I si els indults als presos polítics tornen a les mans del Tribunal Suprem espanyol?

  • La sala tercera podria revisar la concessió dels indults als presos polítics · Caldrà veure si el Suprem els acata o retorça la jurisprudència i la legislació per mirar de revocar-los

VilaWeb
Roger Graells Font
24.05.2021 - 21:50
Actualització: 25.05.2021 - 12:46

El Tribunal Suprem espanyol conclourà aviat el seu informe sobre els indults demanats per als presos polítics. És previst que el jutge Manuel Marchena i els seus companys de sala, que han tombat tant el tercer grau com els permisos del 100.2 amb l’argument de la manca de penediment, entre més, s’oposin a la concessió dels indults. L’informe del Suprem és el darrer tràmit abans que la carpeta arribi al consell de ministres, i no és vinculant per a la decisió del govern espanyol.

La fiscalia va posicionar-s’hi en contra i l’advocacia de l’estat va limitar-se a constatar que havien pagat els 4,1 milions d’euros de fiança per part dels condemnats per malversació. Marchena va voler humiliar els presos independentistes demanant-los què en pensaven, de les peticions per a indultar-los. Aquest tràmit no era previst enlloc, però Marchena va allargar encara més la resolució de l’informe –fa nou mesos que és damunt la taula de la sala segona– donant cinc dies als afectats. Els presos polítics no va respondre-hi, tret de Jordi Cuixart, que va respondre que no es penedia de res. Sí que van expressar-se les juntes de tractament de les presons, favorables a la mesura.

Amb l’informe del Suprem damunt la taula, el govern espanyol ja no tindrà cap excusa per a endarrerir la resolució dels indults. El govern espanyol s’ha mostrat partidari de reunir la taula de diàleg i negociació amb la Generalitat de Catalunya una volta el president Pere Aragonès nomeni els consellers del nou govern. La concessió dels indults podria arribar immediatament abans o després de la taula de diàleg, que podria reunir-se durant el juny. Tanmateix, l’independentisme continuarà reivindicant l’amnistia i l’autodeterminació. De fet, la via dels indults no l’ha explorat cap partit, ni entitat ni pres polític i l’independentisme defensa que l’amnistia és l’única solució integral contra la repressió.

En aquest cas, la resolució de les peticions d’indult s’ha allargat un any i mig, tenint en compte que la primera va registrar-la l’advocat Francesc Jufresa el desembre del 2019. En uns altres casos, en canvi, el govern espanyol s’ha afanyat a concedir-los.

La possible sortida en llibertat dels presos polítics abans de l’estiu en el cas que s’aprovin els indults pot rebaixar la tensió política a Catalunya, però no serà ben vista per la justícia espanyola i farà augmentar la pressió i les crítiques del PP, Vox i Ciutadans contra el president espanyol, Pedro Sánchez. La dreta vol una convocatòria electoral a l’estat espanyol per a aprofitar l’onada de Madrid, i Sánchez necessita guanyar temps i fer-se fort a la presidència. Tanmateix, el Suprem podria tenir l’última paraula sobre els indults.

Les característiques dels indults

L’indult, per naturalesa, és una mesura de gràcia i el beneficiat no pot refusar-lo. L’indult el concedeix el govern espanyol, s’ha de justificar i l’ha de signar el rei espanyol, en un acte degut. No extingeix el delicte pel qual han condemnat l’agraciat, sinó que es limita a eximir-ne la responsabilitat penal. Per tant, un pres que rebi un indult pot sortir en llibertat, però es continua considerant culpable amb sentència ferma.

Sovint s’ha dit que cal demanar perdó per rebre’l, però això no figura entre els requeriments de la llei d’indult, que data del 1870. Ara bé, el tribunal sentenciador pot fer constar a l’informe, segons que recull l’article 25 d’aquesta norma, si existeix penediment o no com un element més per a valorar-ne la concessió.

Un indult pot ser parcial o total, segons si commuta la totalitat de la pena o una part. Per tant, el govern espanyol podria deixar sense més efecte les penes de presó, però alhora mantenir les condemnes d’inhabilitació, tot deixant els presos polítics sense possibilitat d’optar a càrrecs públics durant anys. Si es concedeix, el Suprem haurà d’executar-lo i ordenar-ne la llibertat. “L’indult total s’atorgarà als penats tan sols en el cas d’existir a favor seu raons de justícia, equitat o utilitat pública, segons el parer del tribunal sentenciador i del Consell d’Estat”, diu la llei. Per tant, el govern espanyol haurà de justificar aquestes raons.

També cal tenir en compte que l’indult als condemnats pel Suprem no tindria efectes sobre els exiliats ni aturaria la repressió contra el conjunt del moviment independentista, que té més de 3.000 represaliats per la justícia espanyola, la majoria pendents de judici.

És possible la revocació dels indults?

La sala tercera del Suprem –la contenciosa administrativa–  té competència per a revisar i revocar indults. Fa vint anys, va atribuir-se-la en els casos en què una part amb interès legítim en demana la suspensió, tot i que l’article 18 de la llei d’indults diu que la concessió és irrevocable. És Vox aquesta peça que necessita el Suprem per a tornar el cop al govern espanyol i tornar a tancar els presos polítics? Pot considerar-se que el partit d’extrema dreta, com a acusació popular en el judici contra el procés, tingui l’interès legítim que recull la jurisprudència del Suprem?

De ben segur que les formacions de la dreta i l’extrema dreta espanyolista posaran tots els entrebancs possibles perquè els indults siguin efectius, i el Suprem s’hi podria avenir. No seria la primera vegada aquests darrers anys que la sala tercera tomba indults –vegeu-ne ací alguns casos. Els errors de forma i la manca de justificació poden ser dues escletxes a les quals el Suprem podria agafar-se. Així mateix, no pot descartar-se cap nova jurisprudència que fixi el tribunal. Cal tenir en compte que en la causa contra els presos polítics s’han constatat nombroses vulneracions de drets i s’ha retorçat el codi penal per a acusar-los, privar-los de llibertat i de l’exercici dels seus drets polítics i, finalment, condemnar-los. Caldrà veure si el Suprem també innova respecte de tota la jurisprudència que s’ha establert fins ara i si en crea una de nova ad hoc.

Encara hi ha una altra dificultat. L’article 62 de la constitució espanyola, referent a les funcions del monarca, prohibeix els “indults generals”. És una definició prou ambigua perquè el Suprem interpreti que concedir nou indults a encausats jutjats en un mateix procediment penal i condemnats pels mateixos delictes és general i no pas una mesura de gràcia individual per a cadascun.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor