23.09.2023 - 21:40
Cada matí, a les set, un obrador de pasta fresca a la Ciutat Vella de Barcelona s’activa. Farina i ou comencen a convergir en fines làmines que una màquina talla en tires inacabables de tallarines. En una altra, com si fos una impressora en tres dimensions, van sortint mitges llunes, hexàgons, rombes, flors i qualsevol figura possible en motlles diferents de tortel·linis i raviolis farcits amb carn rostida, verdures, formatge o peix. Tot és elaborat artesanalment amb la mateixa dedicació de fa més de cent anys, a la rebotiga del número 12 del carrer del Bonsuccés. A les deu del matí, obre la botiga. És la Italiana Rivali, el comerç de la família que va donar a conèixer la pasta fresca als barcelonins.
Tot comença l’any 1902, quan una parella d’italians, l’Atilio Rivali i la seva esposa, Giustina, van arribar a Barcelona, en una escala d’un viatge en vaixell cap a l’Argentina. Eren de Rovereto, un poble al sud de Gènova, i se n’anaven a fer fortuna al continent americà. Però en el viatge des d’Itàlia, la Giustina, que estava embarassada, s’havia marejat tant que no es va veure amb cor de continuar viatjant, i van romandre a Barcelona.
Aquesta ciutat els va agradar perquè tenia un port molt semblant al de Gènova, on l’Atilio treballava en l’exportació de productes italians a l’Amèrica Llatina. I a la capital catalana es van sentir molt a gust. Hi va néixer el seu fill Giuseppe i van obrir un quiosc a la rambla de les Flors on despatxaven menjar italià. Sobretot venien molta mantega que feien dur de Milà, per això el primer nom de l’establiment va ser: Il Burro di Milano. “El meu besavi, com que ja s’hi dedicava a Itàlia, importava a Barcelona tot allò que exportava a uns altres països, com ara la mantega, però també rodes de formatge de Parma i concentrat de tomàquet”, explica Carla Rivali Pascuet. Ella és la besneta de l’Atilio i la Giustina i, per tant, quarta generació d’aquesta família al capdavant del negoci, que l’any 1904 va deixar la Rambla per instal·lar-se a la botiga del número 12 del carrer del Bonsuccés, on de seguida van començar a fer pasta fresca. Primer a mà, i després, i fins avui, amb autèntiques màquines italianes, importades d’Itàlia, per aconseguir una pasta feta sempre com en els millors obradors italians.
L’avi de la Carla, Giuseppe Rivali, Peppe, va ser la segona generació al capdavant de la botiga. Tot i haver nascut a Barcelona, es va casar amb una dona italiana, i van tenir en Marco, el pare de la Carla, que, aquest sí, es va casar amb una catalana. “Els meus pares es van conèixer al Casal del Poblenou, durant les festes d’aquell barri”, explica Carla Rivali. I continua, per fer-nos situar ben bé en aquella època: “La meva mare, Glòria Pascuet, era pianista i feia classes al Liceu, però ho va deixar tot per seguir el seu marit. A vint-i-tres anys, va començar a treballar a la botiga.” Va ser aquesta tercera generació Rivali la que va introduir a l’obrador les màquines semiautomàtiques i instal·lacions frigorífiques d’última generació.
Carla Rivali tenia vint-i-dos anys quan es va posar darrere el taulell a despatxar aquella pasta fresca que ella mateixa havia anat a aprendre a fer, en diferents cursos, a Bolonya i Parma, i també a Catalunya, com el que va fer a l’escola Hofmann de Barcelona.
“El meu pare em va ensenyar a fer-ho tot, però la botiga la portàvem la meva mare, els meus avis paterns i jo. Treballàvem sense parar, nou hores diàries. Obríem cada dia, fins i tot el diumenge, i el dia de Nadal, també”, recorda la Carla. “A poc a poc, vam anar aconseguint tancar el diumenge i el dissabte a la tarda”, afegeix. La pandèmia de la covid-19 va donar pas a l’horari actual: de dilluns a dimecres, de 10.00 a 18.00; dijous i divendres de 10.00 a 20.00, i dissabte al matí, de 10.00 a 14.00.
Quarta generació
Carla Rivali es va casar amb un tarragoní, en Gerard, i en aquest cas va ser ell qui la va seguir en el negoci. Són la quarta generació al capdavant de l’emblemàtic comerç que d’ençà de fa cent dinou anys obre les portes a la vora de la Rambla. Ou i farina encara donen corda, cada matí, en un bon exemple de resiliència, en un entorn comercial que Rivali lamenta que s’hagi anat despersonalitzant tant. “M’agradaria tenir tot el carrer ple de botigues que aportessin qualitat al nostre nucli antic, perquè això és el que ens defineix com a barri i ciutat singular”, diu. Li sap greu que aquesta veu de Barcelona, la que surt del seu comerç autèntic i original, es vagi apagant. “He estat una gran enamorada de Barcelona i la defenso a ultrança. Ara, no és que estigui enfadada, però sí que em sento decebuda. No és el barri el que ha canviat, és tota la ciutat. La gent local ha hagut de fugir pels preus de l’habitatge, i perquè els barris com aquest no s’han cuidat. Per sort nosaltres tenim clients que tot i haver marxat del Raval, vénen igualment a comprar.”
Vora un 45% dels seus clients són italians que viuen a Barcelona, i la resta són autòctons. Venen a l’engròs i al detall, i diàriament serveixen producte fresc a restauradors i comerços especialitzats en gastronomia italiana. Tenen producte italià de gairebé totes les regions, però pràcticament tots els vins que despatxen són catalans, la major part, del Penedès. “Voldria anar fent meitat cultura italiana i meitat catalana, com sóc jo”, diu Carla Rivali. A les vitrines, també hi tenen formatges de la Garrotxa, de La Rioja i de l’estat francès. Però l’estrella continua essent l’elaboració diària: “La pasta fresca sempre ha estat el producte estrella, abans, amb molta menys varietat de farciments i formats que ara. Però cada vegada més els clients compren també uns altres productes, com ara els vins, condiments, licors, salses, i els menjars preparats, que vam començar a fer l’any 1994”, explica.
Avui, tal com remarca Carla Rivali, el producte que més reclam continua tenint és la pasta: “Llarga o curta, fresca o seca, i hi hem anat introduint novetats, com ara el motlle per a fer galets de Nadal, i la pasta farcida. Tots els tipus de pasta estan molt sol·licitats. Tenim moltes varietats de sabors vegetals, amb sèpia, farcida de peix, de verdures, de carn i de formatges. Els clients són cada vegada més exigents i demanen productes de molta qualitat i perfecció, i en això nosaltres ens hem situat bé.” Bé, i amb il·lusió. Se li nota que s’estima el taulell. “Jo sóc botiguera, i això és el que ens diferencia. Tot el que tenim és bo, però segons el dia i el client, faig recomanacions.”
Un bocí d’història
A l’aparador de la botiga hi ha retratat un bocí de la Barcelona de principi del segle passat. És una entrada de marbre i vidre ondulat, a banda i banda d’una porta de fusta blanca, per la qual accedim a un espai rectangular ampli, amb una gran vitrina de xarcuteria a mà esquerra, i, a la paret dreta, prestatges plens de variats productes. Una gran fotografia en blanc i negre de l’establiment tal com havia estat al començament ens retroba amb la història i ens recorda que som en un comerç centenari. Aparador i botiga conserven tota l’essència d’aquest negoci familiar, que ha respirat el caliu de cadascuna de les diferents generacions.
Carla Rivali ha anat fent que la botiga equilibri als seus prestatges i vitrines productes de les seves dues terres, la catalana i la italiana. A la seva botiga, els vins del Penedès s’agermanen amb la pasta fresca, però hi trobem també xocolata Brescó de Benabarre o sal d’Eivissa. En aquest comerç, el problema pot ser decidir si triem una salsa de pesto clàssic, amb la recepta de la nonna –l’àvia de la Carla–, o una altra de tomàquet i bolets, uns tortel·linis farcits de provolone i ceba caramel·litzada, o d’espinacs i ricotta, carxofa, carn o tomàquet sec amb formatge de cabra i alfàbrega. I, si és divendres o dissabte, també podrem elegir entre els farcits que preparen amb peix. De moment, tot això tan sols es pot comprar anant a la Italiana Rivali, perquè fins ara no han volgut començar la venda per internet. “Això potser seran els nostres fills –Júlia i Pau– els qui ho facin, si trien de continuar amb el negoci. Ara per ara, van per camins diferents, però chi lo sa”, conclou la mare.
