Fragment: ‘El bell estiu’, de Cesare Pavese

Aquesta setmana ha arribat a les llibreries El bell estiu, de Cesare Pavese, editat per Univers dins la col·lecció de Clàssics i traduït per Pau Sanchis. El bell estiu és la història de la inevitable pèrdua de la innocència. Una delicada iniciació a la vida, el descobriment de la sensualitat, el primer amor i el pas de l’adolescència a la maduresa. La novel·la, publicada per primera vegada a l’editorial Einaudi el 1949, va guanyar el premi Stregha el 1950, el mateix any que Pavese es va suïcidar.

L’argument: en ple estiu dels anys trenta del segle XX, la Ginia, de tan sols setze anys, té unes ànsies desbocades de vida. Acompanyada de la seva amiga Amelia, elegant i sofisticada, coneixerà un món enlluernador habitat per artistes bohemis. Fascinada per l’encant dels nous amics, la Ginia aviat s’enamorarà d’un jove i enigmàtic pintor. Encara no ho sap, però aquest serà el començament d’una història d’amor tan intensa com tempestuosa, carregada d’il·lusions que no sempre seran satisfetes i destinada a cremar amb una flama molt feble, que no albira més enllà de l’estiu.

Llegiu el començament d’El bell estiu, de Cesare Pavese (Univers).

Cesare Pavese (Cuneo, 1908 – Torí, 1950) ha estat un autor molt publicat en català d’ençà dels anys seixanta. Aquesta edició d’El bell estiu no és la primera. El 1967 ja es va publicar a Proa, amb un pròleg de Baltasar Porcel i la traducció de Bonaventura Vallespinosa. Pavese va pertànyer a la generació d’escriptors italians marcats pel feixisme i per la Segona Guerra Mundial. Va estudiar clàssiques i filologia anglesa a la Universitat de Torí, on va conèixer, entre més personalitats, Leone Ginzburg i Giulio Einaudi.

Va combinar la carrera d’escriptor amb la de traductor i editor. Va traduir molts escriptors anglosaxons, sobretot americans, com ara Sinclair Lewis, Herman Melville, Sherwood Anderson, John Dos Passos, Gertrude Stein, John Steinbeck i Ernest Hemingway. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser el director editorial d’Einaudi. Es va suïcidar a quaranta-dos anys. Va deixar escrits una desena de volums.