El diumenge 19 de juny es farà a Alacant, dins la programació oficial de les Fogueres, la II Diada Muixeranguera d’Alacant. Tretze colles inscrites, amb més de sis-cents muixeranguers i músics, protagonitzaran una de les jornades principals de la festa major de la ciutat. Sens dubte la xifra de participants és insòlita, impensable fa només un parell d’anys. L’aparició de la Muixeranga d’Alacant l’any 2014, fins avui la colla situada més al sud, va generar un immens corrent de simpatia en el moviment muixeranguer. La segona edició no fa més que confirmar allò que havia apuntat la primera; la Muixeranga d’Alacant i la seua Diada han esdevingut altament simbòliques.

Però més enllà de la multitudinària Diada, què explica l’eclosió de colles muixerangueres que viu el País Valencià? L’any 2014 van néixer la Conlloga de Castelló, la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga de Carlet i l’esmentada d’Alacant, que s’afegien a Vinaròs, creada el 2013, i les ja existents en aquell moment. L’any següent, el 2015, s’hi sumaven la Torrentina i la de la Plana. A la Diada d’enguany també acudeix la Socarrada, de Xàtiva, acabada de batejar. Més col·lectius, a les seues poblacions, ja anticipen la formació de noves colles. La declaració de la Muixeranga com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2011, en el marc de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (Ribera Alta), va adobar el terreny. La muixeranga, ignorada per l’administració i els mitjans de comunicació generalistes, es va donar a conèixer. Els vents de canvi que bufen en terres valencianes, després de dècades d’ominosos governs de la dreta, han acabat de fecundar el moviment. La muixeranga és ara insígnia de la recuperació cívica del país; els valors que se’n desprenen connecten amb el passat, situen en el present i projecten cap al futur.

En cap cas, però, podem caure en el cofoisme. És indubtable que el moviment muixeranguer viu un impuls magnífic. De fet, ara mateix ningú no pot preveure on és el límit. Però també ho és que, de moment, està mancat d’instruments que podrien contribuir moltíssim a la seua consolidació, tasca que serà imprescindible abordar a partir d’ara. No existeix una Federació o Coordinadora investida d’autoritat que aporte criteris coherents, no només tècnics, sobre el fet muixeranguer. No hem d’oblidar que la muixeranga s’ha conservat en l’àmbit més estrictament local, sobretot al poble d’Algemesí i també a d’altres com l’Alcúdia, el Forcall, Peníscola i Titaigües. Moltes de les colles actuals treballen mancades de l’assessorament necessari. Amb precarietat de mitjans i una desencoratjadora escassetat de personal. No existeixen a penes mitjans de comunicació que parlen de la muixeranga; cert és que, ara per ara, no existeixen ni mitjans públics en valencià, condició prèvia necessària. No hi ha estudis sobre la muixeranga, ni congressos, ni estadístiques públiques, poc suport institucional i poques diades consolidades…

Moltes coses per fer, encara; de ben segur amb el temps s’aniran acomplint. Ara bé, caldrà acordar criteris, definir què és, i què no és, una muixeranga. Una estructura mínima de colla, certa antiguitat, seguretat, bones pràctiques...elements que asseguren una evolució respectuosa amb allò que ens han llegat els nostres avantpassats. No n’hem de tindre por, ans al contrari; és difícil concebre un espai de creixement en què no hi haja un debat viu, amb els seus acords i desacords.

I un darrer aspecte. La imprescindible entesa entre les muixerangues tradicionals i el nou moviment muixeranguer. Dos mons que ara s’han trobat en la mateixa activitat; ara tan prop, adés tan lluny. El conflicte, senzillament imaginable, entre els guardians de la tradició i els nouvinguts que la fan evolucionar. Caldrà generositat, d’una banda, i comprensió de l’altra. Dues parts que es necessiten mútuament. Ací és fonamental el paper de la Nova Muixeranga d’Algemesí, emblema actual del moviment, els Negrets de l’Alcúdia, i la Muixeranga d’Algemesí, la ‘blava’, hereva directa de segles de tradició ininterrompuda.

En definitiva, un temps efervescent de novetat. La bellesa crua del camí que no té límits. Ens trobem totes i tots a Alacant. És temps de muixeranga.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb