La revolta dels presos

«Llarena apareix ara com un home acorralat que ha perdut els estreps. La sorprenent, i intempestiva, demanda que va fer ahir contra Montoro posa en relleu que la situació ja s'ha descontrolat»

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El canvi d’actitud dels presos polítics catalans no ha passat desapercebut. Ans al contrari. És evident que en les darreres visites a Llarena la major part han tingut una actitud molt diferent de la que vàrem veure els primers dies. Ara en compte de penediment hi ha defensa dels principis propis, i en compte de remordiment pel que va passar hi ha orgull. És un canvi molt gros, doncs, i molt significatiu. I encoratjador.

Segurament respon a múltiples raons. La constatació que no serveix de res penedir-se ja és impossible de passar per alt. Ni jurant la constitució espanyola amb la màxima solemnitat no eixiran de la presó. Però no crec que siga només això. Evidentment, la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein sobre el president Puigdemont ha estat un revulsiu molt notable. La ficció bastida pels tribunals espanyols ha caigut estrepitosament i això, a banda l’impacte sobre la causa mateixa, forja un relat diferent i una visió diferent de la situació. En aquesta línia, les mesures cautelars de l’ONU en favor de Jordi Sànchez és clar que també alteren, molt positivament, el guió.

Llarena apareix ara com un home acorralat que ha perdut els estreps. La sorprenent, i intempestiva, demanda que va fer ahir contra Montoro posa en relleu que la situació ja s’ha descontrolat. No tenia necessitat de fer-la pública, la demanda d’informació. Si volia, la podia tenir tota pels canals més discrets possibles. Però és que Llarena, ara, sembla que cerque l’enfrontament amb el govern espanyol, un enfrontament que ja és més polític que no judicial. L’extrema dreta l’aclama com a probable president i el govern espanyol comença a desesperar-se pel ridícul internacional. Insultar Alemanya en una interlocutòria no sembla gens assenyat, precisament. Intentar fer empassar als fiscals alemanys que hi ha una prova secreta que no poden veure però que s’han de creure no és tampoc una estratègia que hom puga qualificar de brillant.

Entre unes coses i unes altres, el panorama ha canviat molt, doncs. I, si fa poques setmanes l’estat espanyol semblava una roca inamovible, avui sembla més aviat una paret esquerdada. Furgar en aquesta esquerda, i picar fort allà on més mal fa, és aparentment l’orientació de la defensa política, vibrant, que els presos polítics han començat a practicar aquesta setmana. Si això, com caldria esperar, es trasllada també al camp polític, aleshores el gir copernicà de la situació catalana serà un fet i les possibilitats de reprendre el camí de la República, que Rajoy va intentar estroncar a l’octubre amb el colp d’estat, serà una perspectiva bastant immediata.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
18.04.2018  ·  22:25

Respecto les declaracions en clau de defensa però haig de dir que se’m van posar molt malament. M’agrada més l’actitud d’ara.
L’Estat ha demostrat que com més t’humilies més et passa per sobre. Per tant, plantar cara i fer veure les pròpies contradiccions.
Per tant, per mi bravo, bravo, bravo.

Josep Usó
Josep Usó
18.04.2018  ·  22:39

L’enfrontament entre el jutge Llarena i el govern espanyol sembla d’antologia. Però amb tot el què facen, no aconseguiran convèncer els tribunals alemanys del fet no comprovable que els burros volen, que diuen els del meu poble. Ni els de la resta d’estats europeus ja implicats en un problema que només augmenta a cada dia que passa. De manera que cal parlar clar. Amb la veritat es va a tot arreu. I si es barallen entre ells, deixar-los. Només cal continuar endavant i consolidar la República. La única solució raonable. Els presos no eixiran al carrer mentre no tinguen un estat propi on anar. I amb la inèrcia que duen ara, modificar el rumb d’Espanya cap a una dictadura aplaudida per un poble ignorant del què passa,és impensable, a mitjà termini.

Albert T
Albert T
18.04.2018  ·  23:06

Tenim la llibertat davant dels nassos i no sabem agafar-la!

Com pot ser que es tingui tanta por d’una gent que no serveix per res més que mentir, manipular i robar?

Si els nostres polítics fossin valents això té una solució pràctica i senzilla!
Si anem tots a una no ens para ningú i nosaltres hi som i estem a punt fa mesos!
Espavilem ja o preferiu seguir fotent el ruc i intentant enganyar al personal pels segles dels segles, senyors d’ERC?

Josep Almar
Josep Almar
18.04.2018  ·  23:07

Ja va sent hora de prendre la iniciativa i sortir de l’estat de xoc

Eva Navarrete
Eva Navarrete
18.04.2018  ·  23:14

Tenim la sort que quan més encallats estem nosaltres, vénen ells i ens ho serveixen en safata. No tornem a badar i aprofitem-ho de debò. Alerta, però, que com un animal ferit, pot mossegar com i quan menys t’ho esperes i amb més ràbia desbocada encara perquè ni ells saben el que es fan! Seny i no badem, que ho tenim a tocar però nosaltres no podem fallar.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
18.04.2018  ·  23:27

La única explicació raonable de la andanada que en Llarena li ha engaltat al Montoro és que veu molt probable que les ordres d’extradició fracassin i el que busca a la desesperada és un culpable.

Pretén que en Montoro aparegui com un traïdor a la pàtria que té la culpa del fracàs i no ell com un incompetent o, pitjor encara, com un corrupte prevaricador.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
18.04.2018  ·  23:31

Ara que comencem a tenir encarrilat el tema jurídic i de les presons hauriem de començar a treballar en el nou full de ruta bàsic. Com fem per endependitzar-nos d’una vegada?.
Ja ha començat la campanya del “hacienda somos todos”. Els catalans haurem de seguir pagant els impostos a Madrid?

jaume vall
jaume vall
19.04.2018  ·  00:10

Ara que hi ha algunes bones notícies per a nosaltres, també és el moment de posar una mica d’aigua al vi. Millor no fer-ho quan van maldades, perquè pot ser devastador. Quan tenim alguna victòria és moment de rebaixar possibles eufòries.
La nostra llibertat com a país es fonamenta en tres pilars. Són tres potes que necessiten estar fortes i compensades per guanyar i mantenir la república. Una és la institucional, és a dir la confluència entre partits polítics i poder legislatiu i executiu. La segona és la ciutadana, inclou la massa de ciutadans sobiranistes disposats en major o menor grau -ja s’ha vist que en un grau enorme- a sacrificar-se per a la causa, i també inclou les associacions que vehiculen la munió de persones. La tercera pota és el suport internacional. Des dels governs fins als ciutadans, passant per periodistes, servidors públis i professionals qualificats.
Òbviament el primer flanc no el tenim ben assentat. La rivalitat entre els dos partits sobiranistes ens fa febles. El segon front el tenim més robust, malgrat que només arribem al 50% just de l’electorat. I la tercera pota va consolidant-se poc a poc, però per la part dels estats, és aviat pels focs artificials.
Per tant, tot i que bona, la nostra situació no arriba a notable, ni molt menys excel·lent. Més unitat, ni que sigui impostada i provisional, entre els polítics és indefugible. Les altres dues potes aniran enfortint-se a mesura que la unitat de les institucions que ens representen ho facin.

Daniel Mir
Daniel Mir
19.04.2018  ·  00:16

Em sembla que, tal com tem na Rosa Gispert, aquest any haurem de seguir pagant a Madrid, ja que tenim el perill de que ens boqueixin els comptes. Crec que ens hauríem de començar a posicionar repartint els calerons en diferents bancs o caixes ‘amigues’ de confiança. No sé si s’esta treballant en aquest sentit.

Lo millor seria un banc públic de la Generalitat, o bancs ètics cooperatius, amb garanties del govern d’aquí. Provisionalment, aquest control i aval el podria fer l’ANC o l’Omnium constituint-se en cooperatives de bancs.

Si la millor defensa és un bon atac, crec que aquesta podria ser l’escomesa definitiva.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.04.2018  ·  01:02

Jo també estic content d’aquest canvi en la defensa dels presos polítics. Dir les coses pel seu nom. Fer el manso no va servir de res, i espero que ningú més no repeteixi aquest mateix error.
Això sí, de ben poc servirà si els setanta escons del Parlament no fan el mateix canvi de xip. I de moment els veig massa entestats a tirar-se els plats pel cap mentre l’enemic els fa por. Massa por. I diguem-ho clar: només es guanya amb moral de victòria.

Teresa Labourdette
Teresa Labourdette
19.04.2018  ·  01:59

Llegint el relat de les intervencions de les preses i dels presos m’he sentit reconfortada. Que valentes. Que valents. Us felicito.

Josep Salart
Josep Salart
19.04.2018  ·  02:00

Doncs, tant de bo.

Lo dels presos també és una bona notícia donat que només teníem la Mireia Boya que va anar a declarar, no a fer-me sentir vergonya aliena. I entenc molt be la seva situació.

A veure si per fi s’entén que els repressors castellans, quan guanyen els agrada de sempre humiliar tant com poden.

Queda l’estocada forta que la donaran els jutges europeus, alemans, suissos, belgies i escocesos.

Va, Parlament, President Puigdemont i taula de negociació amb algún representant espanyol i la Sra. Merkel.

Jordi Tudó
Jordi Tudó
19.04.2018  ·  02:00

Efectivament, no ha servit de res ploriquejar com fins ara, abaixar-se els calçotets i jurar pel dret i pel revés els sants principis de la divinitat absoluta. Amb el cap ben alt i fred, principis, ideals, dignitat i fermesa. I, a veure si se n’encerta alguna més, fins ara el control del partit no l’hem tingut sempre o poques vegades. Pot canviar.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
19.04.2018  ·  07:00

Sols diré: Mireia Boya. Ni un pas enrere. Dempeus.

Albert Miret
Albert Miret
19.04.2018  ·  07:41

Dissortadament, els nostres presos polítics no sortiran de la presó mentre no comencin les negociacions Catalunya-Espanya, forçades des d’Alemanya. El govern dels Jutges, que mana molt més que l’altre, els té presos, no tant com a polítics, sinó com a ostatges. És simplement un rapte, perquè no té cap explicació fonamentada amb res que s’assembli a cap llei, sinó que més aviat recorda als presoners de guerra, segrestats pensant en intercanvi de presoners per aconseguir avantatges immorals en la negociació, o, encara més baix, a venjança a ultrança. L’amoralitat de la immensa majoria d’aquest país veí no té límits, excepte l’econòmic. És el seu taló d’Aquil·les, perquè mai han après a guanyar-se la vida. Sempre han robat, i ara depenen absolutament del crèdit que quatre desesperats s’atreveixin a donar-los. Les seves bacanals se’ls estan acabant. Ara, el poder judicial ja s’atreveix a posar-los demandes. Ja es comencen a veure el melic, i saben que els únics que tenen tot el poder són ells. Els altres s’han anat autotransformant en titelles, per la seva incapacitat de governar.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
19.04.2018  ·  08:19

Déu t’escolti Vicent !!!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
19.04.2018  ·  08:43

Tots a l’una, a fer encara més soroll, a exhibir més que mai la nostra convicció i esperança, a unir-se, i difondre o crear encara més gestos i iniciatives emancipadores, a incrementar encara més la nostra presència i influència en la vida pública del país… Aprofitem màximament la debilitat momentània dels nostres enemics, recuperem el terreny perdut, consolidem les nostres posicions!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
19.04.2018  ·  08:45

Fa goig veure com els nostres presoners planten cara i es mantenen íntegres i dignes en llurs conviccions: això dóna moral, i molta, als que som fora de la presó, ja que reforça enormement el vincle que tenim amb ells. Ara que ja és passat es pot dir: l’arronsament anterior feia llàstima.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
19.04.2018  ·  08:57

D’acord amb tu Vicent,
Sense entendre gens de dret, i menys dret internacional, després de l’ordre contra Puigdemont solicitada abBrussel·les, i retirada més tard, qui somiava que les que es van dictar contra tots els consellers a l’exili tindrien èxit? Per altra banda, si ja el ministre Montoro havia manifestat que no va haver-hi ni un euro per al referèndum d’independència, a qui se li ocorre basar l’extradició en el supòsit de malversació? Està clar que la ma que mou els fils del Gobierno és una mà diferent de la que mou els fils del jutge en qüestió. Qué està passant?

Pep Agulló
Pep Agulló
19.04.2018  ·  09:21

VAN TANCAR LA PORTA DE LA POLÍTICA, ARA ELS ENTRA PER LA FINESTRA EN FORMA DE CRISI…

Parlar de “revolta dels presos” em sembla excessiu. No són pas presos de l’IRA en vaga de fam…però és significatiu i positiu el canvi d’actitud, que coincideix, i no per casualitat, amb la crisi entre govern i tribunals.

—El grau de paroxisme patriòtic d’en Llarena i la seva inconsistència en les imputacions de delictes –que Alemanya i l’’ONU, etc. Ja han retratat–, fa que l’entremat jurídic trontolli perillosament i els presos, que han esgotat l’humiliant i estèril posició davant de les mesures cautelars, es preparin políticament en vistes al judici. Cap autoritat internacional entendria que davant de tanta arbitrarietat ells no haguessin plantat cara a la vulneració brutals dels seus drets. I d’això n’ha de quedar constància.

—Un foli estrafolari dels “picoletos” n’és la base per tancar a la presó preventivament a qualsevol independentista. Però en el judici s’hauran de provar les acusacions amb proves que no existeixen. I Europa ja sap com menteix la judicatura espanyola. De moment la rebel·lió ja ha caigut.

—El responsable de les finances de la Generalitat, l’inefable Montoro, tremola en veure’s pressionat pel jutge en buscar un delicte de malversació on no n’hi ha hagut. Els feixistes a pit descobert no perdonen pusil·lànims del govern. Volien massacre i volen ma dura. Crisis política oberta en l’Estat. Ne’m bé.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Pauli Morer
Pauli Morer
19.04.2018  ·  09:27

Es evident que si el que dius no serveix de res, llavors ja dius el que penses.

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
19.04.2018  ·  09:32

La balança es comença a equilibrar cap al nostre favor. Tal com es diu, moltes vegades, la millor defensa es un bon atac. I crec que s’ha aprofitar de furgar a on més mal els pugui fer mal al Gobierno de España i més ens afavoreixi a nosaltres. No serà que a algu de estat aprofita la ocasió per erosionar el PP provocant aquest enfrontament entre Llarena i Montoro? El panorama es torna animar…….seguim!!

Joan Cintero
Joan Cintero
19.04.2018  ·  09:32

Es que, siguem clars. El recorregut de uns totxos en el camp de la rao es molt limitat. La dreta sempre se ha distingit per la seva obtusitat i en aquest cas manifestament visible a una Europa que ja ha asolit un notable grau de preparacio democratica. Gracies al sacrifici personal de tots els damnificats, el mon sencer ha vist la autentica cara de Espanya, un pais encallat amb el franquisme. Primitiu, burd, mentider i trampos. Catalunya te uns altres valors ben diferents. Al final, Europa demanara a Catalunya que se hi incorpori i posara en quarentena a Espanya.

Enric Vilar
Enric Vilar
19.04.2018  ·  10:11

Com que el PP, el a por ellos, i el borbó, són tots una mateixa cosa, jo crec que seria prudent que Felip comences a buscar residència a Ginebra, prop del cunyat i la germana, i seguint l’exemple del besavi Alfons. Opino.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
19.04.2018  ·  11:20

Al Parlament: si els presos assumeixen, el Parlamemt també i la gent del carrer hi serem.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
19.04.2018  ·  11:30

La FERA s’immola, aquesta és una bona solució davant la seva potència…
la seva pròpia força contra ella mateixa i punt final…
després podrem crear l’espai per la llibertat i aquí sí que tindrem feina si ho volem fer al màxim de bé davant els nous poders.
Llibertat empresonats i exiliats i encausats.

eva salas
eva salas
19.04.2018  ·  15:50

sr, Mir, mentre no existeixi una caixa de capital català fora de l’abast de la hisenda espanyola i si no vol contribuir amb cap més cèntim a la vergonya d’aquest maltracte, vostè pot calcular el que li toca pagar i l’import que li surti posar-lo en un pla de pensions. Seguirà sent seu i no ho perdrà.

Això si no canvien la llei (no li extranyi tampoc, podria passar..) es pot fer. Conec persones que ho fan.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
19.04.2018  ·  16:14

Un gran error de l’independentisme “regalar” presos a l’estat espanyol. Quantes vegades ho hem fet aixo ja per no dir tambe tots els politics afusellats i la gent de les cunetes?…

No hi havia cap altra manera? No es podia anar a la ONU (amb una majoria aclaparadora esclar…) o a on fos a demanar un referendum avalat pels tractats internacionals enlloc d’anar a demanar a l’ONU els drets politics de catalans empresonats dins el regim espanyol? Jo crec que la gran roca espanyola es podia moure igualment i millor amb la petita palanca catalana ben agafada al punt de subjeccio internacional, com diria el teorema, pero aqui estem.. Ok…

Algu ens ha venut i algu ha comprat el anar per aquesta via.. Premonitoria la imatge d’Anna Gabriel al video de promocio de les eleccions del 27S on tenia al darrera la bandera dels “Euskal Presoak”, ara tenim “Catalan Presoak”… Per cert que els d’Alsasua no he sentit que s’hagin revoltat, potser la diferencia es que son gent del carrer i no politics… el fet d’anar variant l’estrategia de defensa i alhora jugant amb l’ideari politic crec mostra inseguretat i poca conviccio per molta o poca o tota o cap rao que un tingui, i a mes quan ja havies estat multiassesorat judicialment i gratuitament del que t’hi jugaves..

Respecte el tema “escenari” d’Irlanda del Nord que es comentava fa un parell de dies, els qui us hagueu pasejat pels poblets de la zona haureu vist que alla no posen llacets a les faroles, les pinten directament a la part mes visible pel qui hi transita igual que fan amb les pedres dels marges de la borera que has de mirar si no et vols entrabancar al creuar la carretera… un escenari a la catalana seria que a “Lliça de Vall” faroles i marges de carreteres estarien pintades amb els colors de la union jack i al seguent poble seguint la carretereta a “Lliça de Munt” estarien pintades amb els colors de la republica.. realment un escenari molt “guerrero” i potser molt “cool” per alguns pero gens desitjable crec.. les pintades i cartells amb els pressos tambe inunden racons i llocs mes o menys visibles de la zona, com esta passant a la Catalunya real per no dir a la de la xarxes..

La paraula “embat” sona molt be pero vol dir que t’endus un cop segur, i si el que tens a davant s’hi torna potser acabes pitjor del que estaves… Jo m’inclino mes per la paraula “habilitat” i sempre primer rentar la roba bruta dins a casa…

Sergi Guitart
Sergi Guitart
19.04.2018  ·  16:27

Respecte la Republica declarada jo no li veig gaire prespectiva “immediata” de proseguir res, no caura del cel, vamos, no crec, potser m’equivoco… Per ser justos i com a qualsevol proces d’autoderterminacio jo crec s’hauria de fer un referndum tart o dora amb condicions que es el que es tenia que haver fet abans de declarar res… I cal guanyar-lo i de molt si pots, no perdre’l 47 a 53 (21D) ó 48 a 52 (27S)… Referendums on saps que l’adversari politic no juga com el 1O o el 9N a mi no em valen per res, esta cantat qui guanya… no te garcia… almenys per a mi…

Núria Riba
Núria Riba
19.04.2018  ·  19:30

Sr. Gitart, aquest recompte que ens ofereix del 21 D és el mateix que fan C’s, PP, PSOE… Com pot confrontar 47 contra 53 quan dintre dels Comuns/Podem hi ha un percentatge de partidaris de la República Catalana que, segons càlculs recents, pot arribar al 50%?

El bloc del NO i del 155, PP, PSC, C’s va obtenir el 43,4 % dels vots, enfront del bloc del SÍ a la República que va obtenir el 47,5% dels vots. Aquesta és la única cosa clara. Si un 50% dels Comuns/Podem està a favor d’una República Catalana, ni que sigui dins d’un estat associat o d’una confederació com la Suïssa, ja sumem un 52%, o sigui majoria.

La segona evidència és que els Comuns/Podem (9,1% dels vots) estan a favor de l’autodeterminació, és a dir del dret universal a decidir sobre si volem o no continuar sotmesos a l’estat colonial espanyol. I dintre dels altres partits del NO, també hi ha votants que preferirien un referèndum pactat.

Tenint en compte la impossibilitat que va haver-hi el 21 D de fer una campanya normalitzada, i amb la gran majoria de mitjans en contra, dos fets clau relacionats directament amb els resultats electorals, estem davant d’uns resultats que decanten clarament Catalunya cap a la República.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
20.04.2018  ·  00:09

Núria Riba 19.04.2018 | 19:30 – Els Comuns/Podem són Repúblicans Espanyols, no són independientes. Amb 80% de participació encara hi ha més d’1 milió de vots que no sabem què són i no crec que siguin independentistes. Un referèndum acordat amb 90% de participació jo crec que el perdem segur.. Per guanyar matematicament i sobradament i sense discusió posible només calen 3 milions.. Per mi seria l’objectiu a assolir, a partir del 50% a unes catalanes tot ja farà baixada. (Seguiriem amb el problema de la seva excusa de la “sobirania nacional” però les lleis internacionals crec estarien per damunt).

Spain, coneixent-la, abans ens compraría el model Australià que el Suís.

Un acord per reentrar a Europa amb Andorra ens donaria molt bona prespectiva, seguretat, i fiabilitat.

Tot això sense trencar un plat ni desobeir, només amb intel·ligència, habilitat, fent bones polítiques, fomentant el sentiment nacional, i reciclant a favor la discrepància vingui d’on vingui.. I sense presses esclar.. i per descomptat sense vendre-ho tot per un plat de llenties com es diu vulgarment.. Em sembla que demano molt..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
20.04.2018  ·  00:21

El model Suís no em serveix, és un mix de cultures defensades per estats més potents que l’usen de guardiola a l’ombra diuen… Catalunya igual que Espanya tenen la seva pròpia cultura i història a defensar dins el projecte Multicultural Europeu unic al món.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes