25.10.2017 - 08:55
|
Actualització: 25.10.2017 - 08:56
La Plataforma per la Llengua ha denunciat avui incompliments de l’estat espanyol en matèria de llengües minoritàries davant el Consell d’Europa, segons que informen fonts de l’entitat. Durant la reunió amb el cap del secretariat de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa (CELRoM), Sixto Molina, a Estrasburg, dirigents de la Plataforma per la Llengua han denunciat que l’estat espanyol està incomplint compromisos signats sobre llengües minoritàries en els àmbits dels mitjans de comunicació, administració pública, webs oficials o assistència consular. A més, l’entitat manté reunions amb eurodiputats de diversos grups aquesta setmana per demanar-los suport per ampliar la presència del català a la Unió Europea.
Segons la plataforma, l’estat espanyol hauria d’haver entregat al Consell d’Europa un document amb els avenços en llengües minoritàries fa tres anys però encara no ho ha fet. La Plataforma ha entregat a Molina un document amb incompliments de l’estat espanyol, que va ratificar la CELRoM el 2001. Un dels més destacats és la ‘reciprocitat dels mitjans de comunicació’ en català, com a mínim, a ‘territoris transfronterers’ –és a dir, la Catalunya Nord i l’Alguer–, que és el que marca la carta. Amb tot, l’ONG en defensa del català també diu que ‘també s’hauria d’aplicar entre els diferents territoris d’un mateix estat que parlen la mateixa llengua,’ com ara Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
Webs de l’Administració de l’Estat
També han lamentat davant el Consell d’Europa que moltes de les webs dels òrgans de l’administració general de l’estat espanyol no disposen de lloc web amb versió en català. De fet, fonts de l’entitat diuen que només un 1,6% de webs oficials tenen una traducció completa i acurada al català. I, en tots aquests casos, la Universitat de Barcelona o la Generalitat hi estan involucrades.
El català a la justícia
La Plataforma per la Llengua també ha denunciat el fet que els funcionaris que treballen a Catalunya no estiguin obligats a saber català, en concret en l’àmbit de la justícia. L’informe que han transmès al consell destaca que, segons el CELRoM, ‘caldria exigir el coneixement de la llengua catalana en el nivell C1 del Marc Europeu Comú de Referència del Consell d’Europa a tots aquells jutges que demanin plaça en destinacions catalanes’. Les consultes vinculants en matèria de tributs i l’assistència consular també discriminen la llengua catalana, segons l’associació.
Reunions amb eurodiputats
D’altra banda, diversos dirigents de la Plataforma per la Llengua s’estan reunint aquesta setmana amb diversos eurodiputats a Estrasburg, aprofitant el ple del Parlament Europeu. Han mantingut reunions amb els belgues Helga Stevens i Mark Demesmaeker (Conservadors i Reformistes Europeus), la basca Izaskun Bilbao (Liberals), i l’irlandès Matt Carthy (Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica), i tenen previstes trobades amb representants com ara la portuguesa Ana Gomes (socialdemòcrata) o la gal·lesa Jill Evans (Aliança Lliure Europea).
Segons que ha explicat el president de l’entitat, Òscar Escuder, en les reunions es demana als representants que donin suport a l’oficialitat del català al Parlament Europeu dirigint-se al seu president, Antonio Tajani. A més, també se’ls demana que facin requeriments a la Comissió Europea per modificar acords bilaterals de l’estat espanyol signats el 2005 amb sis institucions europees per tal que els ciutadans s’hi poguessin dirigir en català. Segons explica Escuder, els acords no estan funcionant, ja que si algú envia una pregunta en català, ‘la resposta triga a arribar dos o tres mesos més que si s’envia la mateixa pregunta en castellà o anglès.’ Algunes de les institucions amb qui l’Estat té acords en aquest sentit són la Comissió Europea, el Consell de la UE o el Defensor del Poble Europeu.
La delegació de la Plataforma per la Llengua també demanen que s’eviti que legislacions europees quan parlen dels idiomes oficials en els quals s’han d’executar tinguin la clàusula de l’obligatorietat de fer servir un dels idiomes oficials de la Unió Europea. ‘Amb això a la pràctica estan prohibint el català,’ lamenta l’entitat.
Intervenció a l’intergrup de minories tradicionals i llengües
L’ONG del català mantindrà una altra reunió amb el Consell d’Europa aquest dijous. En concret, amb el cap del secretariat de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals del Consell d’Europa, Marco Leidekker. També dijous, el president, Òscar Escuder, compareixerà a la reunió de l’Intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu.
