Els grups es donen un mes de marge per a refer l’acord sobre la llengua

El PSC, ERC, JxCat i ECP es donen un mes de marge per a intentar refer l’acord per a reformar la llei de política lingüística. Després que Junts hagi congelat la seva implicació en l’acord, sense sortir-ne, els grups han optat per a intentar mantenir el consens i permetre que se’n puguin presentar esmenes fins a l’últim moment del ple de l’última setmana d’abril, el dia 28. No serà fins llavors que es debatrà la proposició. Així ho ha avançat el portaveu dels comuns a la cambra, David Cid, que ha insistit en la necessitat d’intentar que Junts no es despengi de l’acord. La primera intenció dels grups era que la tramitació –d’urgència, per lectura única– s’engegués la setmana que ve, però d’aquesta manera donen aire a la negociació. I és que Junts reclamava temps per a obrir converses amb les entitats i intentar sumar-les al pacte, amb la possibilitat de presentar-hi esmenes que modifiquin una part del text. A més, aquestes setmanes de coll també permetrien al govern convocar el Pacte Nacional per la Llengua, una via apuntada per Òmnium per a ampliar el consens que Junts veu amb bons ulls.

Caldrà veure si la resta de partits estaran disposats o no a canviar l’articulat en cas que JxCat en presenti esmenes, i fins a quin punt. Cid no s’ha pronunciat al respecte i ERC es va obrir ahir a introduir-hi “petites” modificacions. En tot cas, però, tindran un mes per a negociar els possibles canvis, i la reforma s’aprovaria definitivament el 28. El calendari encara es podria ajornar una setmana més si algú en demanés un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que es pot fer un cop s’hagin publicat formalment les esmenes. Ho poden sol·licitar dos grups parlamentaris o 14 diputats. És a dir, n’hi hauria prou que ho fessin Vox i C’s, o Vox i els diputats del PP.

Què passarà si JxCat es despenja de l’acord? El PSC, ERC i els comuns tenen prou vots per a tirar endavant la reforma de la llei de política lingüística igualment: sumen la majoria absoluta que requereix l’aprovació de la reforma, tenint en compte que és una llei de desenvolupament bàsic de l’estatut. Una altra cosa són les conseqüències polítiques que això comportaria. S’aprimaria el consens i els dos socis de govern mantindrien una posició divergent sobre un tema tan rellevant com ho és la llengua a l’escola. Això complicaria, a més, tots els plans de l’executiu, perquè la intenció del govern és aprovar un decret –en el termini de vuit mesos a un any– per a modificar la Llei d’Educació de Catalunya i encaixar-la amb aquesta primera reforma legislativa. La prioritat de totes les parts, a hores d’ara, és consolidar l’acord que Junts ha deixat en suspens.

El departament d’Educació va justificar el compliment de la sentència del 25% davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya esgrimint com a argument l’entrada a registre de la modificació de la llei de política lingüística. Si la llei estigués aprovada quan el tribunal hagi de sospesar una petició d’execució que consideri legítima –si és que en considera alguna– es podria interpretar que es reforça la posició del govern. Per això els promotors de la llei han intentat que l’ajornament sigui mínim. Podrien haver concentrat tota la tramitació la setmana que ve, però això hauria complicat l’entesa amb Junts. I com que és habitual que el debat de les lleis per lectura única es desplegui al llarg de dos plens, Cid ha assegurat que no se n’ajorna la data d’aprovació final prevista, tot i que sí que es dilata fins a l’últim moment el termini per a la presentació d’esmenes.

És una incògnita si la proposició de llei de la CUP perquè el català sigui l’única llengua vehicular a l’ensenyament es tramitarà també en el darrer ple d’abril. El que és segur és que no anirà al ple de la setmana que ve, perquè la junta de portaveus no ha acceptat la petició dels anticapitalistes perquè fos així. La junta de portaveus haurà de decidir-ho quan debati l’ordre del dia del ple de final d’abril.