
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Després de dos anys de desavinences, avui sembla que som més a prop que mai que els tres partits independentistes amb representació a Madrid voten units i voten que no, sense gens de vergonya, a la investidura de Pedro Sánchez. Els militants d’ERC dilluns faran una consulta interna, però tots els observadors consideren molt probable que el resultat siga negatiu a la investidura. La CUP ja ha deixat clar que no veu cap més opció que el no a Sánchez. I tot fa pensar que aquesta serà també la posició de Junts per Catalunya. La pilota serà en el camp del dirigent espanyol, que té una via fàcil si vol els vots independentistes: només cal seure i parlar. Però no crec que faça res per cercar-los si hi van amb condicions.
I si això es confirmàs la decisió tindria un impacte important tant en la política catalana com en l’espanyola. A Espanya tallaria de soca-rel l’intent, ben interessat, de diferenciar entre independentistes ‘bons’ i independentistes ‘dolents’. Alhora obligaria el PSOE a reconèixer que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya té un preu evident en l’estabilitat espanyola. Perquè el no dels tres partits catalans podria arrossegar, per lògica, el de Bildu i fins i tot el del BNG, de manera que els partits espanyols es trobarien amb un bloc autodeterminista i republicà de 29 diputats completament insensibles als cants de sirena, autocentrats en la realitat nacional pròpia i capaços de blocar gairebé qualsevol intent de governació de l’estat. Poca broma, tal com estan les coses.
Evidentment, cal imaginar que un acord en aquesta matèria tan sensible es traduiria a curt termini també en unes relacions molt més fluides i de més confiança dins la política catalana. Perquè el no a Sánchez, si arriba, esborraria la principal diferència conceptual que hi ha hagut aquests darrers dos anys a les files independentistes.
D’entrada, no seria gran cosa més que això. Però eliminar de l’equació immediata la hipòtesi d’un trencament irreversible entre els grups independentistes és molt, ara com ara. Hi insistesc: això no vol dir que es trobe immediatament un nou full de ruta cap a la independència, tot i que al carrer ja es comença a dibuixar del 14 d’octubre ençà. I evidentment encara pesaran els errors comesos en el brogit de la batalla partidista, d’una manera molt especial el pacte entre Junts per Catalunya i el PSC a la Diputació de Barcelona i alguns pactes municipals. Però, després de dos anys llargs de divergències i de relacions més aviat dolentes entre els partits independentistes, ningú no pot esperar que canvie tot d’avui per demà. Siga com siga, la tendència sembla que comença a canviar d’una manera clara. I a aquesta notícia, si es confirma, caldrà donar-hi el valor que té. Que és molt.
54 comentaris dels subscriptors

Jaume Bosch
20.11.2019 | 22:06
Per jo, Sánchez, Rajoy, Gonzàlez o en Sumsumcorda em donen igual, són tots iguals, són ejpañoles.
El meu NO és a Ejpaña, ja no en vull saber res d’aquell país.
Marxem o què?

ASERET ALMAR
20.11.2019 | 22:36
Si Espanya no vol parlar amb els partits sobiranistes ha de ser ingovernable. Han de pagar un preu.

Joan Guasch
20.11.2019 | 22:41
M’encanta sempre el teu optimisme, però tots tenim coll avall l’abstenció d’ERC, per allò que repetir eleccions duria a una pujada de les dretes que les permetria governar, VOX inclòs, i treure tota l’artilleria contra Catalunya. Ep! Si no és que Sánchez es transmuta de sobte en estadista i ens ofereix un referèndum pactat! (Riures). Ja ho veurem.

Quim Paredes
20.11.2019 | 22:43
Tan de bo …

Josep Usó
20.11.2019 | 22:52
Espere que siga així. En qualsevol cas, el pervindre d’Espanya amb els resultats electorals són ben galdosos. Per molt que s’ho vulga fer vindre bé, Sánchez ho té pitjor que abans de les eleccions. U ERC també sap que si no vota NO, baixarà i no poc a les properes eleccions a Catalunya, que són les importants. Allà, VOX va pujant sense remei. I tothom content.

JOAN RAMON GOMÀ
20.11.2019 | 22:59
Despres de la sentència dels ERES Sánchez i el PSOE estan agafats pels dallonsis.
Els populars han ensumat sang i no facilitaran un govern del PSOE. Esperaran a que es tornin a repetir eleccions per tal d’acabar-se de crospir els vots de C’s i que un bon grapat de vots del PSOE vagin a la abstenció.
Si ERC fossin intel·ligents veurien que no tenen res a predre deixant caure un altre vagada al PSOE. Gracies als EREs l’indepenentisem pot treure més del 50% dels vots i dels escons la propera repetició.
Si els partits catalans es mantenen ferms, el PSOE no té més remei que pasar per l’adreçador si no vol perdre bous i esquetlles a la propera repetició d’eleccions. I és perfectament possible que hi passi. Ja ho ha fet de la nit al dia amb Iglesias quan s’ha vist acorralat.

Anna Linares
20.11.2019 | 23:03
Per fi una bona noticia que potser faci rebaixar les tensions entre independentistes a les xarxes socials, i que d’una vegada tot el sobiranisme vagi unit fins aconseguir l’objectiu final la República Catalana!

Jaume Bonet
20.11.2019 | 23:08
Veig que el posicionament coherent es el que defensa aquest article, votar NO, pero , probablemenmt, a mes de guanyar les dretes dures en cas de repeticio electoral, A catalunya ERC perdria lo que ha guanyat en el cinturo de Barcelona, malgrat guanyas suport a les zones independentistes, i aixo faria recular el conjunt dels vots independentistes. Es mal de fer esbrinar lo que conve mes a la llarga. Tanmateix, a mes del joc que hi ha dins el PSOE en contra del pacte amb Podemos, pot haver/hi en joc altres jugades. Ja veurem.

Maria Cinta Comet
20.11.2019 | 23:18
Bona nit! Sr. Partal moltes, moltes gràcies per la seva reflexió.
Si fos verirat que tors tres partits independentistes diguessin NO a Sanchez, podríem començar, per fi, a caminar units cap a la nostra independència.
Tant de bo sigui una realirat.
Quantes alegries ens donaria a tants i tantes catalanes

Fèlix Arias
20.11.2019 | 23:20
Benvolgut director,
Gràcies per aquest alè d’optimisme sobre el canvi de tendència que detectes cap a una postura més cohesionada dels partits polítics que es declaren independentistes. Com bé dius, si es confirma, seria una magnífica notícia. Espero que el teu optimisme no provingui d’un “wishful thinking” i que, si de cas ho has exagerat, fora per pressionar als polítics a confirmar aquesta postura comuna envers la investidura de Pedro Sánchez.
Salut i República!

joan rovira
20.11.2019 | 23:22
Sobre el procés de descolonització en curs a Catalunya:
1. El colonialisme com a sistema organitzatiu és tant una organització física com mental imposada sobre un territori i sobre la societat que l’habita.
2. Ser independent i lliure vol dir no tenir pors ni interessos.
3. Les pors tenallen les consciències i els interessos els comportaments.
En teoria, les pors tenallen les consciències de les esquerres catalanes i els interessos els comportaments de les dretes catalanes. Mentre els equidistants practiquen ambdós vicis, pors i interessos, alhora. Però, la transversalitat social ho està desmentint a la pràctica.
La independència i la llibertat de Catalunya està a les nostres mans i de ningú més i, si algú diu el contrari, és que és un súbdit que, per pors i/o interessos, no vol alliberar-se d’un sistema colonial importat i imposat, d’una manera arbitrària, a la força.
En conseqüència, les dues condicions per a la investidura serien:
Alliberament IMMEDIAT de tots el presos del procés i 0% del deute que es quedarà Catalunya -quan ens alliberem-. (tuits, Hèctor López Bofill i Xavier Sala i Martín, respectivament)

Esteve Freixa Baqué
20.11.2019 | 23:34
Que Déu (o els fats, o les Parques, o… qui sigui) t’escolte, Vicent … !!!

Berta Carulla
20.11.2019 | 23:54
I tant que tindria molt valor..

Rosa Gispert
21.11.2019 | 00:00
No veig que darrera aquest suposat intent d’acostament d’ER als altres grups sigui res més que pur tactisme. La por a perdre vots si faciliten el govern del PSOE fa que busquin una postura comú amb els altres i l’excusa dels militants amb una pregunta tant enrabessada que es pot interpretar a conveniència.
Dubto que l’acostament vagi més enllà i sincerament, ho prefereixo. Després de la traïció continuada d’ER a l’independentisme, em faria dubtar de l’honestedat de JxCat i la CUP si hi volguessin algun tracte.
Fins que no canviin dintre d’ER els que han ordit totes aquestes maniobres fraudulentes no es podrà intentar refer la confiança en aquest partit. Ja no tenen cap credibilitat.
I sr. Partal, és molt més greu el frau de Torrent contra tots els electors impedint la investidura de Puigdemont que els pactes contra natura de la diputació o els ajuntaments. Què, per acabar-ho d’adobar, van ser més nombrosos en el cas d’ERC.

Li (Linus) Fontrodona
21.11.2019 | 00:12
Com sempre, respecto molt l’afany vostre de mirar la cara bona de les coses que passen o poden passar, i alhora provar que altres també ho facin. Tanmateix, potser ens valdria més acceptar que això serveix de poc. O de res. A mi, francament, em sembla que la ingenuïtat ens perjudica més que cap altra cosa. L’estem vessant una vegada rere una altra, i en gran mesura és per creure’ns que hem fet força coses bé, quan de fa anys que no n’encertem cap ni una. O bé o entenem, o ens faran molt de mal com sempre han fet.

jaume vall
21.11.2019 | 00:35
Exacte, tant de bo….
Esperem.

Mercè Duran
21.11.2019 | 00:45
Molt d’acord amb Rosa Gispert

JORDI PIGRAU
21.11.2019 | 01:29
L’informe (interessat) AI vol trencar unitat envers Presos Polítics perquè alguns partits almenys s’abstinguin, però la dura realitat porta cap un altre
cantó, sortosament. unides.Totes les forces Independentistes unides contra Bloc del 155

Oriol Roig
21.11.2019 | 02:54
No n’hi ha prou amb no investir Pedro Sánchez. Cal anar dues jugades per endavant i pensar com fer la probable repetició d’eleccions un plebiscit en tota regla. Falten 400 mil vots entre els 2M de vots per la independència de l’1 d’octubre i els 1.6M que sumen ERC+JxCat+CUP. Cal fer-los aflorar i passar clarament del 50% en vots.

Sergi Guitart
21.11.2019 | 02:59
Això es tenia que haver fet abans de fer cap DUI i després de guanyar unes quantes vegades en vots… Ara ja se’ns ha vist el llautó internacionalment i això és el més greu, van ser tant sapastres com són ells…
Per donar joc i tocar els nassos i mirar d’ampliar la base independentista a Catalunya potser podrien demanar un pacte fiscal igualet al del país basc..
Si diuen que NO que es el més probable potser més catalans s’adonaran que només ens volen per la pasta…
Si diguessin que SI llavors hi hauria una mica de caos mediàtic a Spain però potser s’adonarien que han de ser autosufients i potser els surt l’orgull i arriven a ser-ho, cosa que ens faria la sortida més fàcil.. Però caldria veure si l’independentisme es manté com a tema de supervivència cultural i identitària que és el que ha de ser..
I aquesta ‘jugada’ no depèn de si ets republicà o no… Absolutament res a veure… Treiem la variable ‘republica’ de l’equació ‘independència’ d’una vegada… A mi en quin format s’implementi l’independència m’és absolutament igual, sempre es podrà canviar si la voluntat popular així ho demana… Andorra no és pas una República i ja ens agradaria tenir els seu status internacional…

Albert Miret
21.11.2019 | 06:49
És que si no anem junts, no valdrem mai prou per a deixar de “demanar” coses als tirans i passar a exigir d’una vegada el dret inalienable de decidir què volem ser. D’acord que hi han hagut relliscades i derrapades a dojo i per totes bandes. Que uns més i els altres no tant? Potser sí, però amb rancúnies i incapacitat d’abraçar als mateixos germans no es va enlloc. Si es vol fer un país lliure i democràtic, cal demostrar que no és cert que la política sigui el domini de la demagògia, la mentida i la crueltat mental. La política ha de basar-se en el coneixement, la intel·ligència i la bonhomia perquè serveixi a la societat. Es pot veure fàcilment perquè ho tenim aquí al costat, com la intolerància, l’odi i la trampa que utilitza constantment l’enemic, l’està portant a un carrer sense sortida possible. Veurem properament com se’n surten d’haver venut la política a un poder judicial decrèpit i incapaç d’evolucionar que els està portant clarament a la ruïna. També és obvi que el que hem fet nosaltres fins avui, lentament ens ha portat a una situació en vers l’enemic que fa cinc anys ningú hagués imaginat, i si a partir d’ara podem caminar altra vegada junts, ben segur que vencerem. És el que temen més. Junts, l’enemic sap que la nostra efectivitat creix en proporció geomètrica.
Mestre Partal. Gràcies per regalar-nos el teu coneixement cada matí. Quan encetem la República, veurem clarament de la importància que hauran tingut els teus editorials.

Anna Maria Porta
21.11.2019 | 07:27
Que els partits catalans s’abstinguin a canvi de seure i parlar……? A veure ,quina credibilitat tenen les “parlades” dels de l’altre costat de l’Ebre? Aneu amb les orelles ben posades i no us deixeu ensarronat , parlar sí ,però abans i amb notari i els papers ben clars, altrament que s’ho facin . Espero que el ciri o el lliri dels catalans quedin enterrats d’una vegada per sempre i facin valdre els interessos de qui fa segles reivindiquem. Però…..no se perquè tinc la mosca rere l’orella.

Jordi T.
21.11.2019 | 07:37
No crec que ara, de sobte, a ERC li hagin vingut de cop les ganes de pactar una estratègia conjunta amb JxCat.
Mes aviat crec que continua sent partidisme, pensant en les eleccions al Parlament.

Francesc Estall
21.11.2019 | 07:40
Ahir sentia que el del PP deia no sé què de donar suport a la governabilitat espanyola en “els temes essemcials d’estat”, és a dir en reprimir-nos.
Celebro que hi hagi unitat d’acció dels nostres però no oblidem que l’enemic té el recurs de la coalició PPSOE i tard o d’hora el farà servir. Bé, serà un pas més.

Carlos Rodriguez
21.11.2019 | 07:42
Una “taula de negociació” sense continguts no es res. Es claudicació. Ens venem molt baratos.

Carme Jaume
21.11.2019 | 07:46
Estic molt d’acord en el que dius. Veurem si la reacció de la gent, fen seu al carrer, els fan obrir els ulls i els il.luminan el camí a seguir.
Per altre banda no trenca plats el qui mai en renta. Aquesta vida tots ens equivoquem.
Ja moltíssima gent amb el compromís ferm de anar fins aconseguir l’Independència, és una força que no té aturador. Gràcies Vicent els escrits a mi i a molts companys ens ajuden anar endavant

Montserrat Puig
21.11.2019 | 08:21
Totalment d’acord amb la Rosa Gispert.

manel farré
21.11.2019 | 08:33
Soc dels que creu que ERC te coll avall abstenir-se en segona volta. Llegiu a El Confidencial : alfombra roja rumbo a la investidura de Sànchez i crec que la clava. https://www.elconfidencial.com/espana/2019-11-21/erc-consulta-bases-escollo-alfombra-roja-investidura-pedro-sanchez_2345758/

Victor Serra
21.11.2019 | 08:41
Probablement Rosa Gispert té raó. Però ara ens ocupa què s’ha de fer amb la investidura. Evidentment no es pot donar gratis. El Règim del 78 no s’el tomba només amb manifestacions i desobediència. Hi ha molta feina que es pot fer per dins. Eliminar Marchenas, Llarenas, Lesmes,Fiscals Zaragozas, Coronels Galindos i tinents Baenas, perseguir corrupcions d’Aznar, Gonzalez i molts més factotums. Si els partits independentistes tinguéssin una mínima estratègia, posarien moltes coses sobre la taula, a part evidentment de la taula de diàleg, l’amnistia i el referèndum.
El Règim el que vol és carregar-se aquest govern abans que comenci, per recuperar tot el control i això s’ha d’impedir, encara que Sanchez sigui tant inútil i poc de fiar com és.

Josep Salart
21.11.2019 | 08:42
No, no. Avui compro l’article d’en Pere Martí i els comentaris de la Rosa Gispert i en Jordi T. A llegir les tres coses vint-i-cinc vegades aquest matí.
L’editorial avui, trobo que ens hauría d’consellar, com d’altres vegades fa tant insistentment, l’article d’en Pere Martí.
Els espanyols formaran govern sí o sí, i sí no, tornaran fer eleccions. Els importem un rave i a més, són uns manats esclaus del poder “reial” i de l’ibex.
Aquí la clau está en que ERC ja pensa en les “autonómiques catalanes” per continuar eixemplant la base. L’obsessió patológica de substituir allò tant ben venut anomenat CiU durant 23 anys, és el que porta de cap als dirigents d’ ERC. Negoci i poder i poder i negoci.
Per fer fora pactistes i autonomistes, a partir d’avui ja hauríem de fer campanya electoral perquè l’anys vinent ens governi JxC i la CUP en un Parlament que proclami lo que h de proclamar i endavant, rés de passar pel “torrent”, de dret per l’autopista de La Jonquera i amunt ¡¡

Pep Agulló
21.11.2019 | 08:56
COHESIONAR ÉS UN VERB ATREVIT
Sembla… sembla que quan les aigües d’un riu arriben a un baixant estret les molècules van totes a la una, però un cop passat torna el règim turbulent. No en podem fer tendència d’un fet puntual.
El fet estrany seria que davant del “res” de Sánchez, que vol dir repressió augmentada, hi hagués dubtes dins l’independentisme. Sánchez espera treure rèdit de la divisió de les forces independentistes sense fer res, i si no, al final farà un gest buit i agafarà el telèfon a en Torra. Res més.
Tant de bo, però ho veig negre que ens mantinguem en aquesta unitat de resposta. Quan busques acords i entres en negociacions has d’anar amb propostes fermes dins el teu partit. Si mentre negocies et despenges amb una consulta interna de les bases, fa pudor de maniobra per justificar un canvi de rumb. Potser m’equivoco.
LLIBERTAT I AMNISTIA!
PS. M’afageixo a Rosa Gispert 00:00

Carles López
21.11.2019 | 09:02
Sincerament, no veig gens clar que ERC voti NO a la investidura de Sánchez. Si fem cas del camí seguit per la cúpula republicana el darrer any, no seria lògic que ho fessin.
La pregunta que es proposa és, des del meu punt de vista, un parany. Les bases s’inclinaran clarament cap el SI (a la pregunta, és clar), però això no significa que finalment s’impedeixi la investidura de Sánchez. Es parla, només, d’una taula de negociació. Si Sánchez s’hi avé, no té cap obligació de cedir en res. De les condicions desapareix l’amnistia, el referèndum, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats o l’aturada de la repressió. Per bé que Vilalta va declarar que les possibles condicions havien de quedar clares i per escrit, m’ensumo, un cop més, un engany. Tant de bo m’equivoqui, però.

Josep Maria Martín
21.11.2019 | 09:13
Benvolgut Vicent.
El síndrome de Stockholm d’ERC i part del PDECAT pot ser un gran impediment que faci difícil (gairebé impossible) aquest somni de deixar enfonsar el règim franquista del 78.
Seria bo i desitjable donar arguments que facin veure a aquests partits que recolzar la governabilitat d’una NACIO COLONIAL, com Espanya, només ens allargarà in aeternum la submissió i l’agonia.
Però tant de bo tinguis raó, Vicent.

Eduard Samarra
21.11.2019 | 09:23
Primer s’ha de produir i després ja ho veurem. Hem de recordar que estem ja escalfant motors per les eleccions a la Generalitat, així que no tinc motius per pensar que aquí hi hagi convicció sinó més aviat càlculs electorals. Que perdre 150.000 vots no és conya i molt menys per ERC en aquests moments, que se l’ha jugada molt amb la seva estratègia de la manta que només et tapa els peus o el cap, però no els dos alhora.
Jo ho sento però me’n refio. Aquests polítics representen aquest mateix sistema del qual volem escapar. Arribats un cert punt, haurem de prescindir d’ells, tot agraint els serveis prestats i alliberant tots els que són hostatges és clar.

Rafael Benavent
21.11.2019 | 09:44
Entre seure el tripartit independentista a taula obligant-se a un acord, ni que siga jugant-se amb moneda a l’aire, si cal, alguna divergècia important, i avindres a més Espanya, no crec deuria ser tan difícil la solució.

Joan-Esteve Simó
21.11.2019 | 09:46
Esperem que tinguis raó, jo desconfio una ‘mica’ dels militants que han quedat a ERC.
Els més contraris a la nova proposta del partit des del 21D 2017 ja hem deixat la militància !!!

Jordi Alou
21.11.2019 | 10:17
Estem donant voltes sobre el No a Pedro Sánchez perquè es el mal menor pero una vegada mes oblidem que el verdader poder a Ñ no está en els polítics titelles
Som una colonia i els verdaders poders sempre han actuat igual. Poques diferencies en el seu nucli dur imperial. Siguem conscients diem NO

Salvador Aregall
21.11.2019 | 10:53
L’editorial d’avui em sembla que és agafar-se a la poca cera que crema. Després de tot el que ha passat i hem passat … recordem que encara hi ha mig govern a la presó, mig a l’exili i uns quants empresonats més i un quants ulls menys … si alguna cosa ha canviat és a pitjor. La pregunta que ERC planteja als seus afiliats és molt pobre i estratègica. Una altre cosa seria que preguntés: esteu d’acord en rebutjar la investidura a Pedro Sánchez en cas que no accepti 1er. Una llei d’amnistia per a tots els presoners polítics en el primer mes de mandat i 2on. un referèndum sobre la independència de Catalunya en els primers 6 mesos de mandat?. Però això companys no passarà. A mesura que anem sabent més coses del què va passar l’octubre del 2017, abans i després, a mesura que aquella fotografia va adquirint més píxels (llegiu el llibre “Tota la Veritat”) veiem amb tristesa que som menys i estem més sols que no crèiem, veiem que les divergències entre els nostres polítics venen de lluny i són fondes. Des de dins d’una manifestació hom no pot veure ni adonar-se de la magnitud, cal una fotografia aèria per copsar la realitat objectiva. La fotografia aèria de la societat catalana ens diu que el procés d’emancipació té la potència per canviar l’estatus quo però no a curt termini, ens diu que sense una part del pensament d’esquerra, avui representat per Catalunya Sí que es Pot (500.000 vots), no som prou, ens diu que sense els principals sindicats del país no tenim prou força, ens diu que l’objectiu entre els partits o entre els líders dels partits independentistes no és el mateix. Tot això pot canviar o no, però si canvia serà pel factor temps, perquè hi haurà gent nova i més gent. Ara l’estat té més força per reprimir-nos que nosaltres per alliberar-nos. Invertir aquesta relació és el que explicarà la història de com es va independitzar Catalunya.

Enric Vilar
21.11.2019 | 11:20
De ERC no m’en fio ni un pèl.
Per mi, l’arrel del problema ve d’abans del Oct 2017 i rau en la gelosia del Mossèn envers Puigdemont. Un acadèmic ultra catòlic versus un alcalde i polític murri i bragat per l’experiencia. Si en Puigdemont feia un discurs, doncs apa, el Mossèn a fer-ne un altre per també probar de tenir un bany de masses.
Lo dit gelosia. Recordeu com es va fer el primer tripartit amb en Carod fent lo típic de ERC, la puta i la Ramoneta I fotre fora CdC.
En fi i a la fi, human nature.

Gemma R.
21.11.2019 | 11:54
Crec que la consulta d’ERC a les bases només és una mesura de fer pressió a Pedro Sánchez, perquè ja han avisat que no és vinculant. Per altra

Ester Rovira
21.11.2019 | 11:56
Soc admiradora dels teus escrits pel càlcul fred que hi ha en ells però en el d’avui honestament crec que ha pogut més les ganes que la realitat.
Generalment, com ha de ser, hi ha qui discrepa del que opines però aquest cop penso que és molt més nombrosa de l’habitual i tristament jo soc una de les que m’hi afegeixo. Com ja han dit crec que la vista d’ERC està més en les eleccions a la Generalitat que en un NO a Sánchez i al final se les empescarà per abstenir-se i a sobra justificar-ho.
Tot i que diuen que l’esperança no es perd mai….. ja veurem

Maria Angels Fita
21.11.2019 | 13:04
D’acord totalment amb Rosa Gispert.
Sr. Partal vosté subratlla molt el pacte de la Diputació i llisca delicadamente sobre “alguns” pactes municipals, que en realitat són MOLTS i, sobretot, la majoria per part de ER. Quin mal que fan els pactes de Sant Cugat i tants altres més!.
En tot cas, crec que ER s’abstindrà i si no ho fa, será per pur càlcul electoral, un cop més. Per tant, CAP confiança en aquest partit. Ens tornaran a portar fins a les portes de la independencia i es tornaran enrera a l’últim moment, deixant el poble i els politics que ho tornaran a fer a l’estacada.
I em sap greu, molt greu, de debò molt greu, que no hi hagi hagut una gran davallada de vots per ER el proppassat 10N.

Francesc Boixadós
21.11.2019 | 14:22
Les presses són sempre males conselleres. Si no hi ha acord, en les pròximes eleccions caldrà castigar aquell partit pel qual no hi ha hagut acord. En les passades eleccions. els electors tenien molt clar que ERC no tenia la voluntat d’anar junts i va ser castigat. Els electors catalans són prou madurs i assabentats per discernir el dia a dia i si ens mantenim coherents en el nostre vot, premiant aquells partits que es mantenen fidels i castigant aquells que deixen la fidelitat per un altre moment, el resultat serà molt més ràpid i definitiu que no pas de cap altra manera.

Jordi Massoni
21.11.2019 | 14:39
Corre la brama que ERC ja te pactada i SIGNADA la seva abstenció i que la consulta a les bases no és més que un ‘paripé’ per rentar-se la cara. No sé si l’afirmació és fonamentada però en sembla creïble. Al tiempo…

Joan F Ruiz
21.11.2019 | 14:48
ER, la cúpula d’ER, no és fe fiar.
Els junqueristes l’únic que volen és emular als pujolisme i tenir el poder autonòmic.
Això no resa per tots els d’ERC, però de moment les corrents autènticament Republicanes i Catalanes estan controlades pels junqueristes.
Estic per tot el que ha dit la Sra Gispert, i a més vull fer èmfasi en que esmentar expressament el pacte a la Diputació de Barcelona entre JxCat i PSC, i no fer-ho també expressament amb els pactes ER – PSC, com ara el de Sant Cugat, i altres ajuntaments és un matís certament sibilí.
Per mi ER va perdre pocs vots ara al 10N, i en va treure masses al 28A.
Per tot lo dit i fet des del 21-D, hauria d’haver davallat molt més. Això m’ha fet mal fiar de que realment tots els votants independentistes estiguin per la labor.
La consulta que farà ER als seus votants és una cortina de fum, només cal llegir l’article de El Confidencial posat per un subscriptor, per a pensar malament de l’objectiu cercat realment ara pels Junqueristes.
El desitjable és la UNITAT de l’independentisme amb un sol objectiu, la independència, la resta ja vindrà quan siguem independents. Però no veig a ER per la labor, tampoc a la CUP, que es perden en consideracions socials quan ara no és el moment.

Gerber van
21.11.2019 | 15:03
Potser el director te rao. Però ja esta aprovat pel tort i pel dret que els partits polítics tenen les seves ritmes que sempre, sempre depenen de les proximes eleccions. Per això jo no els confiu gens i trobo molt interessant la proposta d’en Jaume Marfany, un dels fundadors de l’ANC. Ara el Tsunami D. i el CDR tenen l’iniciativa de les mobilisations, l’ANC hi té poca cosa a fer. Per això el Marfany proposa a canviar l’estatut que l’ANC puguis convertir-se en un partit polític amb l’unic programa a tirar endavant amb la República. Cosa que fa pensar.
http://jmarfany.blogspot.com/2019/11/lassemblealunica-i-darrera-opcio.html

Juan Martin ALEGRIA
21.11.2019 | 15:36
En mi opinión, tanto Jordi Alou como Rosa Gispert lo han clavado.
Seguimos en los Mundos de Yupi. Ése no acabar de entender lo que decía, por supuesto, en otro ámbito, Pablo de Tarso, “Porque nuestra lucha no es contra sangre y carne, sino contra principados, contra potestades, contra los poderes de este mundo de tinieblas, contra las huestes espirituales de maldad en las regiones celestiales”.
Vamos, que Pedro o Pablo o Pablemos o Inés o Santiago y cierra España, tanto monta, monta tanto.
La cuestión, para nosotros, no son los políticos españoles que mandan y que, a su vez, son unos mandados. A estos los escogen otros en elecciones de otro tipo. Lo de las elecciones democráticas es un puro trámite de lavado de cara para que la cosa quede como si la ciudadanía fuera quien los escoge. Nada más lejos de la realidad y nada más cerca de los Mundos de Yupi.
La cuestión es el “concepto España” y, en las actuales circunstancias de formación de gobierno, me parece que lo más apropiado es, o ignorar o decir un rotundo NO. Todo lo que haga ingobernable España (no, no soy de la CUP, no soy de nada, excepto de lo que creo que es justo y necesario), ahora que, por fin, el bipartidismo “transicionista del 78” español empieza a hacer aguas, bienvenido sea.
El “concepto España” no tiene su fundamento en el poder político, ni tan siquiera lo tiene en el poder económico en general, lo tiene en un reducido número de familias que lo mismo les da que sean churras que merinas, lo mismo les da tener cuenta en el BBVA que en las islas Caimán y lo mismo les da tener nacionalidad española que doble nacionalidad suiza. Ellos no tienen patria, no tienen nación y lo que les da marcha, es no perder su estatus de poder supremo sobre lo que consideran su cortijo. “Vamos ¿me va a decir usted, ciudadano de mierda (perdón, de segunda), lo que conviene o no a mi cortijo?” Ése es el “concepto España” disfrazado de los discursos que se quieran, desde aquel que decía “No tienen sentido los nacionalismos periféricos en una Europa Unida” y que, ahora, suena a película de serie B, visto el berenjenal en el que se ha transformado la UE, hasta el discurso que ahora está en el candelero de la moda “En un mundo globalizado tenemos que aunar fuerzas y no a dividirnos”.
Nada nuevo bajo el sol.
Las fuerzas de las que hablaba, en otro ámbito, Paulo de Tarso siguen vigentes.
Luego, nosotros a lo nuestro. NO a mantener al siguiente gobierno español, ahora con el apoyo de Pablemos (Mare de Déu ! ¿quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras …) y, si se me permite, insistir una vez más en que donde hay que darles es en el bolsillo. Que no quepa la menor duda de que es ahí donde más les duele por una sencilla razón: solo piensan en ello.
No els donis els teus diners.
P.S. En cuanto a la, en mi opinión, sibilina pregunta de ERC a sus 10 mil y pico de militantes, en fin …, con todos los respetos debidos, una cosa es que me tomes por idiota (sentido griego) otra es que lo sea.

Roser Caminals
21.11.2019 | 15:57
En general estic d’acord amb el comentari de Rosa Gispert, però estratègicament la unitat amb ERC seria un valor positiu, per més que ens desagradin les actuacions de la cúpula.
De moment, com a molt li dono el benefici del dubte. La seva decisió dependrà d’interessos electoralistes. Si el front comú els reporta més vots, potser hi ha esperança.

Antoni Oller
21.11.2019 | 16:22
Totalment d’acord amb la Rosa Gispert (i constato que té un “club de fans”). A més, la frase competeix en ambigüitat amb les “enciclopèdies” que tan bé sabien redactar el tàndem Duran&Espadaler; fixem-nos‘hi: “… si prèviament no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític amb l’estat a través d’una taula de negociació?”, seria per riure si no fes plorar: el dia abans de la segona investidura, sense cap cessió per part del PSOE, naturalment, ERC vendrà que “sí, ja està, ja hi ha un acord, estem d’acord en crear una subcomissió que permeti explorar les possibilitats d’emprendre iniciatives que possibilitin la creació de la figura del pro-relator, que condueixi a l’estudi de la creació d’una comissió que… “ … no patiu, es pot allargar però no ho faré. Repeteixo, 100% d’acord amb Rosa Gispert! (i naturalment també amb Pere Martí). Només espero que el sector puigdemontista de Junts (si existeix) no caigui en la trampa.

Salut Carbonell
21.11.2019 | 17:54
Totalment d’acord amb Rosa Gispert . Gràcies a tots i totes per els vostres comentaris.

Josep Pasqual Gil
21.11.2019 | 18:15
Ho sent, però la pregunta d’ERC sense més exigències -ni treure l’AN- ol a aixecada de camisa a militància i electorat, semblar dir una cosa dient la contrària. Pro Sánchez, gratis et amore.

Jordi Rodellar
21.11.2019 | 18:54
Vaig escoltar que la Pilar Rahola li havia dit un “ocellet” que lo de Pedro Sánchez i l’abraçada a Iglesias era un paripe Sanchià, i realment busca una abstenció del PP que té la benedicció de J. M. Aznar i Felipe González, Rajoy no pinta res ja, ja que Casado es proper a Aznar, per tant tornat a ERC… i si la maniobra de Sánchez Castejón sigui forcar ERC per així dividir encara més l’independentisme? tot i que clar, ERC a últim moment sempre podria canviar una possible abstenció a un No, si veu el trencament amb Pablo Iglesias per part de Sánchez i l’apropament al PP de Casado.
Per una altre banda el pronòstic de Pilar Rahola, potser es podria complir, si realment el deep State i els poderosos han fet trucades a Sánchez i Casado, per evitar un govern fruit del recolzament de “rojos y separatistas” no poso “masones” perquè potser hi han entre els poderosos.

ernest ramos
21.11.2019 | 19:35
Apart de les constants discussions/ divergències entre els nostres partits, em sembla que el comentari de la Sra. Anna Mª. Porta és el que s’acosta més a la realitat.

Carles Gil
21.11.2019 | 21:43
“La independència i la llibertat de Catalunya està a les nostres mans i de ningú més i, si algú diu el contrari, és que és un súbdit que, per pors i/o interessos, no vol alliberar-se d’un sistema colonial importat i imposat, d’una manera arbitrària, a la força”. Sr. Rovira: una frase ben fatxa; així sí que farem amics! No hem de deixar mai que el nacionalisme superi o malmeti l’esperit democràtic. Ni tampoc ens ofusqui: o baixem a la realitat i al seny, o serem escombrats una vegada més. “La independència i la llibertat de Catalunya està a les nostres mans i de ningú més”. Hi estic completament d’acord; però com assolir-la: potser que en parlem després de tot el que ha passat, i que no ho xifrem tot en una unitat dels partits independentistes, que, a més a a més, amb la radicalitat amb què està plantejada, continuaria ignorant la meitat dels catalans. I els necessitem, sinó tots -la unanimitat ni és possible ni un valor en si-, sí la gran majoria, per fer el país que volem: el més respectuosament democràtic del món.
S'ha afegit la noticia a Favorits