La debutant Gemma Ventura guanya el Josep Pla amb ‘La llei de l’hivern’

  • La periodista guanya el premi Josep Pla amb una obra sobre la pèrdua i el dol

VilaWeb
Joan Safont Plumed
06.01.2023 - 22:33
Actualització: 07.01.2023 - 09:11

Fa vint anys, Hèctor Bofill proclamava l’emergència d’una generació literària imparable, en la nit en què va guanyar el Josep Pla amb L’últim evangeli. Dues dècades després, aquella colla en què despuntaven també Sebastià Alzamora i Manuel Forcano ha anat desfent-se, mentre cadascun prenia el seu camí. La nit de Reis d’enguany, en què com marca la tradició s’anuncia el premi Josep Pla, organitzat per l’editorial Destino d’ençà del 1968, quan s’afegí al premi Nadal, nascut en plena postguerra a imatge i semblança del proscrit premi Crexells, marca una emergència menys grandiloqüent, però igualment notable: la d’una nova veu literària, provinent una altra vegada del món del periodisme.

El jurat, format per Laia Aguilar, Marc Artigau, Montse Barderi, Manuel Forcano –supervivent dels Imparables– i Glòria Gasch, ha decidit d’atorgar el Josep Pla a la periodista Gemma Ventura Farré (el Vendrell, 1990), col·laboradora del digital Catorze i de la revista Dialogal, per La llei de l’hivern, presentada sota el títol Quan obri els ulls apareixeràs, amb el pseudònim Laura Vallclara.

L’impuls d’Espinàs i la confiança d’Eva Piquer

La guardonada ha volgut començar el seu discurs amb agraïments a la seva mare, que li ha suportat les inseguretats, a l’escriptor Josep Maria Espinàs, que la va animar a escriure i a Eva Piquer, que li va obrir les portes de Catorze, on fa de sotsdirectora i ha publicat reportatges i llargues entrevistes amb diverses personalitats del món cultural. “La màgia existeix. Escrivint pots fer aparèixer allò que ja no tens, fer que passi el que no ha passat”, ha exclamat, tot recordant que avui era el dia de Reis.

La protagonista de La llei de l’hivern s’acosta al llit de mort del seu avi, que és qui, en compte de portar-la a escola, li va ensenyar coses tan especials com que dos roures separats poden estar units a les arrels. Ventura ha explicat que el seu llibre vol ser un homenatge a “l’invisible i al millor que tenim, la imaginació, que et permet maneres de viure i estimar”. Escrita durant una estada a Escòcia, La llei de l’hivern s’ubica en un poble “amb totes les tares del món d’avui”, on la protagonista s’enamora d’un rodamon “com una forma de supervivència”, admirant aquell que viu desaferrat de tot, sabent que tot és de pas. “La llei de l’hivern és deixar anar, com la lliçó del cirerer, que un any rere l’altre torna a florir. Sempre han existit i existiran els hiverns, però cap serà com el d’ara”, ha clos la seva intervenció amb el Josep Pla a la mà.

Un premi que busca noves veus des de 1968

Ventura s’afegeix a llarga de llista de guardonats amb el Pla, inaugurada fa cinquanta-cinc anys amb Onades sobre una illa deserta, de Terenci Moix. L’enfant terrible de la literatura catalana va demostrar caràcter responent a l’autor del Quadern gris quan va preguntar-li si era, com es deia, homosexual (maricon, en l’original), “Sí, senyor Pla, per servir-lo.” Moix, irreverent i provocador, era la gran esperança blanca d’una literatura que es resistia a envellir-se i arnar-se, desitjosa de sang jove que en permetés el relleu. Més de mig segle després, la inquietud per la supervivència subsisteix, però l’emergència de noves veus –especialment femenines– no para de fer-se evident.

Un any més, l’hotel Palace ha tornat a acollir la primera cita literària de l’any. Escriptores guardonades amb el Josep Pla, com ara Carme Riera, guanyadora el 1994 per Dins el darrer blau, Piquer, que se’l va endur fa vint-i-un anys per Una victòria diferent –i que enguany tornarà a la lleixa de novetats de la mà de Club Editor– i Marta Orriols –que és a punt de publicar La possibilitat de dir-ne casa, la seva nova novel·la, després de fitxar per Proa–, han estat algunes de les autores que no s’han volgut perdre el sopar, que s’ha tornat a fer després de dos anys limitats a sengles conferències de premsa per mor de la pandèmia. Tampoc no hi han faltat autors de l’escuderia de Columna, com ara Enric Calpena, Albert Villaró, Martí Gironell, Toni Cruanyes –premi Pla de l’any passat–, Andreu Claret i Gerard Quintana. També s’hi ha vist la flamant premi Sant Jordi, Gemma Ruiz, de qui s’espera Les nostres mares, una de les novetats de la reentrada del 2023. La llei de l’hivern, de la debutant Gemma Ventura, també serà una de les opcions del curs nou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any