García-Castellón manté viva fins el darrer dia l’amenaça de presó i exili als perseguits del Tsunami

Quan tan sols falta una setmana perquè s’aprovi la llei d’amnistia al congrés espanyol i entri en vigor, demà hi ha cridats a declarar sis investigats per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic. El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón els ha citat per videoconferència, però, a diferència de la decisió de la jutgessa del Suprem Susana Polo amb Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, que declararan voluntàriament a mitjan mes de juny, García-Castellón els obliga a declarar en un jutjat de Barcelona, en connexió amb Madrid. Vol forçar els exiliats a tornar per declarar, i tenint en compte el delicte pel qual són investigats i l’agressivitat de les acusacions d’extrema dreta que hi ha personades, no és descartable que puguin ser empresonar preventivament si van a Barcelona.

Alguns dels investigats han pogut ajornar la declaració; de moment, sense una nova data. És el cas de Josep Lluís Alay, per prescripció mèdica. També, de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que va demanar de declarar per videoconferència de Suïssa estant, i tot i que el jutge li ho va denegar i la forçava a anar a Barcelona, com que el seu advocat, Íñigo Iruin, tenia un altre compromís en un altre jutjat, ha pogut ajornar també la citació. Per la mateixa raó, s’ha ajornat la declaració de l’empresari Oriol Soler, perquè el seu advocat, Benet Salellas, també tenia un assenyalament el mateix dia en un altre jutjat.

El jutge no entén ni què li demanen

En canvi, de moment, García-Castellón s’ha negat a ajornar la declaració del dirigent d’Òmnium Oleguer Serra ni de l’activista i empresari Josep Campmajó, que són exiliats a Suïssa i que comparteixen advocat. Tots dos havien demanat que se suspenguessin les seves declaracions perquè no havien estat convenientment citats, atès no els havien fet arribar pas al seu domicili actual, que és a Suïssa, la corresponent cèdula de citació. García-Castellón ni tan sols va entendre què demanaven, i es va limitar a respondre’ls que denegava –tal com havia fet amb Marta Rovira– la petició de declaració per videoconferència de Suïssa estant.

Serra i Campmajó no ho demanaven pas; volien que s’utilitzessin els mecanismes de cooperació jurisdiccional amb Suïssa i que se’ls fes arribar la citació. Però per notificar-li el seu domicili actual, demanen al jutge que obri una peça separada en la causa que sigui reservada i a disposició només del lletrat de l’administració de la justícia, i no pas d’accés lliure a totes les parts. Convé recordar que hi ha una organització d’extrema dreta, Dignidad y Justicia, com a acusació popular, i dos policies espanyols defensats per un advocat d’ultradreta com a acusació particular.

Ni Serra ni Campmajó no han dit si anirien a Barcelona a fer aquesta declaració, però tot fa pensar que els exiliats a Suïssa, inclòs també el periodista Jesús Rodríguez, no ho faran pas. La citació a declarar, tan a prop de l’aprovació de la llei d’amnistia, fa pensar en la voluntat de García-Castellón d’empantanegar l’aplicació de l’amnistia a tots els investigats en aquesta causa. I una manera de fer-ho seria amb l’enviament d’ordres de crida i cerca i ordres de detenció internacional i euroordres contra tots aquells que no hi anessin. Legalment, és qüestió de ben poc temps que la no-assistència a una declaració com a investigat es converteixi en una ordre de detenció.

Molina, a Catalunya; Vendrell, a Colòmbia

I hi ha el risc per als qui vagin a declarar. Ara per ara, només sembla clara la declaració d’una investigada, la dirigent d’ERC Marta Molina, que va anunciar fa poc la seva intenció de “plantar cara davant del jutge”, fins i tot amb el risc d’anar a la presó, per a complementar l’estratègia dels seus companys exiliats. Just avui, el dia abans de la declaració, es presentarà públicament el seu grup de suport, Free Molina.

En canvi, sobre el seu company de partit Xavier Vendrell, un altre dels investigats, hi ha més incertesa, i no se sap pas si anirà a declarar. L’ex-conseller es mou aquests darrers temps entre Catalunya i Colòmbia, on ha arribat a tenir una relació estreta amb el president colombià, Gustavo Petro. Havia demanat de declarar per videoconferència de Colòmbia estant, però el jutge també li ho ha denegat.

L’estratègia de García-Castellón

Tots són conscients que el jutge de l’Audiència espanyola els para una trampa, i que és evident la intencionalitat política d’una declaració com aquesta, després de cinc anys d’instrucció, una bona part dels quals la causa ha restat en letargia, i que s’ha reactivat per terrorisme just quan s’acordava la investidura de Pedro Sánchez en canvi d’una llei d’amnistia, sense que hagi cridat a declarar ningú en qualitat d’investigat fins ara, just quan falta setmana per a l’entrada en vigor d’aquesta llei d’amnistia. L’amnistia que una part del poder judicial, amb García-Castellón al capdavant, provarà de dinamitar.

I la causa del Tsunami és la punta de llança d’aquesta estratègia: una causa per terrorisme amb què García-Castellón ha provat de rebentar la llei cercant-hi les esquerdes. I ara que la llei s’aprova, vol tenir enviades abans les ordres de detenció, perquè no és igual fer-ho ara que no després. Una vegada hagi entrat en vigor, el jutge tindrà dos mesos per a retirar les ordres de detenció, fins i tot en el cas que formuli dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia al TJUE amb preguntes pre-judicials.

I, en tot cas, ja tindrà les ordres de detenció enviades si decideix d’enfangar més el debat jurídic i considerar que l’amnistia no és aplicable a aquests investigats.