24.03.2016 - 15:53
La Casa Bloc de Barcelona, situada al districte de Sant Andreu, allotjarà 90 refugiats de diferents nacionalitats en 25 –o 26- habitatges durant el pròxim mes. Les entitats socials Accem, CEAR-CCAR i la Creu Roja són les encarregades de gestionar aquest equipament, de titularitat de la Generalitat, que servirà per l’acollida residencial de refugiats i sol·licitants d’asil entre sis i nou mesos. Les tres entitats han celebrat que a Catalunya s’hagi passat de 28 places al 2015 d’acollida de refugiats a gairebé a 250 aquest any. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha lamentat que el govern espanyol hagi negat la seva sol·licitud d’acollir 100 dels refugiats que habiten als campaments de la capital grega.
Enric Moris, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, ha explicat que els 90 refugiats que acollirà la Casa Bloc han entrat en formes diferents a l’estat espanyol, molts per la frontera sud de Ceuta i Melilla, on han fet una sol·licitud d’asil, altres per l’aeroport del Prat o han arribat per carretera. Les persones que entren al programa estatal d’acollida temporal per a sol·licitants d’asil, com per exemple les persones que viuran a la Casa Bloc, tenen dret a priori a una acollida residencial per un període de sis mesos amb possibilitat de pròrroga d’un màxim de tres mesos més. En total, el programa d’acollida dura uns 24 mesos. Primer hi ha una fase breu d’arribada i d’informació, després arrenca la fase abans citada de sis o nou mesos en un espai residencial, i posteriorment hi ha la fase d’integració que dura entre 12 i 18 mesos en municipis de Catalunya. Enric Moris ha agraït que ‘molts municipis ofereixen llocs perquè els refugiats puguin normalitzar la seva situació’.
Com han explicat les tres entitats, aquestes persones rebran una atenció integral que passa per l’assessorament i l’acompanyament jurídic en la seva sol·licitud de protecció internacional, l’atenció psicosocial, així com per tot un seguit d’accions que conformen un itinerari d’inclusió social, formatiu i laboral, en què es treballa la vinculació amb el territori, el coneixement de l’entorn, i l’adquisició d’habilitats personals i socials adaptades a la societat d’acollida.
Gema Sánchez, responsable territorial d’Accem a Catalunya, ha dit que treballen amb les persones d’una forma molt global, fan tot l’acompanyament social, jurídic i psicològic i el tema de competència lingüística. ‘Abans de sortir de casa seva, tenien plena autonomia i hem d’aconseguir que aquí tinguin una vida amb futur. Per nosaltres és essencial donar un espai segur, amb privacitat i intimitat i per això treballem’, ha dit Sánchez.
Estel·la Pareja, coordinadora territorial de CEAR i directora de CCAR, ha mostrat la satisfacció de les tres entitats perquè han passat de 28 places al 2015 d’acollida de persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades a gairebé a tenir-ne més a 250. ‘Catalunya comença a estar a l’alçada en matèria d’acollida de persones refugiades en relació al nombre de sol·licituds de protecció internacional que rebem’.
En aquesta mateixa línia, Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, ha destacat que avui es pot dir que es passa de 28 a 250 places d’acollida de refugiats a Catalunya. ‘No és suficient, però és un salt important’.
Per la seva part, Moris ha assenyalat que només a Catalunya el passat any entre les tres entitats van rebre les sol·licituds de més de 1.000 persones d’asil i refugiats. ‘És poc conegut perquè només es coneix l’acció internacional, però diàriament arriben persones via aeroport del Prat o via frontera del sud que necessiten asil de diferents països’. Ha assenyalat que la primera comunitat en sol·licitud d’asil a Catalunya és d’Ucraïna i no és siriana en aquest moment, tot i que també n’hi han. ‘Els conflictes augmenten al món i també el flux de refugiats’, ha assenyalat el coordinador de la Creu Roja a Catalunya.
Per la seva part, Carles Sala, secretari d’Habitatge i millora urbana, ha explicat que al llarg de la setmana s’han fet obres d’acondicionament i s’han invertit uns 300.000 euros per posar en condicions aquests habitatges. Sala ha ofert, després d’aquest període de sis o nou mesos, els 14.000 habitatges que té la Generalitat en diferents municipis de Catalunya o alguns dels 1.830 que té en convenis amb entitats financeres per finalitats socials.
La negativa del govern espanyol
Per la seva part, Laia Ortiz, segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha mostrat la seva indignació i incomprensió davant la negativa del govern espanyol davant la sol·licitud que havia fet el consistori d’acollida de 100 persones que ‘avui estan a Atenes en condicions infames’. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde d’Atenes, Giorgios Kaminis, van signar el 16 de març un acord perquè la ciutat comtal aculli a 100 dels refugiats que habiten als campaments de la capital grega. Es tractava de la primera fase d’un programa pilot de col·laboració entre les dues ciutats, que els respectius alcaldes no descartaven ampliar en el futur. Colau va enviar una carta adreçada al president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, per tal que agilitzi els tràmits.
Ortiz ha assenyalat que el govern de l’estat ha argumentat la negativa perquè diu que les competències són seves. ‘Aquí totes les administracions haurien d’estar alienades amb el que passa a Europa i és incomprensible girar l’esquena a una realitat on s’està morint la gent. No comprenem l’actitud insensible de l’estat’.
Amorós ha recalcat que a Catalunya les institucions van a una i ha lamentat que no estan gens coordinats amb l’administració de l’estat espanyol. Ha destacat que acollir refugiats ‘no és només un acte de solidaritat, sinó un deure dels països democràtics que vulguin tenir una bona qualitat democràtica’.
