24.03.2018 - 22:00
La setmana passada l’Idescat va donar a conèixer els comptes econòmics de Catalunya corresponents al 2017, que va deixar un excel·lent creixement del PIB, d’un 3,4%. Dins aquest bon comportament de l’economia, destaca el paper que hi ha jugat un any més l’exportació, que ha aportat ni més ni menys que el 40% del PIB, quan fa vuit anys hi participava un 24%.
Ja fa molt de temps que Catalunya realitza un esforç enorme en un aspecte vital per a la seva economia: la internacionalització de les empreses nacionals. Avui les exportacions constitueixen, sens dubte, la bandera de l’èxit que s’ha aconseguit en aquest terreny. L’any 2017 han crescut un 8,7% ‒el gener han tornat a créixer un 9% respecte del de l’any passat‒ i signifiquen el setè exercici de rècord consecutiu. De l’any 2000 fins avui, la xifra més que doblat. Alguns apunten que la darrera crisi ‒que va afectar sobretot la demanda interna‒ va obligar a les empreses catalanes a sortir a l’exterior.
Això no és exactament així. La veritat és que de l’any 1995 al 2000 es van doblar els exportadors i del 2000 al 2017 s’ha tornat a doblar. Hi ha hagut un creixement llarg i ininterromput, atès que fa molt de temps que els mercats exteriors s’han convertit en l’objectiu principal, ara que s’ha assolit un nivell de qualitat en els productes que pot competir amb els millors.
Sens dubte, el repte de l’economia catalana és que es continuï eixamplant la base d’empreses exportadores regulars, que són les vertaderes responsables del creixement de les exportacions del país. Durant l’any passat, més de 17.000 empreses catalanes van tornar a exportar de manera regular. Són companyies que han venut a l’exterior de manera consecutiva durant els últims quatre anys. Actualment hi ha 3.330 empreses exportadores regulars més que fa deu anys i un 31% de les de l’estat espanyol són catalanes. En realitat, s’ha arribat a un nombre rècord d’aquestes empreses, que ha augmentat un 24% entre el 2007 i el 2017. Aquest és el col·lectiu empresarial que ha de servir de referència per calibrar la consolidació de la tendència, perquè suposen, a més, el 94% de la xifra d’exportació total.
Per descomptat, la base s’estén, però ho hauria de fer amb més força encara. Pensem que més o menys la meitat de les més de 46.000 empreses exportadores catalanes venen una xifra inferior a 5.000 euros a l’exterior. Un 27% superen els 50.000 euros, un 22% els 100.000, un 10% van més enllà dels 500.000 euros i 1.400 (un 3%) superen el milió, sempre segons dades de l’exercici de 2017.
Bé, això són dades ‒totes, les grans i les petites‒ que han estat aconseguides amb un enorme esforç. Per ser competitius, el producte ha de ser molt bo, el preu també, la plantilla ha d’estar molt preparada i per amalgamar tots aquests ingredients ha d’haver existit una inversió important en tecnologia. Tots aquests passos s’han fet, fins i tot la inversió estrangera hi ha col·laborat, i no poc, encara que hagi punxat el 2017. Sabeu que és molt arriscat comparar un any amb un altre en aquest apartat concret, atès que una gran inversió pot desvirtuar la comparació amb l’any següent i a l’inrevés. Per això s’han d’agafar períodes de quatre o cinc anys. Doncs bé, si prenem, d’una banda, la mitjana dels anys 2008-2012 i la comparem amb la dels 2013-2017, resulta que el creixement ha estat del 34%.
I, per descomptat, no podem oblidar un altre element crucial. Poder treure de fàbrica el producte i fer-lo arribar al seu destí de la forma més ràpida i menys costosa possible. Aaquí és on l’empresa, encara que hagi treballat més bé la seva logística, es troba amb un element extern contra el qual no pot actuar: les infrastructures de transport. Cal dir-ho ben alt, hem desenvolupat les exportacions tot i el fre terrible que signifiquen els colls d’ampolla en carreteres, ferrocarrils i accessos al port de Barcelona. Només cal afegir-hi que les licitacions d’obra pública de l’estat espanyol a Catalunya l’any 2017, segons la Cambra de Contractistes de Catalunya, van ser el 9,9% de les realitzades en tot el seu territori contra l’aportació una mica superior al 19% de Catalunya al PIB espanyol. És evident que no és aquest el recolzament que necessiten l’esforç que fan les empreses i la millora de l’activitat i la riquesa del país.
