Quan Angela Saini (Londres, 1980) tenia setze anys va ser elegida presidenta de la primera societat científica del seu col·legi. Emocionada, va organitzar una jornada de construcció i llançament de coets en miniatura a la qual, finalment, només van acudir ella i el seu professor de química. «Si alguna vegada has sigut un d’aquells adolescents setciències, ja deus saber que et pots arribar a sentir ben sol. Si, a més, ets xica, et deus haver sentit més sola encara», explica aquesta periodista científica en la introducció del seu llibre Inferior (2017), publicat en castellà en 2018 per l’editorial Círculo de Tiza amb el subtítol de Cómo la ciencia infravalora a la mujer y cómo las investigacions reescriben la historia.

«Si des del moment del teu naixement et tracten de manera diferent en funció del teu gènere, com pots saber si el teu comportament és natural o no?»

Angela Saini és ara una recone­guda periodista científica britàni­ca, amb formació en ciències i enginyeria. Becada en 2012 amb la Knight Science Journalism Fellow del MIT, actualment és col·laboradora de diversos mitjans i presentadora de programes de divulgació científica en les emissores britàniques Radio 4 i el Servei Mundial de la BBC. L’any passat va ser escollida la periodista més respectada del Regne Unit.

En Inferior, Saini fa un recorregut per la manera com ha entès la ciència les diferències entre dones i homes a través de diverses disciplines: neurociència, medicina, antropologia i biologia evolutiva. Un llibre que naix de la voluntat de conèixer i divulgar el coneixement adquirit per la ciència sobre les diferències entre sexes a partir dels estudis publicats en aquest camp. L’obra ha estat reconeguda internacionalment amb premis com ara el Physics World Book of the Year el 2017.

Saini –que va publicar el seu primer llibre en 2011, Geek nation: How Indian science is taking over the world (“Nació geek: Com està conquerint el món la ciència índia”)– ha tornat enguany amb una altra obra en què analitza el paper de la ciència en la difusió del racisme i els estereotips racials: Superior: The retorn of race science (“Superior: El retorn de la ciència racial”). Aprofitant la breu visita d’Angela Saini a València el passat mes de març, on va participar en les Jornades de Ciència i Gènere de la Institució Alfons el Magnànim i la Fundació Cañada Blanch, vam poder conversar amb ella per veure com la ciència s’ha enfrontat a qüestions com el gènere o la raça, temes no exempts de polèmica i sobre els quals Angela Saini no defuig el debat.

Començaré amb una referència al subtítol d’Inferior en castellà, com ha infravalorat la ciència històricament les dones?

De moltes maneres. Ens hem de fixar en la història per entendre el que la ciència diu sobre les dones. En el naixement de la ciència moderna europea o ciència occidental, és a dir, durant la Il·lustració, es considerava un fet que les dones eren inferiors intel·lectualment. Aquesta és la raó per la qual les universitats no acceptaven dones i les acadèmies científiques no els hi permetien entrar, perquè es pensava que no eren intel·lectualment capaces per a la ciència. Va ser només a mitjan segle XX que això va començar a canviar. Així que durant dos-cents o tres-cents anys hi ha un establishment que està investigant què significa ser humans i què significa ser dona, i ho fa partint de la idea que les dones no poden fer ciència. Per què ens sorprèn aleshores que digueren que les dones eren intel·lectualment inferiors? No podien dir una altra cosa!

«En el gènere hi ha aspectes biològics, no trobe que siga purament cultural. I no crec que ningú ho pense avui dia»

En el seu llibre s’ocupa a bastament d’aquesta qüestió i també sobre com s’han estudiat les diferències de comportament entre homes i dones. Som realment tan diferents com de vegades tendim a pensar?

Hi ha diferències, però és molt difícil entendre-les com a naturals quan som éssers socials i culturals. Si des del moment del teu naixement et tracten de manera diferent en funció del teu gènere, com pots saber si el teu comportament adult és natural o no? No podem educar els xiquets de manera aïllada, i com que no serem mai capaços de separar aquestes qüestions, en quina mesura la ciència pot dir si les diferències són per la nostra natura o per la nostra educació? Per això no m’agrada usar els termes nature i nurture, perquè això implica que són dues coses separades i no és així. El món on vivim ens afecta considerablement i la nostra biologia ho reflecteix. Si dones a un xiquet o xiqueta determinats joguets, el seu cervell s’exercitarà en aquesta direcció, de la mateixa manera que si vas al gimnàs, el teu cos es farà més fort. Els animals no ho fan, això [riu], així que, com podem assumir que res del que veiem en termes de comportament, o fins i tot el nostre aspecte, és natural i que podem d’alguna manera separar-lo i reduir-lo a elements bàsics? Hem d’entendre que som éssers biològics, socials i culturals.

Qualsevol que tinga fills o que estiga en contacte amb xiquets pot veure com interioritzen els rols de gènere des de ben menuts, fins i tot quan els pares fem un esforç per intentar no influir-los en un sentit o un altre. Però per molt que ho intentes, les xiquetes semblen acabar preferint les nines i estar envoltades de color rosa. Sovint això s’utilitza com a prova que hi ha un component biològic en aquests comportaments, que n’opina?

El rosa era un color de xiquets fa uns cent anys. Es considerava una tonalitat del roig, que era un color masculí perquè representava la virilitat. Si ara veiem que les xiquetes adoren el rosa, és impossible que això siga natural [riu]. I no és només una qüestió d’educació per part dels pares. Per exemple, l’àvia del meu fill és metgessa i en la seua vida ell ha estat en contacte amb més metgesses que amb metges. Doncs l’any passat, quan tenia quatre anys, em va dir: «Mamà, els homes són metges i les dones, infermeres.» Ell pensa que així és com el món es divideix, per la resta de coses que consumeix, i no en té prou amb la seua pròpia experiència. Per molt que intentem eliminar aquests estereotips, encara els tenim ací. Pensant a llarg termini, hem d’intentar fer la societat més oberta, lliure i justa perquè els nostres fills no se senten limitats a aquestes característiques antiquades.

Llig l’entrevista completa al web de Mètode

Anna Mateu, cap de redacció de la revista Mètode de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb