Guia per a sobreviure a unes Falles normals i multitudinàries

La setmana de les Falles de Sant Josep ja bull a la ciutat de València i en moltes poblacions més, que, de nord a sud, també planten monuments per cremar-los i celebrar la primavera. El cap de setmana ha estat molt intens, amb els dos concerts a l’Albereda que han confirmat que el fenomen de Zoo i la Fúmiga no té aturador i que la pandèmia ja és cosa del passat i que la ciutat torna a estar en forma. I amb les revetlles i discomòbils. Prop de dues-centes, n’hi ha hagut de repartides per tots els barris. Portalada d’or a la bauxa.

Segons fonts municipals, l’ocupació hotelera serà, fins i tot, superior a la de les Falles del 2019. Per tant, els dies que vénen posaran a prova les costures de la ciutat, i la resistència dels habitants i dels visitants. Com que el calendari és juganer, els dies grans per a les Falles del retorn seran divendres, dissabte i diumenge. Diuen que vindran tants i tants de madrilenys, que l’endemà de la cremada tenen festa i els han posat bona cosa de trens baratíssims per baixar del desert de l’altiplà cap a la costa mediterrània.

Ambient de festa en dies feiners

En el calendari faller tots els protocols són molt estrictes. Cada cosa té un dia i té una hora per a començar, encara que l’hora del final és incerta, i sempre és més tard que no marcava la previsió. Alguns d’aquests actes es fan en jornades aparentment feineres. Això no obstant, les comissions tenen permís per a organitzar revetlles, al seu casal o als envelats que munten al carrer, fins a la una de la matinada els dies 13 i 14, però a partir de dimecres, dia 15, aquesta autorització és fins a les quatre de la matinada. Són revetlles privades, en què solament poden accedir els membres de la falla i la gent a qui conviden.

Estampes quotidianes

En arribar a València és molt fàcil trobar-se una banda de música que desfila, un carrer tallat perquè hi ha l’envelat d’una falla, una comissió que acompanya la fallera major, o una cruïlla amb els ninots esperant a ser plantats. I és molt fàcil, per tant, deixar-se endur per l’onada festiva. I, és clar, obtenir vídeos o fotografies per a penjar a les xarxes socials. A primer cop d’ull, pot sobtar veure com la caixera del supermercat atén els clients amb el pentinat de fallera, o la policia local que multa un motorista, o la funcionària d’hisenda. Tot és perquè, en eixir de la feina tenen un acte i s’hauran de vestir a corre-cuita, i el pentinat de fallera és complicat de fer.

Tan sols cal eixir al carrer i caminar per a trobar-se monuments fallers de diferent mida, qualitat o orientació. Bandes de música, falleres i fallers –enguany n’hi ha més de 103.000 de censats–, petards, venedors ambulants, disparades, xurros, bunyols, mercadets o carteristes i més xurros i més bunyols. També estàtues humanes o un King Kong gegant que fa plorar els infants, i fallers que cuinen paelles al carrer.

Tot això passa al centre de la ciutat, però també a cada barri. Per més remot que siga, sempre hi ha una comissió fallera que ha treballat tot l’any al casal per plantar un monument, potser molt modest, per articular la festa. Tota la ciutat és, avui, ja, siga l’hora que siga que llegiu aquest article, amerada de festa al carrer, i amb bona part de l’espai públic ocupat. Encara que, oficialment, els dies siguen feiners.

És per això que aquests dies, a banda de visitar les falles de la secció especial, els carrers il·luminats, la falla municipal, menjar bunyols de carabassa o anar a la mascletada, potser també va bé tenir alguns plans de reserva i desintoxicació per si tanta gent i tanta festa causen una certa saturació.

La pirotècnia

Cada dia, de l’1 al 19 de març, a les dues del migdia es dispara la mascletada a la plaça de l’Ajuntament. Li diuen la catedral de la pólvora, a la plaça, i és, certament, un moment de màxim esclat, quan més gent s’hi aplega, quan més gent celebra vuit o nou minuts de fúria compassada. Els funcionaris i molts treballadors d’empreses radicades al centre de la ciutat canvien l’horari de treball per anar a la mascletada. Els bars de la contornada despatxen litres i litres de cervesa. Milers de persones fan hores de cua per situar-se ben a prop de la gàbia on es disparen, amb el ritme d’una simfonia, un centenar de quilos de pólvora.

La major part de falles reserva una part del pressupost per a focs i dispara mascletades més menudes els dies 17, 18 i 19. Són més modestes que les de la plaça, però com que les instal·len en carrers més estrets, molt a prop dels edificis, solen ressonar molt fort i són igualment emocionants, i l’asfalt també tremola davall els peus quan esclata el terratrèmol final. I després de la gran vibració, els aplaudiments són igualment espontanis i feliços. Per tant, és molt fàcil trobar-se amb disparades i gaudir-ne en qualsevol moment i en qualsevol barri de la ciutat sense les estretors ni la massificació de la plaça de l’Ajuntament.

Cada comissió fallera sol tancar en un tros de carrer allò que anomena “zona de focs”, és el lloc on els menuts, i no tan menuts, llancen tota mena d’enginys de pirotècnia, altament sorollosa, que han comprat al quiosc i guarden en capses de fusta. També els llancen fora de la zona acotada, cosa que incomoda, sorprèn o fa esglaiar els veïns i els passejants. L’ajuntament recomana enguany, com a prova pilot, evitar de llançar-ne entre les tres i les cinc de la vesprada per a ajudar la convivència amb els animals de companyia i facilitar el descans dels veïns.

Els dies 16 i 17 al vespre es disparen dos potentíssims castells de focs artificials que encenen el cel de València. I el 18, la vespra de la cremada, es dispara la Nit del Foc, un espectacle formidable que recull l’esperit de la celebració de la primavera.

Enguany, per primera volta, tots tres espectacles es dispararan en una àrea més allunyada del centre i més oberta, a prop del Palau de les Arts i de l’Oceanogràfic. L’horari dels dies 16 i 17 és orientatiu perquè depèn de l’hora que les falleres majors de València entren a la Basílica de la Mare de Déu a fer l’ofrena.

La plantada de les falles

Com que els monuments d’algunes falles són cada volta més i més grans, fa molts dies que a les cantonades hi ha ninots i fragments de falla que esperen, embolcallats en cel·lofana, el moment màgic en què totes les peces encaixaran i tindran un sentit. Això és la plantada. Donar forma física i tridimensional al relat, al llibret, a la història que es vol contar i presentar-la al veïnat.

Però fa dies que el cor de la falla municipal ha començat a glatir gràcies a la creativitat de Marina Puche, la primera dona que dissenya la falla de la plaça de l’Ajuntament. És un entreteniment més, aturar-se a les tanques de protecció i veure com evoluciona, observar i fotografiar com els artistes ajusten, serren, pinten, retoquen…

Segons el reglament faller, que ho estipula tot, les falles infantils han d’estar plantades dimecres dia 15, i les grans, dijous dia 16. Abans s’hauran indultat els dos ninots, el gran i l’infantil. Totes les persones que han visitat l’Exposició del Ninot han pogut votar quin voldrien que se salvàs de les flames.

A la mitjanit del dia 15 al 16, més de tres-centes comissions falleres dispararan focs artificials de manera simultània. El cel de València s’encendrà en l’anomenada Alba de les Falles per anunciar al món que ací es viu la Nit de la Plantada. La feina ha d’estar enllestida a les vuit del matí, que és quan passaran els jurats per a avaluar-les. Són importants, els premis per a cada categoria o secció, i es proclamen al saló de plens de l’Ajuntament de València amb les televisions i les ràdios en directe. I hi ha llàgrimes d’alegria i de pena i de ràbia.

Tots els fallers pensen que el seu monument és el millor i excepte els guanyadors, tots troben injust el veredicte. I, pràcticament de manera simultània, mitja València es desplaça cap a la falla guanyadora que, en aquell moment, queda investida d’una aura especial. Com si brillàs més, com si fos més alta, com si el remat, el ninot que hi ha més amunt, tocàs el cel amb el dit o amb la punta d’una ombrel·la, que sol ser un recurs molt emprat per a fer-les més i més altes.

Les Falles especials

Hi ha nou comissions que juguen a la lliga de la secció especial. Són les que lluiten per a raure premis i visites, les que tenen més pressupost, i les que sempre surten a les fotografies i als reportatges de televisió. La classificació la fa la Junta Central Fallera segons el pressupost que s’inverteix en la construcció del monument.

Les de la lliga de les estrelles solen ser sempre les mateixes, encara que algunes, algun any concret, baixen d’especial a primera A. Són Na Jordana (150.000 euros), Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal (255.000 euros), Almirall Cadars-Comte d’Altea (140.000 euros), Exposició-Misser Mascó (160.000 euros), Cuba-Literat Azorín (150.000), la plaça del Pilar (170.000), Sueca, Literat-Azorín (140.000 euros), Regne de València-Duc de Calàbria (92.000 euros) i l’Antiga de Campanar (170.000 euros).

Per a aquestes falles, guanyar el primer premi significa rebre molts ingressos. A banda de la dotació en metàl·lic del guardó, hi van més visitants i més gent vol accedir al recinte pagant una entrada per veure el monument d’una manera diferent i més exclusiva.

Unes altres falles són possibles

A banda d’aquests grans monuments, hi ha comissions que en planten de molt més discrets perquè no tenen prou disponibilitat econòmica, o perquè decideixen de capgirar alguns conceptes i fugir de la norma que, a vegades, és sinònim de fugir de la coentor. Són falles anomenades alternatives o innovadores, amb missatges relacionats amb la quotidianitat. Moltes opten per emprar materials diferents del suro blanc, que quan crema fa aquella fumassa tan negra. Encara que l’oficialitat reglamentada els fa poc de cas, com més va fan més forat i també guanyen espais a les xarxes socials i a les finestres dels influenciadors.

La comissió que fa més anys que va decidir de celebrar la festa d’una manera més alternativa és la falla Arrancapins. Com cada any, són els fallers que construeixen el monument. El d’enguany serà una estàtua de la Llibertat rodejada de sacs terrers i tanques protectores. La blinden i la protegeixen dels enemics de la llibertat el lema que han triat és “Passaran?”. En aquesta falla no participen en l’ofrena ni en els actes religiosos adherits a la festa.

A la falla de la plaça de l’Arbre, al barri del Carme, l’artista Miguel Hache reflexiona sobre els solars oberts ací i allà per crear una falla del tot experimental, que ha batejat com “Enderrocaments Carme”. L’ha feta col·locant en diversos solars cinc-cents taulells fets amb material reciclable que evoquen les rajoles hidràuliques valencianes. Ha fet un mapa per resseguir aquesta ruta dels espais buits en un dels barris més populars de la ciutat.

A la falla Borrull-Socors, que enguany té el primer faller major de la història de les Falles de València, es fixen en l’emergència climàtica i per fer-la s’han inspirat en el llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà I ara jo que faig?.

A Mossèn Sorell-Corona, que l’any passat van posar un furgó blindat, que va ser objecte d’un robatori guionitzat, enguany avisen que també sorprendran. La falla l’ha pensada la comissió, i l’han treballada amb l’artista urbà Escif i l’artista faller Manolo Martín. El lema que han triat és “Mai se sap”.

L’artista Anna Ruiz repetirà enguany a la falla Lepant-Guillem de Castro. L’any passat, el seu monument, que era una dona nua, va patir un acte vandàlic.

Hi ha també la Falla Immaterial, que és un projecte de la Universitat de València amb la participació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, la Càtedra d’Intel·ligència Artificial, l’Ajuntament de València, la Diputació de València, entre més entitats públiques i empreses privades. El lema d’enguany és “Sentiment”. La intenció de la Falla Immaterial és augmentar la cultura científica i valorar les dades obertes en un context de festes locals i cultura festiva. Es pot participar en la falla visitant les instal·lacions interactives del Centre Cultural la Nau i del MuVIM. Amb el mòbil es pot crear des d’una mascletada a visitar racons de la ciutat.

Aprofitar els matins

Com que les Falles són unes festes que es viuen de nit, molt de nit, una bona opció és anar al revés del món i matinar per anar a veure els monuments amb una certa calma. Matinar és, per exemple, eixir al carrer a les sis del matí. A banda de coincidir amb els serveis de neteja, el moment que el dia comença a clarejar és el millor per contemplar les falles més grans, que, habitualment es planten en places molt estretes i fa de mal acostar-s’hi quan les multituds comencen a omplir els carrers de la ciutat. De bon matí es podrà rodejar el monument i es podran llegir els rètols de l’explicació de la falla sense empentes ni estretors.

L’ofrena

Quan els demanen quin és l’acte que més els agrada de les Falles, moltes falleres, també alguns fallers, responen que és l’ofrena. Ho diuen així, l’ofrena, i tothom sap que és l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Durant les vesprades dels dies 17 i 18, milers de persones organitzades en comissions, en sectors i en barris, desfilen en un ordre estrictament cartesià pel centre de València fins a arribar a la plaça de la Mare de Déu. Allà, les falleres lliuraran un ramell de flors a uns homes anomenats vestidors, que folraran un cadafal per a confeccionar el “mantell” de la Mare de Déu. En entrar a la plaça, molts fallers s’emocionen i esclaten en plors. Ofereixen flors, però també tota mena de promeses íntimes relacionades, o no, amb el sentiment religiós. Diu que enguany hi ha crisi de clavell blanc i la Junta Central Fallera ha autoritzat les margarides per a fer els rams que vestiran la Mare de Déu.

Veure l’Ofrena de la plaça de la Mare de Déu estant és pràcticament impossible. Els llocs més habituals són el carrer de la Pau i el carrer de Sant Vicent. Com que cada falla va acompanyada per una banda de música que interpreta peces més o menys festives, a l’aire es barregen tot de melodies i provoquen un núvol de música inconnexa que és, en definitiva, el mapa sonor dels dies de Falles.

Els flamencs de l’Albufera

Quan els carrers comencen a omplir-se de gent, o comença a fregar-se el punt de saturació, és el moment d’aprofitar la visita a València per desconnectar de les falles, fer un parèntesi, cercar unes altres activitats i veure-la d’un altre punt de vista. L’artista Marina Puche deia en l’entrevista a VilaWeb que la ciutat està en flor. Potser no és el millor moment d’olorar-la, ara, perquè la ferum de les desenes xurreries ambulants ho empastifa tot. Però sí que és un bon moment per acostar-se a l’Albufera, que és dins el terme municipal de la ciutat.

Enguany els flamencs hi han fet niu i és un espectacle formidable que es pot contemplar amb una certa facilitat. Fins ara se sabia que una colònia d’aquestes aus passava uns dies al llac durant el mes de febrer, però de moment, s’espera que hi romanguen tota la primavera. Potser fins a l’abril. La línia 24 de l’EMT arriba fins al Palmar.

La mar

Encara que al barri del Cabanyal també s’hi fan falles, també es llancen petards i si disparen mascletades, passejar per la vora de la mar pot ser un exercici molt relaxant aquests dies de festa. Les Arenes, la Malva-rosa i la Patacona, ja a Alboraia, ofereixen quilòmetres i quilòmetres d’arena, de cel i de mar per fer un parèntesi i carregar piles abans de tornar a endinsar-se al centre de la ciutat en cerca de la bauxa fallera. S’hi arriba en tramvia o amb la línia 32 de l’EMT.

Exposicions molt destacades

Els museus són un bon refugi en cas de saturació fallera. Els dies de festa mantenen l’horari d’obertura i ara com ara hi ha exposicions molt atractives.

Al Carme CCC hi ha una exposició sobre l’obra de Marina Puche, la dissenyadora de la falla municipal. És una iniciativa que ja fa uns anys que funciona per a conèixer més bé la trajectòria de l’artista que cada any és elegit per plantar a la plaça de l’Ajuntament. “Amor a primera tinta” és el títol de l’exposició.

A la sala d’exposicions de la Fundació Bancaixa, encara es pot veure, fins el 19 de març, la mostra Jaume Plensa, “Poesia del silenci”. També es manté una de les retrospectives més completes de Joan Genovés, amb obra que va dels anys seixanta del segle passat fins al traspàs de l’artista l’any 2020.

I en aquest mateix espai s’acaba d’inaugurar una mostra de Fernando Botero. “Sensualitat i melancolia.” És la primera retrospectiva que es fa a València de l’artista colombià. Són quaranta-cinc obres, entre pintures, dibuixos, aquarel·les i escultures, que recreen l’univers tan personal i tan ple d’exuberàncies i redoneses de Botero.

A l’antic edifici de Correus, a la plaça de l’Ajuntament, ara batejat com a Palau de les Comunicacions, la Generalitat exposa la col·lecció d’art que ha comprat a la família Lladró. Són setanta-tres obres que la família de ceramistes tenia en un magatzem d’art de Madrid i que ara ha venut per 3,7 milions d’euros. Zurbaran, Segrelles, Benlliure, Pinazo, Cubells… La mostra es titula “De la foscor a la Llum”. La llum la representa Sorolla, que també és a la col·lecció Lladró, i de qui enguany es commemoren els cent anys de la mort. Totes aquestes obres augmentaran la col·lecció pictòrica del Museu de Belles Arts que, d’una altra banda, també fa de bon visitar.

Anar a peu

Els dies de Falles cal oblidar-se del cotxe i triar el transport públic. Amb tot, tampoc no és del tot efectiu. A les hores de les disparades de focs o de les mascletades, les estacions de metro més pròximes són tancades. En contrapartida, sí que hi ha servei les vint-i-quatre hores els dies forts de les Falles. El servei d’autobús també veu molt alterades la major part de rutes per la presència de falles i tendals als carrers. La bicicleta pot ser una alternativa, tenint en compte que algunes estacions del servei públic de ValenBici són suprimides, i que, en moments de màximes aglomeracions, no els permeten de circular. Per tant, una de les millors maneres de veure les falles és anar a peu d’un lloc a l’altre.