Albert Bayot és el director de l’institut de Sarrià de Ter, el centre que ha impulsat el manifest en defensa de mantenir la immersió lingüística malgrat la sentència del 25% de castellà. De moment, dos centres més de la comarca –l’institut Salvador Espriu de Salt i l’institut de Celrà– s’han adherit al manifest, que dóna arguments tècnics per a mantenir el projecte lingüístic de les escoles i no acatar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ratificada pel Tribunal Suprem espanyol. Parlem amb ell sobre aquesta decisió i com fer front a aquest darrer atac contra la llengua.

Sou el primer centre que va anunciar que no acataria la sentència del 25% de castellà. Què us hi va dur?
—La sentència va inquietar el col·lectiu, i uns quants professors vam decidir d’elaborar el text del manifest i presentar-lo al claustre. El vam aprovar i el vam enviar a les famílies i al departament. No va tenir gaire transcendència, algunes famílies ens van felicitar i donar les gràcies. L’endemà, el vaig compartir amb els companys de la junta de directors de la zona i alguns van dir que també el sotmetrien a votació. S’ha fet viral i hem rebut correus de centres que ho portaran als claustres, crec que en seran molts. Es pot modificar, és un punt de partida basat en tres punts, relacionats amb criteris pedagògics.

Quins són aquests tres punts?
—Primer, el nostre rebuig al fet que la judicatura dictamini aspectes de pedagogia. Dir si s’ha d’ensenyar en català, castellà o anglès no és una qüestió de justícia, és una qüestió de pedagogia. I els juristes no hi entenen, de pedagogia. Hi entenem els professors i, en tot cas, els nostres superiors: el cos d’Inspecció i el Departament d’Educació. Nosaltres complim la llei, la LEC, que emana del parlament amb més consens que cap llei educativa a l’estat. Segona cosa, en un institut, les llengües són matèria d’estudi. La llengua té una cultura, una història, una literatura. Al nostre centre ensenyem cinc llengües, el nostre respecte per la diversitat lingüística és intrínsec a la nostra filosofia. I la tercera cosa: el català és la llengua que ha de ser present de manera preeminent perquè és la llengua pròpia i perquè està minoritzada. S’ha deteriorat i només cal sortir al carrer, mirar la televisió o anar al cinema per a veure-ho.

Estudiants i professors s’aixequen i diuen prou a la marginació del català

Al centre també deveu haver notat aquest retrocés en l’ús del català.
—Sí, cada vegada més. Quan les cadenes públiques han estat desplaçades per una oferta privada de cadenes en castellà, quan vas al cinema i només hi ha dues pel·lícules en català, quan vas als comerços i normalment t’atenen en castellà… El context lingüístic ha variat molt. Si a sobre a l’escola disminuïm el català, estem perduts. Ha d’estar especialment protegit i cuidat, sense escometre contra cap altra llengua, cosa que no s’ha fet mai. No he vist mai que un professor increpi un alumne per no utilitzar la llengua. Als alumnes que no parlen català sempre els he animat amablement a parlar-lo. La llengua és comunicació, també implica ser amable, però una cosa és ser amable i una altra és deixar-te trepitjar. En definitiva, amb tot això, no acceptem altra cosa que no sigui complir la llei. Si tenim un projecte lingüístic aprovat i regit per llei, no ens mourem d’aquí.

Per tant, no us considereu insubmisos.
—”Insubmissió” és un terme que fa vibrar, però no som insubmisos, complim la llei. No acceptem que un tribunal intervingui en una llei educativa parlant en termes de pedagogia dels quals no hi entén. No ens han de dir com hem de transmetre els coneixements. Sóc professor de català i sovint, per a explicar les estructures de la llengua catalana, recorro a les estructures de la llengua castellana per a poder veure comparativament com funcionen. I sempre proclamant el respecte absolut. No tenim cap problema, i si una família es queixa, ja li ho explicarem. Però si no ho entén, no volem que vingui un jutge a dir què hem de fer. Ens hem acostumat que els jutges estiguin per sobre de tot i puguin dir el que els sembli sobre pedagogia, salut… No ho podem permetre.

Heu tingut por que en algun moment hi hagi conseqüències?
—Podem tenir problemes, perquè s’ha demostrat que la justícia actua d’una manera que no és justa. En canvi, sabem que no hem de tenir problemes, perquè estem emparats per la LEC, que ara per ara és vigent.

Què diríeu als professors i directors que tenen dubtes?
—Que es llegeixin el manifest. Si consideren que hi ha alguna cosa incorrecta, parlem-ne. He trobat a faltar que, a més dels arguments polítics, se’n donessin de tècnics, i els arguments que hi ha al manifest ho són. S’ha de discutir a partir d’aquí, no s’hi val fer trampes i dir que el castellà perilla. Es pot dir a la televisió, però en un centre educatiu, no, igual que no es pot dir que els àtoms salten i volen.

Com valoreu el paper de la Generalitat?
—El dia de la sentència va sortir un comunicat del departament en què es deixava clar que havíem de continuar aplicant els nostres projectes lingüístics. La Generalitat defensa el marc legal establert.

Hi ha hagut crítiques al paper de la Generalitat en casos com el de Canet de Mar i també s’han posat sobre la taula algunes propostes, com ara assumir la direcció del centre.
—Entenc que si hi ha una escomesa jurídica contra mi, la Generalitat em defensarà com a treballador seu que sóc, sobretot si compleixo la seva normativa. Perquè si no fes les coses bé, m’ho hauria de dir Inspecció. No sé si la manera ha de ser assumir les direccions. Em considero un major d’edat capaç d’assumir les meves decisions. Si això hagués de ser objecte d’un procés judicial, ho assumiria jo.

En general, creieu que han mancat més mostres d’oposició clara a la sentència?
—Cal que la societat entengui que el català ha de ser predominant perquè és una llengua minoritzada i perquè això no implica anar en contra de cap llengua. I perquè a partir de la immersió es fa bé a la societat i als nens, parlin la llengua que parlin. Tinc una llarga experiència amb nois i noies que han vingut d’un altre país i els hem integrat a les aules i han tingut el català com a llengua de relació. Hem de censurar qui vulgui fer estella d’un tema lingüístic, perquè els temes lingüístics no són per a fer política, són cultura. Hi ha partits polítics que han volgut fer servir la llengua per a fer mal, com a arma, i això no em sembla bé.

“Sóc castellanoparlant i vull que l’escola ensenyi en català”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.