TEMA DEL DIA
Violència.
Un any després dels fets del 20 de setembre, a mesura que se n’han sabut més detalls, hi ha un fil que uneix tot allò que va passar. Totes les actuacions de les forces de seguretat de l’estat no anaven destinades solament a impedir el referèndum, sinó que també volien crear una situació de violència que justifiqués la repressió posterior. L’estat només es pot carregar de raons polítiques i judicials si hi ha violència. Sense violència no hi ha proves que sustentin el relat judicial i aquesta ha estat l’obsessió que ha tingut d’ençà que va començar el procés.

Aquell dia 20 hi ha dues actuacions inexplicables, que no s’entenen si no és amb aquest objectiu de provocar violència. La primera és l’estacionament dels tres vehicles de la Guàrdia Civil a la rambla de Catalunya, al carrer, davant el Departament d’Economia. Els serveis de la conselleria els van oferir de deixar-los al pàrquing, però van dir que no. Uns vehicles que van deixar oberts i amb armes a dins, segons que van saber hores després els Mossos, que van haver de fer un dispositiu especial per vigilar que no hi entrés ningú. No hi ha cap argument policíac que justifiqui que per a anar a fer un escorcoll o una detenció d’un ciutadà normal es dugui armament als vehicles, a banda el que correspon a cada agent. Afortunadament, ningú no va obrir els cotxes i les armes no es van moure d’allà on eren. Altrament, hauria pogut passar una desgràcia que tots lamentaríem, però que hauria donat veracitat al relat dels que diuen que hi va haver una rebel·lió de caràcter violent.

La segona actuació va ser el setge a la CUP. La policia espanyola va estar més de vuit hores davant la seu de la formació independentista, sense permís judicial. A primera hora van entrar-hi i van requisar 6.000 cartells de la campanya del referèndum, però quan els responsables de la CUP els van demanar si tenien permís judicial, van sortir fora i hi van restar fins al vespre. L’objectiu era clar: fer créixer la tensió i provocar algun incident que justifiqués la seva intervenció. Els estrategs de les policies espanyoles, carregats de prejudicis, devien pensar que ‘radical’ equivalia a ‘violent’ i que la CUP cauria en el parany. Afortunadament, això no va anar així. La CUP va intuir de seguida què volien i va reaccionar-hi pacíficament, amb una concentració de gent asseguda a terra davant la seu i, fins i tot, amb algun moviment lúdic a ritme de Txarango. Al vespre, farts d’esperar, els policies se’n va anar amb la cua entre cames.

El dia va acabar amb una gran manifestació pacífica a la cruïlla de la rambla de Catalunya i la Gran Via, que s’ha repetit avui. Una manifestació que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van acabar dissolent, després de vetllar i negociar amb la Guàrdia Civil i els Mossos perquè no hi hagués cap incident. L’estat espanyol va fer detencions aquell dia, però no va aconseguir cap dels dos objectius pretesos: ni aturar el referèndum ni originar una situació de violència que justifiqués la repressió policíaca i judicial. Ningú no va caure en la trampa, però la repressió judicial la van activar igualment, fent servir la mentida sense escrúpols.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser detinguts, acusats d’una sedició tumultuària que no van promoure i encara avui són a la presó. I el referèndum es va fer, malgrat la brutal repressió policíaca, però ha implicat l’empresonament o l’exili de tot el govern, amb la mateixa falsa acusació. Tots sabem que el relat judicial es basa en una mentida, però havent llegit què comenten alguns jutges espanyols en els seus xats corporatius, no ens ha de sorprendre res. L’independentisme no té cap mena de seguretat jurídica perquè una part dels jutges espanyols no volen pas justícia, sinó venjança.

MÉS QÜESTIONS
El delegat del govern espanyol a València justifica la passivitat policíaca del Nou d’Octubre pels trasllats a Catalunya.
En la manifestació del Nou d’Octubre de l’any passat un grup de feixistes va irrompre en la convocatòria i va agredir manifestants i periodistes amb total impunitat, sense que la policia espanyola hi intervingués. El delegat del govern espanyol a València, Juan Carlos Fulgencio, avui ha donat l’excusa oficial per a explicar aquells fets: per a evitar el referèndum del primer d’octubre, nombrosos agents es van haver de traslladar a Catalunya, cosa que va fer que el dispositiu de la diada del País Valencià estigués mancat d’efectius i per això va haver-hi aquestes agressions. Però els cops violents van ser principalment a la plaça de Sant Agustí i a l’avinguda de l’Oest, davant mateix dels policies, que no van detenir ningú en aquell moment. Les detencions es van fer dies després, gràcies a les nombroses imatges enregistrades i distribuïdes per les xarxes socials. Enguany a València hi haurà totes les forces disponibles al País Valencià, amb reforços ‘d’altres regions’, segons que ha assegurat el delegat del govern espanyol, que ha admès que l’any passat, quan el seu càrrec l’ocupava Juan Carlos Moragues, del PP, hi hagué ‘errades’ en el desplegament policíac. Tot i això, ha negat que hi hagués instruccions de no detenir ningú.

Podem presenta una proposició de llei per a liquidar les diputacions. Podem vol buidar de poder les diputacions mentre no es puguin dissoldre. Amb aquest objectiu, ha presentat una proposició de llei sobre les competències de les diputacions provincials. El document, que només té cinc articles, pretén superar el model de ‘opacitat, corrupció i ineficàcia’ actual i reclama que la Generalitat assumeixi les competències exercides per les corporacions provincials en infrastructures, turisme, cultura i esports, educació, salut i benestar, medi i desenvolupament sostenible, ocupació i seguretat i ordre públic. El portaveu del grup i secretari general del partit, Antonio Estañ, ha explicat que no poden proposar l’eliminació de les diputacions perquè caldria una reforma constitucional, però que la Generalitat pot encarregar-se de les competències que li són exclusives segons l’estatut. Ha recordat que, ara que es parla de modificar la constitució espanyola per eliminar aforaments, ‘seria una bona oportunitat perquè les comunitats pogueren decidir el seu model territorial’. Estañ confia que el PSPV, fins ara refractari a una reforma real de les diputacions, doni suport a la llei perquè creu que entronca amb l’Acord del Botànic. El text no es presentarà al registre d’entrada de les Corts fins dilluns que ve, perquè les forces que volen canviar les diputacions puguin fer-hi aportacions, sempre que no desnaturalitzin la proposta.

Arriben quaranta-quatre immigrants amb barca al sud de Mallorca. La Guàrdia Civil i Salvament Marítim han interceptat, entre ahir a les 23.00 i avui a les 2.00, quatre embarcacions en aigües de Cabrera. Hi anaven almenys 44 tripulants –40 homes adults i 4 que diuen ser menors–, segons la policia espanyola. Tres barques han estat localitzades al sud de Cabrera i l’altra a les Salines. Els 38 localitzats a Cabrera han estat conduïts a Portopí i després a la comandància de la Guàrdia Civil de Palma. Els ocupants localitzats a les Salines, detinguts a partir de les 8.00 quan anaven per la carretera, han estat traslladats a dependències de la Guàrdia Civil a Manacor. En arribar, els immigrants, tots en bon estat, han estat atesos per la Creu Roja i personal de l’Ib-Salut. Enguany, a les Illes, han arribat un total de set embarcacions amb immigrants.

PEL FORAT DEL PANY
El ‘marianisme’ conspira a Alacant, però sense el PP valencià. Oficialment Mariano Rajoy ha deixat la política i resideix en un hotel de luxe de la platja de Sant Joan de Santa Pola, tot esperant que li donin la plaça de registrador de la propietat que li han concedit a Madrid. Però ahir va dinar discretament amb els qui havien estat els seus col·laboradors al PP i al govern. Concretament hi van assistir l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’ex-portaveu del govern Íñigo Méndez Vigo, l’assessor Pedro Arriola i la secretària d’estat de comunicació Carmen Martínez Castro. Tots van arribar amb TGV a Alacant i es van traslladar fins al restaurant Batiste de Santa Pola. A l’àpat no hi va assistir cap membre del PP alacantí ni del valencià. No se sap el contingut de la reunió: tant pot ser un dinar d’amics com el començament d’una nova conspiració a les files del PP.

LA DATA
El primer d’octubre el president andorrà, Antoni Martí, es reunirà amb el primer ministre francès, Édouard Philippe, al palau de Matignon de París. Aquesta primera reunió servirà per a tractar de diversos afers bilaterals, com la col·laboració en les negociacions amb la Unió Europea i en els programes de transició energètica. També es posaran sobre la taula la millora dels accessos per carretera i la cooperació contra el contraban, segons que ha avançat el ministre portaveu, Jordi Cinca.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de setembre de 1977, fa quaranta-un any, la Triple A, l’Aliança Apostòlica Anticomunista, atempta a la redacció de la revista El Papus, a la plaça de Castella de Barcelona. Hi ha una víctima mortal, el conserge. La revista era objecte d’amenaces contínues de grups d’ultradreta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb