La venjança europeista: per què l’independentisme guanya als tribunals europeus?

  • Cal entendre que no parlem de política ni de polítics sinó de legalitat i d'una confluència d'interessos que ens va a favor

VilaWeb

L’agència Europa Press va publicar ahir una notícia que deia que, segons fonts del Tribunal Suprem espanyol, si el president Puigdemont posava els peus en territori de l’estat espanyol seria detingut. Concretament, assenyalava Europa Press, fonts del Suprem van dir: “Allò que puga dir el Tribunal Europeu de Justícia no influeix en la causa, perquè el dret espanyol no resta supeditat al dret europeu.”

És una gran notícia, perquè la setmana passada, quan el TJUE va denegar la sol·licitud de Puigdemont, Comín i Ponsatí perquè els fos retornada la plena immunitat, el tribunal superior de la UE va deixar clar, alhora –de fet, més clar que mai–, que les opinions d’Espanya sobre les euroordres i la immunitat dels diputats no tenen gens de valor.

Però per a entendre la importància d’aquesta situació, i per a entendre com és que l’independentisme guanya sempre, especialment al TJUE, cal mirar més enllà de Catalunya i observar què ho fa què s’haja originat una confluència d’interessos que té en l’europeisme un recurs comú ben oportú que uneix els polítics catalans i la justícia europea. I que ho explica tot.

Dues prèvies abans d’entrar-hi. La primera és que heu d’entendre que això no té res a veure amb la política, sinó amb la legalitat. És natural que el catalanisme desconfie dels polítics europeus, vist com s’han comportat fins ara. Però cal entendre que en aquest afer no parlem de política ni de polítics i que, per tant, això no és una qüestió de simpaties o d’antipaties ni resta subjecte a maniobres governamentals. Aquesta és una gran, enorme, diferència.

I la segona prèvia: la justícia espanyola és excèntrica a Europa i aquest és precisament el problema que té. La justícia europea és previsible i no va a mercè dels capricis polítics, dues característiques essencials que no té la justícia espanyola.

La clau és com s’ha construït Europa

El fons de l’afer està en la manera com s’ha construït l’actual Unió Europea.

Fins ara qualsevol procés d’unió d’estats es fonamentava o bé en unions dinàstiques o bé en guerres. La Unió Europa, tanmateix, assaja un model nou que ha estat d’una enorme eficàcia: l’homogeneïtzació de les lleis. És a dir que, a banda i banda de les fronteres interiors, les lleis siguen les mateixes.

La tesi era simplement brillant: si dos estats tenien les mateixes lleis, al capdavall eren una unió sense necessitat d’entrar a tocar els afers delicats. Per exemple: imagineu-vos que la Unió Europea hagués de decidir si és una monarquia o una república. Això faria impossible el procés d’unitat europea. L’homogeneïtzació de les lleis, en contrast amb això, iguala per baix les societats i evita així els problemes grossos que farien impossible el projecte.

Tanmateix, el Tribunal de Justícia de la UE ja fa dècades que va detectar una errada del sistema. Si les lleis a banda i banda de les fronteres interiors eren les mateixes però cada govern les aplicava de manera diferent, el projecte sencer queia com un castell de cartes. Per això, després de l’aprovació del tractat de Lisboa, el TJUE es va abocar a una autèntica croada europeista que explica la situació d’avui.

La nostra constitució és el Tractat de Lisboa

És important d’aturar-nos en aquest punt. Com s’ha vist en els casos de Polònia i Hongria i com el TJUE retreia l’altre dia a les autoritats espanyoles, la preeminència del dret europeu no està en qüestió. Per què? Entre més coses, perquè hi ha una constitució signada voluntàriament per tots els estats membres i que els obliga: el tractat de Lisboa. I perquè aquesta constitució ja no és simplement un acord internacional, sinó que se’n deriven drets i obligacions als estats, però també, per primera vegada, als ciutadans. Per entendre’ns, la constitució espanyola o la francesa han passat a ser estatuts d’autonomia –amplis i generosos, això sí, però subjectes sempre a la primacia d’una entitat superior, que és la Unió Europea i el seu dret.

I aquesta és la clau de tot plegat. El tractat de Lisboa estableix una unió d’estats i ciutadans i, en virtut d’això, tots els ciutadans europeus tenen uns mateixos drets que són indiscutibles i que els garanteix precisament el TJUE. Diguen què diguen les constitucions estatals i facen què vulguen fer les institucions estatals.

Insistesc que, a l’hora d’entendre això, és cabdal saber que no parlem de simpaties polítiques ni d’interessos d’aquest estat o d’aquell. Tot això, ací, no val. Tan sols val l’aplicació del tractat de la mateixa manera en els vint-i-set estats, no pas en vint-i-sis. Espanya pot mirar de fer coses, que en fa, contra el tractat de Lisboa i els drets que aquest tractat afirma que tenim tots. Però quan allò que fa arriba al tribunal suprem europeu, el seu viatge s’acaba sempre.

L’europeisme és el fons comú

Com deia abans, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a partir del descobriment que no es podia tolerar que cada estat aplicàs les mateixes lleis de manera diferent, va esdevenir una espècie d’avantguarda revolucionària de l’europeisme, per xocant que puga semblar aquesta definició. I és en aquest punt que es provoca la confluència del nacionalisme català, de l’independentisme, amb els seus interessos. És una confluència europeista per totes dues parts, que en cap cas no és deliberada ni celebrada, però que és constant i coherent.

L’independentisme i la justícia europea simplement coincideixen en allò que volen aconseguir: posar Europa per damunt dels estats, en aquest cas gràcies a la preeminència del dret europeu sobre el dret estatal. No hi ha cap pacte ni n’hi haurà mai cap, no hi ha cap conxorxa, no hi ha gens d’entusiasme, no hi ha amistat ni simpatia. Simplement, els camins, tot i cercar finalitats diverses, són paral·lels; o són el mateix camí, vaja. I és això, exactament, que dóna una força enorme a l’independentisme, que l’exili ha sabut aplicar a favor de Catalunya del primer minut ençà.

La part negativa? Que és un camí lent i complicat i que cal encertar molt bé què es demana; i demanar allò que es pot demanar i no demanar allò que no es pot. Precisament pel rigor i la consistència de les seues posicions, no podem esperar que el TJUE responga favorablement a demandes que sobrepassen allò que hi ha dins la constitució, el tractat de Lisboa. I és per aquesta raó que els catalans hauríem d’assumir més clarament que som una minoria nacional, que tenim els nostres drets constitucionals conculcats sistemàticament d’ençà de la sentència de l’estatut i que, per tant, hem de reclamar a les autoritats que els faça respectar. Perquè el respecte a les minories sí que hi consta, i de manera destacada, a l’article 2: “La Unió es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories.”

Un darrer apunt, tan sols. Amb la constitució europea i els seus tribunals no es pot improvisar: cal saber molt bé què es fa en cada moment. I hi ha una cosa en tot aquest camí de quatre anys que a mi em tranquil·litza especialment: tot això que passa no podria passar si els exiliats no se n’haguessen anat hores abans que la justícia espanyola hagués dictat ordre de crida i cerca contra ells. I això indica que l’octubre del 2017 ells ja sabien molt bé que hi havia aquest camí i com calia avançar-hi. Per tant, totes les victòries posteriors, i les que encara no han arribat i arribaran, no tenen res ni d’improvisades ni de casuals, ni són fruit de la bona sort i prou. Són una gran lliçó de política i de rigor, la demostració que en aquest país nostre les coses es poden fer molt bé.

Només a VilaWeb

Us recomane avui l’entrevista que Esperança Camps fa a Pere Mayor, dirigent històric del nacionalisme valencià que fa poques hores que ha anunciat que abandonava el seu partit, l’antic Bloc Nacionalista Valencià, avui Més Compromís. És la primera que concedeix i diu coses que faran alçar celles. I també us recomane la crònica d’Odei A.-Etxearte sobre la votació del decret de renovables al Parlament de Catalunya i el gest, significatiu, que el president Aragonès va tenir amb els comuns.

Fa uns quants dies que us anunciava també que, en el context de la renovació i el creixement de VilaWeb, que culminarem a primers d’any, començaríem a publicar articles d’opinió de columnistes internacionals. I avui precisament s’estrena l’ex-primer ministre de Suècia i també ex-Alt Representant a Bòsnia, Carl Bildt, amb un article sobre les tensions militars a Ucraïna i Taiwan de què es parla tant aquestes darreres hores.

 

Per a fer millor i més influent VilaWeb necessitem més subscriptors. T’animes?

 

La fotografia

La República Dominicana va commemorar ahir l’anomenada “Independència efímera”. L’any 1821 José Núñez de Cáceres va proclamar la independència d’Espanya però va aquella proclamació va durar molt poc temps. Els espanyols van reprendre el control del país encara vint-i-dos anys més, fins a la independència definitiva. La fotografia del Panteó de la Pàtria és d’Orlando Barría.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
01.12.2021  ·  22:10

Respongui’m només a una pregunta i m’empasso tots els dubtes, Sr. Partal: i tot això que diu com exactament ens acosta a que es vegin revoneguts els nostres drets, inclòs autodeterminació i, si no pot ser, almenys a que Espanya es comporti com un estat normal? Mentre el meu dni posi Espanya, que Finlándia em doni la raó és una simple satisfacció moral. Li recordo que el règim de Franco era encara més marcià i Europa va fer exactament res per fer-lo fora.

Si volem que les coses canviïn, o ho fem nosaltres- i tots ens imaginem com, vist el vist- o ja podem omplir 3 biblioteques de tractats de dret constitucional comparat que el resultat serà el de sempre.

Josep Usó
Josep Usó
01.12.2021  ·  22:16

Les victòries judicials a Europa són aclaparadores; però l’estat espanyol manté un control ferri de la informació (sort de Vilaweb i alguns mitjans més). I els partits espanyols, els d’origen català també, es dediquen a apuntalar un règim tocat de mort. I no se m’acudeix altre possible motiu que els sous. Des de conseller fins assessor. Per això cal esperar el futur només a partir del CxR. De la generalitat autonòmica, no es pot esperar gaire.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.12.2021  ·  22:34

_Paul Preston_ 28 novembre

“Sense canviar la constitució actual d’Espanya, és molt difícil que es pugui fer un referèndum d’autodeterminació. Si no es canvia la constitució, es pot negociar un referèndum amb l’Estat, però després aquest, si es guanya, s’hauria de ratificar amb un altre a nivell espanyol, fet que porta a pensar que no es guanyaria”. 

Algú, Preston o Partal, ens enganya o no sap com és la realitat.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/paul-preston-avui-franquisme-fort-espanya_672740_102.html

Jaume Bonet
Jaume Bonet
01.12.2021  ·  22:42

Període 1986-2011. Transferència neta UE-Regne d’Espanya: 118.439 M€. Saldo del dèficit fiscal Catalunya-Estat espanyol: 320.129 M€. …..
Essent que l’estado treu molts més doblers d’espoliar Catalunya /i la resta dels PPCC) que no de la UE és molt normal que s’estimin més sortir de la UE que no amollar la mamella catalana.

Lluí Mor
Lluí Mor
01.12.2021  ·  23:25

Senyor Partal, no li puc negar la major, a Europa la justicia és una cosa, que fins i tot és categorica, i la politíca ne’s un altra; fins aquí i entro, ara bé, la pregunta, la política de la UE serà capaç de fer complir als Estats de la unió el que dicti la justícia??….personalment, en tinc molts dubtes, ves que amb el canví climàtic, i això és ironia, la UE no és començi a desglaçar.
Val a dir que a hores d’ara a l’únic que ens podem agafar els catalans és al Consell per la República i a la justícia de la UE.
No ens queda gaire per veure com ERC demana el vot per Pedro Xanchez.

joan rovira
joan rovira
01.12.2021  ·  23:32

Sr. Partal, a la pregunta: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República? 2.044.038 de ciutadans varen dir que SÍ el Primer d’Octubre.

Lamentablement, tot l’altre són disquisicions dels diferents idiolectes, àdhuc el periodisme, que es conformen dins l’engranatge colonial actiu, encara.

Jaume Riu
Jaume Riu
01.12.2021  ·  23:34

EUROPA CONFEDERAL
Foedus vol dir pacte, i el sistema confederal de la Unió Europea està construït sobre un pacte del tractat de Lisboa, molt ben explicat a l’editorial.
Potser es pot aclarir que si la UE fos un estat federal com els dels Estats Units tindríem un únic exèrcit federal i unes lleis federals, i un únic govern federal, però tot això no hi és en un sistema confederal com el de la UE.
Aquest detall del model confederal fa que els 27 estats membres siguin com Estats Autonòmics, amb els corresponents “Estatuts d’Autonomia” (per exemple les lleis espanyoles) dins d’una Europa que ha pactat la mateixa legalitat per a tots els estats, i ja sabem per experiència quin poc recorregut tenen les lleis autonòmiques quan l’ens superior vol que no hi hagi diferències entre les Autonomies.
En la UE Confederal resulta que la Espanya Autonòmica està rebent la seva pròpia medecina. Partal en diu venjança europeista.
Si el regne d’Espanya vol la independència, haurà de marxar d’Europa.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
02.12.2021  ·  00:09

Trobo molt oportú el recordatori de l’evidència que som una minoria. En tota partida d’escacs és important col·locar bé les peces i jugar tenint present les forces pròpies i les del rival. Contràriament a les visions més pessimistes, crec que hem col·locat força bé les peces vist que juguem amb handicap des de l’inici.
Quan a la justícia europea, tinc la impressió que és nota l’origen cultural dels països que van construir els fonaments de la unió. Uns països que això dels drets dels ciutadans s’ho creuen i amb això basteixen el seu sentit jurídic. Tradició protestant i republicana potser?
Qualsevol ajut ens serà útil perquè la partida és crua i som els febles. Val més no perdre-ho de vista en cap moment. Juguem amb les negres i ens falten dues o tres peces grans des del inici de la partida.
Els escarafalls van bé per enardir les tropes però, sobre el tauler, manen la intel·ligència i la racionalitat.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
02.12.2021  ·  00:43

Jo aplaudeixo l’editorial del sr. Partal, que caram !
És únic per donar ànims, quan veus tanta rendició i tanta estultícia. Sobre tot en aquest govern que els catalans no ens mereixem.

Jo sóc dels que pensa que contra pitjor, millor i crec sincerament, que la desorientació de l’independentisme està marcat per l’hàbil joc polític d’un Sànchez maquiavélic. Una persona sense ideals, que només pensa en com mantenir-se al poder.
En quan ERC, se li en fot Catalunya. Els seus únics objectius, no passen per la taula de diàleg, ni pel català ni, per suposat, la independència.
El seus objectius són inconfessables però tots els adivinem: ser el partit hègemònic a Catalunya i carregar-se en Puigdemont.

Gerber van
Gerber van
02.12.2021  ·  01:02

Molt informatiu, Vicent Partal.

Un detall: si un estat membre de la UE no compleix les sentencies del TJUE, la Comissió Europea o el Parlament Europeu han de prendre la iniciativa d’obligar un estat membre de fer cas a la Justícia Europea. per exemple: com que Romania i Polonia van negar fer cas al TJUE, el Parlament Europeu, a través de l’eurodiputada holandesa Sofie in’t Veld, va presentar una moció per iniciar article 7 contra aquests paísos. En definitiva, la Justícia Europea ha de fer complir la seva voluntat a través de les forces polítiques (amb totes les pegues que n’hi ha!). Almenys aquesta és la meva impressió de com funciona la UE. Potser i espero que m’equivoco.

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
02.12.2021  ·  01:35

Les sentències europees que han de venir, que suposadament ens seran favorables, no seran suficients però si necessàries perquè delimitaran el marc judicial en que Espanya i Catalunya s’hi hauran de relacionar, i perquè obligaran a les institucions europees a actuar com a corretja de transmisió de la seva pròpia justícia i hauran de pressionar i obligar Espanya a acomplir els tractats signats que respecten els drets de les minories nacionals, entre les quals la catalana. Tanmateix, els jutges no ens donaran la independència sinó que aleshores sera la gent al carrer que haurem de fer valdre els nostres drets irrevocables per aixecar la declaració suspesa d’independència.

Núria Castells
Núria Castells
02.12.2021  ·  02:41

Pel que fa a Europa, anem bé, en el camp legal. Gonzalo Boye i els altres advocats són una garantia que hem d’agrair sense termini ni mesura. Quina sort que pilotin aquest viatge!
També hi ha els polítics exiliats que encara tenen crèdit -després de tantíssimes decepcions i sotracs. QUANT de crèdit, ja s’anirà veient. I dependrà, esclar, de les decisions que vagin prenent -que la gent ja està molt escarmentada!
Aquí, són importants la tasca com a MEPs (denúncia constant d’Espanya) i el ConsellxRepública. Esperem que encertin el paper a jugar, en aquest darrer espai.
I, finalment, hauríem d’adonar-nos més de les possibilitats que s’obren, per als nostres drets, si assumim, i fem constar, i defensem, que som una MINORIA NACIONAL.
Que ho som està fora de dubte i que ens convé jugar aquesta carta, també.

Pel que fa al “mentrestant”, dir que s’ha convertit en un exercici de renúncia i, fins i tot, d’humiliació constants… “com no podia ser d’una altra manera” -que diuen els polítics. Cap sorpresa.
Des de l’Autonomia no hi ha res a fer i, des d’Espanya només ens arribaran suor i llàgrimes. Esperem que, sang, no…
Els partits i la seva “estratègia”, la història els jutjarà.
Nosaltres, anem-nos organitzant.
Consells Locals per la República, Debat Constituent, entitats decidides (les que ho estiguin) i feina, feina i més feina.
SEGUIM.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
02.12.2021  ·  03:26

Vicent, mai com avui t’havia llegit professant l’independentisme màgic, o millor dit misticista.

Està per veure si la croada del TJUE, com molt bé l’has qualificada, serà reeixida o si abans el Club d’Estats que és com es va fundar la Unió Europea no la dinamitarà des de dins. No oblidem que el Referèndum del Brexit es va produir per la intransigència dels Estats membres (representats a la Comissió Europea) a reconsiderar aspectes fonamentals de convivència que plantejava el Regne Unit i que eren més que raonables.

I no oblidem tampoc que allò que tu anomenes la Constitució Europea, no és tal cosa perquè els europeus varem rebutjar la proposta de Constitució Europea en el seguit de referèndums corresponents. La reacció del Club d’Estats va ser ignorar el resultat del referèndum i signar el Tractat de Lisboa amb un contingut gairebé idèntic a la Constitució rebutjada per la població. Per tant, allò que tu anomenes Constitució Europea no és tal cosa perquè no té l’acceptació de la població. I en conseqüència té només la legitimitat que li dóna el Club d’Estats. En conseqüència el Club d’Estats encara hi té molt a dir sobre tot allò que se’n pugui derivar.

Al capdavall, si els poders de l’estat polonès, l’hongarès i l’espanyol plantegen els seus respectius polsos amb el dret de la UE, és perquè consideren que tenen partit a disputar. Està per veure’n el desenllaç de tot plegat.

Per una altra banda, trobo que t’has passat molt de frenada quan afirmes:
«I això indica que l’octubre del 2017 ells ja sabien molt bé que hi havia aquest camí i com calia avançar-hi.» en referència, s’entén, als polítics independentistes exiliats.

I UN BÈ NEGRE!! Ni coneixien aquest camí ni com calia avançar-hi! A l’octubre del 2017 com a molt en tenien alguna intuïció. Només cal llegir allò que ells mateixos han escrit per adonar-se que de no ser pel bon assessorament “in extremis” d’en Jaume Assens primer, i d’en Gonzalo Boye després, no haguessin sabut ni que havien de tocar el dos de França.

Joan López
Joan López
02.12.2021  ·  04:41

La derrota de España, es visualitza en dos imatges: Independencia de Catalunya i l’altra MHP Puigdemont tornan a Catalunya lliure i caminant per el seu poble amer,per girona,etc m. Totes dues dificils,i mès si tenen un partit com ERC que fà costat al govern espanyol. Asì doncs que la justicia europea estigui al costat dels exiliats es molt bò,però tots saben que España no deixarà mai lliure al nostre President,perque si ho fà,si acepta les sentencias del TJUE,i Puigdemont torna,ja saben que han perdut ells i tambè ells d’erc. Asì doncs es molt bò el article d’avui,es optimista,però no pas realista. Si la gent no sur en massa de nou al carrer i fagocitem aquesta merda de politics venuts que tenim ara(exceptuan algù),tot anirà a pitjor. Cal parlar clar,españa es un forat negre a la UE,i no te remei ja que las esquerras españolas son part voluntari de aquet forat.
Donec Perficiem

Rosa Guallar
Rosa Guallar
02.12.2021  ·  06:42

Molt ben explicada la realitat jurídica en que estem a Europa i també molt ben aprofitat el Tractat de Lisboa per part dels nostres polítics exiliats, sempre en favor de Catalunya. Passa que Espanya, com a Estat totalitari, autàrquic i feixista, devia signar el Tratat de Lisboa amb el nas tapat, com un mal menor que els permet parar la mà per a rebre “els ajuts econòmics” d’Europa. España passa del Tractat de Lisboa però presumeix de ser un estat europeu i recull els milions d’ajuts que “donen oxigen econòmic” però sempre a canvi de retallades a la població. España no té remei. És urgent marxar d’Espanya.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
02.12.2021  ·  07:24

El que la UE fa amb els governs de Polònia i Hongria, ho pot fer també amb Espanya,i per les mateixes raons.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.12.2021  ·  07:49

EL DRET CONTRA EL DRET PENAL DE L’ENEMIC

Mira que Vicent ho ha repetit: “Cal entendre que no parlem de política ni de polítics sinó de legalitat i d’una confluència d’interessos que ens va a favor”. Força comentaris trepitgen l’hort de la política i d’altres de la futurologia. No va d’això.

Si hem de comentar un fet objectiu, que ens afavoreix, l’editorial és impecable. Res més a dir.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
02.12.2021  ·  08:57

Avui en Partal ens diu que la legalitat europea -implacable i per sobre dels estats- funciona de manera independent de la política. Permeteu-me que sigui escèptic. Tots encara estem esgarrifats d’aquesta família que ha mort intoxicada pel fum, en un incendi terrible que es va produir en una oficina de la plaça Tetuan, abandonada per un banc, on vivien en condicions indignes. Eren de Romania, un estat membre de la UE. Com és que hi ha persones, famílies, que han de fugir de la misèria que viuen en el seu país per anar a petar en una altre misèria -no menys de la que van fugir-?. Veiem què diu el Tractat de Lisboa al respecte: “La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.” També diu: “La Unió combatrà l’exclusió social i la discriminació i en fomentarà la justícia i la
protecció socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i
la protecció dels drets del nen.” Ja ho veieu doncs què diu la llei i què passa en realitat. Què hauria de passar si es complís el tractat?, doncs que aquesta família romanesa no hauria fugit del seu país perquè hauria tingut les condicions mínimes per viure com a persones humanes. El tractat està molt bé però exigeix els estàndards que propugna?, els fa complir?, NO. Mirem un altre aspecte, que diu el Tractat de les llengües?: “La Unió respectarà la riquesa de la diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.” Cal afegir res més?. Finalment faré referència als drets fonamentals: “La Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la Carta dels
Drets Fonamentals de la Unió Europea de 7 de desembre de 2000, tal com va ser
adaptada el 12 de desembre de 2007 a Estrasburg, la qual tindrà el mateix valor jurídic que
els Tractats.” Podrà tornar el President Puigdemont i els altres exiliats a Catalunya?. Francament, sabent el que sé a la meva edat, em costa molt de creure. L’estat espanyol, aquest estat neofranquista no ho podria tolerar, és impossible i la UE no podrà fer-lo passar per l’adreçador perquè els interessos són més importants que la llei. Estiguem atents amb el que està passant a Polònia.

Joan March
Joan March
02.12.2021  ·  09:04

Sem fa impossible pensar que algun dia Puigdemont pugui tornar a Catalunya sense ser detingut. De tingut pel que sigui. Crec que Espanya mai ho permetrà per les conseqüències que això podria portar. Per molt que diguin els tribunals europeus. Ja m’agradaria equivocar-me, però no ho veig.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
02.12.2021  ·  09:16

Un incís:
Tot això s’ho ha treballat molt bé Puigdemont i cia.
No “l’independentisme”.
Les coses clares.

Ed Garrido
Ed Garrido
02.12.2021  ·  09:30

President Puigdemont, posi ordre a JxC, faci fora al Jordi Sanchez i tots els Calvets que viuen amb el cul a la poltrona i faci un partit serios, patriota i digne. Faci caure al de Pineda d una vegada. JXc s assembla tant a ER, que si no canvieu us estavellareu.

Bartomeu Gironès
Bartomeu Gironès
02.12.2021  ·  09:38

Ja fa temps que això que diu el Sr. Portal és ben visible.
I demostra que els que van tornar es van equivocar.
Però no ho han reconegut mai. Oi sr. Junqueras, oi srs. de ERC ?
Quan de temps seguireu enganyant als catalans?
Sr. RUFIAN: “El català està blindat a l’escola”, “El català tindrà quota als medis audiovisuals”

Joaquim Radresa
Joaquim Radresa
02.12.2021  ·  10:57

Ja fa uns quants dies, ho vaig escriure a Twiter. Si el MHP Puigdemont, vol escoltar un consell amigable, d´un gat vell, que va viure la dictadura, i el present que se li assembla molt, que No torni a Catalunya, fins a tenir garanties de la seva integritat física, per part de l´UE.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
02.12.2021  ·  11:32

President l´esperem. Amb garanties , que vol dir amb la sentència i amb guardaespatlles(per allò de què no saben perdre).

Salvador Manich
Salvador Manich
02.12.2021  ·  12:21

Dins del marc constitucional espanyol, Catalunya no té res a fer. No només pel seu redactat si no perquè la política espanyola en fa una lectura restringida a més no poder. L’estratègia de l’exili potser és l’única que pot trobar un camí viable a la independència. Els hi desitjo molts encerts. Pel que fa als actuals governants de la Generalitat, els veig molt despistats.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
02.12.2021  ·  12:26

Felicitats Sr Partal una gran editorial elcxr és lamillor eina per seguir si volem fer-ho bé podem europa si que ja seperació de pòders

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
02.12.2021  ·  13:11

No acabo d’entendre tant comentari negatiu. Tinc la impressió que, submergits com estem en el pessimisme del dia a dia d’aquest Govern, no sabem veure ni les escletxes de llum que se’ns obren. I no, la justícia europea no ens portarà la independència però no cal que menystinguem allò del que podem treure algun profit.

Carles Serra
Carles Serra
02.12.2021  ·  13:34

Per favor president Puigdemont; si vol que el CxR tingui credibilitat faci fora/net en JxC; encara que volgui’s desmarcar-se d’aquest partit, tothom tenim clar que és la cara visible.
JxC segueix participant d’això que li diuen govern de Catalunya i donant recolzament en aquest traïdors i botiflers d’ER i ja que dir dels vomitables Comuns, a les pròximes eleccions JxC serà residual, ja que ER està treballant per aconseguir el vot espanyolista/franquista del Bajo Llobrega, per això té el Lerruxista Rufián i el control de TV3 i Catalunya ràdio.

Francesc Bofill
Francesc Bofill
02.12.2021  ·  14:11

Continuant la positivitat de l’editorial, d’entrada les sentències que arribaran de la justícia europea farien que el galdós paper de la UE i els estats membres l’octubre del 2017 sigui ja irrepetible i es dinamiti per sempre el comfortable argument polític de “ser un afer intern”.

Forçar un nou “momentum” que, a la pinça de la movilització a Catalunya i l’altaveu de l’exili, hi sumi la raó judicial europea com a base hauria de fer possible que la UE ara sí intervingués. La UE podria imposar la mediació per resoldre de manera democràtica el conflicte; una mediació que, com sabem de fa poc, Espanya va curtcircuitar via fortes pressions els dies posteriors a l’1-O.

Berta Carulla
Berta Carulla
02.12.2021  ·  15:27

Quan s’hagi esvaït el somni, el pensament que és posdible, tot haurà acabat. I les veus que hi insisteixen mai callen, malden per desgastar l’ànim i de vegades inconscientment..

A més, és molt més còmode pensar que no es pot, que val més no fer ‘volar coloms’ perquè assegut davant del rei d’espanya amb el cobert servit no s’hi viu tan malament, que els ho diguin als d’ERC i a l’alcaldessa que té Barcelona com un abocador però somriu al monarca que fa venir ganes d’engegar a córrer. Comuns i republicans s’han venut la dignitat i li diran que ui, sr. Partal, no sigui tan optimista, miri això i allò i el de més enllà….

Agraeixo a totes les persones que amb cada acció i paraula sumen. I als nostres exiliats, i a qui els cuida i els defensa. Ells, tots, són la nació.
I avui a vostè també, sr. Partal.

Joan Royo
Joan Royo
02.12.2021  ·  15:51

Sense saber ni un borrall de lleis europees ni del tractat de Lisboa, sempre he pensat que el camí més digne era l’exili. Lliurar-se a la justícia espanyola després d’haver declarat la independència no tenia trellat, era reconéixer un estat del qual te’n vols anar. I el que vingué després confirma el meu pensament. Si els exiliats ja sabien que era el camí a seguir perquè coneixien tots els trencalls de la justícia europea, els que se n’anaren a la presó no el coneixien? Aquella escampada de tot el govern “campe qui puga” va ser indecent.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
02.12.2021  ·  15:56

Els estats europeus no volen la nostra independència. Però tenen un gran problema amb Espanya i Catalunya. Sí els polítics d’aquí no fossin tan rucs i apretessin una mica la corda, per la mateixa forma de procedir d’Espanya, Europa forçaria per solucionar el problema amb una Catalunya independent.

Roser Caminals
Roser Caminals
02.12.2021  ·  16:20

Josep Maria Martin cita l’argument legalista de Paul Preston: sense canviar la constitució espanyola, no hi pot haver referèndum. No vol contemplar que la majoria d’independències han estat unilaterals perquè la majoria d’estats matrius s’hi oposen.
Els tribunals europeus no ens faran independents però el seu veredicte, si el sabem aprofitar, serà amunició. L’estratègia legal Puigdemont/Boye és provocar una crisi, un conflicte in extremis entre els exiliats i l’estat espanyol. Confrontació intel.ligent. L’independentisme necessita una crisi aguda per reactivar-se, un contrast amb el mentrestant cínic d’ERC.
L’escenari més probable és que en Puigdemont torni i sigui detingut i, després d’una batalla ferotge, alliberat. No hi ha garanties, però sí prou esperança per justificar la persistèmcia del CxR i la ciutadania. Per tant, l’article és molt vàlid.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
02.12.2021  ·  17:57

Vicent, el teu editorial és altament engrescador. El significat dels conceptes canvia fins el punt de pensar en rescabalar-nos del mal que ens ha fet l’estat espanyol. Però, escarmentats com estem , veient fins ara, com la Unió Europea ha actuat més a favor dels interessos espanyols que dels catalans, el recel i la desconfiança catalana estan ben justificats. Jo, a rel de les actuacions espanyoles contra tots nosaltres, penso que cal aconsellar el president Puigdemont de abstenir-se de posar els peus a Catalunya ni en terra hispana, al menys fins ara.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
02.12.2021  ·  19:48

Un article molt interessant, enhorabona Sr. Partal.
A banda, coincideixo amb el Sr. Lluí Mor, quan diu “a hores d’ara a l’únic que ens podem agafar els catalans és al Consell per la República i a la justícia de la UE”. Aquest és el full de ruta possible a dia d’avui i, caldria abocar en això tots els nostres esforços i tenir confiança en les accions que poden fer o resten per arribar.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
02.12.2021  ·  22:46

En Vicent Partal diu, parlant del Tractat de Lisboa:

No sóc entès en dret, però trobo que no és pas el mateix parlar dels “drets de les persones pertanyents a minories” que parlar dels drets de les “minories nacionals”.

Si algú hi entén més, agrairia que m’aclarís si tinc raó, només part de raó, o si no en tinc gens.

Josep Gualló
Josep Gualló
02.12.2021  ·  23:45

NO PARLEM DE POLITICA NI DE POLITICS.

Parlem de justicia i aqui des de que els exiliats voluntariament van començar la batalla a l’exili sempre hem guanyat sense cap excepció. Mentres Espanya sempre ha perdut també sense cap excepció.

El Consell per la República, al que em vaig apuntar des del principi, fins ara fapoc no ha comnçat a creixer a bon ritme.

Cal que faci una bona feina i aglutini a tots els independenistes autèntics.

Cal que quan és proclami la Repúbica tingue tots les estrctures d’estatat preparades per funcionr a la perfecció.

No vull se malestrucperò compte. Al CxR hi ha d’etrar tothom que vulgui sense passar cap prova d’independentisme.

Insiteixo que no vull sembrar discordia però si hi entren els “Independentistes Reformistes” (que ja ni ha algún) poden forçar les coses per fer que com a les eleccións a la Generalitat, això no vagi de justícia, si no de política.

Confio molt en la gent de l’exili i també confio que poden cotrolar el que passa aqi, per tal d’evitar que com la gran victoria del poble l’1-O de 2017, s’enfonsi per la traició dels reformstes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes