Els tribunals eviten de prohibir l’himne de la revolta a Hong Kong en una decisió sorprenent

  • "Glòria a Hong Kong", un himne nascut enmig de les protestes democràtiques, ha esdevingut un cant a la independència de la ciutat · El govern xinès pretén de perseguir qui el canti i, fins i tot, prohibir-lo a internet

VilaWeb
La partitura de
The Washington Post
31.07.2023 - 21:40
Actualització: 04.08.2023 - 18:23
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Bloomberg · Sarah Zheng i Kari Lindberg

Hong Kong. El govern d’Hong Kong ha perdut la demanda perquè es prohibís una cançó de protesta, “Glòria a Hong Kong”, considerada l’himne de la revolta democràtica i un cant a la independència de la ciutat. Aquesta és una victòria estranya per a la llibertat d’expressió en una ciutat que aquests darrers anys ha sofert un fort retrocés de les llibertats.

El Tribunal Superior va rebutjar divendres la sol·licitud del govern perquè es prohibís a qualsevol persona interpretar o emetre “Glòria a Hong Kong” per “motius de seguretat nacional”. La decisió representa una derrota sorprenent per a una administració que fins ara havia aconseguit tot de victòries judicials contra editors i periodistes acusats de fer perillar la seguretat nacional xinesa, cosa que havia creat un efecte repressiu en una ciutat que abans era coneguda per ser oberta i tolerant. Ara el govern té vint-i-vuit dies per a recórrer contra la sentència, com és habitual en aquests casos. “Estudiarem la decisió i prendrem totes les mesures necessàries”, ha dit el cap del govern autonòmic, John Lee.

La sentència envia un missatge de tranquil·litat a una ciutat preocupada per l’erosió constant de les llibertats i que els crítics diuen que adopta com més va més l’estil de Pequín i reprimeix la dissidència. “Acollim amb satisfacció la sentència”, ha dit Ronson Chan, president de l’Associació de Periodistes d’Hong Kong, que argumenta que la prohibició de l’himne hauria tingut “un efecte terrible”.

Hong Kong prova de tornar a trobar el seu lloc en l’escenari mundial després de les violentes protestes pro-democràcia i els anys de restriccions per la covid que han colpejat l’economia local i han comportat una gran fuga de talent. Una part d’aquest flux d’economia i capital humà es deu a la percepció per a molta gent que la ciutat depèn cada vegada més de Beijing i ha perdut el seu estil tradicional de vida.

La demanda incloïa l’exigència d’esborrar “Glòria a Hong Kong” d’internet, cosa que hauria significat un desafiament directe a les llibertats que encara diferencien Hong Kong de la Xina, segons els acords de cessió de l’ex-colònia britànica.

I també hauria augmentat els riscs legals per a gegants tecnològics de Silicon Valley, d’Alphabet fins a Apple i Meta Platforms, que ja es van retirar en el seu moment del mercat xinès continental a causa de les exigències de censura del govern xinès.

Les autoritats locals han pressionat Alphabet, la marca mare de Google, perquè canviï els seus algoritmes, perquè les cerques de l’himne nacional d’Hong Kong a la seva plataforma ara envien a la cançó de protesta, que també és molt prominent a la plataforma YouTube. De fet, YouTube té cinc-cents treballadors a Hong Kong que s’han negat a complir aquesta petició.

“Hi ha persones totalment innocents que podrien evitar actes legals per por de violar la norma sobre l’himne, la qual cosa tindria conseqüències greus”, diu el jutge Anthony Chan en la sentència publicada divendres. “El tribunal ha de posar un gran èmfasi a protegir els drets fonamentals de tercers que puguin ser afectats negativament.”

Aquest cas ha fet revifar preocupacions sobre la censura a la ciutat, i ha plantejat la possibilitat que les empreses de tecnologia hagin d’escollir entre acatar les ordres de Pequín o abandonar Hong Kong. Si les empreses decidissin que és massa costós de continuar operant a la ciutat, això reconfiguraria profundament internet a Hong Kong de la nit al dia i devastaria l’ambient empresarial lliure i obert del qual la ciutat s’ha sentit orgullosa durant molt de temps.

En el fons de la qüestió, hi ha el debat sobre si les empreses de xarxes socials són responsables del contingut publicat pels usuaris. Als Estats Units, les plataformes estan protegides per l’article 230, un escut sobre la seva responsabilitat, amb dècades d’història, que ha ajudat a fer créixer la xarxa sense censures. A Hong Kong, aquesta immunitat per als gegants tecnològics ara és una discussió oberta. La llei de seguretat nacional imposada per Pequín el 2020 va atorgar al govern nous poders per a controlar internet, incloent-hi la sol·licitud de retirada de material que el govern local consideri que viola la llei.

Quan s’aprovà aquesta legislació, redactada per la Xina, les plataformes tecnològiques occidentals van suspendre temporalment el processament de les sol·licituds de dades del govern de la ciutat, i fins i tot ByteDance, establerta a Pequín, va retirar l’aplicació TikTok a Hong Kong.

Quan Hong Kong va reforçar aquestes lleis un any més tard, un grup de la indústria tecnològica que representa Google i Facebook va avisar que es retirarien del mercat i abandonarien la ciutat si els treballadors locals eren considerats responsables del contingut en línia de les seves plataformes.

Mark Daly, advocat de drets humans a Hong Kong, diu que encara hi ha molta preocupació sobre les restriccions del govern a la lliure circulació de discursos i informació. “L’estat de dret, incloent-hi el respecte pels drets humans, requereix un equilibri adequat i previsible, i aquesta demanda de censurar l’himne va en la direcció contrària”, ha dit.

El govern d’Hong Kong cerca dins el sistema legal heretat del pacte entre el Regne Unit i la Xina com pot reprimir més encara les llibertats individuals, cosa que la llei de seguretat nacional li permet de fer, diu Dongshu Liu, professor ajudant especialitzat en política xinesa a la Universitat de Hong Kong. Liu diu que “si Hong Kong continua el camí dels últims tres anys de repressió i censura, serà molt difícil per a la ciutat de mantenir el seu caràcter de centre financer internacional i atreure talent”.

 

Subscribe to the Washington Post

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any