Petites editorials madrilenyes opten pel català

  • Retrat d'editors independents que prenen l'opció d'editar en llengua catalana

VilaWeb
Presentació del llibre 'El club dels mentiders' al CCCB.
Redacció
12.03.2019 - 21:50
Actualització: 12.03.2019 - 23:41

Ahir a les set del vespre es va presentar una novetat en llengua catalana a Barcelona, El Club dels Mentiders, clàssic contemporani nord-americà traduït per Núria Molines. L’edició va a càrrec de dues editorials independents de Madrid, que per primera vegada fan una opció per la llengua catalana. Són Errata Naturae i Periférica, que tenen la intenció de publicar cada any algun títol en aquesta llengua. Són editorials madrilenyes que opten pel català. Aquestes dues fan el pas ara, però hi ha més petites editorials espanyoles que publiquen en català de fa temps.

És el cas d’Enrique Redel (1971), editor d’ençà de fa vint anys, però que també ha estat dibuixant i advocat. Ara és editor d’Impedimenta, petita editorial radicada a Madrid, amb dotze anys d’història. L’any 2012 van editar el primer llibre en català, La Filla de Robert Poste, de Stella Gibbons i amb traducció de Víctor Obiols. El seu darrer llibre en català ha estat La llibreria (2018) de Penélope Fitzerald, amb traducció de Jaume Pons Alorda.

Enrique Redel.

‘Fem llibres tan bonics que a mi em diuen l’editor català’, diu Enrique Redel en conversa telefònica amb VilaWeb. ‘De fet, els meus models de disseny són la Magrana o Quaderns Crema. I continuo admirant-los molt. Tinc molts llibres en català. Estiuejo a Llançà de fa quinze anys. La nostra lluna de mel la vam passar al Port de la Selva. La meva dona, Pilar Adón, és escriptora, i bona part dels llibres els ha escrits allà. Hi ha vinculació. Tinc amics catalans que em parlen en català i jo responc en castellà.’

Redel afegeix: ‘Nosaltres editem en català perquè els lectors ens ho demanen. Tan simple com això. També hem vist que el llibre infantil es llegeix molt millor en català que no en castellà i per això els agents literaris ens ho van recomanar, i ara gairebé tots els llibres de la col·lecció la Petita Impedimenta els fem també en català. Uns quatre l’any. I he de confessar que el fet que El viatge de Francesca Sanna, amb traducció d’Anna Gorina, guanyés el premi Llibreter ens va llançar del tot.’

Julián Rodríguez ara podria seguir els passos d’Enrique Redel. La seva petita editorial, Periférica, s’ha unit amb Errata Naturae i comencen a editar en català. El primer llibre, El Club dels Mentiders, és el que es va presentar ahir. Periférica és una editorial nascuda a Extremadura i ara radicada a Madrid, que té dos socis: Paca Flores i Julián Rodríguez. Publica una vintena de llibres l’any. Errata Naturae té també un parell de socis, Irene Antón i Rubén Hernández, i en publica uns trenta. Totes dues coediten llibres. I ara s’han unit per coeditar-ne també en català.

Julián Rodríguez.

‘Catalunya és un dels llocs on es reben més bé els nostres llibres. I amb la premsa cultural catalana hi tenim molt bona relació. Personalment, una de les meves poetesses preferides és Marta Pessarrodona. M’he format llegint Foix i Ferrater’, diu Julián Rodríguez, que va néixer el 1968 a Ceclavín, petit poble extremeny a tocar de Portugal, i que abans de ser editor fou autor de llibres de viatges. Ara és professor d’edició a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ciutat que visita molt sovint.

‘Un dels primers títols que vam publicar amb Errata Naturae va ser Tú no eres como otras madres i vam veure que després una altra editorial el publicava en català i també els funcionava molt bé. Aleshores nosaltres no estàvem preparats per a fer-ho. Ara sí. També ens ha ajudat a fer el pas el fet que a l’empresa dos editors de taula siguin catalans, els maquetadors siguin de Sants i dues de les correctores també siguin catalanes.’

Però per a Julián Rodríguez hi ha un altre motiu per a editar en català, justament ara: ‘No és només una obligació personal ni una opció econòmica. No és només un retorn i agraïment a un lloc que ens acull de sempre, sinó que també és una opció per un diàleg allà on actualment només hi ha soroll polític. Ens semblava que era important, i que fos ara, que passessin coses com aquesta.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any