La història de les paraules: ‘guineu’, ‘guilla’ o ‘rabosa’

  • VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb

Redacció

16.08.2016 - 02:00
Actualització: 30.04.2024 - 13:38

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Una vegada desaparegut l’originari ‘volp’ (potser per por de pronunciar aquest nom), els termes que se’n van disputar el significat foren ‘guineu’ i ‘guilla’. I no va ser fins més endavant que aparegué ‘rabosa’, que es difongué pel País Valencià, Mallorca i la part més occidental del Principat.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

guilla   guilla/guineu  guineot/matxoni  guineu guineu/rabosa  guineu/volp raboa raboa/volp rabosa volp

El llatí VULPES, que visqué en el català medieval com a volp, ha desaparegut i el camp se’l reparteixen actualment guineu i rabosa, amb l’addició del català pirinenc guilla. El terme més antic i genuí és guineu, documentat des del segle XIII i usat pels escriptors de tot el domini (Antoni Canals, Sant Vicent i Ausiàs March, entre altres). Fins i tot en indrets on avui no s’usa, com a València, han quedat els sentits metafòrics, com ara guineu ‘espolsador’ (amb al·lusió a la cua de l’animal, com en castellà los zorros) i ‘calabòs’ (vegeu Colón 2001, pp. 47-49). El català guilla i el masculí guillot, ja esmentats en època medieval, són propis del nord, particularment de la Cerdanya. Tant guineu com guilla procedeixen de noms propis de dona d’origen germànic, probablement són una mena de tabú per evitar de nomenar aquest animal, tan temut pels pagesos, amb el nom genuí (volp).

Rabosa és parenta del castellà-portuguès raposa, i la denominació podria ser motivada per la gran cua de l’animal. Apareix més tardanament que el seus sinònims, a començament del segle XV; es troba a Sant Vicent Ferrer, que també empra guineu, i en la majoria dels escriptors valencians i meridionals (Jaume Roig; Curial; etc.); en les Regles d’esquivar vocables es prefereix guineu. Així mateix es troba a la part est del català occidental i a Mallorca (aquí pronunciat raboa).

 

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor