A VilaWeb ahir vam publicar un article del diputat d’Amaiur Jon Iñarritu parlant d’Arnaldo Otegi. Iñarritu descrivia amb testimonis internacionals diversos la reacció de venjança que inspira el comportament de l’estat espanyol i dels polítics espanyols envers el líder independentista basc. Com si l’haguessen escoltat, PP, Ciutadans i PSC s’han llançat a una cursa de desqualificacions i amenaces, arran de la visita d’Otegi avui al Parlament de Catalunya.

Arnaldo Otegi acaba d’eixir de la presó. Molta gent pensem que no hi havia d’haver entrat mai i que aquell empresonament fou polític, molt probablement amb la intenció precisament d’evitar que el procés de pau avançàs. Però imaginem-nos que hagués estat un empresonament just. Fins i tot en aquest cas, Arnaldo Otegi ja ha pagat la pena imposada. I, segons tots els patrons mundials de justícia, una persona que ha pagat la condemna està en paus amb la justícia.

A què treu cap, doncs, tot aquest escàndol perquè el líder legal d’un partit que també és legal visite un parlament? A què treu cap tanta amenaça contra qui el rep? Quin sentit té tractar una persona que ha complert una pena com si no l’hagués complerta? Sobta comprovar que Otegi havia visitat Catalunya en altres ocasions, mentre hi havia lluita armada al seu país, i que mai abans havia passat res com el que està passant ara.

Veient, ahir, l’excitació dels dirigents del PP i de Ciutadans, la veritat és que costa de refusar aquella teoria segons la qual a Madrid alguns volien que ETA no hagués desaparegut mai. N’hi ha una prova ben evident: l’estat espanyol és l’únic del món on un grup armat pretén desarmar-se voluntàriament i no li ho deixen fer. I encara més: on persegueixen aquell qui més va fer perquè el desarmament fos efectiu.

Una persecució, però, que al final té un punt de ridícula, com no podia ser altrament. Arnaldo Otegi serà, sens dubte, diputat durant la pròxima legislatura basca. Potser president i tot. Amb les dades que tenim a la mà, no sembla factible que arribe a la lehendekaritza, però ningú no diu que siga impossible tampoc. I què faran si passa? Potser el PP abandonarà el parlament basc per no tornar-hi? És que el govern espanyol es negarà a parlar amb el govern basc? Dissoldran l’autonomia? Fa anys, això és veritat, amb una argúcia legal van impedir que una part dels ciutadans bascs votassen. Ara no veig senzill que ho puguen tornar a fer ja que les eleccions són passat l’estiu, però no descarteu pas cap hipòtesi, vist això que es veurà avui a Barcelona…

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb