26.09.2025 - 21:40
El nostre país té una gran tradició tèxtil, i deu ser per això que en català trobem moltes locucions i frases fetes relacionades amb la roba, els fils, els cabdells i les troques.
Quan entenem les coses diem que lliguem caps i quan les compliquem emboliquem la troca. D’algú molt maniàtic en diem llepafils i si li agrada de precisar diem que fila molt prim (o que primfila). Ara, no ens corfonguem: una cosa és explicar-ho tot fil per randa (o fil per agulla) i una altra cosa és xerrar pels descosits.
Els catalans tenim fama d’austers. No som dels qui tiren de veta i gasten sense miraments. Anem per feina i quan hem d’emprendre una tasca no ens costa posar fil a l’agulla. Toquem de peus a terra i som realistes, no ens agrada fer cabdells. Això no priva que, de tant en tant, traguem els drapets al sol a algú i si convé el deixem com un drap brut, sempre mirant –això sí– que no ens senti: si hi ha roba estesa fem mutis.
Però no tothom és igual, eh? Hi ha gent tranquil·la i n’hi ha que s’enrabien de seguida. A aquests val més seguir-los la veta o bé deixar-los fer, donar-los fil. Sobretot, no els toquem el voraviu, que si s’enfaristolen tindrem mala peça al teler. En fi, ja ho veieu, hi ha de tot: cadascú per allà on l’enfila.
I acabem exclamant com Montserrat Roig: “Tanta roba i tan poc sabó (i tan neta que la volen).”
Aquest article va néixer d’un suggeriment i moltes aportacions de Laura Gállego.
