concertats
Formació contra la violència masclista a Centelles

“Els joves són com més va més masclistes.” És una creença que darrerament sembla haver-se estès, especialment arran de la publicació d’algunes dades o casos de violència contra les dones relacionats amb el jovent. Per exemple, el darrer Baròmetre de Joventut i Gènere recollia que un de cada cinc adolescents i homes joves creu que la violència de gènere és un invent ideològic, el doble que no pas fa quatre anys, mentre que l’Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya demostrava que el 53,9% dels adolescents veia normals formes de control com ara les mostres de gelosia. Sobre la violència LGBTI-fòbica, també d’arrel patriarcal, l’Observatori contra l’Homofòbia ha assenyalat unes quantes vegades que bona part dels agressors actuals són menors de trenta anys, i en l’àmbit polític diversos sondatges han mostrat un massa no menyspreable de votants joves en partits com ara Vox i menys vergonya a l’hora de reconèixer aquesta intenció de vot a la ultradreta.

Tot això fa demanar-se si hi pot haver més masclisme i LGTBI-fòbia entre els joves o, si més no, una resposta reaccionària als avenços del feminisme per part d’un sector. Els experts sovint posen èmfasi en el fet que parlar d’un augment de la violència masclista pot ser agosarat perquè el fet que hi hagi més denúncies o que es facin més visibles els casos als mitjans no implica que aquestes violències –que han existit sempre– vagin a l’alça. Cal tenir en compte que hi ha més consciència de la importància de denunciar i també que en aquests delictes la xifra oculta és elevada. Per tant, és difícil d’interpretar els casos i les dades, però alguns experts sí que parlen de l’aparició d’algunes situacions i formes de violència i control noves o que s’adapten als joves. “El patriarcat té la capacitat d’adaptar-se a les noves generacions i originar contextos nous”, explica Anna Rodríguez, psicòloga especialitzada en violències masclistes del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona.

Sembla evident que hi ha una reacció masculinista a la quarta onada feminista, però no és pas exclusiva dels joves. Una reacció que fa un temps potser restava més callada, però que va perdent els complexos i guanyant espais per a arribar al jovent.

Els nois feministes, una minoria

El primer aspecte que cal subratllar és que tant la reacció antifeminista com la indiferència cap al feminisme les tenen, essencialment, els nois. “Es posen molt a la defensiva, molt fatxendes. A vegades tenen una actitud ‘d’això no va amb mi'”, explica Júlia Somoza, membre de l’Hora Bruixa, col·lectiu que organitza xerrades feministes als instituts. Tot i que les noies també normalitzen conductes masclistes, les xifres indiquen que tenen molta més consciència feminista que no pas anys enrere: segons el Baròmetre de Joventut i Gènere, entre les noies joves ha crescut de més de vint punts percentuals la consciència feminista d’ençà del 2017 i ara es consideren feministes el 67,1% de les noies. Entre els nois també ha augmentat el nombre dels qui es consideren feministes –nou punts percentuals– i ara se’n consideren el 32,8%. Però continuen essent una minoria més clara, i encara més tenint en compte que ha crescut el nombre de negacionistes de la violència masclista.

Quan el primer amor és una història de violència (masclista)

Els professionals que treballen amb joves coincideixen a dir que aquesta percepció diferent del problema és una constant. “Quan demanem si està bé mirar el mòbil de la teva parella o dir-li com pot vestir, totes les noies responen que no, mentre que molts nois diuen que sí. Però no saben justificar-ho i els fa ràbia. Ho defensen perquè pensen que és normal i pels referents que tenen, però si els poses entre l’espasa i la paret, no hi ha més argumentari que un ‘perquè sí””, explica Somoza. En la mateixa línia, Anna Rodríguez explica que a la CJAS van impulsar un estudi que ho confirma: en general, les noies i les persones LGTBI es posicionaven a favor d’imaginaris feministes, mentre que molts nois no s’hi posicionaven tant a favor i fins i tot comentaven que la dominació fa més atractiu l’home.

Noves formes de masclisme?

Ferran Giménez, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, també amb experiència amb els joves, tampoc no parla d’un augment del masclisme entre el jovent, sinó més aviat d’una adaptació del masclisme a les noves realitats, com ara les relacionades amb la tecnologia: controlar el mòbil de la parella, legitimar la porno-venjança contra les noies, engegar campanyes d’assetjament a les dones a les xarxes socials…

En general, sembla que els joves sí que tenen més capacitat per a detectar formes de masclisme “tradicionals”, com ara el mandat sobre les feines de la llar en les dones, però més dificultats per a detectar unes altres violències i maneres de discriminar, com ara les mostres constants de gelosia, la violència psicològica i la hipersexualització. “Hi ha conductes que encara no hem sabut llegir del tot en el feminisme”, explica Júlia Somoza, en referència a la pressió que tenen moltes noies per a respondre a un model de dona en concret a les xarxes. “Mostrar molt el cos o autosexualitzar-se neix de l’apoderament, perquè ho tria la noia, o no apodera perquè respon a uns cànons molt poc revolucionaris? Sigui com sigui, ara hi ha molta més consciència feminista que no pas abans.”

Sobre la hipersexualització i cosificació de les dones, aquests darrers anys s’ha posat força el focus a analitzar de quina manera influeix l’accés il·limitat que els joves tenen a la pornografia en les violències sexuals, especialment en casos molt concrets com les violacions en grup. Alguns experts diuen que hi ha una relació directa, mentre que uns altres parlen d’una violència sexual que hi ha hagut sempre, que es normalitza arreu i que ara es reflecteix en canals com ara la pornografia. Ara, és clar que aquest accés a un imaginari sexual misogin tan explícit a certes edats sí que és relativament nou. Per això, Ferran Giménez reclama més educació social i sexual amb perspectiva de gènere d’ençà de la infància: “La primera socialització sexual que tenen els nanos és a través de la pornografia. En veuen i pensen que allò forma part de l’univers de les relacions sexuals normals i ho posen en pràctica.”

Consum de pornografia i adolescents: què implica i com abordar-ho

L’esfera misògina creixent a internet

La pornografia no és l’únic espai d’internet en què es poden interioritzar o reforçar creences masclistes; hi ha tota una esfera misògina com més va més influent que es manifesta en espais amb molta presència de joves, com ara fòrums diversos –com els fòrums de puters–, Twitch, YouTube, Instagram, TikTok, Twitter i fins i tot WhatsApp i Telegram. És allò que es coneix com l’androsfera o manosphere. Elisa García, que estudia el fenomen des del Departament de Sociologia de la UCM, defineix aquests espais com un refugi en què alguns homes canalitzen la frustració que els causa que es qüestioni la seva masculinitat i es presenten com a víctimes del feminisme. “Són espais de reconfiguració de la masculinitat en un context en què és en crisi”, explica. Aquests espais sovint recorren a diverses teories de la conspiració i tenen una marcada influència neoliberal, amb connexions clares amb la ultradreta.

“Se senten incompresos i cancel·lats, atacats, i fan aquesta mena de replegament defensiu. Veuen que moltes idees que abans s’expressaven obertament ja no és políticament correcte de dir-les i, en canvi, en aquests espais poden dir ‘putes’ a les dones, per exemple”, explica García. “Parlen de la dictadura de la cosa políticament correcta i opinen sobre feminisme amb els seus iguals. No es volen informar ni a la universitat, ni a l’institut, ni a casa, ni per part de les companyes, ni a la premsa.”

Però fins a quin punt aquests grups misògins tenen influència? L’experta explica que són molt minoritaris, però que els missatges que llancen a poc a poc es van fer més populars perquè youtubers o influenciadors que sí que tenen milers o milions de seguidors els difonen. Aquestes subcultures digitals poden ser els incels, grups d’homes verges que odien les dones pel fet de no donar-los sexe, els MGTOW –sigles en anglès d'”Homes que segueixen el camí propi”–, els activistes pels drets dels homes o els gurús de la seducció.

Què és la comunitat ‘incel’ i per què és perillosa per a les dones?

Algunes d’aquestes idees, com el mite de les denúncies falses o el dels homes maltractats i fins i tot els trucs masclistes i que fomenten l’assetjament per a provar de seduir han aconseguit de sortir d’aquests espais-nínxol. De fet, en alguns casos se n’han creat empreses de coaching o millora personal. “Aquests neogurús rescaten una idea romantitzada de la masculinitat“, afegeix García. De fet, sovint parlen de fer-se a si mateixos, ser molt ambiciosos respecte de l’aspecte físic i les relacions sexuals i també en l’àmbit laboral i d’acumulació de riquesa, amb una tendència especial a parlar d’afers com el bitcoin.

Una guerra cultural

Ferran Giménez considera que aquesta mena de reacció al feminisme que es veu dins i fora d’internet i que no és exclusiva dels joves s’emmarca en un context de guerra cultural: “El feminisme ha crescut i una part s’ha institucionalitzat, les polítiques de gènere són a l’ordre del dia. La reacció és defensiva, un dir: ‘Ja n’hi ha prou.'” Elisa García hi coincideix i explica que l’antifeminisme s’ha convertit en una nova contracultura. “Com que la tendència majoritària és el feminisme, el ‘feminisme de les institucions’, que en diuen ells, hi ha aquesta resposta, que s’uneix al masclisme de tota la vida. En el món anglosaxó es critiquen els social justice warriors –activistes per a la justícia social–, i aquí parlen dels ‘progres’ o ‘femiprogres’. És la mateixa idea.”

Els experts indiquen que, tenint en compte que els joves acostumen a tenir posicions crítiques, inconformistes i rebels en moltes qüestions, és possible que aquests missatges –que són profundament conservadors, però que són venuts com a antisistema– acabin resultant atractius, mentre que poden llegir el feminisme com allò que “s’imposa” a l’escola o les institucions.

Com interpel·lar els nois?

Els experts consultats coincideixen que és urgent que els referents masculins s’allunyin de la masculinitat tòxica en què s’acostumen a emmirallar molts joves. “Si a un xic li agrada el futbol i veu que un futbolista és un agressor masclista i el continuen aplaudint, és un model per a ell”, assenyala Ferran Giménez. Elisa García proposa d’impulsar youtubers i influenciadors feministes que tinguin el perfil normatiu que tenen els antifeministes, a qui molts joves admiren entre més coses perquè tenen un capital eròtic o una actitud que llegeixen com a “triomfadora”. En general, calen més referents d’homes que encarin noves masculinitats a la xarxa.

La qüestió dels referents és especialment cabdal en un context en què, en aquesta reacció al feminisme, es prova de ridiculitzar els homes feministes. A la xarxa es fan servir expressions com “aliade” o “planxa-calces” per a criticar-los. De fet, hi ha certa polarització entre els nois, atès que també n’hi ha molts que, com les noies, sí que han pres consciència feminista i refusen completament tota aquesta reacció. Però sovint han d’anar a contracorrent i això és especialment difícil en etapes com l’adolescència, en què se cerca l’acceptació del grup.

La pedagogia ha d’arribar de molts àmbits, no solament l’escola, però sí que pot ser un espai per a millorar la manera en què s’explica el feminisme. “Pot ser important que tinguin formadors homes o espais segregats per a parlar de violències“, diu Elisa Garcia. Proposa també d’emprar el mateix llenguatge amb què els joves reben molts missatges antifeministes, com ara els mems.

Tots els experts insisteixen en la importància de fer entendre als nois de quina manera el patriarcat també els afecta negativament a ells, amb els estereotips que els impedeixen de mostrar-se vulnerables o els afegeixen pressions. “Cal assenyalar les violències amb empatia i mostrant la importància de fer un món més just, no amb un vessant punitivista”, afegeix Anna Rodríquez. Són algunes propostes per a mirar de fer front a aquesta reacció abans no creixi més. Però el costat positiu és que bona part del jovent sí que té una consciència feminista que abans era inimaginable: “Nosaltres, a la seva edat, ni n’havíem sentit a parlar.”

Plaer, i no pas por: com superar la vella educació sexual?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.