Eva Suárez: “Si hi ha una setena onada, l’atenció primària no hi arribarà perquè ja s’ha cremat”

Cada onada de contagis per coronavirus, i aquesta ja és la sisena, s’ha detectat abans en els centres d’atenció primària. Són la primera línia de defensa del sistema sanitari, els primers llocs on es percep l’augment de casos i on primer col·lapsa el sistema. En aquests moments, la situació de la primària al País Valencià és molt complicada. Eva Suárez, presidenta de la societat valenciana de pediatria i vocal del Fòrum de Metges d’Atenció Primària, parla de col·lapse i de saturació. Suárez avisa que quan s’acabe aquesta onada, el sistema estarà tan danyat que no en suportarà una setena. Segons aquesta metgessa, que treballa en un centre auxiliar de Borriana, la millora implicaria augmentar unes plantilles que considera envellides.

—Quina és la situació de l’atenció primària al País Valencià?
—Està saturada. Ja ho estava abans de la pandèmia, i durant aquests mesos, la situació ha empitjorat molt. Pràcticament, no hem tingut reforços i estem desbordats, perquè a banda de la covid, la gent continua tenint patologies cròniques i altres malalties. Les consultes de pediatria estan saturades i els companys de medicina de família, ni t’ho conte, perquè ells estan així des del principi de la pandèmia. A pediatria, l’hivern passat el vam passar de manera suau, perquè amb les mesures de prevenció i l’aïllament social, els xiquets van emmalaltir menys. Enguany és diferent, perquè hi ha molta més relaxació en les mesures. I ja us dic que a la setena onada, atenció primària no hi arribarà, perquè no aguantarem. Nosaltres som en la sisena onada des de mitjan novembre. Després de Tots Sants ja vam veure com augmentava la patologia. Quan l’onada arriba als hospitals, la primària ja s’ha cremat.

—Així, amb aquestes dues o tres setmanes d’anticipació, l’onada encara va de pujada?
—Sí. I la costera de gener serà molt empinada, pitjor que la d’enguany. La gent ha continuat eixint a sopar, a dinar…  O ens tanquen, o no sé què passarà. Jo no sóc epidemiòloga, sóc pediatra, em sembla que gener serà terrible. No sé quantes onades hauran de passar per a aprendre com va i perquè ens escolten, als professionals de la primària.

—Aquesta saturació ha fet que als centres de salut s’hagen deixat de fer coses?
—Els metges de família han deixat de fer el seguiment dels pacients crònics, pacients diabètics, pacients amb MPOC… Tot això s’ha deixat de fer. El Fòrum de Metges de Primària hem denunciat que els metges de família no han tingut el suport que haurien d’haver tingut. Els pacients es queixen i ens diuen que no tot és covid, però nosaltres no donem l’abast, la conselleria no posa recursos, i nosaltres som uns treballadors del sistema. Ja m’agradaria a mi fer allò que crec que he de fer.

—Dieu que la conselleria no posa recursos, no són prou, els contractes covid que s’han fet aquests dos anys?
—No ho sé. La majoria són contractes d’infermeria i d’auxiliars d’infermeria, que també són molt necessaris, però com que les condicions laborals són tan pèssimes, els metges no volen venir a treballar a atenció primària. S’estimen més anar-se’n a l’estranger o a la medicina privada. Com és lògic, si a una persona que ha estudiat onze anys per a tenir el títol de metge li ofereixen un contracte de menys d’un mes de dilluns a divendres, no és un bon tracte, a banda del sou, que és baix. La gent que acaba avui en dia ha fet un Erasmus a l’estranger, té idiomes i no té pressa per a tenir una família ni per a arrelar-se. Per tant, si els ofereixen alguna cosa millor en un altre país, se’n van.

—Quina és la mitjana de pacients per dia que veu un metge de primària?
—En tenim uns trenta de citats, però podem acabar veient-ne seixanta o vuitanta. I són persones, no són mobles. La nostra eina de treball és el cap, i no està igual de fresc amb el pacient que fa trenta que amb el que fa seixanta, per exemple. Juguem amb la seguretat dels pacients i amb la seguretat dels metges, perquè si ens equivoquem, és a nosaltres que ens duen al jutjat. No hi duen el coordinador o el gerent, per exemple. Si te’n vas a França, t’ofereixen tres vegades més de sou que ací i les agendes estan tancades. Veuràs vint pacients en un dia i en les condicions i el temps que es mereixen. Per això, quan la consellera diu que no pot contractar més metges perquè no n’hi ha, que mire quines condicions ofereix.

—Continueu fent atenció telefònica?
—Ara tenim agenda telefònica i agenda presencial. La telefònica havia anat reduint-se, però amb la situació d’ara preferim que la gent cride abans de venir al centre de salut. Ací no hi ha ningú que controle la temperatura ni que pregunte a la porta. Una persona amb febre i tos pot entrar al centre i seure a la sala d’espera. Si li fas el test i surt positiu, haurà estat aquesta estona amb més gent a la sala d’espera en un centre tancat. Hi ha centres amb dos circuits, però molts només en tenen un. Si una mare em telefona i em diu que el xiquet ha tingut febre, moc i tos, li dic que primer es faça un test d’antígens per no exposar la resta, tampoc els sanitaris.

—Teniu la xifra actualitzada de sanitaris contagiats?
—No. No tinc temps de consultar-ho. De vuit a tres tinc una agenda plena de pacients, una agenda xiclet… Els sanitaris no tenim temps ni de llegir la premsa ni d’estar al dia de les dades.

—Quin és el temps d’espera perquè donen cita al centre de salut?
—A pediatria no tenim llista d’espera, excepte aquests cinc dies que hem tancat les consultes perquè hem anat a vacunar. Els metges de família tenen una mitjana de quinze dies de demora. Al meu centre de salut, fins al dia 10 no hi ha cites [fem l’entrevista el dia 22]. Veuen seixanta o setanta pacients el dia, no s’estan sense fer res! Encara que la gent veja les portes tancades, nosaltres hi treballem, dins, perquè s’han de fer els seguiments dels casos de covid, s’han de fer moltes coses. La gent ho ha d’entendre, perquè moltes voltes ens diuen, és que no tens ningú. Potser estem fent un informe per a l’especialista.

—Amb aquesta situació, als centres de salut es poden fer totes les PCR que marca el protocol covid?
—Es poden fer. Prenem les mostres i les enviem al laboratori de referència, que és a l’hospital. Si l’hospital està saturat i no les pot analitzar, pot passar que els deriven a laboratoris externs d’altres hospitals o a centres concertats, o que tarden més dies a donar els resultats. Ací s’estiren les agendes. Si hi ha deu forats per a fer PCR, però se n’han de fer quaranta, s’anul·len les cites perquè tot el treball que entra, es fa.

—Es fan PCR a tots els contactes estrets d’un positiu?
—Nosaltres ho intentem [Riu]. El pacient ens ha de donar el nom de tots els contactes estrets, i amb la llista, nosaltres demanem la prova al cap de set dies. Quan els la faran, no ho sabem. Com a centre de salut intentem agafar la mostra el dia que li correspon per protocol, que és el setè. Tampoc no sabem quan li arribarà el resultat. En el cas dels centres escolars, va per una altra via i ho gestionen els companys de salut pública dins el programa Educovid.

—Com funciona Educovid?
—Quan el xiquet és positiu, s’avisa l’escola i l’escola avisa Salut Pública. Salut Pública organitza la presa de mostres d’aquests xiquets.

—Es fan PCR a tots els contactes del xiquet positiu?
—Vull pensar que sí. Segons el protocol, s’ha de fer la PCR de control a tots els contactes estrets set dies després del positiu. Però com que ara estan saturats, els pares ens diuen que els criden el dia deu, quan ja estan a punt d’eixir de l’aïllament.

—Noteu que han canviat els símptomes dels positius a causa de la variant òmicron?
—No. Els pacients que venen ací és perquè tenen febre, tos i mocs. Per a nosaltres, són els mateixos símptomes. No hem notat cap canvi. En el cas dels xiquets, la majoria són asimptomàtics i els casos es detecten quan fan la prova a tota la classe, sempre surten dos o tres xiquets més que són asimptomàtics.

—I en el cas dels adults?
—Els símptomes que veuen els meus companys no canvien, tampoc. I en el cas de la gent vacunada, són més lleus. Això és un problema, perquè la gent es troba bé i no tots fan l’aïllament que han de fer i els contagis van pujant.

—El programa de vaccinació dels menors de dotze anys es fa als centres escolars. Amb quins equips?
—Ixen dels centres de primària. Per exemple, nosaltres som tres pediatres i una de les meues companyes vacuna. L’agenda d’aquesta companya està tancada i els seus pacients els veiem les altres dues. Va arribar l’ordre de la consellera de vacunar-los a tots entre el 10 i el 22, sense dir-nos què fèiem amb les consultes programades. Ens van dir que era urgent perquè volien tallar la incidència de la sisena onada, però això no és cert, perquè aquests xiquets no estaran correctament vacunats fins a principi de març. Tornem amb el tema de la falta de personal i de les condicions dignes. Tractem amb persones i no amb mobles, i es mereixen tota la nostra atenció. Tant els primers que veiem com els últims.

—Aquest panorama que descriviu és homogeni a tot el País Valencià, o hi ha zones que estan millor?
—Per tot arreu és igual. Des de Vinaròs o Benicarló fins a Oriola. I per l’interior, fins al Racó d’Ademús, perquè les condicions són iguals per a tots. No vol venir ningú. Perquè els metges som gent compromesa i no deixarem un pacient sense visitar encara que siguen les tres de la vesprada i siga l’hora de plegar. L’administració se n’aprofita. No passa res si la gent ix de treballar a les quatre o a les cinc de la vesprada, sense cobrar ni una hora extra.

—Al llarg de l’entrevista aneu apujant el to. Esteu molt enutjats, els metges.
—La conselleria estira la corda fins el dia que es trenque. No tenim relleu. La mitjana d’edat d’atenció primària és de 50-60 anys. Si no es canvien les condicions, d’ací a deu anys no hi haurà metges a la primària. Què farem? Perquè la formació d’un metge dura onze anys. Nosaltres ho advertim d’ençà de fa cinc o sis anys. Qui vinga darrere que no diga que no sabia que això passaria. Els metges abans aguantaven fins als setanta anys, avui en dia, qui pot, es jubila amb seixanta-tres o seixanta-quatre.

—Hi ha casos de grip, enguany?
—Hi ha algun cas aïllat, però mai no se sap quan vindrà forta. Si s’ajunta la grip amb la covid, tindrem un problema. Sembla que amb sis onades no n’hem tingut prou per a aprendre. Els polítics han de saber què fan. Si esperen gaire, que no facen res, i que assumisquen les conseqüències.

—No us semblen suficients, les mesures que s’han pres fins ara?
—Jo veig que la gent només respon a restriccions. Sóc partidària que s’augmente el personal als centres de salut, i que es restringisca la mobilitat de la gent. Tant me fa com ho facen, però la sanitat pública no aguantarà aquesta onada si, a més, ve amb grip.

—Quant a covid, com a pediatra, veieu casos greus en menuts?
—N’hi ha pocs, però sí que n’hi ha algun que ha hagut d’ingressar a l’hospital. Són xiquets que eren de risc. I també hi ha algun cas amb covid persistent.

—Quins són els símptomes de la covid persistent en un xiquet?
—Jo en tinc un a la consulta que la va passar amb onze anys i ara té problemes de concentració, d’insomni, i no pot fer vida normal. Tampoc no podem saber si vindrà una variant que serà més agressiva amb els xiquets, per això estem tan a favor de la vacunació, però en condicions òptimes, i sense traure els pediatres dels centres de salut.