“Diguem prou, collons!”: Joan-Lluís Lluís demana una actitud combativa en defensa de la llengua

L’escriptor Joan-Lluís Lluís ha explicat la seva experiència personal sobre el retrocés de la llengua i la importància del català a la seva vida en un fil publicat a Twitter, en el qual demana una actitud més combativa per a protegir la llengua també a Catalunya Sud.

Joan-Lluís Lluís recorda el retrocés progressiu de la llengua a Catalunya Nord: “Quan era petit sentia català a tot arreu, si bé ja era només la gent de més de 40-50 anys que el parlava. Avui, ha desaparegut”, i afirma que, malgrat que la situació sigui diferent al sud, també pot morir-hi o “residualitzar-se prou perquè ja no sigui cap problema per Espanya”. L’escriptor avisa que “és evident que Espanya vol matar, o residualitzar, el català” i que avui hi ha una política de soscavar la llengua, que es troba “molt desprotegida pel fet de l’ofensiva general: política, judicial, mediàtica…”.

Sobre això, critica el caràcter festiu amb què es volen fer les mobilitzacions en defensa de la llengua: “No tinc ganes de cantar, ballar o jugar: tinc ganes de cridar.” I reclama que per a defensar la llengua els ciutadans es mostrin “forts, units, decidits, combatius i, si cal, enrabiats contra una injustícia”. “Enrabiats. És el que ens desitjo ara: que la ràbia ens doni la força de salvar la nostra llengua.”

A més, recorda: “Una llengua se salva parlant-la. Sempre. A tothom. I se salva exigint que el govern faci complir les lleis que la protegeixen. Una llengua necessita lleis i necessita parlants lleials i, quan cal, enrabiats. Diguem prou, collons!”

“Una llengua –recorda també– és molt més que un simple sistema de comunicació: és història, memòria, emocions, cultura i molt més”. “Matar una llengua és un crim. I no perdonaré mai els que ens volen matar el català, siguin francesos o espanyols.”

“Sóc el que sóc, en bé i en mal, gràcies en part a la llengua catalana i Catalunya”, diu. I afegeix que la decisió de voler recuperar la llengua i mirar cap al sud és la més important de la seva vida. “I si faré, humilment, el que pugui al llarg de la meva vida per salvaguardar el català és també per agraïment.”

2/10. Una llengua pot morir molt de pressa. I encara que la situació legal i sociolingüística a Catalunya Nord i a Catalunya sigui diferent, la llengua també pot morir a Catalunya. O residualitzar-se prou perquè ja no sigui cap problema per Espanya.

— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) December 14, 2021

4/10. Fa mal. És dolor. Una llengua és molt més que un simple sistema de comunicació: és història, memòria, emocions, cultura i molt més. Matar una llengua és un crim. I no perdonaré mai als que ens volen matar el català, siguin francesos o espanyols.

— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) December 14, 2021

6/10. I aquesta decisió haurà estat sens dubte la més important de la meva vida. Perquè girar-me cap al sud m'ho va canviar tot. Saber parlar i escriure el català m'ha permès descobrir gent, paisatges, llibres, històries. M'ha permès sentir-me més lliure, més ric, més feliç.

— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) December 14, 2021

8/10. Per això sento ràbia contra els que ens volen matar la llengua, i així acabar-ne amb el país. I no tinc ganes de cantar, ballar o jugar: tinc ganes de cridar. Encara que sigui evident que cal treballar per tornar a bastir un consens social al voltant de la llengua catalana.

— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) December 14, 2021

10/10. Ignoro moltes coses, però sé que una llengua se salva parlant-la. Sempre. A tothom. I se salva exigint que el govern faci complir les lleis que la protegeixen. Una llengua necessita lleis i necessita parlants lleials i, quan cal, enrabiats. Diguem prou, collons!

— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) December 14, 2021