial.

Crec que primer ve l’obtenció de l’instrument i només després pensar el que farem amb ell. Al.legar que no sabem / no ens han dit per a què serveix el CxR és una de tantes excuses de merda que ens empesquem per tal de no assumir cap iniciativa i esperar plegats de braços que ens donin les coses fetes. La vergonya que d’això se’n deriva hauría de ser suficient per moure el cul, teclejar uns minuts l’ordinador i desprendre’ns d’un pocs euros a l’any, menys dels que gastem en tabac o cervessa.

L’independentisme es troba ara mateix i des de fa tres anys esbocinat en 2 milions de troços (1 independentista = 1 individu impotent i aïllat de la resta). Que per a què serveix el CxR ? Doncs serveix (hauría de servir) per saber que a cadascú dels 2M d’independentistes l’acompanyen els 1.999.999 restants; i això no pas com a desig, ans d’una forma real i i comprobable; una injecció de moral col.lectiva i una força real oferida a tots els qui. a Catalunya o a l’exili, havent aprés dels errors, estiguin disposats a reprendre el comandament de la lluita. I tot això per SABER, abans del 14-F, que serem els guanyadors.

Us sembla poc ?

Doncs jo vaig perdut en això del Consell. No ho he seguit desde el principi. Ara no tinc clar que és i cóm funciona, i no sé on informar-me per tenir una visió ràpida i clara sense haver de anar buscant

Tot passa quan ha de passar ni abans ni desprès i mai de la manera que un espera.
Per tant la gent inscrita és suficient per caminar i ara els vents bufen en aquesta direcció.
Abans no era així. Prou culpes i lamentacions, perquè no son correctes.
Sabeu que tot canviarà de dalt a baix, tot.
I és per això que primer hem de viure la crisis del sistema.
El tren està en pendent i cada dia que passa pren més velocitat.
Ho estem fent molt bé, en el moments que cal sempre hi som.

Fa temps que es desmana projecte i concreció de les mesures a prendre. O com solem dir, qui i com se li ha de posar el cacavell al gat. El Consell per la República és la resposta. Ara només falta l’adhesió massiva ciutadana que l’avale. Cal difondre-ho. Sens dupte, pot ser la unificació més viable i efectiva que aglutine totes les foces independentistes més enllà del signe ideològic partidista. És el que la gran maioria espera.

Des de fa temps he escrit en comentaris en aquest Editorial que caldria tenir una direcció del moviment independentista fora de les grapes de l’estat espanyol. Una direcció que manés el moviment sense cap mena d’interferència repressiva de l’estat -això vol dir fora de l’espai espanyol- i que fos interlocutor internacional. Això és el Consell per la República, o això vol ser. Som pocs i no entenc perquè entitats com ômnium o ANC -que en formen part- no han fet campanyes més agressives per augmentar els inscrits. És veritat que no hi és ERC, bé, si que hi és però ho veu com una rivalitat, per això no ha estat en aquesta Assemblea de Representants, sobretot en aquests moments que som a les portes d’unes noves eleccions al Parlament. La CUP tampoc hi és, però ha acudit com “observador”. Som una colla de “boletaires” que no ens posem d’acord amb res!. Un apunt que no té res a veure amb l’Editorial -o si- , fa pocs minuts he vist l’entrevista que ha fet la Lídia Heredia a Oriol Junqueras per TV3. Ha patit la Lídia, a cada pregunta una resposta (?) interminable de fugida i evitació, un dics ratllat, sense humilitat, amb la superioritat moral de sempre. No diré res més però crec que valdria la pena fer-ne una anàlisi sense complexes perquè crec que aquest tipus de lideratge -lideratge tan potent- ara no ens convé gens.

Em fa l’efecte que al CxR li ha passat el mateix que a moltes altres inciatives. Es rebaixa el projecte per evitar que baixin del carro els llepafils i al final s’acaba amb el projecte rebaixat i els llepafils baixen del carro igualment.

¿Perquè es diu “Consell per la República” en comptes de die-se “Govern de la República al exhili”? O pel capbaix “Consell DE la República”.

¿Perquè en diuen “inscrits al registre del consell per la república” en comptes de dir-ne “inscrfits al registre civil de la República”

¿Perquè en diuen “identitat digital dels membres del consell per la repñublica” en comptes de dir-ne “czrnet d’identitat dels ciutadans de la República Catalana”?

Mentre la gent no entengui que estem parlant de la República Catalana que s’ha constituït ja al exhili i al ciberespai i que va conquerint el terriotri fins a fer-se efectiva al 100% serà moilt dificil que no ho vegin com un xiringuito més i els faci molta mandra tornar a apuntar-se a donar dades…. I amb aquestes nomenclatures no s’ajuda gens a que la gent ho entengui.

Lluitar o criticar that is the question.
Jo soc del consell per la republica,tambè o soc de la ANC, I tambe fe Omniun, no tinc cap cargue ni lo vui,no mès vull ser català I perdre de vista el DNI espanyol,vui que Catalunya esdevingui ja una naciò,I tenim la gent mes de 2 milions de votants I molt mès que se abriran afegint. Deixeu ja de criticar-ho tot I mireu que esteu fen per assolir l’independencia. El consell per la repùblica is espera

No puc afegir res més al comentari de Joan Ramon Gomà. Jo estic fart d’ambigüitats, eufemismes i d’embolicar la troca. Per què no parlar d’un Govern a l’exili o, si més no, del Consell DE la República.

(SÓC DANIEL BONAVENTURA)

Plenament d’acord amb Joan Ramon Gomà. I també amb l’anàlisi de Marcel Dalmau.

Entitats com Òmnium i l’ANC van tenir el seu moment i van servir per portar-nos al referèndum de l’1-O, però ara han perdut el protagonisme, que hauria de passar al Consell per la República, més ben dit, com apunta Joan Ramon Gomà, al Govern de la República Catalana (de moment a l’exili). Si fem repàs històric, no podem negar que anem bé. En pocs anys hem crescut i molt. Ara tenim organitzacions potents i consolidades com Òmnium, ANC, la Confederació Sindical Catalana (CSC), mitjans de comunicació com Vilaweb i tants altres, una majoria parlamentària a l’autonomia amb partits polítics immensos com JxCat, ERC o la CUP, majoria a les Cambres, a les Universitats i segurament també al Barça la recuperarem, per no parlar de la gran majoria dels ajuntaments. Però tota aquesta força civil ha de tenir un pal de paller i aquest ha de ser aquest Govern català a l’exili esperant que pugui tornar aviat per derogar la Generalitat autonòmica i desbordar la legalitat colonialista espanyola. És normal que en aquest moment els arbres no ens deixin veure el bosc i les entitats i partits competeixin entre ells per perpetuar-se, per liderar el procés. Per això considero un error haver presentat el Consell per la República com una eina més de poder català sobirà. El Consell per la República hauria de ser l’eina de tots. Cal que des de tots els àmbits independentistes se’l sentin com a propi, no com una competència. Fins i tot, caldria que una part de les quotes dels socis d’Òmnium i ANC anessin directament a sufragar les costes de manteniment del CxR o el Govern català a l’exili. Aquest és el pas històric lògic després del camí fet. Permetre que el Consell per la República s’hagi associat a una marca electoral és un error i presentar-lo en plena campanya de les eleccions autonòmiques no ajuda gaire.

Anem bé. Som en el camí que porta a l’alliberament. Canvis en el mapa dels mitjans de comunicació i en les organitzacions civils com els que s’estat produint no s’havien vist des dels temps de la mort del franquisme. Això ens indica que tot està evolucionant i ho fa a favor de la llibertat i la democràcia. Seguim!

El temps passa molt ràpid, però encara que sembla que fa segles recordo que va ser el desembre de 2018 que estàvem fent cua per entrar al Teatre Nacional Flamenc de Brussel·les avesat de gent . Era l’acte de presentació del Consell per la República. Casi ningú tenia ni idea de que es tractava això. Jo pensava que l’acte estava relacionat amb la Crida de recent creació. Així doncs el CxR segueix el seu camí, com sempre llegir els comentaris associats al tema que proposa Vicent Partal en el seu editorial es mol enriquidor per aprofundir-hi.
Avui sabem que:
-És un eina virtual per a la construcció d’un “estat constituent” amb ciutadans dels països catalans.
– Avui té 100.000 ciutadans.
-La seva “constitució” i regles de funcionament estan pendents de redacta i aprovar pels seus ciutadans.
Aquesta idea quan els ciutadans passin 100.000 a 1M és molt potent i està fora de partits polítics i grans poders.

Hi Ha molt bona voluntat per part de molta gent, però, pensant en el temps pretèrit jo crec que, com sempre, no estem sobrats de capacitat per a fer res per implementar la república catalana. El Consell per la República sembla ser una idea ide gran calat, però, sempre hi trobarem un gran obstacle en l’estat espanyol. No crec que els benemèrits espanyols es quedin de braços plegats, no ho faran. si oficialment no poden anul·lar aquest organisme, tant li fa, optaran per una mesura espúria per fer oposició, com han fet sempre.

Totalment d’acord: una assemblea de representació de la ciutadania és un magnífic instrument de revolució democràtica. Molt d’acord també en el punt que s’ha de treballar per garantir que el CxR no estigui controlat per cap partit polític. Al meu parer, també queda molt clara la idea que el Consell per la República ha d’exercir d’Autoritat Nacional Catalana i ha de guiar la confrontació a l’interior i els esforços internacionals. I veig clara la idea que l’autoritat autonòmica ( és a dir el govern de la Generalitat ) ha de quedar relegada de tal responsabilitat. I em serveix de referent la comparació amb el paper històric del Dáil revolucionari irlandès el 1918 i el Congrés d’Estònia el 1989.
Queda clar doncs que necessitem la revolució democràtica sempre que a l’altre costat la involució democràtica sigui del tot present. Donat aquest cas ( al meu entendre el veritable motor i el moment esperable ) hi ha legitimitat suficient per presentar una disputa del poder amb la clara voluntat de prendre’l. És per tot plegat que s’haurà de trobar l’equilibri entre no revelar pistes i parlar clar. Un equilibri gens senzill, gairebé un objectiu militar, que no vol dir bèl·lic. I, em sembla que per tot plegat, hem de poder separar la tasca política obligada en aquest marc pseudo democràtic espanyol, de la tasca política que assenyala la institució que neix per a la seva superació. Un altre objectiu gens senzill. Poc a poc, les peces es posen al seu lloc, i poc a poc el procés d’aclariment va guanyant passos fets.
Tanmateix, no m’interessen ni gens ni mica les picabaralles de poca volada entre uns i altres, com tampoc la reiteració d’acusacions. Simplement no ens condueixen a res.

El punt crític per resoldre és la tensió entre el que el Consell pot revelar per atraure socis i el que ha de callar. S’ha de fer pedagogia.
La proposta d’un diari digital és essencial. Seria el primer pas per ampliar l’impacte de l’única eina de govern que pot fer-nos avançar.

Continuo decidida a recolzar el consell per la república
i agraïda a tothom qui hi col·labora i s’hi deixa la pell.
Segur que són molts més dels que jo sé.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si tota la propaganda d’ERC que fan a ràdios i televisions es fes del Consell per la República ja seríem un país independent.
Em demano com s’ha arribat a una mediocritat i un partidisme tan descomunals als mitjans públics.

Daniel Bonaventura, i qui ne’s responsable que el CxR s’associi a una marca electoral?. No crec que presentar-lo en plena campanya sigui un error, podria ser un intent més, de tans, de cercar la unitat, ja que és podia pensar que d’aquesta forma no hi hauria ningú que en volgues quedar fora. És dir, potser s’ha fet amb bones intencions, però ni així. Els que seguim la política sabem molt bé el que hi ha, voste el primer. Jo li demano que d’aquí al 14 F, ajudi a explicar a tothom que pugui quina és la veritable intenció de cada partit. Gràcies per endavant.

Tot i ser un pas endevant, petit però. No ens acabem de creure això de la Democracia, el Parlament del poble. Els partits polítics segueixen posant filtres a la voluntat popular i així es ferà molt complicat assolir la independència.

Totalment d’acord amb el comentari de Joan Ramon Gomà. Gràcies Sr. La idea es seva. La faig meva, l’ elaboro i ho comparteixo:

Desde les paraules ES CONSTRUEIX LA REALITAT, primer a la nostra ment, després al ciberespai i finalment esdevé física. Com la idea de fer un referendum a Arenys de Munt, que es va convertir en 1 referendum al poble, després en 900 més arreu de Catalunya fins que va arribar el 1-O en que 2’3 MM de persones vam votar. I d’aquests aproximadament 2’1 MM eren indepes.

SISPLAU, diguin-ho tant clar que sigui impossible no entendre-ho quan es llegeixin les paraules. Exemples:

1- GOVERN DE LA REPÚBLICA CATALANA AL EXILI. Pensem EN GRAN i especifiquem. Consell no perque queda tant diluït com el sucre dins el café
2- INSCRITS EN EL REGISTRE CIVIL DE LA REPÚBLICA CATALANA AL EXILI. Així queda claríssim i tothom ho entén
3- CARNET D’IDENTITAT DELS CIUTADANS DE LA REPÚBLICA CATALANA AL EXILI. Sense eufemismes. I si poden fer-lo físic i enviar-lo a casa millor encara, amb estelada. Els que hi ha per i-net no la porten o es molt petita. Faci’n algo maco. Pensin en gran i faci’n-ho bé.

SISPLAU: omitim els eufemismes. NO CAPEM LES PARAULES. JA HI VA HAVER PROU CAPANT LA DUI als 8 SECS per manca d’unió i tothom sap on són els màxims representants dels partits més grans ara:
-El VP a la garjola, entregat a la injustícia espanyola i el seu partit màxim exemple de política de vol gallinaci aprovant PGE, claudicant a la taula de la negació i inhabilitant presidents de JXCAT, primer Puigdemont i després Torra (per part meva li vull la llibertat ara mateix a ell i a tothom. cap rancúnia a ningú. només dic qwue no em representen)
-En canvi el President a Brusel·les, lliure, símbol de la REpública Catalana Lliure, eurodiputat, defensant el dret de la minoría catalana, i per extensió la vasca i la gallega. Es pot demanar més? Sí, que aixequi la suspensió quan guanyem el 14F

Sisplau: qui vulgui mentir-se dient que ERC es indepe el convido a buscar Rufián dient que no es indepe i per extensió el seu partit de mentiders professionals

Si es fan bé les coses i amb l’empenta de Laporta colocant la mega pancarta a Madrid sense cap mena de dubte en poc temps el GOVERN DE LA REPÚBLICA AL EXILI arribará als 2 MM d’inscrits perque tothom voldrà tenir un DNI oficial, encara que no sigui físic

Molts ànims a tothom, i en especial als exiliats i als/les Pres@s