15.12.2023 - 13:15
|
Actualització: 15.12.2023 - 16:13
L’estat espanyol apunta que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol té legitimitat per a aturar debats del parlament. Així ho diu l’advocacia de l’estat en la resposta que ha fet arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) arran de la demanada que van interposar l’ex-vicepresident del parlament Josep Costa i l’ex-secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós. La van presentar perquè el TC els havia prohibit de debatre sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia espanyola en la cambra catalana i van dir que els havien vulnerat la llibertat d’expressió.
En l’escrit de resposta, de vuitanta pàgines, avançat pel Món i al qual ha tingut accés VilaWeb, l’advocacia de l’estat espanyol apunta que ni Costa ni Campdepadrós no poden al·legar drets individuals, com ara el de la llibertat d’expressió, reunió i representació política, perquè actuaven com a membres de la cambra catalana. L’escrit és signat pels advocats de l’estat Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal i Luis E. Vacas Chalfoun. Neguen que s’hagin vulnerat drets individuals i diuen que el cas és simplement un conflicte institucional. A més, apunten que Costa i Campdepadrós no eren “ciutadans normals”, sinó membre de la mesa del parlament: “Experts en l’actuació parlamentària, cosa que els atorga una qualificació especial per a poder defensar els seus drets dins i fora del dit àmbit parlamentari.”
“El TC havia recordat a tots dos demandants amb molta antelació el seu deure de complir les resolucions del Tribunal Constitucional, a risc d’incomplir la constitució espanyola. Això evidencia que era una qüestió estrictament jurídica i en cap cas nova per als demandants, que, a més, van tenir avisos reiterats que la seva conducta contravenia allò que ordenava el TC”, diuen els advocats.
Diuen que l’actuació és legítima
L’estat espanyol rebutja les acusacions de vulneració de drets fonamentals amb l’argument que és difícil atribuir drets individuals a un òrgan parlamentari que, a parer seu, desobeeix sentències del TC. Els advocats diuen que les advertències del TC no afecten la llibertat d’expressió ni els drets dels diputats catalans, atès que deriven de la subjecció a la constitució espanyola. “Difícilment es pot reconèixer la condició de víctima als qui mai no van veure minvats els seus drets, ni la llibertat d’expressió, ni el dret de reunió i associació o unes eleccions lliures”, diuen. També neguen “ingerència” del TC al parlament perquè diuen que, si existís, seria proporcional a l’objectiu d’obediència a les resolucions del TC i de la mateixa constitució. Diuen: “L’única manera d’evitar la deliberació i aprovació de les resolucions era precisament els requeriments enviats als membres de la mesa, com a garantia per evitar la inclusió a l’ordre del dia del ple.”
Consideren que, si el TEDH interpreta una ingerència, aquesta seria legítima perquè tindria com a finalitat fer obeir el TC. També neguen ingerència material, atès que, segons ells, es van debatre totes dues propostes de resolució –autodeterminació i monarquia.
“En conclusió, si hagués existit una ingerència en els drets dels demandants –que nega pel regne d’Espanya– a conseqüència de les ordres dirigides pel TC espanyola la mesa, aquesta hauria estat en qualsevol cas legítima, perseguia una finalitat legítima i era necessària en una societat democràtica, essent proporcional a les finalitats preteses, és a dir, l’obediència al fet resolt per sentència pel TC i, per tant, a la mateixa constitució espanyola”, expliquen els advocats.
En la demanda de Costa i Campdepadrós, admesa al TEDH el juliol, tots dos ex-membres de la mesa denuncien la vulneració de l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que protegeix la llibertat d’expressió, i l’11, sobre el dret de reunió, a més de l’article 1 del protocol 12 del Conveni sobre la prohibició de la discriminació.
