I ara una crisi diplomàtica amb Bèlgica?

  • «Com és que afirma que Puigdemont és un delinqüent i, en canvi, no és capaç de reclamar-lo formalment. Ells tots sols van caient en el pou…»

VilaWeb

La premsa madrilenya, especialment la que forma part del cercle més íntim de la Moncloa, comença a escalfar l’ambient directament contra Bèlgica. Ahir un article de José Antonio Zarzalejos en parlava obertament i amb molt de desgrat. Diu textualment: ‘La nostra ambaixadora a Brussel·les, Cecília Yuste, hi treballa a fons, però els seus afanys semblen inútils. Ni una sola paraula de refús a Puigdemont a Bèlgica, ni tan sols en el terreny acadèmic.’ La sinceritat del mandarí sorprèn. Perquè palesa una cosa molt evident, però que ells han fet mans i mànegues per amagar: la tesi que la Moncloa repeteix una vegada i una altra i esbomba constantment des del seu enorme aparell de propaganda és que ningú no fa cas de l’independentisme i encara menys de Carles Puigdemont. Com casa, doncs, aquesta caricatura amb el sobtat atac de sinceritat d’un dels seus periodistes més aviciats?

Sembla que la resposta és en el mateix article, poques línies més avall, on s’apunta directament a l’existència d’una delegació oficial del govern de Flandes a Madrid, ‘camuflada’, segons que diu el periodista, com a oficina cultural –l’ús dels adjectius per part de la tropa espanyola mereixerà un estudi semàntic sucós, algun dia, sens dubte. L’article ataca directament el delegat del govern flamenc a Espanya, André Hebbelinck, de qui Zarzalejos diu que és ‘un personatge que a la capital d’Espanya mateix afavoreix totes i cadascuna de les tesis dels independentistes’ –i, novament, l’èmfasi que posa a l’hora de dir ‘a la capital mateix’ resulta deliciós. Una visita a la web de la Delegació de Flandes a Espanya, per cert, desmenteix tota sola la tesi de Zarzalejos…

Podeu posar la mà al foc que la campanya creixerà, aquests dies vinents. I potser sí que acabarà menant a una crisi diplomàtica. Sembla que primer de tot ho pagarà la Delegació de Flandes, que podria ser objecte d’unes insòlites represàlies. Tanmateix, no veig prou clar si l’estat espanyol ignora que Bèlgica atorga a Flandes el dret constitucional de conduir les pròpies relacions internacionals. Ni tampoc sé si saben que normalment els delegats de Flandes coordinen la seua feina amb l’ambaixada belga i tenen estatus diplomàtic. Però aquest nerviosisme que s’evidencia quan posen la diana, públicament i a través dels mitjans, sobre un altre estat membre de la Unió Europea és un fet notable, que no hauria de passar desapercebut. Després de la retirada de l’euroordre, l’estat espanyol té una dificultat enorme a mantenir el seu discurs a Europa. I potser per això ara M. Rajoy pretén crear una situació d’incomoditat extrema a Bèlgica, amb la il·lusió que expulsen Puigdemont, només per por de tenir una crisi diplomàtica amb Espanya. És clar que l’arma és de doble tall i podria girar-se ben fàcilment contra el govern de Madrid, és a dir, causar-li un conflicte obert amb un soci comunitari, que obligaria la Unió a intervenir-hi –allò que no volen de cap de les maneres. Perquè, al final, hi ha una lògica que el govern espanyol no pot explicar ni podrà mai explicar als seus socis europeus sense que li caiga la cara de vergonya i li ploguen les crítiques: com és que afirma que Puigdemont és un delinqüent i, en canvi, no és capaç de reclamar-lo formalment. Ells tots sols van caient en el pou…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any