“Diguem prou, collons!”: Joan-Lluís Lluís demana una actitud combativa en defensa de la llengua

L'escriptor explica el retrocés de la llengua i la importància del català a la seva vida

VilaWeb
Redacció
14.12.2021 - 18:48
Actualització: 14.12.2021 - 19:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escriptor Joan-Lluís Lluís ha explicat la seva experiència personal sobre el retrocés de la llengua i la importància del català a la seva vida en un fil publicat a Twitter, en el qual demana una actitud més combativa per a protegir la llengua també a Catalunya Sud.

Joan-Lluís Lluís recorda el retrocés progressiu de la llengua a Catalunya Nord: “Quan era petit sentia català a tot arreu, si bé ja era només la gent de més de 40-50 anys que el parlava. Avui, ha desaparegut”, i afirma que, malgrat que la situació sigui diferent al sud, també pot morir-hi o “residualitzar-se prou perquè ja no sigui cap problema per Espanya”. L’escriptor avisa que “és evident que Espanya vol matar, o residualitzar, el català” i que avui hi ha una política de soscavar la llengua, que es troba “molt desprotegida pel fet de l’ofensiva general: política, judicial, mediàtica…”.

Sobre això, critica el caràcter festiu amb què es volen fer les mobilitzacions en defensa de la llengua: “No tinc ganes de cantar, ballar o jugar: tinc ganes de cridar.” I reclama que per a defensar la llengua els ciutadans es mostrin “forts, units, decidits, combatius i, si cal, enrabiats contra una injustícia”. “Enrabiats. És el que ens desitjo ara: que la ràbia ens doni la força de salvar la nostra llengua.”

A més, recorda: “Una llengua se salva parlant-la. Sempre. A tothom. I se salva exigint que el govern faci complir les lleis que la protegeixen. Una llengua necessita lleis i necessita parlants lleials i, quan cal, enrabiats. Diguem prou, collons!”

“Una llengua –recorda també– és molt més que un simple sistema de comunicació: és història, memòria, emocions, cultura i molt més”. “Matar una llengua és un crim. I no perdonaré mai els que ens volen matar el català, siguin francesos o espanyols.”

“Sóc el que sóc, en bé i en mal, gràcies en part a la llengua catalana i Catalunya”, diu. I afegeix que la decisió de voler recuperar la llengua i mirar cap al sud és la més important de la seva vida. “I si faré, humilment, el que pugui al llarg de la meva vida per salvaguardar el català és també per agraïment.”

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €