La comissió de garanties de Junts ha rebut tres denúncies pel cas de Madaula

  • Madaula ha presentat una denúncia interna i el partit també ha rebut l'escrit de la sectorial de feminismes i el d'una vintena de diputats

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
30.11.2023 - 11:06
Actualització: 30.11.2023 - 12:42

Junts continua gestionant internament la pugna entre sectors que es va desencadenar amb la denúncia pública d’Aurora Madaula, vice-presidenta del partit i secretària segona de la mesa del parlament, per violència masclista, silenciosa i no física, dins l’organització. La comissió de garanties del partit ha rebut tres denúncies, segons fonts consultades per VilaWeb. Madaula ha comunicat internament allò que va denunciar al faristol. La sectorial de feminismes del partit també ha presentat un escrit, i es manifesta respecte d’un cas que considera que és polític i no de violència masclista, segons les mateixes fonts. I també hi ha el text d’una vintena de diputats del grup parlamentari, crítics amb la secretària segona de la cambra.

El partit ha activat el protocol de violència masclista i aplica igualment els procediments a què obliga la llei. A partir d’ara es preveu que s’obri un expedient i que Madaula s’expliqui internament en el termini de deu dies. Hi ha tres membres de la comissió de garanties que s’han apartat del procés: la presidenta, Magda Oranich, per raons personals; i dos membres, Joaquim Jubert i Maria Antonia Batlle, que són diputats i han subscrit el text crític amb Madaula.

A primera hora d’aquest matí, Madaula s’ha reunit amb la presidenta del parlament, Anna Erra, que la va convocar per avaluar la situació. La secretària segona de la mesa és una dirigent de la màxima confiança de la presidenta del partit, Laura Borràs. Erra va rebre amb malestar les paraules de Madaula i en la reunió de la permanent del cap de setmana van acordar que hi parlaria. Segons fonts coneixedores, Erra vol comptar amb algú de confiança a la mesa, i la reunió era per a valorar fins a quin punt podien mantenir aquesta confiança. D’una altra banda, en la reunió del grup parlamentari de dimarts ja es va deixar clar que el cas s’investigaria a la comissió de garanties del partit.

No és la primera vegada que la comissió de garanties es troba enmig de les tensions internes entre sectors, que afloren cíclicament. Va ser a l’ull de l’huracà amb el cas de Francesc de Dalmases, mà dreta de Borràs. Quan va esclatar la polèmica, Oranich va elaborar un expedient que determinava que l’actitud del qui aleshores era vice-president del partit en les instal·lacions de TV3 amb la subdirectora del programa FAQS no havia estat digna d’un representant públic. Dalmases va criticar durament la filtració i va denunciar animadversió envers ell. Més tard, va renunciar a la vice-presidència del partit i al càrrec de portaveu de Junts de la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

La comissió de garanties de Junts també va ser a punt d’haver d’entomar formalment les divergències internes per la consideració del cas judicial de Borràs com a lawfare, però tant Borràs com Turull van acabar pacificant el conflicte intern. Quan el parlament li va retirar l’escó, va ser rellevada a la presidència del parlament per Erra, del sector de Turull, i Junts ha mantingut el discurs oficial que Borràs va ser objecte de persecució política. L’entorn de Madaula considera ara que la polèmica suscitada per les seves paraules al faristol del parlament són un intent d’apartar-la políticament, després dels fets succeïts amb Dalmases i del càstig que va rebre al congrés d’Argelers un altre home de confiança de Borràs: el secretari d’organització, David Torrents. En canvi, en l’anomenat sector institucional es considera que Madaula no ha estat víctima de violència masclista i que es tracta d’una qüestió política, perquè va avalar una declaració sobre el dret d’avortament d’Andorra, de suport a l’activista de l’associació andorrana Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, sense l’acord de la direcció, i que per aquesta raó va ser desautoritzada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any