Eva Pous: “L’ambigüitat de l’amnistia ens posa en alerta”

  • Entrevista a l'advocada d'Alerta Solidària, que diu que hi ha articles de la llei d'amnistia que poden deixar massa marge als jutges per a no aplicar-la a alguns represaliats de base

VilaWeb
Fotografia: Albert Salamé
Clara Ardévol Mallol
22.11.2023 - 21:40
Actualització: 22.11.2023 - 21:43
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Alerta Solidària, que porta les defenses de molts encausats independentistes, ha avisat que hi ha punts de la llei d’amnistia que podrien deixar desprotegits activistes i manifestants. Un dels casos que més els preocupa és el dels detinguts del 23-S, sobretot per les peticions de pena tan elevades que comporten les acusacions de pertinença a organització terrorista i tinença d’explosius. Sobre el paper, tal com és redactada la proposició de llei d’amnistia, no sembla que aquesta causa ni moltes altres hagin de quedar-ne fora, però l’última decisió serà la dels jutges, i per això preocupa, especialment als represaliats de base, que tots els casos quedin blindats i sense marge per a la distorsió dels tribunals. Parlem de tot plegat amb Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària que porta una part de les defenses del cas 23-S.

Ara que sabem què diu la proposició de llei d’amnistia, quina valoració en feu?
—Ho posem tot en quarantena, perquè encara hi ha lloc per a esmenes, però en els dos primers articles veiem molt de detall sobre les conductes o els delictes que es poden atribuir a polítics o membres de l’administració, i en canvi, en la part que afecta els manifestants, militants i activistes hi ha una certa ambigüitat, és molt obert. No hauria de dur massa problemes, però darrerament hem pogut veure el poder judicial en peu de guerra i aquesta arbitrarietat segurament jugarà en contra de militants i activistes. S’esmenten expressament delictes com ara els desordres públics, la desobediència o l’atemptat contra l’autoritat, però, en canvi, delictes com lesions o danys no hi són explícits. Sí que es parla de conductes connexes, però ens podem trobar dificultats si els jutges ho interpreten de manera restrictiva.

“Hi ha molt de detall sobre les conductes o delictes que es poden atribuir a polítics o membres de l'administració, però en la part que afecta els manifestants hi ha una certa ambigüitat”

Com dieu, la llei esmenta delictes concrets, però hi ha uns altres delictes que sembla que quedarien recollits en conceptes més generals.
—Sí. No diem que hi hagi d’haver un catàleg, perquè també ens deixaríem un gran espectre, però sí que hi ha delictes que poden aparèixer habitualment en mobilitzacions que no s’esmenten de manera específica. Tampoc no queden exclosos en la part d’exclusions, però ens podem trobar dificultats a l’hora d’entendre que també són amnistiables. Aquesta ambigüitat de la llei ens posa en alerta, perquè serà un jutge qui haurà de decidir-ho. Amb els precedents que tenim del poder judicial, es pot preveure que l’aplicació de l’amnistia amb militants i activistes no sigui del tot de consens.

Quins canvis concrets proposaríeu?
—Se’ns fa difícil dir-ho, perquè ningú no ens ha consultat. La llei s’hauria de modificar des de l’exposició de motius per plasmar realment què hem viscut. Per exemple, que Pablo Hasel fa gairebé tres anys que és a la presó per les seves cançons, parlar d’aquesta manca de qualitat democràtica. En l’articulat, de la mateixa manera que hi ha hagut un esforç per detallar delictes que afecten persones concretes, es podria fer un exercici de més concreció amb la resta. I els diners de les sancions haurien de ser retornats. Tampoc no entenem que s’equipari botxí i víctima. Com pot ser que s’amnistiïn policies, si normalment ja costa de condemnar-los? On queda el reconeixement de l’1-O i la reparació? I si el PSOE no accepta això, potser és que tampoc no hi ha tanta voluntat de reconèixer el conflicte polític i abordar-lo com a tal.

A Alerta Solidària heu dit que 438 persones podrien beneficiar-se de l’amnistia. Òmnium havia parlat de 1.400 represaliats, però moltes de les causes ja s’han arxivat.
—Havíem calculat que, només en l’àmbit penal, hi havia 1.133 encausats. D’aquests, 563 ja s’han arxivat. De les 570 causes que no s’han arxivat, tenim en instrucció 144 persones; en espera de judici, 145; en espera de sentència, 11; amb sentència absolutòria de tots els càrrecs, 132; amb sentència condemnatòria total o parcial, 138. Per tant, quedarien cobertes 438 persones. Amb el tema administratiu, l’amnistia, a efectes pràctics, no serveix de res, no torna els diners. La majoria de multes que hem portat van quedar arxivades i les que no van ser estimades ja es van pagar.

Per què creieu que aquesta part de la llei ha quedat així?
—Desconec en quins termes han negociat. Suposo que sí que ha estat un tema de negociació, perquè hi surt, però sorprèn que acabi establint que aquests imports no seran retornats. És més una amnistia de caràcter moral que no pas real, en aquest punt.

Hi ha casos que us preocupin especialment?
—Anem amb molta cautela, però en la causa del 23-S ens preocupa que no s’acabi aplicant la literalitat de l’article. Tal com està escrita, haurien de quedar coberts per l’amnistia, però tornem a la part interpretativa. Que es digui expressament que els casos de terrorisme no queden coberts per l’amnistia si hi ha una sentència ferma ens encén una mica les alarmes.

Encara no hi ha data de judici. Haurien d’afanyar-se moltíssim.
—S’haurien de forçar molt les màquines, però en l’estat espanyol i les garanties dels processos, la confiança és nul·la. Si el mes d’abril s’aprova la llei d’amnistia, la demanem per a aquest cas i el jutge la denega, què passarà si pel camí de la resolució d’aquests recursos hi ha el judici? Haurien de forçar molt les màquines per arribar a temps, i per això nosaltres entenem que sí que queden coberts per la llei, però aquests dies hem vist, en el cas del Tsunami, les maniobres que el poder judicial, o un jutge en concret, fa per intentar d’excloure el cas de l’amnistia. Es podria redactar l’article d’una manera més clara perquè, encara que hi hagués maniobres judicials, la seva inclusió quedés garantida.

“S'haurien de forçar molt les màquines perquè el cas 23-S no quedés cobert per l'amnistia, però la confiança en l'estat espanyol és nul·la”

La llei no diu res de la tinença d’explosius, que és l’altre delicte de què els acusen. Això és important?
—En el cas del 23-S no hi ha tinença d’explosius. Imputen el que ha manifestat el ministeri fiscal: la tinença de precursors per a poder fer explosius. I aquí torna a entrar l’ambigüitat… Llegint el text pensem que es donen els requisits perquè el cas quedi cobert, però dins el procés del 23-S hi ha hagut centenars d’ocasions en què la llei ens deia una cosa, el jutge n’acordava una altra i s’allargava el procés perquè després els recursos ens donessin la raó.

En la primera part de la llei, que es parla d’allò que inclou l’amnistia, no d’allò que en resta exclòs, hi ha alguna escletxa perquè aquesta causa no hi entri?
—Seria difícil perquè es parla de l’ordre públic i de la pau pública. I al codi penal, el terrorisme entra dins el capítol de la pau pública. Seria molt difícil que poguessin argumentar que aquest cas no hi entra, però depèn dels jutges.

Us preocupen també els casos que poden tenir relació amb el procés, però no de manera directa. A què us referiu? 
—No parlem només de causes relacionades amb temes com l’habitatge, sinó també de casos com les protestes en contra de la presència de l’extrema dreta, sigui el FNC o Vox. Tampoc no és clar quin seria l’abast d’aplicació en aquests casos o si directament no seria d’aplicació, perquè pròpiament no forma part de l’exposició del procés d’independència.

Hi ha hagut manifestacions contra Vox amb consignes independentistes, però l’objectiu de la manifestació era la lluita contra l’extrema dreta. Us preocupa que això pugui ser ambigu? 
—Què és procés i què no és procés? Al final, aquest llindar d’interpretació pot ser tan abstracte i ampli per part d’un poder judicial que ja es mostra reticent a la llei que a nosaltres ens posa en alerta.

“Què és procés i què no és procés? El llindar d'interpretació pot ser abstracte i ampli ”

I hi ha causes que clarament no hi entren perquè no hi ha cap manera de lligar-les al procés, com les relacionades amb les protestes per la llibertat de Pablo Hasel.
—Són mobilitzacions que hi ha hagut al Principat de Catalunya, amb un rebuig social al tarannà autoritari i mancat de democràcia a què ens té acostumats l’estat espanyol. Aquestes persones no se’n podran beneficiar tot i que aquestes protestes no van aparèixer com un bolet, venien de la dinàmica de mobilitzacions dels anys anteriors.

Heu esmentat l’1-O. En general, quina valoració política feu del text i com creieu que pot evolucionar la situació a partir d’ara, pel que fa a la repressió? 
—Analitzant l’exposició de motius et deixa la sensació que Espanya és una democràcia plena i que això que hem viscut és poca cosa. Políticament, l’exposició l’ha guanyada el PSOE. Es diu que això es fa per superar la situació, ni tan sols que es faci per dialogar o per obrir noves vies de convivència. És simptomàtic que es faci aquesta llei i que prengui possessió com a ministre Grande-Marlaska, que ha avalat amb la seva irresponsabilitat política infiltracions de la policia, l’operació Judes, les infiltracions de Pegasus… Sembla que pretenen hipotecar el futur polític de Catalunya. Ens diuen que si ho tornem a intentar tornaran als mateixos mecanismes, l’amnistia no canvia els mecanismes repressors. Per canviar-los han fet una modificació del codi penal en què el delicte de desordres públics, el més habitual en protestes, ha estat agreujat. Tot es vesteix per intentar que deixem de reivindicar els nostres drets, i haurem de demostrar el contrari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any