05.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.11.2023 - 21:42
Pedro Sánchez està disposat a acordar una llei d’amnistia relacionada amb el procés d’independència de Catalunya perquè necessita els vots dels partits independentistes per poder ser investit president del govern espanyol. Però també té factors importants de pressió externa que el condicionen, com ja va passar amb els indults. Les condemnes internacionals que ha tingut l’estat espanyol, i sobretot les que pot tenir, per la repressió contra els dirigents independentistes també són damunt la taula de la Moncloa, i Sánchez vol aprofitar les coincidències de calendaris per dir tant al Tribunal Europeu dels Drets Humans com al Comitè de Drets Humans de l’ONU que ja posen fil a l’agulla a les demandes dels afectats i que l’amnistia repararà els excessos comesos. D’aquesta manera, en nom de la pacificació del conflicte i amb la voluntat de passar pàgina, voldrà netejar una vegada més la imatge de l’estat espanyol.
Perquè aquest tram final de la negociació de l’amnistia amb Junts, i que ja ha estat acordada amb ERC, coincideix amb el venciment del termini que el TEDH va donar a l’estat espanyol, després de dues pròrrogues, perquè respongui les preguntes sobre les vulneracions de drets humans que els ex-presos polítics hi van presentar. És avui, precisament, 6 de novembre, quan s’acabava aquest termini. I d’ací a menys de dues setmanes, el 18 de novembre, s’acaba el termini perquè respongui a la condemna del mes de maig del Comitè de Drets Humans de l’ONU per haver vulnerat els drets polítics del president Carles Puigdemont; perquè digui què ha fet per a reparar aquesta vulneració. I el govern espanyol voldria poder respondre que han pactat, precisament amb Puigdemont, una llei d’amnistia de la qual ell és beneficiari.
El Comitè de Drets Humans va condemnar Espanya per haver vulnerat els drets polítics de Puigdemont quan el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va ordenar que li fos suspesa la condició de diputat del Parlament de Catalunya l’estiu del 2018 sense motius “raonables i objectius”. La resolució deia que la suspensió excepcional de funcions públiques imposada abans d’una condemna judicial havia de complir unes exigències més estrictes que les aplicades amb posterioritat de la condemna. I aquell estiu Llarena va ordenar la suspensió de Puigdemont i dels presos polítics com a diputats, en una maniobra sense precedents que rebregava el dret en cerca de la mort política dels màxims representants del govern de l’1-O.
Això, que el comitè de l’ONU no accepta perquè és contrari al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat pel Regne d’Espanya, no solament fou ordenat per Llarena sinó que també va ser acceptat pel parlament; lletrats i diputats, membres de la mesa i president del parlament, aleshores Roger Torrent. Tots van acceptar la ingerència de Llarena, però el responsable de la vulneració dels drets de Puigdemont és l’estat espanyol. “L’estat té l’obligació d’adoptar totes les mesures que calguin per evitar que es cometin vulneracions semblants en el futur”, deia el comitè, i recordava que era obligació de l’estat espanyol de garantir una reparació efectiva, i de fer una difusió àmplia del dictamen del comitè.
Aquest mateix comitè va dictaminar uns mesos abans que l’estat espanyol també havia vulnerat els drets polítics dels ex-presos que hi van recórrer, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. Una condemna feta en uns termes semblants a la de Puigdemont. En aquest cas, havent passat els cent vuitanta dies de termini, l’estat espanyol no va respondre res al comitè i va incomplir l’obligació de prendre mesures perquè no hi hagués més vulneracions de drets com aquestes en el futur. Ara el govern espanyol espera de poder respondre d’ací a menys de dues setmanes que ha acordat el text d’una llei d’amnistia.
Les preguntes del TEDH
I l’advocacia de l’estat espanyol també espera de poder respondre al Tribunal d’Estrasburg en les demandes dels presos contra la sentència del Suprem que hi ha hagut una amnistia que ha reparat els seus drets vulnerats. Si finalment hi hagués un acord entre Junts i el PSOE per a la investidura de Sánchez, i es presentés una llei d’amnistia, l’estat tindria temps fins al 12 de gener per a respondre al TEDH les preguntes que li va traslladar al setembre sobre les denúncies dels ex-presos. Però hi ha unes altres demandes que ja han fet camí abans, les que Junqueras, Rull, Turull i Jordi Sànchez van presentar abans contra la vulneració dels seus drets polítics mentre eren en presó preventiva. Perquè Llarena va impedir que poguessin anar al parlament tot i haver estat elegits diputats, perquè en el cas de Turull i Sánchez va impedir-ne la investidura. El temps per a respondre a aquestes primeres demandes vencia avui, quan encara no hi ha hagut temps de pactar amb Junts el text de la llei d’amnistia.
L’estat espanyol prova d’allargar tant com pot el termini per a poder fer aquestes al·legacions, que són cabdals en el procediment: no és igual poder al·legar que sobre aquestes demandes ja hi ha aprovada o tramitada una llei d’amnistia que extingirà les responsabilitats penals dels afectats que no poder. Perquè un aspecte fonamental que valora el tribunal és si les denúncies que li arriben han exhaurit la via interna de l’estat, és a dir, si han disposat de vies adequades de reparació. I una amnistia que obligui a absoldre les condemnes i a arxivar els casos pendents de judici pot ser entesa pel tribunal en aquesta línia.
