El pressupost espanyol, dissenyat pel PSOEUnides Podem, passarà aquesta setmana el segon tràmit –esmenes parcials— al congrés gràcies als vots d’ERC, el PNB, el PDECat, EH Bildu i Compromís. Un element clau dels comptes són les “inversions reals” arreu de l’estat, sobretot després de dues pròrrogues consecutives i un historial d’execució certament pobre als Països Catalans.

Entre el 2015 i el 2018, segons dades de l’IGAE, al País Valencià, l’execució de les inversions es va xifrar en el 64,1%; al Principat va ser del 65,9% i a les Illes Balears del 74,1%. L’altra cara de la moneda fou la Comunitat de Madrid, que va tenir una execució mitjana del 113,9%. De fet, l’any 2015, va arribar fins al 127,7%.

Font: Ministeri d’Hisenda espanyol

Els fons europeus maquillen l’accent social del pressupost espanyol 

Què preveu el pressupost per a Catalunya?

Els comptes presentats per Sánchez i Iglesias preveuen una inversió de 1.999,3 milions d’euros per a Catalunya. És a dir, un 16,5% del total i, per tant, per sota del seu pes en el PIB estatal (19%). De fet, el percentatge és fins i tot inferior al projecte de pressupost de 2019 (16,8%), que el president espanyol no va aconseguir d’aprovar per manca de suports.

El pressupost del 2021 també preveu una transferència extra de 200 milions d’acord amb un deute amb la Generalitat de 1.459 –relacionat amb el finançament dels Mossos i la disposició addicional tercera–, que s’acabarà de liquidar els anys vinents. De fet, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha fet servir el pagament d’aquest deute com a excusa per dir que la inversió final s’acosta molt al pes del PIB català

On aniran les inversions?

Bona part de les inversions les acapararan Adif (1.097 milions) i Renfe (262), i aniran destinades sobretot als serveis d’alta velocitat, rodalia i a la xarxa transeuropea (TEN-T). En aquest sentit, es dedicaran gairebé 40 milions al tram del corredor mediterrani Castellbisbal – Vila-seca i 27 milions més per a terminals intermodals i accessos al port de Barcelona. A més, es preveuen 50 milions en obres de millora al de Tarragona. De totes maneres, no es concreta la destinació final de tots els diners.

Una inversió final de 2.300 milions?

En les negociacions per a aprovar el pressupost, ERC ha assolit un pre-acord amb la Moncloa que augmenta l’aportació de l’estat espanyol fins als 2.339 milions, de manera que se superaria lleugerament el pes del PIB català (19,13%). Tanmateix, no s’han detallat completament aquests 240 milions extres.

De fet, Foment del Treball i el PP han dit públicament que és poc probable que s’acabi executant el conjunt de la inversió, tot i que ERC ha inclòs una clàusula al pre-acord per a garantir-ho: la reunió quadrimestral de la comissió mixta Generalitat-estat sobre infrastructures per a fer control i seguiment de les execucions.

Així mateix, el pre-acord preveu el final de la intervenció de les finances de la Generalitat, imposada pel PP el 2015; la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, tal com fan el País Basc i Navarra; la gestió conjunta dels fons europeus; la liquidació del deute de les beques d’educació, que s’acumula des de 2005; estudiar una reforma fiscal; la creació d’un grup de treball per a modificar l’impost al patrimoni i l’homologació de l’Institut Català de Finances amb l’ICO.

D’altra banda, el PDECat ha anunciat que votarà a favor del pressupost espanyol després d’acordar el traspàs a la Generalitat de 232 milions del servei de rodalia. En aquest sentit, els comptes ja preveien una partida de 245,78 milions destinada a aquest servei.

Què preveu el pressupost per al País Valencià?

El govern espanyol ha previst per al País Valencià una inversió total de 1.164,52 milions d’euros. És un canvi considerable respecte dels 740,36 milions dels comptes de Montoro (2018). Les inversions representen el 9,6% del total, per tant, són inferiors al 9,8% que preveia el projecte de pressupost fallit del 2019.

Les forces del Botànic s’han congratulat d’aquest augment en l’aportació de l’estat. Tanmateix, la previsió d’inversió incompleix novament la reclamació històrica de la Generalitat perquè s’adeqüi al pes demogràfic del País Valencià, que és superior al 10%.

Què passarà amb els diners?

Un 84% de la inversió projectada per al País Valencià, és a dir, uns 978 milions, es destinaran a ferrocarril, carreteres i ports. De fet, l’aportació principal la rebrà Adif, que s’emportarà 586,5 milions, dels quals gairebé tres quartes parts seran per a alta velocitat. Per la seva part, Renfe només rebrà 53,9 milions.

Els corredors T-NET (que són la línia València-Madrid, el corredor mediterrani i la línia Sagunt-Saragossa) rebran 153 milions. La línia Vandellòs-València tindrà una inversió de 148,6 milions i en els serveis de rodalia de València i Alacant serà de 65 milions.

D’altra banda, el túnel passant de València no ingressarà res. Els comptes només preveuen futures inversions de 3 milions el 2022; 10 el 2023; i 60 el 2024. De fet, l’ajuntament ha denunciat que l’estat espanyol no vol començar les obres del túnel, que ha de desllorigar la complicada situació ferroviària de la capital.

Pel que fa a les carreteres, el pressupost preveu 16 milions a la variant de la Safor; 15 milions per a un tram de la N-232 entre Vinaròs i Morella; 13,6 per a la variant de Benissa; i 13 per a l’enllaç de la V-30 amb l’aeroport de Manises. A més, l’estat espanyol s’ha compromès a assumir el deute de la Marina de València, que supera els 350 milions d’euros.

L’Altet i rodalia, les cartes de Compromís

El diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, donarà suport al pressupost espanyol després d’haver aconseguit que els comptes incloguin una partida per a connectar Elx amb l’aeroport de l’Altet, que el 2019 va tenir 15 milions de passatgers. En aquest sentit, la Moncloa s’ha compromès a mobilitzar un total de 64 milions fins al 2024 per a fer-ho possible.

A més, l’estat aportarà més inversió a la línia de rodalia Xàtiva-Alcoi i, en l’àmbit cultural, hi haurà més fons per al Palau de les Arts i l’IVAM. D’altra banda, la Moncloa ha renunciat completament a instaurar qualsevol peatge a la AP-7, que va quedar alliberada el gener d’enguany.

Què preveu el pressupost per a les Illes?

Les Illes Balears rebran 201,64 milions d’euros de la inversió real, que representen un 1,7% del total, molt per sota del pes del seu PIB en l’economia espanyola (2,7%). De fet, la presidenta Francina Armengol ha dit que la inversió no era “l’adequada” i que era “inferior a la mitjana”. Tot i això, ha celebrat l’augment de les inversions en comparació amb els comptes del govern de Mariano Rajoy.

On s’invertiran els diners?

Pràcticament el 40% de les inversions les consumirà Enaire (antiga AENA), que preveu diverses despeses a l’aeroport de Palma per valor de 80 milions. Les principals seran de 40 milions per a seguretat i de 22 milions per a adaptar el disseny funcional de les instal·lacions. D’altra banda, els comptes no preveuen partides per a l’ampliació de les depuradores de Palma i Santa Margalida, però inclouen inversions per a començar les obres del nou edifici judicial de Manacor.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.