Junts però asseguts a la cadira

Hi ha una incongruència entre ser els més bel·licosos i clarividents amb l’engany de la taula de diàleg i, al mateix temps, no atrevir-se a trencar el govern que han format amb el partit del tafur de la taula

Vicent Partal
17.07.2022 - 21:40
Actualització: 18.07.2022 - 21:02
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es va acabar el congrés de Junts per Catalunya. Un congrés important políticament per diverses raons. Primer de tot, perquè es va fer molt evident la desaparició tant de Jordi Sànchez com del president Puigdemont, que tan sols és un referent llunyà d’aquest moviment polític. Clarament, comença una nova etapa dirigida en tàndem per Jordi Turull i Laura Borràs, malgrat totes les dificultats de la combinació.

El congrés va ser especialment significatiu per la decisió amb què Junts sembla haver entomat el desemmascarament de l’anomenada taula de diàleg i l’explicitació que la independència no és cosa d’unes altres generacions futures, sinó d’aquesta. Treure’s de sobre tota la pressió per a acudir a aquesta taula i no seguir, per tant, la flauta que fa sonar la Moncloa (“ara vull que vingueu perquè m’interessa, ara no…”) és una decisió certament important. Més i tot, a parer meu, que aquesta crida vaga i inconcreta que el Primer d’Octubre vinent recomence la fase resolutiva del procés d’independència; una proposta que sona més a màrqueting que no pas a acció política.

I, especialment, perquè al costat d’aquesta cara n’hi ha una altra de molt demostrativa, també: aquella que fa que ni tan sols s’haja qüestionat la permanència lamentable de Junts al govern de la Diputació de Barcelona amb el PSC. I que s’haja deixat als llimbs una consulta –molt abstracta– als militants sobre si calia abandonar el govern de coalició amb Esquerra a la Generalitat o no.

Les propostes que anaven en aquest sentit van ser laminades per la maquinària del congrés, i així van evidenciar que el manteniment dels càrrecs públics també és una gran prioritat per Junts. És tan evident que, a hores d’ara, em sorprendria moltíssim que abandonessin el govern de Pere Aragonès, fins i tot si ERC votés en contra de mantenir Laura Borràs com a presidenta del Parlament de Catalunya.

La llei de partits i la llei electoral espanyoles tenen una capacitat enorme de domesticació de la vida política, demostrada durant dècades. I és allò que emergeix darrere aquesta incongruència de ser, justament, els més bel·licosos i clarividents amb l’engany de la taula de diàleg i, al mateix temps, els qui no s’atreveixen a trencar el govern que han format amb el partit del tafur de la taula.

I això no és pas anecdòtic, ni una qüestió menor. Quan permet, facilita, que molta gent visca dels diners públics administrats per l’estat espanyol –d’assessors a batlles, d’empreses pròximes a delegats, passant per diputats i consellers–, el règim s’assegura que els partits tremolen quan han de posar en joc aquests sous mateixos.

Això passa en tots els partits a l’estat espanyol, però cal recordar que fora no és així necessàriament. Hi ha molts estats en què els partits tenen molt poc marge de maniobra com a empresa, petitíssim. On no poden contractar a les institucions públiques la major part de la seua pròpia estructura i on s’han d’espavilar per viure dels recursos que creen. I, evidentment, en aquests països, les decisions que prenen els partits són molt més lliures que no pas ací.

En aquest sentit, mentre mirava la retransmissió de l’acte final del congrés de Junts, no podia deixar de pensar en el congrés fundacional de la Crida Nacional, aquell acte fet al Congost de Manresa un any després de la proclamació de la independència i del 155. Crec que és molt instructiu mirar-se els vídeos de tots dos actes –ací, el de l’acte de la Crida, i ací, el de l’acte de Junts– per entendre què ha passat durant aquests anys en aquest àmbit polític i quina ha estat l’evolució que ha portat on som avui. Algú pot dir, i tindrà part de raó, que aquella Crida no era un partit a la manera tradicional sinó que era un moviment molt poderós, però anàrquic, i que per això mateix no va saber tirar endavant. Però és molt difícil de comparar tots dos ambients i no pensar que aquella Crida tenia l’esperit del Primer d’Octubre, vibrant i obert: no pas la professionalització de la política, sinó la generositat personal per sobre les distincions i les diferències. En canvi, Junts, ara, sobretot és un partit. Un partit més. No res diferent.

Veia això, en les imatges. Junts té individualitats que destaquen molt, però també té un sottogoverno, bàsicament el d’allò que va ser Convergència, evolucionat i molt posat al dia, que omplia les primeres files cada vegada que la càmera feia un repàs. No sé si d’aquesta manera se superarà la confusió en què el moviment articulat al voltant del president Puigdemont havia caigut. Turull és un professional eficaç que, a més, ha estat a la presó i ha demostrat que, si té por, en deu tenir de poques coses. Potser Junts, amb el programa aprovat ahir, serà capaç de trencar aquesta dinàmica terrible de reducció i esmortiment del conflicte que tant profit li fa a Espanya. No dic que no, ni dic que això no es pose interessant. Però, en vista que no són capaços de trencar el pacte lamentable de la Diputació de Barcelona, em veig obligat a expressar el meu escepticisme. En qualsevol cas, el temps ho dirà, i ja veurem quin és el pa que s’hi dóna. I els fets, sobretot els fets, i ja no pas les paraules, solament, diran.

 

PS1. El vídeo de la Crida Nacional d’entrada sembla que no funciona. Insistiu-hi, que sí que va.

PS2. M’agradaria cridar l’atenció sobre l’entrevista que va fer Josep Casulleras Nualart a Gonzalo Boye ahir. L’advocat dels exiliats hi diu coses molt importants que obren perspectives noves.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
17.07.2022  ·  22:44

Si depens del sou que et paga l’enemic per a menjar, poc faràs. És allò de qui té el seient llogat no seu quan vol. Caldrà esperar els fets, però no confiar massa, en els partits. Són instruments sense gaire utilitat, per al poble.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
17.07.2022  ·  22:58

La Crida no va funcionar perquè va ser incapaç de deixar al marge els professionals de la política que veuen en qualsevol moviment una oportunitat d’ocupar una cadira. I la gent això ho va veure des del primer moment.
De moviment anarquista no en tenia res, la Crida.
L’anarquisme real seria atacar frontalment aquesta llei de partits que apuntes encertadament com l’incentiu de que els partits polítics busquin ocupar el poder i alhora l’impediment per abandonar-lo. I aquesta llei es pot atacar frontalment votant un partit com Escons en Blanc, i obligant a la resta de partits polítics a beneficiar-se de les prevendes que otorga la llei de partits.

Catalunya va tenir un passat anarquista molt sonat. Però sembla que aquesta cultura anarquista s’hagi volgut oblidar. L’única opció que es propugna als mitjans de comunicació com a alternativa al capitalisme és el comunisme; no l’anarquisme. Malgrat que els defectes del comunisme han estat clarament exposats durant el segle XX. El segle XXI podria ser el segle de l’anarquisme.

Joan Guasch
Joan Guasch
17.07.2022  ·  22:58

Sap greu dir-ho i fins i tot de pensar-ho, però per trencar la dinàmica d’aquests panxacontents potser no hi haurà més remei que, si no hi ha grans novetats fins a les eleccions al parlament, exercir pressió votant nul. Molts diuen abstenció, no sé què és millor. Que governarà el PSOE (abans PSC)? Segurament, i seria un drama pes Catalunya, però l’agonia actual és decebedora i desmotivadora. Falten dos anys i poden passar moltes coses, però la gent es queda a casa desmobilitzada i no sap cap on tirar. En fi, veurem!

Joan Guasch

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
17.07.2022  ·  23:31

L’escepticisme és una actitud ben legítima. Val a dir però que amb tants independentistes funcionals que diuen que volen la independència però no la pensen fer, l’escepticisme, la ironia i el bon humor són de primera necessitat. Toc, toc. Els Neo Convers truquen a la porta. Només falta tancar el cas Borràs i ja ho tindrem aquí.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
17.07.2022  ·  23:32

L’entrevista de Josep Casulleras a Gonzalo Boyé t’obre noves perspectives. És veritat.
Quan l’advocat general diu que la justícia espanyola no té una fallida sistèmica, sembla que estigui demanant que la defensa dels exiliats aporti proves que demostrin el contrari.
Si la justícia d’un estat funciona bé, qualsevol vulneració de drets,per part d’un tribunal, pot ser corregida per una instància superior mitjançant recursos dels afectats.
Ara li toca al despatx d’advocats dels exiliats demostrar que cap instància actuarà imparcialment en el cas de la minoria nacional catalana.
Operació Catalunya, operació Judes, Catalangate….Tot això s’ha de posar sobre la taula del TJUE
El principi de confiança mútua ha de ser desmuntat.

Marc Adell
Marc Adell
17.07.2022  ·  23:42

Els fets ja han dit el que havien de dir: ens han traït i han incomplert el seu programa electoral. Ens van trair ja amb la formació del governet, amb el comportament al parlament gens diferent del de Roger Torrent, la llei que lapida el català com a llengua vehicular a l’escola, l’emblanquiment dels partits del 155 (pactes amb ells, especialment PSC) etc…

Podran fer molt soroll per amagar-ho, es podran ofendre els trolls dels partits, podran inclús insultar als qui pensen com jo, però no poden amagar una veritat que és als ulls de tothom. Posem-nos-ho al cap: la independència o la fem els ciutadans obviant la política o no hi serà. Els partits polítics tenen massa feina col·laborant amb el règim.

Joan Benet
Joan Benet
18.07.2022  ·  00:01

Resulta dolorós però només puc arribar a la conclusió que per canviar aquest estat de coses cal una baixada als inferns i una catarsis.
Esperar d’aquests partits que transformin res és com dir que la economia especulativa és una estafa i demanar als bancs i als especuladors que la canviïn abans no foti un pet com un aglà i la gent perdi els estalvis.
Només quan la gent tingui un ensurt, aixecarà la vista de Instagram i decidirà que potser cal començar a fer por. Uns gillets Jaunes escampant fúria per tota Europa Occidental alhora podrien servir. La resta és xerrameca

Jaume Riu
Jaume Riu
18.07.2022  ·  00:12

SENSE PARTITS POLÍTICS
La Llei de Partits 54/1978 va enlluernar una població manipulable que la Guerra Civil i la dictadura de Franco havia deixat desinformada, acovardida i políticament inútil. Ja aleshores alguns, molt pocs, vèiem que per una banda tornava Santiago Carrillo de l’exili i es legalitzaven els partits comunistes, PC i PSUC, però per altra banda la Constitució impedia poder ser comunista perquè es manté la propietat privada com a dret fonamental. Per una banda tornava de l’exili el republicà Josep Tarradellas i, amb més reticència que amb els partits comunistes, al final es va legalitzat el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya que ho veien com un perill real per fer la transició amb un rei Borbón, però tranquils tots, que a la Constitució ja es van cuidar d’impedir que es pugui ser republicà.
Amb aquest escenari pervers, fa quaranta cinc anys vaig decidir no fer mai política des dels partits del regne d’Espanya.
24 anys després es va aprovar la Llei Orgànica 6/2002 com a la nova Llei Orgànica de Partits que, ben lluny de millorar la Llei de 1978 encara és més perversa, perquè es mantenen les aberracions originals de la Llei de Partits, i ara la Llei Electoral espanyola té una capacitat enorme de domesticació de la vida política. No es compleixen gairebé mai les promeses electorals, i no passa res. Es fan gairebé sempre pactes postelectorals per formar governs a Madrid, a Barcelona, als Ajuntaments o a la Diputació, que no ha votat ningú, i no passa res.
Per això em reafirmo en la decisió de no militar, ni confiar, en cap partit polític del regne d’Espanya.
Si volem que Catalunya sigui un nou estat d’Europa, independent del regne d’Espanya, i en forma de república amb democràcia radical, cal que no tingui rei, ni Senat. Cal repensar Catalunya sense cap partit polític dels que volen governar a l’Estat de les Autonomies sempre intervingudes, però sí amb una democràcia radical i governats per professionals competents que treballaran per objectius i seran remunerats per resultats.
El Consell per la República, l’Assemblea de Representants i el Procés Constituent ja s’entenen en aquest idioma, mentre que Junts comprèn el llenguatge però no el parla.

Ramon Peiron
Ramon Peiron
18.07.2022  ·  00:13

Vicent, em costa imaginar quelcom de més antiestratègic que aquesta campanya de despestigi dels partits independentistes i de la política en general que seguiu alimentant dia sí dia també.

I, concretament sobre del pacte PSC-Junts a la DIBA, ja començaria a ser hora d’explicar clarament quina és l’alternativa i quins beneficis aportaria o deixar de fer-hi demagògia. Mentre no me la contradeixis de forma convincent, l’anàlisi d’en Barbeta que t’enllaço em sembla inqüestionable. Els resultats electorals et poden agradar més o menys, però són els que són

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-guia-per-entendre-la-politiqueria-catalana_403111_102.html

Berta Carulla
Berta Carulla
18.07.2022  ·  00:41

Vaja, tornem a no malaguanyar l’oportunitat d’exercir-nos en un relat de perdedors, de desconfiança envers nosaltres mateixos, de fracàs i de partidisme, quina pena. Cada vegada és més difícil topar-se amb alguna cosa que ens permeti alçar el cap, tornar a creure (‘creure’, aquell verb avui defenestrat però que ens va permetre viure un 1-O). No,
tot és desesperadament i calculadament castrant.

Preferíu els gestos simbòlics com ara que Junts surti d’arreu, i d’anonenar Cinvergència com si Convergència fos alguna cosa pitjor que el que tenim avui assegut en una taula del no-diàleg.

Si de coses simbòliques es tracta, que no serveixen sino per lliscar pendent avall, construiu llavors un relat intel.ligent que com a mínim acolloni l’enemic, mostrant suport als polítics que avui presenten iniciatives d’unilateralitat i encomanant confiança que aglutini (oh, la unitat, aquella virtut preuada), que forci l’enemic a actuar i errar.

No, és clar, el correcte continua sent l’equidistància, només faltaria.

Josep Constantí
Josep Constantí
18.07.2022  ·  00:46

Sant Cugat on ets?
A la panxa del bou, que no neva ni plou…

El dolent de les amenaces és que, si no es materialitzen, perden la seva força.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.07.2022  ·  05:36

No podem comptar amb una classe política que anteposa la cadira l´objectiu de país. Això sí que és una pandèmia. I se´ls veus tant clarament.

Jordi Parera
Jordi Parera
18.07.2022  ·  06:08

Urgir a Junts a sortir del govern, un govern que per un sol diputat es decantava pel no fer res, que no tenia objectius, pero que tothom va presionar (anc, ommium..) perque es fes i aqui a vilaweb també. Es van estirant el mesos i anys per ansr enllaçant eleccions pero poc ens movem.

Oriol Roig
Oriol Roig
18.07.2022  ·  06:21

Ens cal una opció de vot diferenta. No sé si serà aquesta llista que s’ha de proposar des de l’ANC, o bé una coalició dels partits independentistes extraparlamentaris, o bé un “no partit” amb l’únic punt al programa d’aixecar la declaració d’independència suspesa el 2017. Pel cap baix falten mig milió de vots comparant els “sí” del referèndum de l’1-O i els vots a ERC+Junts+CUP a les darreres eleccions. Si aquest mig milió de desencisats tinguéssim una opció amb cara i ulls podrien canviar moltes coses.

Xavi Solé
Xavi Solé
18.07.2022  ·  07:06

Tots aquests grans discursos dels polítics són paraules buides si no van acompanyades de fets. I, de fets, n’hi ha ben pocs. Tots els partits tenen massa boques per alimentar.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.07.2022  ·  07:38

És així. Incongruències i ecepticisme..

Victor Serra
Victor Serra
18.07.2022  ·  07:38

El problema no és estar asseguts a la cadira, sino què es fa quan s’hi és i qui hi està assegut. Els independentistes HEM d’estar asseguts a la cadira del numero màxim d’institucions que tinguin una mica de poder. Seria un error gravíssim cedir les poques institucions que encara controlem a l’unionisme. Ja només ens faltaria això !! Barallar-nos igual, però fora de les institucions!! Patètic.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
18.07.2022  ·  07:56

Sr. Partal, ja li vaig fer saber en un comentari anterior que la seva equidistància que vol fer passar per equanimitat fa temps que ja no li funciona.
En alguna ocasió he escrit que el seu comentari arriba tard, el darrer va ser quan es van suspendre els Jocs dels Pirineus (que dit de pas li ho hem d’agrair amb el Lambán), aleshores si va fer un article d’opinió, però mentre va durar la campanya el seu editorial no recordo que digués res, sí el seu diari.
Avui, no puc dir que part de l’editorial no estigui ben trobat, però tot el tarannà que si traspua el delata i no en el sentit que vostè vulgui afavorir a un altre partit, sinó per por de les conseqüències que se’n puguin derivar.
Penso que sap que pot dir allò que vulgui sobre Junts perquè no tendrà cap mena de conseqüència en el seu treball periodístic, però no parla amb tanta claredat d’altres partits molt més revenjosos perquè no sap les conseqüències que se’n podrien derivar si mostra obertament allò que com a periodista li pertocaria. És a dir, no penso que vostè estigui més a favor d’un partit que d’un altre, sinó que tem més un partit que un altre.
I reitero un cop més que no soc de cap partit i que tots, del primer a l’últim, mereixen crítiques.
Passi vostè i passi tothom un bon dia.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.07.2022  ·  08:10

Em preocupa tornar a veure actuant els apòstols de la catifa vermella al naZionalisme espanyol, mitjançant la crida a no votar o votar nul.

Justificant que 4 anys de les institucions catalanes en mans dels PP-PSOE-C’s-VOX, i afegiria el Podemos/Comuns de la espanyolista Albiach, no seria tan greu o, fins i tot justificant que seria com ara.

No sé si ho fan per sincer convenciment, erroni, molt erroni, al meu entendre, o ho fan perquè estan exercint la funció autonomista encarregada potser pel Gran Botifler Oriol Junqueras.

A unes eleccions sempre s’ha de votar, si no ho fem deixem l’espai perquè els contraris a Catalunya, a la cultura i identitat catalanes, entrin i arrasin.
Perquè sempre trobarem alternatives, potser a priori minoritaries, on puguem concentrar el vot i fer dues coses:
-Barrar el pas a l’espanyolisme i a l’autonomisme.
-Foragitar de les cúpules dels partits botiflers els professionals de la politica, que fora d’aquest entorn no sabrien guanyar-se la vida.

Joan Mestre
Joan Mestre
18.07.2022  ·  08:22

Estic força d’acord amb Victor Serra, Berta Carulla i Ramon Peiron.
Compte, compte, compte, que no sigui que els partits siguin solsament un “mal” menor i un “mal” necessari. Entenc en Partal i molts comentaristes. Però hi veig certa simplicació dintre de la complexitat. Junts ha fet un pas endavant.

Albert Miret
Albert Miret
18.07.2022  ·  08:58

La qualitat de la majoria dels polítics de casa nostra és la que es podria esperar de gent, molts dels quals no ha treballat mai en cap empresa on existeixi una mínima competència ni tenen cap experiència política. Perquè cal remarcar que una experiència política no és anar a seure durant quatre anys amb l’únic objectiu de ser reelegit en les pròximes eleccions i seguir vivint gratis amb uns diners que cal recordar-los que no són del seu partit, sinó nostres, dels pagadors d’impostos. Puc assegurar que en qualsevol empresa mitjanament competitiva la majoria d’ells ja serien al carrer per inútils… No n’hem d’esperar res. Si arribem a ser independents, no serà gràcies als polítics, ni serà amb tauletes de fer trampes i dir mentidetes, sinó amb la nostra sang, suor i llàgrimes contra aquest abjecte enemic que tant s’estimen els nostres politiquets de la senyorita Pepis.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.07.2022  ·  08:59

Segueixen confirmant-ho: la mamella és la mamella, és diguin com es diguin., siguin on siguin. Principis?: no gràcies. Salut!.

Rita Rey
Rita Rey
18.07.2022  ·  09:17

Quan un partit polític no compleix el seu programa electoral i no dóna cap explicació del perquè, això és mentir.
Per tant és perfectament legítim votar en blanc o no votar.

Carme Vilaró
Carme Vilaró
18.07.2022  ·  09:42

Vaig vibrar amb l’acte de la Crida, i tant! Però també m’he tornat escèptica.
La maquinària dels partits és el contrari del que necessita Catalunya.
Jo confio en l’Assemblea Nacional Catalana.
Tornem-hi per vèncer!

Joan Royo
Joan Royo
18.07.2022  ·  09:59

El panorama que pinteu és desolador. Tinc dues possibilitats d’esperança: 1. Que l’ANC i altres entitats independentistes mobilitzen la gent amb un objectiu clar: noves eleccions i reactivar la DUI. 2. La tornada de Puigdemont amb la consegüent reactivació de la DUI. Hi ha una tercera que em revola pel cap però ara per ara sóc incapaç d’assumir: Abstenció general dels independentistes a les pròximes eleccions.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
18.07.2022  ·  10:01

Tota la raó, Partal. A Junts li passa que s’hi reflecteixen puntualment totes les contradiccions del sistema de partits politrics i del sistema electoral del regim del 78. I lògicament fa equilibris maldestres per superar-les sense sortir-se’n. La “democràcia” espanyola està muntada de manera que es poden constituir partits politics, però enlloc està previst com es financien legalment sense caure en mans de l’estat o de lobis diversos interessats. O sigui, no està prevista la seva independència sinó tot el contrari! Així les coses cap partit que pretengui un canvi seriós del règim és viable econòmicament si vol mantenir la seva imprescindible independència dels poders establerts. És a dir: no és possible cap partit revolucionari de veritat; només els “revolucionaris” disposats a defensar l’statu quo, i pe tant disposat a defensar càrrecs i sous. A no ser que siguin mantinguts per la militància i/o la ciutadania pagant quotes establertes i acordades.

Junts manifesta i pateix aquestes contradiccions. La immensa majoria de partits no: les amaguen dissimulant-les sota preteses estratègies i tàctiques i esperant temps millors…I això provoca el desprestigi i la decepció entre els votants en general que no votaran més i que així es tanca el cercle de l’ofec econòmic dels partits. És un cercle viciós fatal, de degeneració i mort de la democràcia. I així estem, procurant alguns trencar aquest cercle fatal… Veurem.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.07.2022  ·  10:06

Estem en un procés, això vol dir un conjunt d’activitats planificades que surten bé o no surten i que, en forma de serra, ens porten cap un objectiu desitjat, la independència. Els partits polítics tenen un paper a jugar en aquest procés, però no és l’únic ni el més important. Ja s’ha demostrat que els avenços sempre han vingut fora del parlamentarisme i posteriorment els partits s’hi han afegit. Tots els partits tenen deutes i lligams inversemblants, desfer el que s’ha fet costa molt i té conseqüències. El cas de la Diputació de Barcelona és paradigmàtic, quants sous, assessors i empreses depenen del pacte Junts-PSC i quin equilibri es trencaria, amb conseqüències fins i tot per ERC, si es trenqués aquest pacte. El discurs de Junts el compromet i també l’hipoteca si els ciutadans som prou madurs i intel·ligents per entendre quin és el seu paper i quin el nostre. La meva aposta és una ANC molt forta, que tingui la capacitat de cobrar aquesta hipoteca.

Miquel Riera
Miquel Riera
18.07.2022  ·  10:12

La Republica Catalana , no es pot permetre aquest tipus de politiqueig, i amb aquest politiqueig, no podrem assolir la independencia, cal posar entremig d´aquestes dues concepcions que conviuen en un sol govern, un nou grup politic, per trencar aquesta dinamica , que no va enlloc, i recuperar un full de ruta comú de l´independentisme que estigui per sobre dels interesos de partits

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
18.07.2022  ·  10:46

Bon dia a tothom. Reestreno subscripció desprès d’un any d’esborrar-me’n per comentar aquest editorial.
Molt d’acord amb els comentaris de Sílvia Fortuny, Víctor Serra, Berta Carulla i Ramon Peiron.
Està molt bé criticar els partits polítics i s´ho mereixen per inútils, però si tenim aquest govern és, entre altres raons, per que OC, ANC i molts dels diaris nostrats (inclosos VilaWeb i el seu director) no van voler mullar-se per cap opció i van pressionar molt per que Junts entrés al govern. Així que ara no cal que facin tants escarafalls.
Aquesta actitud suposadament equidistant, falsament equitativa i descaradament ambigua va ser el principal motiu de cancel·lar la meva subscripció.
Vull donar una nova oportunitat a VilaWeb per recuperar-ne la confiança i per a la qual cosa suggereixo el següent:
– una anàlisi de què pot ser més útil per a les properes eleccions municipals i, malauradament, autonòmiques: abstenció, vot nul, vot en blanc, partits minoritaris, …
– que la línia editorial es mulli clarament per una opció política; ja direm els lectors si ens agrada o no.
– que es bellugui i faci més entrevistes als exiliats, que puguin explicar-se i dir-nos què fan i què no fan. En aquest sentit, molt bona l’entrevista del Josep Casulleras al Sr. Gonzalo Boye.
– finalment, que aquest diari, a més de reflectir l’estat de la política, faci propostes d’actuació i lluita clares, concretes i contundents per aconseguir la independència.
Gràcies per la paciència de llegir-me i molt bon dia a tothom !!*!!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
18.07.2022  ·  11:07

Ja no crec en els partits com a tal per falta de valentia en termes politics. Som la gent del carrer qui els hem d´estirar de les orelles si no ells s´instal-lan a la poltrona

Tomas Pérez
Tomas Pérez
18.07.2022  ·  11:36

Res de nou. Tot aquest impàs ha servit només per redefinir sé uns i d’altres. Uns amb l’estat i els altres en clau de país, ambdós per consolidar-se en els llocs que han escollit i sempre al costat del govern central que és qui mana. Uns des de la capital i l’altre des de la Diputació i tots dos amb cogovernança amb el que l’hi toca, siguin Socialistes o Populars.
Són estructures polítiques caduques i inadaptables, tot i els cops de teatre que solen escenificar, a les necessitats reals que demanda el segle XXI.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
18.07.2022  ·  12:35

Com diu un comentari a dalt, Junts ha fet un pas endavant: CDC 2.0

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
18.07.2022  ·  12:45

Junts ha fet un pas en davant i ha deixat clar que no participarà en cap taula de diàleg. De moment ha aplaçat la consulta a les bases del partit sobre si han de seguir al govern o no, cosa que sembla el gran enuig d’aquest editorial. I de ben segur de ER i la resta de partits. Crec que el motiu no és la pèrdua de cadires. Aquesta decisió quan es prengui ha de ser per anar a unes noves eleccions que posi fi al pitjor govern de la història. En aquest moment el més probable es que no passes res. o que alguna cadira si assegués algú dels comuns. Amics seguidors de Vila Web,tranquil·litat que segur que han de passar moltes coses d’aquí a cap d’any

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
18.07.2022  ·  13:07

Molt d’acord amb els comentaris de Sílvia Fortuny, Víctor Serra, Berta Carulla, Ramon Peiron.
Com diu el Sr. Gilaberte (ben retrobat!) crec que Vilaweb aviat no podrà més nedar i guardar la roba. Està arribant el moment de prendre posicions clares.
Ja vaig dir fa molt de temps que en Partal, com molts militants d’esquerres d’aquest pais, viu un dol per la traició d’ERC i les CUP i és tant dolorós admetre-ho que, o bé s’auto-censura perqué no supuri la indignació, o bé difon les consignes que propinen les esquerres, justificant-les (encara!): que Junts és Convergencia, que el pacte de la DIBA és horripilant (ah!!!! però els pactes vergonyosos d’ERC i les CUP no surten mai – on ets Sant Cugat?). Posant sempre en nivells diferents el que fan uns i el que fan els altres.

Ja és hora de superar el dol i recordo que la dreta catalana no té res a veure, però RES amb les dretes europees contemporànies.

Per això subscric, especialment, tres dels punts proposats pel Sr. Gilaberte:

– una anàlisi de què pot ser més útil per a les properes eleccions municipals i, malauradament, autonòmiques: abstenció, vot nul, vot en blanc, partits minoritaris, …
– que la línia editorial es mulli clarament per una opció política; ja direm els lectors si ens agrada o no.
– finalment, que aquest diari, a més de reflectir l’estat de la política, faci propostes d’actuació i lluita clares, concretes i contundents per aconseguir la independència.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.07.2022  ·  13:22

Cal no anar a votar. I si l’abstenció és monumental, apropiar-nos-la. T’agraeixo, Vicent, que ens mencionis la llei electoral. A mi fa temps que m’intriga si els resultats de les eleccions fetes amb aquesta llei són fiables: no tinc proves de res, però un resultat de 33, 33, 32 al Parlament, sembla perfecte per a la conveniència de Madrid. Valdria la pena investigar-ho.

Lluis Molist
Lluis Molist
18.07.2022  ·  13:22

TOTS…11

JUNTS i NO Junts ( ER ( ex erc)) lo que volen nomes xupar de la mamella.

Fora aquest govern.

Ciutadans 11 de Setembre Tots a la Plasça Sant Jaume..!!

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
18.07.2022  ·  13:35

Ras i curt, bàsicament totalment d’acord. Si no canvia la norma, tot seguirà igual.

Carles Benito
Carles Benito
18.07.2022  ·  13:49

Completament d’acord.

Les paraules i els fets no lliguen i els antecedents acreixen la desconfiança. No crec que aquesta concordança s’esdevengui.

Per què hem d’esperar al primer d’octubre?
Per què no hem de començar demà mateix?

Posem en marxa la quarta força ja
des de fora o des de dins (com proposa Carles Valbuena).

Sols la presència d’una quarta força podria evitar que els partits es desviïn del bon camí. S’hi juguen molt front a una quarta força potent (que ho podria ser).

Però és urgentíssim de posar fil a l’agulla!

I sí, l’entrevista a Gonzalo Boye magnífica i eencoratjadora amb seny.

Carles Serra
Carles Serra
18.07.2022  ·  14:02

I tant Sra. Berta Carulla 00:49 i tant.
La majoria de ciutadans que volem ser lliures d’aquesta espaÑa franquista i corrupte, estem FARS de tant d’engany d’aquest partit que es fan INDEPENDENTISTES, FARS d’allò que va dir Groucho Marx, aquest són els meus valors, però si no us agraden en tinc uns altres, FARS del travestisme de la paraules.
Si creuen que la millor solució és pactar amb aquells que ens robant fa anys i panys 16.000 milions d’euros any, que ens apliquen la reprèssio i fan el genocidi de la nostra cultura i llengua, com ha fet ER en el llarg de la seva història, que ho digui CLAR; com ara JxC amb això de sortir d’això que alguns li diuen govern de Catalunya, quan tots sabem que és una gestoria, ja que dir del pacta a la Diputació de Barcelona amb la sucursal del PSO€ a la colònia catalana.
Estem FARS de tant D’ENGANY.

josep pecanins
josep pecanins
18.07.2022  ·  14:14

No em cal provar d’escriure ni una tesina, ni un assaig, ni cap novel·la per comentar la teva editorial Vicent. Simplement és excel·lent, carregada de raó i que jo si en fos capaç l’escriuria igual, fil per randa.

Jordi Torres
Jordi Torres
18.07.2022  ·  16:25

Junts haurà de validar amb fets tots els discursos sobre confrontació que ha anat desplegant. Puc entendre que trencar el govern no sigui immediat ja que va acordar fer una auditoria de l’acció de govern i consultar l’executiva, però tampoc la pot utilitzar d’excusa com fa Esquerra amb la taula de diàleg, si no vol acompanyar en el seu descens als inferns de l’autonomisme.

A més, l’auditoria, pel que fa a acció independentista del govern, aviat és feta.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
18.07.2022  ·  22:05

Mai no havia vist una legislatura tan inútil i esgotada com la presidida per el MHP Pere Aragonès.
Amb la llei electoral actual és impossible construir res que no siguin autonomies patró 155.
Als ciutadans no ens és possible recollir firmes i demanar que s’acabi una legislatura que fa mesos es veu que no ens porta a enlloc?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes