experts europeus puigdemont comin junqueras

Les defenses d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín són a un pas de recórrer al Tribunal General i el de Justícia de la UE. Experts en dret europeu consultats per l’agència ACN coincideixen que, tot i que no hi ha precedents, és clar que el cas té una dimensió jurídica europea. Miguel Troncoso, advocat de Gómez-Acebo & Pombo a Brussel·les, vaticina que, quan s’obri la via de Luxemburg, ‘la qüestió serà si el dret de sufragi passiu preval sobre els requisits formals que pot imposar Espanya a l’hora d’acreditar com a parlamentari un electe’. El professor de dret de la Universitat de Nimega, Henri de Waele, creu que el fons de la qüestió serà resoldre el conflicte entre la legislació europea i la nacional. Si finalment els magistrats europeus s’asseuen a avaluar el cas, Waele diu que serà ‘una situació nova i intrigant, però també una prova per al dret europeu’ perquè les tensions dins d’un estat poden ‘tenir conseqüències per a la legislació europea’ mentre que Troncoso està convençut que el cas és inèdit.

Quan només falten tres dies per a la sessió constitutiva del nou Parlament Europeu, els experts analitzen en entrevistes a l’ACN quines són les vies legals i les possibilitats per a les defenses, que tant en el cas de Junqueras com en el de Puigdemont i Comín ja han anunciat que tard o d’hora hi volen implicar la justícia europea. Henri de Waele remarca que els magistrats de Luxemburg no viuen en una bombolla i que són conscients de l’afer català i que un cas com aquest pot tenir ‘conseqüències’ polítiques’. El tribunal haurà de ser molt curós perquè el dossier català és molt sensible i hauran d’equilibrar els interessos en joc’, alerta. El professor de dret insisteix que el context polític és ‘molt important’ perquè els jutges saben que en funció de la seva decisió podrien ‘impulsar el moviment secessionista català’.

Vies de recurs a Luxemburg

Els camins per a arribar a Luxemburg, segons que expliquen Troncoso i Waele, són principalment dos: la via indirecta i la directa. La primera implica exigir als tribunals espanyols que consultin al TJUE mitjançant una qüestió prejudicial, mentre que la segona és una queixa presentada directament per l’afectat a aquesta instància judicial contra l’Eurocambra per no haver protegit els seus drets. Waele augura pocs èxits pel camí directe i defensa que la via indirecta mitjançant un tribunal espanyol ‘probablement és l’única opció’ per a Junqueras, Puigdemont i Comín d’arribar a Luxemburg.

La qüestió prejudicial de Junqueras

A l’espera que el Suprem resolgui la petició dels advocats de Junqueras, Miguel Troncoso diu que un tribunal nacional no té l’obligació de presentar una qüestió prejudicial ‘excepte en el cas que es tracti d’un tribunal en última instància’. ‘Per tant, el Suprem, si vol, pot no presentar la qüestió, però el Constitucional sí que en tindria l’obligació’, explica, si es presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol. Waele creu que seria un ‘escàndol’ que el tribunal espanyol no ho fes mentre que Troncoso apunta que quan no hi ha una jurisprudència establerta ‘la cosa prudent és que es plantegi la qüestió al TJUE’. ‘I és habitual que es faci’, diu.

Sobre les possibilitats que la justícia europea prengui posició si el Suprem li passa la pilota, Waele diu que en situacions ‘sensibles’ en què el tribunal no vol pronunciar-se, de vegades es busquen escletxes per a declarar-ho inadmissible. ‘Podria passar en aquest cas’, apunta. Però Troncoso afirma que el tribunal examina ‘la pertinença de la pregunta’ i si el tribunal nacional demostra al TJUE que la seva resposta li és ‘útil’ per decidir com ha d’aplicar la llei, ‘Luxemburg hi respondrà’. A més, afegeix, fins i tot que pot ser que el tribunal reformuli la pregunta o la completi, ‘aportant aclariments addicionals’. ‘Així que la cosa més probable és que Luxemburg respongui a la qüestió prejudicial i emeti la seva sentència’, conclou.

Puigdemont i un possible recurs directe

L’estratègia legal dels advocats de Puigdemont i Comín continua essent una incògnita, però Troncoso explica que ara per ara la via que s’obre és la d’un recurs directe d’anul·lació, que anul·la una decisió. En aquest cas, diu, els eurodiputats electes de Lliures per Europa podrien considerar que la negativa del Parlament Europeu d’acreditar-los com a parlamentaris ‘és nul·la perquè és lesiva pels seus drets’.

‘Si el president Tajani hi ha respost i considerat [previ requeriment de Puigdemont] com ha d’actuar el Parlament Europeu, s’obre la via del recurs d’anul·lació’, diu. ‘S’ha de veure si aquesta decisió de Tajani és una decisió formal que priva de drets a Puigdemont i es pot considerar com a tal. Si és així, hi podria recórrer’, assegura. En aquest cas, però, sí que hi ha un filtre previ d’admissibilitat: que és veure si hi ha una decisió (del PE) i si aquesta és o no lesiva de drets.

Una altra via que l’advocat no descarta és la de l’omissió, és a dir, quan es recorre perquè es considera que una institució comunitària –el parlament– hauria d’haver fet alguna cosa que no ha fet, que seria ‘aplicar bé’ el dret europeu. Així, Luxemburg podria forçar el parlament a actuar per pal·liar l’omissió. ‘La dificultat d’aquesta via és que l’omissió ha de derivar-se d’una obligació legal d’actuació’, que ha d’acreditar-se al reglament o als tractats.

També Waele assenyala que cal provar l’obligació de la institució i apunta que negar-los l’escó d’eurodiputat ja implica, d’alguna forma, actuar. Processalment, matisa Troncoso, ‘el recurs per omissió ve precedit d’un requeriment previ del mateix interessat a la institució’, cosa que Puigdemont i Comín ja haurien fet aquests darrers dies i van obtenir la resposta de Tajani divendres.

Terminis i cautelars

Fonts del TJUE han indicat a l’ACN que veuen difícil de resoldre cap eventual qüestió prejudicial o recurs en poques setmanes, perquè una qüestió prejudicial ‘clàssica’ triga de mitjana setze mesos, mentre que les d’urgència poden respondre’s al cap de dos mesos a quatre després del registre de la pregunta. L’opció més ràpida, mitjançant un procediment ‘accelerat’, podria trigar menys a arribar. En tot cas, explica l’advocat de Gómez-Acebo, en paral·lel a la presentació d’un recurs es pot presentar també una sol·licitud de mesures cautelars, que podria ser una suspensió de la negativa del parlament a admetre’ls com a eurodiputats.

Si s’arriba a les cautelars, Luxemburg consultaria de primer els lletrats del Parlament Europeu, però ‘tècnicament és perfectament possible la petició de cautelars’. La previsió és que el Suprem comuniqui a principis de setmana si consulta o no el TJUE mentre que la defensa de Puigdemont assegura que els pròxims passos a fer seran comunicats aviat.

Veus preocupades en vista d’un escàndol polític

Aquests darrers dies diverses veus internacionals s’han queixat de la impossibilitat dels tres electes catalans d’ocupar els escons. L’eurodiputat liberal portuguès Antonio Marinho e Pinto afirma en declaracions a l’ACN que és ‘un gran escàndol polític’ al Parlament Europeu i una ‘gran taca a la UE’ que els tres independentistes no puguin seure a l’hemicicle. ‘Han estat escollits pels seus pobles; no serà una cambra verdaderament democràtica’, lamenta Marinho e Pinto, que critica la situació ‘repressiva’ a l’estat espanyol, recordant els presos.

Al seu torn, la italiana Eleonora Forenza (GUE) explica que serà a la manifestació a Estrasburg del dia 2 perquè és ‘un deure’ i una ‘batalla’ per la ‘idea d’una Europa democràtica sense la repressió a Catalunya’. ‘És un deure de Tajani garantir que qui ha estat escollit eurodiputat pot exercir […] Realment penso que la batalla per a Catalunya és una batalla per a tota Europa’, conclou.

En una línia similar, Barbara Spinelli, independent del GUE, explica que està ‘preocupada’ pel ‘conflicte’ entre les lleis espanyoles i les europees. La filla d’Altiero Spinelli, un dels pares fundadors de la UE, diu que el cas ‘té una dimensió europea’, contràriament al Parlament Europeu. ‘Més de dos milions de persones és alguna cosa i han estat completament abandonats’, afegeix avisant que es pot convertir en un precedent perillós.

Gonzalo Boye té una carta amagada i és a punt de jugar-la 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb