El ‘superdimarts’, el dia que posa a prova l’èxit de Bernie Sanders

Una quinzena d'estats passen avui, de cop, per les urnes, que poden sentenciar la cursa o capgirar-la

VilaWeb
Ot Bou Costa
02.03.2020 - 20:51
Actualització: 02.03.2020 - 21:00

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La classe dirigent del partit Demòcrata dels Estats Units, la moderada, que aquí en diríem conservadora, la que protegeix els ponts amb els republicans i vetlla pels interessos de Wall Street, es troba feta un feix de nervis d’ençà que el candidat ‘socialista democràtic’, Bernie Sanders, encapçala les enquestes a escala nacional. ‘No cau bé a ningú, ningú no hi vol treballar.’ Així feia la sarbatana que li va llançar fa un mes Hillary Clinton, gran gat vell d’aquesta classe. La tesi de l’ex-candidata és que el desafiament de Sanders a les primàries de fa quatre anys li va fer perdre pistonada amb vista a la clamorosa derrota contra Trump. ‘Em feia embogir.’ És normal que estigui enrabiada, però no són retrets gaire curosos. Fa tot just uns quants dies, el senador de Vermont es va convertir en el primer candidat de la història del país que guanya el vot popular dels tres primers estats que ja han fet primàries.

Clinton no és l’única que la hi té votada. Els seus creuen que ara no convé gens una lluita carnosa i evident d’idees al partit, i prediquen unitat contra Trump. Els candidats moderats que encara intenten emergir com l’alternativa incontestable a Sanders dins el procés de primàries també proven d’atacar-lo pertot arreu, però encara no se n’han sortit. Sanders ha sortit beneficiat de tots els debats que s’han fet fins ara, il·lès en el pitjor dels casos, i ni tan sols després de guanyar a Iowa, Nou Hampshire i Nevada ningú no ha estat capaç d’articular crítiques prou esmolades per a fer sang. Fins diumenge, quan Joe Biden va mostrar indicis de recuperació arran de la victòria a Carolina del Sud, Sanders havia sabut capitalitzar i treure rèdit de tot el ‘momentum’, és a dir, l’embranzida que dóna una situació favorable en urnes i enquestes. Però el fet important és saber-lo mantenir, diuen els experts.

Els bons resultats de Biden podrien ser un miratge. Té lligams forts amb Carolina del Sud i tothom els donava per fets. Que l’ex-vice-president tingui un 30% d’avantatge amb Sanders té una explicació plausible: tan sols un dia abans de les votacions, Biden va rebre el suport de James Clyburn, el polític més influent de Carolina del Sud, i aquest fet sembla que el va propulsar. Per això, d’entrada, la victòria de dissabte no sembla prou significativa: ha passat massa poc temps. Però han anat creixent les veus que demanen que els moderats es retirin i concentrin l’energia perquè algú es perfili clarament d’alternativa al senador progressista. Els seguidors de Biden esperen que el seu candidat pugui agafar ‘momentum’ de la victòria i esdevenir-ho. I encara més després del recent tomb de guió: els qui semblava que l’havien vampiritzat a Iowa i Nou Hampshire, el jove batlle liberal Pete Buttigieg i la senadora Amy Klobuchar, han abandonat la campanya per donar-li suport públicament. Encara en queden dos, a més de Biden: Elizabeth Warren i Mike Bloomberg.

Tot plegat passa avui pel termòmetre. Els estats que han fet votacions fins ara no sumaven ni tan sols un 4% del total de la població del país. No vol dir que no fossin importants: a l’estrany xou electoral dels Estats Units, el símbol marca sovint els resultats concrets. Però, certament, avui tot pot prendre una volada diferent: una quinzena d’estats passen alhora per les urnes, en la gran elecció que s’ha batejat amb el nom de ‘superdimarts’, i que té un poder cabdal. És, a efectes pràctics, l’última oportunitat perquè algú sigui a temps d’aplegar tot el suport que cal per a disputar la nominació a Bernie Sanders.

Les primàries tenen un funcionament ben simple, però sovint difícil d’entendre. Cada estat té assignat un nombre de ‘delegats’ segons la població i es reparteixen proporcionalment entre els candidats que hi obtenen més d’un 15% dels vots. Enguany, els demòcrates es disputen 3.979 delegats. Si abans de la convenció del juliol, quan el partit validarà el candidat, algú n’aconsegueix almenys la meitat (1.991), es convertirà, per norma, en el nominat definitiu del partit.

El problema ve si cap dels candidats no arriba a la convenció amb majoria de delegats. Aleshores, en teoria, el partit hauria de fer cas de les preferències que els seus militants han indicat a les primàries i ungir qui hagi aplegat més suport. Però qui pren la paraula són els ‘superdelegats’, càrrecs i funcionaris del partit, que es poden decantar pel candidat que més els abelleixi, independentment del resultat a les primàries. El seu vot té el mateix valor que el dels delegats, que són mers representants dels resultats que han deixat les primàries. Si ni tan sols amb els vots dels ‘superdelegats’ cap candidat no obté una majoria de vots a la convenció, aleshores s’enceta la fase ‘negociada’, on fins i tot els ‘delegats’ obtenen llibertat de vot, i el nominat pot acabar essent qualsevol. Com si, de fet, s’anul·lés el procés de primàries.

De moment, només se n’han repartit cent. Una xifra insignificant. La lluita del dia a dia de l’elit demòcrata és maldar perquè el marge de victòria de Bernie Sanders sigui com més estret millor, i forçar així una convenció negociada per a expulsar-lo de la nominació contenint l’escàndol tant com es pugui. I aquesta lluita deixa avui la trinxera per a entrar a combat obert. Els estats que citen els ciutadans a urnes el ‘superdimarts’ reparteixen 1.357 delegats. Això passa sobretot perquè hi ha votacions als dos estats més poblats, Califòrnia i Texas, on hi ha en joc 416 i 228 delegats. I ací, novament, la clau és el 15%: Sanders encapçala amb una certa comoditat les enquestes en tots dos estats, i si cap dels seus rivals moderats no supera el percentatge màgic, es podria endur tots els seus delegats a la butxaca i esdevenir, així, gairebé virtualment el nominat.

Molts han aplaudit la ‘responsabilitat’ de Buttigieg i Klobuchar de retirar-se justament per això: dóna ales perquè la resta assoleixin el 15% i limitin l’arrabassada de Sanders. Podria funcionar. Els tres rivals del senador que encara sobreviuen en la cursa són a tocar del llindar o el passen de poc a tots dos estats. La majoria de mirades són centrades en Bloomberg, el riquíssim ex-batlle de Nova York, que s’estrena a les urnes aquest ‘superdimarts’, després d’una inversió multimilionària en anuncis per emergir de cop. La petja que pot fer una campanya basada tan sols en publicitat la mesurarem avui. També li pot haver anat bé l’adeu dels dos ja ex-candidats moderats, però qui n’hauria de sortir més beneficiat és qui n’ha rebut el suport, Joe Biden, que en pocs dies s’ha deixondit d’un descens cap al pou de l’amortització que semblava imparable.

En canvi, Elizabeth Warren, l’única candidata que podia beneficiar Sanders amb el seu adeu, declara que continuarà fins a la convenció malgrat no haver fet cap bon resultat en cap dels estats, ni tenir esperança de guanyar-ne cap avui. Tot sembla indicar que Warren, de l’ala centre-esquerrana del partit, pretén que una convenció negociada on Biden i Sanders no hagin obtingut majoria l’entroni a ella com a candidata de consens malgrat els mals resultats. Molts esperen que el ‘superdimarts’ comenci a aclarir les coses i ho deixi tot en una disputa entre Sanders i Biden. La presència de Bloomberg a les butlletes encara pot dificultar molt el camí al vice-president d’Obama; la de Warren i la retirada de Buttigieg i Klobuchar poden entrebancar el camí de Sanders. Si tot li va bé, avui Sanders pot tenir un peu a la nominació, i els moderats hauran de fer mans i mànigues per no perdre la partida. Si tot li va malament, encara hi ha partit per moltes setmanes.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies