La fiscalia demana entre 8 anys i 27 de presó per als encausats en l’operació Judes

La fiscalia de l’Audiència espanyola demana penes de vint-i-set anys de presó per a vuit dels encausats en l’operació Judes i vuit anys per a quatre més. Als primers, que són Eduard Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Joaquin, als quals els acusen dels delictes d’organització terrorista, fabricació d’explosius i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa. A Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero els acusen d’organització terrorista, sense els altres delictes.

El fiscal que signa l’escrit d’acusació és Miguel Ángel Carballo, fiscal en cap de l’Audiència espanyola i qui ha recorregut en contra de la consideració de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic.

La investigació judicial es va tancar el mateix dia que es va presentar l’acord entre el PSOE i ERC que incloïa la llei d’amnistia i va demanar a les acusacions que fessin les seves peticions de condemna. Algunes defenses no volien que es tanqués encara la instrucció perquè encara no havien tingut accés al total de les diligències secretes del cas, malgrat que se’n va aixecar el secret de sumari el gener del 2021. Els advocats han presentat set recursos demanant que els lliurin la documentació, i en tots els casos es va ordenar que ho fessin, però no s’ha complert del tot.

La instrucció ja es va tancar ara fa un any, però es va acabar reobrint un mes després justament perquè no van tenir accés a les diligències secretes fins dues setmanes abans del tancament de la instrucció. Llavors no sabien, però, que no els havien lliurat tota la documentació, que encara ara reclamen.

Un cas que hauria de cobrir l’amnistia

Aparentment, el cas 23-S hauria de quedar cobert per l’amnistia, tot i que Alerta Solidària tem que una interpretació esbiaixada d’un jutge no ho permeti. El text de la llei especifica que queden coberts els actes contra l’ordre i la pau públiques, i al codi penal espanyol el delicte de terrorisme entra dins el capítol de la pau pública. Fent una interpretació lògica de la llei, per tant, el cas hauria de quedar cobert, però les defenses no descarten una interpretació restrictiva o distorsionada del text.

A la part de les exclusions del text –allò que quedaria exclòs de l’amnistia– també es fa referència al terrorisme, però queda clar que, si no hi ha una sentència ferma, un cas quedaria igualment cobert. Seria molt improbable que aquest cas, que encara no té ni data de judici, pogués arribar a tenir una sentència ferma abans del març o l’abril, quan, a tot estirar, entraria en vigor l’amnistia. De totes maneres, les defenses no descarten res i recorden el conjunt de vulneracions de drets que l’Audiència espanyola ha comès en aquest cas.