El canvi climàtic impulsa uns megaincendis que Xile no sap com controlar

  • Els megaincendis, que fa temps semblaven una excepció, es va demostrant que són més comuns i mortals a mesura que les sequeres persisteixen i la calor s'intensifica

VilaWeb
Una casa en flames a Vinya del Mar. (Fotografia d'Adriana Thomasa)
The Washington Post
06.02.2024 - 21:40

The Washington Post · Scott Dance

Amb els anys els xilens s’han adaptat a l’amenaça dels tsunamis i han après la importància de desenvolupar plans d’evacuació i de traslladar hospitals i edificis essencials lluny de la costa. Alhora, uns codis de construcció molt estrictes són el reflex de l’amenaça dels terratrèmols. Però ara els incendis, que normalment no són un perill habitual en aquesta part del món, es van convertint en un nou desafiament descoratjador i letal, en l’era del canvi climàtic.

El 2017 les flames van destruir un poble i van matar onze persones. “Tothom va pensar que allò era una situació molt especial, única”, explica Francisco de la Barrera, investigador de la Universitat de Concepción. Més endavant, l’any passat, els incendis ja van cremar més de quatre-centes mil hectàrees i van matar una vintena de persones.

I ara, Xile encara el seu incendi més mortífer: no pas menys de 112 persones han mort quan els incendis ha arrasat comunitats muntanyenques aïllades i s’han endinsat en les zones densament poblades de la regió de Valparaíso. Com passa amb la gran majoria d’incendis a l’Amèrica del Sud, ha estat intencionat, però la calor i la sequera associats al canvi climàtic han permès que, a diferència d’abans, les flames es propaguessin a una velocitat impressionant.

Aquests últims dies han cremat uns cent focus separats, amb temperatures que van pujar fins a 35 graus, una calor sense precedents en aquesta àrea. La calor ha contribuït a una temporada d’incendis extraordinàriament activa en bona part de l’Amèrica del Sud.

Els fets demostren que a tot el continent, igual com a la resta del món, l’escalfament global augmenta la capacitat dels incendis de córrer de pressa per paisatges assecats i sorprendre comunitats no avesades als incendis i impotents per a combatre les flames. Els megaincendis, que fa temps semblaven una excepció, es demostra que són més comuns i mortals a mesura que les sequeres persisteixen i la calor s’intensifica. I això subratlla la necessitat d’adaptar-s’hi, però també la inutilitat de provar de detenir-los en un clima canviant.

“Ja no es poden menystenir els efectes de l’escalfament global en l’oratge”, afirma Raúl Cordero, científic del clima de la Universitat de Groningen als Països Baixos, que fins fa poc treballava a Xile.

A Xile, els incendis hi han estat comuns durant episodis puntuals com ara El Niño. Però no s’havien propagat mai tan ferotgement com d’ençà del 2017, quan l’escalfament va accelerar els incendis precisament després d’un El Niño històric. És per això que el darrer incendi ha estat tan mortal: molts residents van negligir les alertes del telèfon mòbil que els ordenaven d’evacuar, perquè no es podien imaginar que les flames s’acostarien tan ràpidament a casa seva.

“Allò que és nou, i ho canvia tot, és l’escalfament global”, diu Cordero.

El president Boric, sobrevolant la zona dels incendis (fotografia cedida pel govern de Xile).

Com el canvi climàtic ha agreujat les amenaces d’incendi

Van caldre anys per a preparar l’escenari que explica aquests brots d’incendis a Xile, però ara l’efecte s’ha tornat clar.

La pluja que en el passat sostenia el país es va desplaçant cap al sud, a mesura que l’escalfament global canvia els patrons meteorològics, explica el científic Wenju Cai. I quan les tempestes lliuren precipitació pesant és difícil que l’aigua penetri el terreny eixut.

La tendència va exacerbant les fluctuacions naturals que en el passat van contribuir a tenir temporades regulars d’incendis menys intenses durant els mesos d’estiu de l’hemisferi sud.

Aquest darrer hivern de l’hemisferi sud, El Niño va alimentar pluges i inundacions i va permetre que la vegetació florís abans que les onades de calor sense precedents la convertissin en material inflamable per als incendis. Mentrestant, les temperatures hivernals van augmentar sorprenentment fins a 38 graus en àmplies àrees de l’Amèrica del Sud, amb onades de calor que els científics ja han dit que probablement no haurien ocorregut si no fos pel canvi climàtic.

I és així que la setmana passada Xile va viure una calor d’estiu sense precedents. En una estació meteorològica de la regió de Valparaíso, les temperatures van arribar a 36 graus, alhora que els incendis es propagaven divendres i dissabte. La regió de Santiago va tenir cinc dies consecutius de calor de 35 graus, en la setmana més calorosa registrada al centre de Xile, segons que explica Cordero.

I les tendències a llarg termini mostren una situació favorable als megaincendis, sense cap final a la vista per a la sequera i un clima com més va més calorós. És la situació ideal per a escampar les flames, segons Wenju.

Fotografia aèria del sector d’Achapullas, a Vinya del Mar, on es pot veure la quantitat d’edificis cremats (fotografia: Adriana Thomasa)

Xile es prepara per a més incendis

Tot i que el país ha pres mesures dràstiques per enfrontar-se al risc d’incendi, el fet és que encara no està prou preparat, si es compara, per exemple, amb Califòrnia, explica Cordero.

Allà, els vents de Santa Ana es comporten de la mateixa manera que allò que els xilens anomenen els vents puelche, que s’escalfen i s’assequen ràpidament mentre baixen per pendents costeruts.

Però, a diferència de l’oest americà, on els residents –cansats de les amenaces d’incendi– van prenent mesures per protegir-se i protegir les cases, a Xile, on la gran majoria dels incendis són causats per humans, no es fa gairebé res per a preparar el terreny, diu De la Barrera.

Els boscs plantats per a la tala i la producció de paper són dominats per espècies no nadiues, inflamables, i s’estenen durant quilòmetres i quilòmetres sense interrupció, sense tallafocs ni cap més precaució, que podrien aturar la propagació dels megaincendis quan s’activen. Aquestes plantacions van ser un factor important en la temporada d’incendis del 2023 a Xile, segons Cordero.

Xile ha esmerçat molts diners en bombers i personal de combat contra els incendis. El president Gabriel Boric ha augmentat aquesta despesa d’un 47% en menys de dos anys, segons l’Agence France Press. Però Dolores Armenteras, professora a la Universitat Nacional de Colòmbia, diu que ni augmentant encara més el pressupost no n’hi haurà prou per a la nova realitat dels incendis a l’Amèrica del Sud.

“Ja sabem que no podem aturar els megaincendis. I esperem que no arribem a tenir gigaincendis, perquè no vull ni pensar què podria passar.”

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any