29.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 30.08.2025 - 06:27
El català es va empobrint. És un fenomen que afecta totes les llengües, però en el nostre cas s’hi afegeix la interferència del castellà, que fa que –sense adonar-nos-en– arraconem paraules i expressions que havíem dit sempre. Hem fet una tria de deu mots que reculen i que hauríem de recuperar.
Amanyagar
Vol dir ‘fer tornar manyac (és a dir dòcil, tranquil), especialment amb carícies’.
La mare amanyaga les filles.
El mot que el desplaça és, sobretot, acariciar.
Delir-se
Significa ‘desitjar molt fortament una cosa’.
Es deleix per tenir una bicicleta.
Molta gent l’ha canviat per desitjar.
Ensarronar
És un sinònim d’enganyar.
Compte, que aquest et vol ensarronar.
L’ha desplaçat el verb enredar.
Gosar
Vol dir ‘tenir prou coratge per a fer alguna cosa’.
No vaig gosar ni demanar-li el nom.
Sovint el canviem per atrevir-se.
Llepafils
Vol dir ‘massa escrupolós en el menjar’.
No sé si s’ho menjarà, perquè és molt llepafils.
Adjectius com ara delicat i maniàtic li han pres el lloc.
Malaguanyat
Vol dir ‘no aprofitat’.
Malaguanyat el temps que ens ha fet perdre.
Es perd perquè el canviem per desaprofitat o bé per l’expressió és llàstima.
Plorera
Vol dir ‘ganes de plorar’.
Quina plorera que em va venir quan m’ho van explicar!
El qui no coneix aquest mot en diu ganes de plorar.
Rai
Això rai és una expressió per a llevar importància a alguna cosa.
No ho has pogut acabar? Això rai!
Molta gent ho canvia per no té importància o pel castellanisme és el de menys.
Sobreeixir
Aplicat al líquid d’un recipient, vol dir ‘deixar escapar per damunt les vores’.
Quan l’aigua de l’olla ha bullit, ha sobreeixit.
Si diem vessar o desbordar-se perdem un matís.
Xivarri
Vol dir ‘soroll fort i confús de gent’.
Amb tant xivarri no ens sentíem.
Sovint, d’una manera poc precisa, hom en diu soroll.
