Deu curiositats sobre el 29 de febrer (i una d’addicional)

VilaWeb
Redacció
01.03.2016 - 09:25
Actualització: 01.03.2016 - 10:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui és un dia especial, independentment dels esdeveniments que hi passin. I és que el 29 de febrer sols apareix al calendari cada quatre anys, en l’anomenat any de traspàs (o bixest o bissextil), per corregir el desfasament que hi ha entre l’any solar i el calendari civil, en aquest cas el calendari gregorià en vigència actualment.

Com que el nombre de dies de l’any, 365, no és múltiple de 12, no tots els mesos tenen el mateix nombre de dies: n’hi ha que en tenen 30 i n’hi ha que en tenen 31. Només el febrer trenca aquesta regla, amb 28 dies generalment… i 29 cada quatre anys.

Per què un dia més cada quatre anys?
La durada de l’any, o el temps que la Terra triga a fer una volta completa al Sol, no és exactament de 365 dies, tal com se sol dir, sinó d’aproximadament 365 dies i sis hores. Per ajustar el desfasament d’aquest quart de dia anual, cada quatre anys s’afegeix el 29 de febrer al calendari.

Per què el 29 de febrer?
Per mantenir el calendari sincronitzat amb l’any astronòmic i estacional, el dia de més s’afegeix al final del mes que era el darrer en el calendari romà, el febrer, de tal manera que aquest mes passa cada quatre anys a tenir vint-i-nou dies, en comptes de vint-i-vuit.

Bixest? Bissextil?
A l’època romana, les ‘calendes de març’ eren una gran festa de deu dies en honor del déu de la guerra, Mart. La importància de la festa va donar nom al mes de març i també va acabar marcant el començament de l’any romà, que anava de març a febrer. Per això quan es va decidir d’afegir un dia de traspàs al nou calendari, es va posar al final de l’any, en forma d’un segon dia 23 de febrer: en llatí, ‘ante diem bis sextum Kalendas Martias’ (‘sisè dia bis abans de les calendes de març’), abreujadament ‘bis sextus’ (d’on ve bixest o bissextil).

De qui fou idea?
L’any de traspàs fou una idea de Juli Cèsar. A l’època romana, fa dos mil·lennis, l’any es dividia en dotze mesos, alguns de 29 dies i alguns altres, de 31. En conjunt, doncs, l’any tenia 355 dies, malgrat que la Terra en triga 365 i escaig a fer una volta al Sol. Amb aquest desfasament, que augmentava any a any, les estacions canviaven constantment en el calendari. En un primer moment, els romans van anar afegint dies a alguns mesos per a mirar d’ajustar-ho, però això només va introduir més caos. El 46 aC, conegut precisament com l’any de la confusió, es va decidir d’eliminar tots els dies de desfasament de cop i intercalar-hi excepcionalment dos mesos (l’un de 33 dies i l’altre de 34) entre el novembre i el desembre. Aquell any va tenir 445 dies.

Era una mesura excepcional i calia trobar una solució més definitiva. Per això Juli Cèsar va recórrer a l’astrònom grec Sosígenes d’Alexandria per a elaborar un nou calendari. I ell va proposar, per a l’anomenat calendari julià, de copiar el que es feia servir a Egipte, de 365 dies i basat en el cicle solar. En comptes d’afegir dies als mesos o mesos als anys, com en el passat, n’hi havia prou d’introduir un dia suplementari cada quatre anys per a mantenir el calendari equilibrat amb l’any solar.

Del calendari julià al gregorià
Molts anys després, el 1582, es va decidir que el dia suplementari dels anys de traspàs no seria el segon 23 de febrer, sinó el 29, a més de suprimir deu dies (del 4 d’octubre es va passar al 15) per a corregir certs desfasaments que encara s’arrossegaven entre l’any julià i l’any tròpic. Com que va ésser una iniciativa impulsada pel papa Gregori XIII, el nom del nostre calendari va abandonar la referència a Juli Cèsar i va passar a anomenar-se gregorià, que és el que encara fem servir actualment i que és l’estàndard a tot el món.

Néixer el 29 de febrer
. També es calcula que actualment hi ha uns quatre milions de persones al planeta nascudes aquest dia tan peculiar. Quan celebren l’aniversari? Excepte els anys de traspàs, que ho fan el dia que toca, n’hi ha que el celebren el 28 de febrer i n’hi ha que ho fan l’1 de març.

Les ‘famílies bissextils’
Trencant totes les regles de probabilitats, una dona de Noruega consta al llibre Guinness dels rècords perquè va tenir els seus tres fills el 29 de febrer: del 1960, del 1964 i del 1968. Uns quants anys més tard, una família de Utah (EUA) la va igualar, amb tres fills nascuts també el 29 de febrer: del 2004, del 2008 i del 2012.

Famosos del 29 de febrer
La Wikipedia, com és habitual en aquestes qüestions, és la font més completa (però no l’única) de personatges coneguts de tot el món nascuts el 29 de febrer. Cal destacar-ne sens dubte James Milne Wilson, vuitè cap de govern de Tasmània, que va néixer a Escòcia el 29 de febrer de 1812 i es va morir a Austràlia el 29 de febrer de 1880, el dia del seu ‘dissetè aniversari’.

De casa nostra, Josep Maria Folch i Torres va néixer un 29 de febrer (Barcelona, 1880), com també la jugadora de bàsquet Núria Martínez (Mataró, 1984) i el ciclista Rubén Plaza (Ibi, 1980).

I de l’univers, el més famós nascut aquest dia tan especial és Superman, el superheroi de còmic i cinema que la revista Time va establir el 1988 que havia nascut el 29 de febrer de 1938.

Mesos de traspàs en els calendaris hebreu, hindú i xinès
El calendari gregorià, de base solar, és considerat l’estàndard mundial. Però al món es fan servir, paral·lelament, molts altres calendaris, alguns seguint el cicle lunar, com el musulmà, i uns quants de base lunisolar. En aquests últims, en comptes d’un dia se sol afegir un mes cada cert període de temps. Així, en el calendari hebreu s’afegeix un tretzè mes lunar set vegades cada dinou anys, anomenat ‘adar alef’. En el calendari xinès, el mes extra s’afegeix d’acord amb una normes una mica complicades, amb les quals s’assegura que l’onzè mes de l’any coincideix amb el solstici d’hivern de l’hemisferi nord. I en el calendari hindú, el mes extra s’anomena ‘adhika maasa’.

El ‘segon de traspàs’
Des de la introducció dels rellotges atòmics, a mitjan segle XX, s’ha observat que periòdicament hi ha un desfasament d’un segon respecte de la rotació de la Terra, sotmesa a microdesviacions. Per això des del 1972 s’han introduït vint-i-sis segons intercalats a l’hora civil per a sincronitzar-la amb l’astronòmica. L’última vagada va ser el 30 de juny de 2015.

Un diari cada quatre anys
Des del 1980, a França un grup de persones edita un diari satíric que apareix únicament el 29 de febrer. S’anomena La bougie du sapeur i enguany se’n publica, doncs, el desè número en tres dècades i mitja d’existència. El nom de la publicació fa referència a un personatge de còmic, el ‘sapeur Camember’, nascut el 29 de febrer.

I un vídeo final:

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes