El debat sobre el referèndum acordat

«A les màximes altures de l'estat, les coses ja no són on eren fa tres mesos, quan encara esperaven que ens barallàssem entre nosaltres o que ens desinflàssem. Ni l'una cosa ni l'altra. I que això ha canviat és una obvietat que només els unionistes més fanàtics no veuen, o no volen veure»

Vicent Partal
Vicent Partal
12.12.2016 - 01:42
Actualització: 12.12.2016 - 02:42
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Deixeu-me que us cride l’atenció sobre l’entrevista de Josep Casulleras a Javier Pérez Royo, probablement l’intel·lectual espanyol més sòlid i independent d’avui.

La conversa que Casulleras té amb aquest catedràtic de dret constitucional retrata bé la magnitud del moment actual. La política pot ser, a voltes és, una cosa molt avorrida i lenta. Però, de sobte, quan el simple fet de deixar passar els dies esdevé clarament insuficient, es facilita el pas a idees fortes i apareixen grans conceptes que posen en qüestió la nostra realitat i obren vies allà on ningú no veia cap camí. És el cas del que exposa Pérez Royo.

A l’entrevista, amb la lucidesa que el caracteritza, Pérez Royo va tancant portes i més portes fins que arriba a dibuixar l’única eixida possible per al conflicte entre Catalunya i Espanya: que l’estat espanyol autoritze la Generalitat a fer un referèndum d’independència. Tot el que no siga això, diu, no funcionarà –ni tan sols una DUI o un referèndum unilateral, als quals tampoc no dóna cap possibilitat d’èxit.

Tot i la meua discrepància evident en aquesta part del seu enfocament, vull remarcar-ne allò que em sembla essencial. A Espanya, amb Pérez Royo, s’alça una veu molt consistent que diu que la sentència contra l’estatut va destruir la constitució i que constata que l’estat ara ja ha fet tard per a reformar-la. I com que aquesta reforma no arribarà de cap manera, no hi ha, segons ell, cap més eixida que el referèndum acordat.

Accepte que aquesta possibilitat del referèndum acordat avui ens sembla impensable, però al mateix temps constate que l’anàlisi és tan cartesiana i difícil d’atacar que crec que farà forat. A Madrid ja no els toca la camisa a la pell i les divergències són com més va més agudes i públiques. A les màximes altures de l’estat, les coses ja no són on eren fa tres mesos, quan encara esperaven que ens barallàssem entre nosaltres o que ens desinflàssem. Ni l’una cosa ni l’altra. I que això ha canviat és una obvietat que només els unionistes més fanàtics no veuen, o no volen veure. A la Moncloa s’han quedat sense cartes per a jugar i encara que la que els queda no els agrade, resulta que és l’única que tenen. A hores d’ara, és improbable que ells guanyen el referèndum, sobretot si és un referèndum acordat, però en el tant per cent de possibilitat que encara els resta a favor tenen l’única eixida possible. Acordar-lo faria creïble que l’estat ha canviat i amb això podrien provar de bastir una coalició pel no que anàs més enllà del pacte PP-Ciutadans-socialistes.

Un referèndum acordat seria, des d’aquesta perspectiva, l’única eixida possible al Principat, però sobretot seria l’única manera de no fer miques des de Catalunya tota l’arquitectura política de l’estat. Pérez Royo descriu perfectament en la seua entrevista com això que alguns anomenen ‘el problema català’ en realitat evidencia un enorme problema espanyol que pot acabar essent més perillós per a Espanya que la independència del Principat i tot. La gravetat amb què s’expressa, àdhuc la solemnitat, no és gens impostada i, per això mateix, exerceix una pressió enorme sobre els poders de l’estat. I avui, dilluns 12 de desembre, ja saben que té tota la raó.

(PD. Per si algú encara en té cap dubte: que ells comencen a acceptar la idea que és possible un referèndum acordat és una de les conseqüències de l’escac i mat en què es troba la partida, del qual parlava en l’editorial de divendres. De manera que nosaltres cap al ‘referèndum o referèndum’. Sense gens de por.)

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Gerber
Gerber
12.12.2016  ·  11:11

A veure si al final l’Estat ens deixaran votar. Crec que no es materialitzara, però si es passera, només serà per motiu de desesparació de l’estat Espanyol. En qualsevol cas, des de Catalunya hauríem tenir molt clar que les condicions per fer un referèndum acordat sigui segons les recomanacions de la comissió Europea de Venecià. Ja he sentit d’ulgun membre de la Generalitat dient que si l’Estat acceptaria un referèndum amb un mínim de participació, el signaria. També alguns membres del secretariat de l’ANC, acceptarien condicions aixi amb motiu que llavors ens acceptarien com una nació. Aixo sí que em preocupara. Les condicions d’un referèndum, que no cal un mínim de participació i una majoria de 50% es suficient per a guanyar el referèndum, sempre haurien complir les recomanacions d’aquesta comissió per evitar trampes. Encara que el referèndum sigui acordat.

Antoni
Antoni
12.12.2016  ·  11:39

1) Però fer un referèndum “il·legal” és perillosíssim, perquè es pot produir una situació d’interpretacions diferents sobre QUI ha guanyat (en funció de la participació). I això seria terrible. / 2) Jo no veig cap indici que l’Estat vagi a autoritzar-ho, però tant de bo fos així. Les causes de per què ho faria no tenen importància. / 3) Sense mínim de participació seria injust. Sobretot tenint en compte que la participació pot ser, segons com, problemàtica.

Francesc
Francesc
12.12.2016  ·  12:12

En tot cas, i sigui com sigui: referèndum o referèndum

Josep Maria
Josep Maria
12.12.2016  ·  17:41

Crec que, per desídia, pot guanyar el no. Desídia perquè gairebé ningú denuncia obertament l’opressió brutal espanyola. Opressió sense cap misericòrdia. Qui ens en parla?
Ara els empresaris demanen un acord Catalunya-Espanya. Alguns d’ aquest només miren els seus diners. I Espanya ho sap i els aplaudirà. Com aplaudeix tothom que compara el Referèndum a m b e l 9 N.

Joan
Joan
12.12.2016  ·  21:26

Un referèndum amb l’aprovació i la participació de l’estat serà perillosíssim: tenen moltes capçaleres i grups mediàtics del seu bàndol i sense complexes. Quins instruments tenim per contrarrestar-ho ? TV3? Cat radio? Ara i Punt-Avui? Tenim mala peça al teler

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies