
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Avui us oferim una altra de les entrevistes que publiquem aquests dies per a ajudar a entendre el món que la pandèmia va creant, una conversa amb Susanna Siegel, professora de filosofia de la Universitat Harvard. I hi fa dues reflexions que em semblen molt adients per a la tasca, que hauria de ser urgent, de repensar el projecte independentista. Per a entendre com s’ha de repensar tot enmig d’aquesta situació tan extraordinària.
Diu, invocant Hannah Arendt, que l’estabilitat dels governs autoritaris depèn de la capacitat que tinguen d’excloure’ns de la realitat, de fer creïble la realitat fabricada en què ells viuen ‒i quina definició més magnífica no és aquesta de l’actitud del govern espanyol actual! Però recorda, immediatament després, que tots els governs autoritaris tenen el problema que no pretenen de ser funcionals per al conjunt de la societat, sinó únicament treballar pel seu guany, cosa que impedeix que el seu poder siga estable. I, de fet, ara són més inestables que mai precisament perquè la gent escolta els experts sota la pressió de la por personal i íntima i s’adona, partint d’ací, de les limitacions gravíssimes del sistema.
On duu tot això? En la meua opinió, hi ha dues lliçons que l’independentisme n’hauria d’extreure. En una crec que tots estarem d’acord ràpidament: hem de ser conscients que l’estat espanyol viu en una situació límit, molt pitjor que la del 2017, amb la conjunció de la crisi catalana, la corrupció de la monarquia, la domesticació de l’esquerra per l’Íbex, de l’avarícia insaciable d’aquest darrer, de la descomunal crisi econòmica que causarà el coronavirus i del desastre de la gestió sanitària. Ara, crec que n’hi ha una altra que no és tan òbvia però que és més imprescindible encara: l’independentisme també eixirà tocat de la pandèmia i l’única oportunitat que té, però que és molt més gran que la del 2017, és representar la ruptura, no solament geogràfica. Els independentistes no volem fer un nou estat i prou, sinó crear-lo per fer possible, de manera ràpida, una nova societat.
En relació amb això, l’experiment d’aquests darrers tres anys és fallit i pot passar una factura alta. El ‘govern efectiu’ en realitat és un ‘govern impotent’, com precisament enmig d’aquesta crisi es veu més que mai. I no podem passar per alt que representa també, ni que siga en petit, molts dels defectes principals visibles en el govern de Madrid, sobretot aquesta sensació tan desagradable que alguns polítics són gent que viu de la política i en vol viure i que per això dóna una importància tan gran al partit com a empresa i es dedica obsessivament a provar de controlar el cicle mediàtic en favor seu. Fa molt de mal sentir les conferències de premsa del govern sempre demanant a Madrid, sempre implorant, amb poca capacitat de fer gran cosa real i efectiva en favor de la població. L’article, magnífic, d’Andreu Barnils de diumenge m’estalvia de fer-ne més comentaris: ell ho diu tot.
Barnils considera, a conseqüència d’allò que explica: ‘A Catalunya l’independentisme superarà el 50% dels vots a les eleccions vinents gràcies als errors descomunals del PSOE, els comuns i els seus militars. L’independentisme és un moviment reactiu. Quan Espanya fracassa l’independentisme creix. I el fracàs actual és majúscul i letal.’
Jo crec que és una hipòtesi sensata, però a condició que l’independentisme puga desmarcar-se d’aquesta etapa de ‘govern efectiu’ i siga capaç de tornar a una etapa com la que van significar les eleccions del 27-S. És a dir, que torne a ser el moviment rupturista que proposa a la gent de canviar completament la societat.
La gran oportunitat per a l’independentisme és de ser la màquina que farà possible la ruptura, però això implica per força de construir una alternativa creïble, a tot estirar, a les eleccions que vindran després de la pandèmia. Si en aquestes eleccions s’hi presenta per continuar gestionant l’actual Generalitat autonòmica, enfrontat internament i barallat i sense cap guia transparent i clara, sense full de ruta sobre la manera com s’ha de fer efectiva a curt termini la República Catalana i es pot convertir en un instrument de ruptura i transformació, potser sí que es guanyaran les eleccions, però no estic segur ni d’això. Potser el cansament envers aquesta Espanya serà prou, però en tot cas servirà de poc perquè així no eixirem del forat. Per a eixir-ne cal un pla i unes accions i personalitats independents i de prestigi disposades a jugar-se-la i a no deixar que els partits adormen el projecte.
Cal, en definitiva, l’independentisme més revolucionari, perquè hi ha les condicions més revolucionàries que no hem vist mai. I que ningú no s’espante amb la paraula ni em malinterprete. Sartre explicà fa dècades quina era la gran diferència entre els extremistes i els radicals ‒posar-se a l’extrem aïllats de tothom sense servir per a res a efectes pràctics contra anar a l’arrel profunda de les coses. L’independentisme, la primera meitat de la dècada passada va saber fer un exercici intel·lectual enorme d’anàlisi sobre l’estat espanyol i el seu règim. I a partir d’això va convèncer la societat que no es podia continuar allà dins sense córrer tots els perills del món. Després va intentar un primer assalt que va reeixir per més que es vulga negar, però que, evidentment, no va ser prou. I ara fa tres anys que està empantanat entre el retorn a allò que era, a allò que el va convertir en una màquina potent de transformació social, capaç de fer el Primer d’Octubre, o la consolidació de les burocràcies administratives i la desconnexió del carrer.
No propose, per tant, l’extremisme revolucionari ‘rebentista’ i prou, sinó la radicalitat revolucionària que ja vàrem saber practicar com a societat. Radicalitat en la crítica al model que tenim, radicalitat a l’hora de determinar què cal canviar i què no i radicalitat en la manera de pensar com aconseguir-ho i en la manera d’organitzar-nos per aconseguir-ho. Cal tornar urgentment a l’etapa més audaç, preparada, brillant i transgressora de l’independentisme. Perquè hi haurà poques oportunitats de la dimensió d’aquesta que ve.
51 comentaris dels subscriptors

francesc felip
13.04.2020 | 22:40
Si no donem prou suport al Consell per la República, el tripartit liderat pels neo-convergents el tenim a la cantonada.

Josep Usó
13.04.2020 | 22:49
Cal aprofitar la oportunitat perquè el abisme en el qual s’està enfonsant Espanya és immens. I també està clar que allò de “govern efectiu” ha servit per a treure a a llum que hi ha una bona part de l’aparell dels partits que s’anomenen “independentistes” que segueixen sent vividors de la política. I ara, davant d’una realitat dura i difícil de gestionar, només serveixen per a pidolar i evidenciar la seua inutilitat. Són passat. Per això cal moure’s bé i de pressa. Perquè Espanya va de cap a un pou amb partes militars del nivell del parte de cada migdia. Per cert. Fa dies que no sent a dir res de l’exili. Espere que estiguen treballant.

Roger Revilla-Domingo
13.04.2020 | 22:51
Totalment d’acord amb l’anàlisi. El què a mi em preocupa és que tinc poca esperança que a can ERC ho vegin de la mateixa manera. Ja m’imagino la cúpula d’ERC amb el seu “Ara no toca”. I penso que fa falta que tivem TOTS en aquesta revolució. Tan de bò la crisi serveixi per fer tornar a ERC al que era el 2017.

ROBERT PLANA
13.04.2020 | 22:52
Benvolgut Vicent Partal:
Llegeixo amb molt d’interès les seves editorials, crec que és una de les persones més punyents en el seus comentaris interpretant els diferents moments del independentisme. Ara sembla que es presentarà una nova finestra d’oportunitat, estic d’acord. Però es tindria de concretar el què i el com arribar-hi. Potser no es podria fer públic de moment, tanmateix crec que vostè està capacitat per influir en l’entorn independentista, polític, entitats i persones, per preparar l’argumentació que ens permeti passar de les paraules als fets. Fins ara això no ha ocorregut, i estem en un impàs que ens bloqueja. Li recordo que la proposta de la HUMANA DEMOCRÀCIA té molts elements interessant per definir la nova etapa que tots volem:
LA HUMANA DEMOCRÀCIA
El Ciutadà és el Protagonista de l’acció política
La Plena Ocupació és la Prioritat del Govern
La Riquesa es crea i es distribueix
El Bé Comú és la Norma a seguir.
Les eines són:
Nova Fiscalitat, Transparència i SOLIDARITAT
Oferint a tothom TREBALL i DIGNITAT

Josep Salart
13.04.2020 | 22:56
A veure doncs si tots els polítics que estan per la independència, parlen a tort i a dret, de que es podría fer amb 16 mil mi.lions cada any.
Quants hospitals? Mascaretes?, residències d’avis (ojalà no n’hi hagués cap i els familiars tinguèssin més consciència) ben equipades? Ajuts a les empreses? Transports públics gratuits? Escoles sense bargallons, vull dir barracons? Científics voltats d’equipaments i amb un sou quasi com el d’un futbolista? ………
Ostres, en sobraríen fins i tot.¡¡

Jordi Pedemonte
13.04.2020 | 22:57
M’imagino en Rufian dient que “ara no és el moment”, una frase molt utilitzada pels polítics.
I tots els d’ERC bavejant.
El Consell per la República, no ha fet, ni fa,ni farà res mes que cuidar-se el propi cul. No te suports per que no fa res i tot i que difícilment pot fer gran cosa, com a mínim es podria mullar de forma simbòlica.
Cal alguna cosa fresca que il·lusioni, concreta en la forma i el temps i algú que la gestioni de forma visible, encara que sigui des de fora l’estat espanyol.
Algun voluntari?
Algú hi haurà per allà fora amb vots i immunitat per poder dirigir els republicans cap a la república, no?

Alfons Tur
13.04.2020 | 22:59
Estic molt d’acord amb l’editorial, efectivament cal alguna mena de revulsiu potent, una candidatura independentista diferent i decidida que sàpiga treure profit de la feblesa espanyola i de la brutal crisi que vindrà, però no sé com perquè el panorama polític a casa nostra és decebedor.

J. Miquel Garrido
13.04.2020 | 23:07
Idees clares i dirigents que liderin i motivin. La resta vindrà per l’acció de la gent.

joan rovira
13.04.2020 | 23:09
A mesura que ens especialitzem augmentem la profunditat de camp d’una activitat concentrant la nostra atenció en una part del producte i, prescindint del conjunt, perdem el rastre de l’impacte. Tot queda en mans del qui prem el disparador de la càmera individual però qui prem el disparador d’una societat basada en l’especialització? Tal com deixa al descobert l’aparició de la pandèmia natural-artificial que assola de manera sobtada o no la humanitat arreu del planeta? I a Catalunya?
He viscut durant el 1976 i el 2017 i, malauradament, recorda el que devia passar després del 1931, no el que explica la història oficial, sinó els pactes entre els partits espanyols i catalans que són la causa de no portar mai la voluntat democràtica del poble català a la realitat. Són les castes que encapçalen els partits polítics catalans i espanyols que mentre els espanyols referint-se a la burgesia catalana i els catalans a l’espanyolisme centralista impedeixen, perquè pacten sota “la taula”, qualsevol canvi democràtic a Catalunya.
En són exempts de responsabilitat els votants d’aquest entramat d’interessos colonials? Fins a quin punt participen individualment o per interessos del joc colonial? Fins a quin punt els col•legis professionals de l’advocacia, enginyers, economistes, arquitectes, premsa, metges, sindicats?, universitats?, empresaris?, etc. No s’ha fet una consulta i un referèndum? És un cas únic a la història de l’Europa occidental de postguerra on encara perviu, amb els vots antifranquistes, el colonialisme feixista a la península d’Espanya.
La sortida d’aquest atzucac democràtic passa segons el meu punt de vista per una triple confluència. La primera, la majoria de la societat independentista ja ha posat de manifest el Primer d’Octubre que s’autodeterminat de l’estat; però NO les cúpules dels partits catalans. Segona, la fallida econòmica espanyola que s’ajunta a la política, judicial i gestió administrativa. La tercera, ve de la comunitat internacional i els “black men” o “schwarzer Mann” que hauran de col•laborar en trobar una solució favorable als seus interessos.

Antoni Soy
13.04.2020 | 23:23
Trobo que és un molt bon editorial, però trobo, modestament, que peca d’optimisme i voluntarisme.
No tinc gens clar que la correlació de forces ens afavoreixi.
Qui ens pot aportar aquesta radicalitat democràtica revolucionària que demanes? Demanda que comparteixo.
Evidentment, no és pot esperar d’aquests dos partits que formen el govern de la impotència, com molt be dius.
Tampoc veig que ni l’ANC ni Òmnium estiguin en el seu millor moment, ni tinguin les idees massa clares.
I un grup de personalitats independientes I de prestigi, i disposades a jugar-se-la, tampoc surten com els bolets, suposant que sigui bon any pels bolets.
Si que hi ha molts sindicats (ni CCOO ni UGT evidentment,), molts moviments socials en diferents àmbits, cooperativistes, pagesos,…., i també alguns partits polítics minoritaris (CUP, Anticapitalistes, i altres) que están en la línia, amb encerts i errors, de radicalitat democràtica revolucionària que demanes. Però són els que són, tenen la força que tenen, i els hi caldria bastir un projecte polític que unifiqués, sumés i multipliqués totes les potencialitats que existeixen.
L’estat espanyol està en una crisi molt forta, però existeix l’alternativa pràctica? La teòricajja ho sabem que existeix.
No voldria ser pessimista i espero que no ens tornem a trobar com en el moment de la transició amb una correlació de debilitats, la de l’Estat i la nostra. Perquè, en aquests casos el statu quo normalment te les de guanyar.

jaume vall
13.04.2020 | 23:25
I amb què comptem?
Fem un recompte.
Què tenim? Tenim un partit centre-esquerra que està acovardit però molt il·lusionat en governar l’autonomia.
Tenim un partit de centre-dreta que encara no ha fet net de l’herència enverinada pujolista.
Tenim un partit que es proclama d’esquerres però que pacta amb arrogants centralistes que donen suport a la monarquia corrupta europea. Per tant, d’esquerres, poc.
Tenim una societat civil resistent, però no forta.
Tenim una minoria dels cossos de seguretat pro independència.
Tenim una minoria dels sindicalistes
Tenim una minoria de simpaties internacionals
Tenim….. m’oblido d’alguna cosa rellevant?

Umberto Ciotti
13.04.2020 | 23:35
Abalos: “Tenemos las medidas mas duras de los países de nuestro entorno”
1- Han dejado abierto el foco infernal del contagio de Madrid para que se difundiera en todos lados.
2- Han impedido con la mas repugnante prepotencia que se cerrara Catalunya
3- Han acabado con el confinamiento estricto el día de Pascua mandando a trabajar mucha gente el lunes en plena pandemia con un numero de muertos diarios no inferior a los 500.
Esto es lo que quiere decir ser un repugnante fascista:
La cara dura durísima de los mas asquerosos criminales, negar la evidencia científica de los hechos y querer tener razón a la fuerza a toda costa.
Esta podredumbre es la autentica y única “cultura” de España… Característica de todos los niveles de la sociedad … Desde el hogar brutalizado de demencia machista hasta las “alturas” del “Supremo”
Un País basura con una podredumbre autoritaria única al mundo … Nos quieren bestias, como ellos, siervos dementes de la mentira y de la violencia, masa chunga de rabiosos subnormales reprimidos sin capacidad de entender, ver y elegir lo bonito que hay en la vida … Y esto, queridos amigos Nosotros que nos amamos, amamos quien nos está cerca y amamos a Catalunya en el modo mas absoluto no podemos permitirlo

PERE AMETLLER
13.04.2020 | 23:48
em temo Vicent que t’equivoques. La caiguda de l’estat espanyol es produirà simultàniament amb l’enderrock definitiu de l’antigament anomenada classe mitjana. Aquesta classe mitjana, en sentit ampli, és la base sociològica de l’independentisme català. No podrem comptar amb la nostra força; caldrà esperar administrar l’enorme feblesa espanyola, és a dir, caldrà esperar que Espanya culmini el seu propi procés d’autodestrucció. A més a més em temo molt que aquest és l’únic escenari que pot unir al conjunt de forces polítiques catalanes. En realitat la gran majoria dels “nostres” dirigents a l’únic que aspiren és a estar ben situats per a vendre’s ells mateixos com a gestors al servei d’un nou amo (mundial).

Bonifacia Córdoba
13.04.2020 | 23:58
No em crec res si l’independentisme depen de ER

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
14.04.2020 | 01:35
Com sempre, Vicent, estic molt d’acord amb tu. Aquesta és una nova oportunitat, i cal aprofitar-la, si aconseguim que un tros de la nostra nació en un termini curt, molt millor. Com sempre dic, allò que ha desequilibrat la romana ha estat la irrupció dels illencs i valencians en augmentar la massa crítica en aquest tram històric recent.
En 2002, en una entrevista a El Temps, a l’historiador en Josep Benet i Morell, ja va advertir que “El futur del Principat està al País Valencià”.
I no hi ha manera de fer-los entrar a la tòtina aquests del “Nosaltres Sols” ressuscitats
Açò que ve no té res a veure, o sí, però cal advertir amb un calbot a alguns que es pensen que remen en una direcció, quan realment estan frenant la palada a l’aigua…
********************************************************************************************************************
La premsa no ho esmenta molt: Cotino i Ferrer era un membre numerari de l’Obra de Déu, però la part de les joioses bacanals gais a la seua masia-alqueria no-ningú les esmenta, tot i ser força conegudes a València.
Josep Soler ( diu la imbecil·litat del dia):
“La mort d’un feixista espanyol, ha de ser notícia a Catalunya?
Jo considero que no. És més, ho veig com un símptoma del síndrome d’Estocolm.”
Cotino i Ferrer era un feixista español, com vos sou un blavero principatí.
Els valencians i illencs hem estat anys i panys empassant-nos: Samaranchs, Ferrer-Salats, Porcioles, Baus, Joans Gasparts, Royuelas, Laras, l’assassinat del feixista Carbonell per la seua dona Neus, Jorges Buxadés, Varelas, etc…” i jamai no els hem vist com a aliens.
Ans el contrari, perquè creieu, Soler, que atendre els feixistes españols del Principat tenen menys categoria en la Síndrome d’Estocolm que patim tots plegats, que si els feixistes españols són valencians o illencs, eh figura?
*********************************************************************************************************************
En fi, qualsevol dia d’aquests, aquests “hòmens del pet”, que hi deia En Martí Domínguez i Barberà, amic d’en Joan Fuster (l’avi de l’actual Martí Domínguez biòleg, periodista, escriptor i director de Mètode) s’hi es posaran a tall de raó.
Preguem per a que així sia.

Oriol Roig
14.04.2020 | 02:00
Podrien començar retornant algunes de les mascaretes rebudes de l’autoritat incompetent. N’hi ha 1978 que ni les volem ni sabem què fer-ne.

Albert T
14.04.2020 | 02:29
Res a fer fins que la gent no deixi de creure i donar suport a tots els polítics estafadors, i les seves respectives sectes, que ens han dut a aquest fangar, desaprofitant la millor oportunitat que hem tingut en segles de ser independents de veritat!
És el que ens impedeix de fer res realment important i no veig que molta gent ho entengui! Després diem que els espanyols estan abduïts per la borregueria i la ignorància!
Malauradament sembla que no estem tan lluny d’ells. Els suposats mesies ens han pres el pèl, ens el segueixen prenent i el més fotut de tot, és que encara pensem que no!

Jordi Torruella
14.04.2020 | 03:05
Si depèn del poble, cap problema. Cas contrari, anem arreglats.

jordi Rovira
14.04.2020 | 05:02
Nosaltres,tots plegats, tenim en el passat comú un exemple ben clar de la ineficiència de les dictadures. Primer Primo de Rivera, després Franco. Per tant, un dels camins de sortida queda clarament barrat per exclusió. I el miratge d’una Espanya democràtica resta a la presó i a l’exili. O esperem la purga dels Marchena de torn, o tampoc hi ha camí.
La combinació entre els no camins espanyols i la proposta d’un nou model d’estat nació ha de marcar el futur polític de Catalunya. Només veient com el periodisme soldat espanyol ataca, sembla evident que ells ho tenen més clar que nosaltres mateixos.

Carles Serra
14.04.2020 | 06:21
Gràcies Vicent per la teva valentia.
Dir-te que ojalá l’encertis, però jo no ho veig tant clar; Ja veus quina actitud més poc redindicativa té tant l’ANC com OMNIUM amb aquest sentit,,tot els mail’s que rebo d’ells només són per “pidolar”, cap crítica en aquest govern criminal i assassí del PSO€-UP; Si ens posem analitzar la situació/actitud tant d’ER com P

josep soler
14.04.2020 | 08:02
Com sempre contundent i acertat article d’en Partal. Si no és aquesta oportunitat ja no n’hi haurà altra.
Però ara, a diferència del 2017, és la traició d’ERC a canvi de conservar càrrecs, el que ens ha deixat orfes de partit i desolats perquè el principal problema el tenim a casa.
Van ser molts anys suportant l’antiga CIU de Duran/Pujol i el vergonyós peix al cove per ara comprovar com el cove canvia de mans. Tot plegat sembla un merdosa pel·licula de zombies.
Els apuntats al Consell per la a república hauríem de superar el 500.000 per poder abatre la traïció. Si no, el proper govern de la Generalitat serà un Tripartit 2.0 amb ERC/PSOE/PODEMOS.

Albert Miret
14.04.2020 | 08:10
La realitat ens ha ensenyat que tant a Junts com a ERC i fins i tot m’atreviria a dir que també a la CUP hi ha una part de conservadors i una part que volen un canvi radical. Els conservadors d’ERC han assolit el poder del partit i els conservadors de Junts malden per fer el mateix, però els costa més perquè encara tenen massa pròxims en el temps els desastres passats. El problema de la CUP és més complex, perquè no sempre tenen clar el que voldrien ser quan siguin grans. I el cert, és que el país del qual encara depenem, no té ideologia política i el seu únic projecte és sotmetre Catalunya. En totes les situacions, el seu projecte és sempre el mateix: apoderar-se de tot allò que Catalunya té, incloses la forma de societat i una cultura, que sense ser igual, és molt més semblant a l’Europa que a la de la resta d’Espanya. Com que això és pràcticament impossible, llavors intenten destruir-la. La part d’ERC i Junts conservadora ja voldrien en la seva intimitat desfer el lligam amb Espanya, perquè ho fa impossible tot, però tenen por al caos que podria significar, i -perquè amagar-ho-, tenen por de perdre comba i el lloc social que ocupen. Els conservadors, sempre són porucs davant d’un possible caos, en canvi els progressistes el desitgen, perquè saben que per a canviar les coses de veritat, sempre hi ha d’haver un cert caos previ, si no el canvi només és superficial. Em sembla que Espanya, com més s’enfonsa, menys importància va tenint de cara a la nostra independència. La veritat és que ara com ara, la culpa de no ser encara independents és més nostra que d’ells, i fins que no ens independitzem primer dels paradigmes personals i creem una unitat ferma en vers als objectius comuns, en la que siguin greument penalitzats els constants intents de disgregar-la, no anirem endavant. Amb l’objectiu final hi estem tots d’acord, l’única barrera és la por d’una part conservadora d’enfrontar el moment del trencament, i per a retardar-lo i fer-lo còmode, cerquen més uns pactes necessàriament parcials amb l’enemic, que amb els seus companys. Primer és la llibertat, després vénen les opinions personals. Sense la llibertat, les opinions acostumen a no canviar mai res.

PAU BOLDU
14.04.2020 | 08:23
Una tercera condició es impedir que a españa hi hagi gobierno. Cal tractar españa com miserables enemics que ens volen exterminar, i buscar el seu fracàs, la seva misèria, i que no tinguin diners per res

Marcel Barbosa
14.04.2020 | 08:40
Cert que l´arrel del problema la tenim en les direccions dels partits professionals que ens dirigeixen, però nosaltres estem anestesiats pq sinó ja no hi serien. Un exemple recent: les 1.714 milers de mascaretes, una gravíssima i inacceptable ofensa. Resposta catalana(que ja ens coneixen)…, res( a no , a la propera vas a la profe).

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
14.04.2020 | 08:41
Espanya s’està enfonsant en tots els aspectes. Catalunya, com va dir la senyora Merkel, Catalunya és la Dinamarca del Sud d’Europa. Si el govern català no declara, ara, la independència de Catalunya, el nostre país s’enfonsarà amb Espanya. En canvi si Catalunya és independent, serà prou rica i forta per ajudar España a recuperar-se. Els espanyols, que tenen grans qualitats, si deixessin per una vegada de ser superbs i prepotents, comprendrien que poden tenir en Catalunya una República disposada a ajudar-los.

Carme Perello
14.04.2020 | 08:43
Dels comentaris que he llegit, aclarir que:
la burgesia catalana, les empreses conservadores catalanes, etc…..existiran sempre, això ens pot agradar més, menys ó gens, però són d’aqui, i hem de de fer que s’apropin al sentiment nacional català;com? no ho sé, però no podem apartar-los. Al mateix temps, no podem tornar a l’idea d’Europa: heu vist ó no? Europa no mou un dit, i sí¡¡¡ també cobra de nosaltres, i no mou un dit. Recordeu la guerra dels Balcans¡¡¡ no van moure un dit durant 6 mesos, sentats a la poltrona, mentre assassinaven a nens, famílies senceres. No podem tenir gent cobrant de nosaltres, per pendre decisions al cap de moooolt de temps; no serveixen per res.
I tampoc no espereu que Ezpaña caigui sola; aquesta altanera, i patriotisme buit, fa que s’aguantin tot solets, ho faran, encara que hagin d’arrossegar la mares que els ha parit a tots plegats¡¡¡ perdó. ja heu vist al felipito, girant a la cara al seu pare, pero….amb el beneplàcit d’ell.
Sí, totalment d’acord amb en Partal, és un gran moment, per tant necessiten grans persones en tots els àmbits de la vida catalana, amb un pensament únic: Catalunya i endavant però sols¡

Bonaventura Casanova
14.04.2020 | 08:55
La independència sempre ha sigut l’única solució, tant per al Principat, com a revulsiu per a construir una alternativa democràtica a l’Estat espanyol. Però ara, a diferència del 2017, el dos eixos que haurien fer-la possible: el debat territorial i el social, encapçalats per ERC un, i PSC i Comuns l’altre, no frueixen precisament cap a la declaració d’independència sinó més bé a una relectura de l’estat autonòmic.

Joan Begue
14.04.2020 | 09:11
No puc estar més d’acord amb l’editorial i el seu anàlisis. La base ha ampliar també es fora del principat i més enllà dels Pirineus

Eduard Samarra
14.04.2020 | 09:14
Celebro aquest to més crític amb el nostre Govern i sistema politics i em vaig alegrar al llegir l’article d’en Barnils.
No és que implorin a Madrid, és que ploriquegen directament, entregant les claus de la seva llibertat als carcellers i fent justament el contrari del que deien als discursos previs a l’1-O! A vegades em pregunto fins a quin punt l’independentisme tal com el coneixem és en part també una expressió de la fal·làcia de la transició, amb una aspiració democràtica irrealitzable a l’estat espanyol i per tant, un sistema d’assumpcions errònees. I això em fa pensar si no ha d’implosionar també aquest independentisme a mitges (el conservador que diu l’Albert Miret) massa hereu del pujolisme del Règim.

Pep Agulló
14.04.2020 | 09:21
LES ELECCIONS VINENTS… LA RUPTURA?
L’EDITORIAL:
l’independentisme tocat per la pandèmia; l’única oportunitat; Els independentistes volem una nova societat; cal que l’independentisme torne a ser el moviment rupturista; cal un pla i unes accions i personalitats independents i de prestigi disposades a jugar-se-la; etc…. això implica per força de construir una alternativa creïble, a tot estirar, a les eleccions que vindran després de la pandèmia.
COMENTARI:
Aquí cau tota la bastida argumental. Perquè ja ho he repetit fins enrogallar, sense el calor de la revolta que empenyi, les eleccions només seran autonòmiques. Sense mobilitzacions, sense confrontació, no sortiran aquests líders que es demanen, no sortirà cap Estat Major de res. Seran els mateixos partits autonomistes, amb alguna cara nova i amb programes esperançadors que després per por a fer el salt, acabaran en mans de la voluntat de no arribar a la ruptura, a una gestió humiliant del govern autonòmic.
Tant de bo les directrius d’en Vicent es materialitzin. Com exercici de conscienciació és necessari, però no veig cap indici que puguem albirar que el foc de la revolta reneix. Això també s’ha de dir. I posar, ara i així, cap esperança en les noves eleccions com a fita per a la ruptura és entrar en el terreny del partidisme estèril.
LLIBERTAT I AMNISTIA!

Joaquim ramirez
14.04.2020 | 09:22
Benvolgut Partal… d’acord amb tot el que es diu… però per exemple els israelites per sortir d’Egipte – to i tenir l’ajuda de deu – varen menester un Moisès. I si mirem el passat quasi sempre es igual la gent necessita algú al davant.
Els catalans necessitem un Moisès. I axó es el que “de moment” ens està impedint l’estat espanyol de tenir.
Quan tinguem un Moisès … no hi ha cap dubta serem lliures

Joan Cuscó
14.04.2020 | 09:24
Aquí l’unic que fa pedagogia i el més valent és el president Quim Torra. Republicà i no “polític”.
Però està pràcticament sol.
Amb els partits que hi ha al seu voltant és “mas de lo mismo”.

Albert Ibañez
14.04.2020 | 09:26
Per mi. Una de les conclusions de tota aquesta crisi, és que els estats petits amb recursos i governs valents i propers tenen més capacitat per sortir-se’n. Crec que aquesta és una via a incidir. Una bona actuació hagués sigut més beneficiosa per a la població i fins hi tot per les empreses.

Mònica Vidal
14.04.2020 | 09:38
“Cal tornar urgentment a l’etapa més audaç, preparada, brillant i transgressora de l’independentisme”.
I això, exactament, com es fa?

Gerber van
14.04.2020 | 10:19
Molt d’acord amb l’editorial que aquesta crisi podria obrir una finestra per realitzar la República. És molt probable que la opinió d’alguns sobre la independència va canviar aquests dies. Però hem de vigilar que nosaltres com independentistes tampoc no perdrem la vista a la realitat i toquem les campanes massa aviat. Si la opinió publica va canviar molt a favor de la independència podriem aprendre a través de eleccions. Suposo que no es feran abans el tardor. Llavors tindrem més clar el que volem com a societat.
Però l’ultím dos anys i sobretot durant aquesta crisi hem aprés que l’Estat és capaç de tot per a mantenir la seva unitat. Aquesta crisi sanitari va demostrar ho quant el govern de Pedro Sánchez va posar l’economia davant de la salut dels ciutadans. Perquè tenir una economia saludable és el mateix que mantenir el poder i la unitat de qualsevol Estat.
També vam aprendre després el 1-O que la EU no mira prim si un dels seus Estats membres viola els tractats internacionals, inclòs els drets humans. L’única que la EU i els seus Estats membres vigilen són els seus diners propis.
És per això que penso que primer Espanya ha de ser derrotat de tot, però sobretot des del punt econòmic. Quan Espanya ha de ser rescat per la EU, si ho feran, i envien els seus ‘homes negres’ per vigilar com gasta Espanya cada Euro. Que l’Estat no pot tornar a llogar un baixell Piolin o gastar una gota de gasolina per enviar l’exercit. Llavors sí s’obre una finestra per a declarar la República Catalana. Doncs paciencia, Espanya sempre ens va empenyar cap a la independència.

Victor Serra
14.04.2020 | 10:34
Estic d’acord amb l’editorial, però també amb el recompte de forces que fa Jaume Vall. I atenció amb els fulls de ruta, sobretot si són massa rígids, que ja ens han fet fracassar una vegada.
Hem de tenir clares bastantes coses. Barallar-nos entre independentisnes només serveix per retrassar laindependència. Per molt que costi a alguns, caldrà posar una pista d’aterratge als Comuns desencantats , sino mai serem prous. I potser l’estratègia bona sigui anar guanyant cotes de poder poc a poc, sense que es noti gaire i encara que sembli voler gestionar l’autonomia. Almenys així quan sigui l’hora de l’embat final no ens trobarem amb un recompte de forces tant minso com el que descriu Jaume Vall, i que jo en dic el cavall de cartró del General Bum Bum.
Espanya entrarà en un dels seus pitjors moments, però tot i així seguirà sent un Estat amb recursos per no voler desaparèixer, i a dins de Catalunya mateix hi ha massa gent disposada a col.laborar amb aquest Estat que s’enfonsa, encara que això suposi anar contra els interessos catalans ( i no em refereixo només a la independència).

Carles Farre
14.04.2020 | 10:38
Una república basada en el mateix sistema electoral que l’actual, a imatge i semblança del que es critica, excepte la fig del rei, no es la meva
Una república basada amb 7,5 milions de “futurs” fins arribar segons el govern a 8 milions de “futurs” ( amb la que està caient ), no es la meva
Una república basada amb les multinacionals i el turisme com a principals fonts d’ingressos, no es la meva.
Una república islàmica catalana, tampoc es la meva
Una república tipus Smart cities, amb un bany diari de microones de baixa intensitat, però a la llarga nocives, no es la meva
I finalment una república amb un sistema sanitari basat i absolutament controlat per les farmacèutiques, a través dels seus col·laboradors necessaris, que al igual que aquestes farmacèutiques, protegeixen els seus interessos corporativistes, tampoc es la meva.
Sortir d’un “corralito” espanyol, per anar a un “corralito” català? no gràcies, en tot cas surto dels dos!!
I aquest enllaç el dedico sobretot al Ruben Cruz, que com que en l’editorial, només es pot escriure una vagada, no el vaig poder respondre:
http://www.dioxidodecloro.wiki/cds_virus_bacterias.html
Que hi ha vist aqui d’holístic?? Sr Cruz?, li asseguro que soc una persona molt pràctica, i tampoc combrego amb la filosofia “new age” per se, però tampoc amb les rodes de molí, que sense voler tampoc ofendre, combrega vostè i molts dels que hi han aquí, aqui i trobarà també multitud d’estudis que s’han fet de les propietats de la substància maleïda i prohibida, de la quals no es pot dir el nom, so pena de ser cremat en la foguera de la Inquisició, i per si de cas se’ls acut censurar-ho també, que quedi una part reflectida:
No serà per estudis ni referències oi?? va també pels mes academicistes…
Akamatsu A., Lee C., Morino H., Miura T., Ogata N., Shibata T. 2012; Six-month low level chlorine dioxide gas inhalation toxicity study with two-week recovery period in rats. J Occup Med Toxicol 7:2 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Biemann K. 1988; Contributions of mass spectrometry to peptide and protein structure. Biomed Environ Mass Spectrom 16:99–111 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Gamblin S. J., Skehel J. J. 2010; Influenza hemagglutinin and neuraminidase membrane glycoproteins. J Biol Chem 285:28403–28409 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Herrmann B. 1978; [Production of influenza virus recombinations]. Arch Exp Veterinarmed 32:455–464 (in German) [PubMed] [Google Scholar]
Kallin E., Lönn H., Norberg T. 1986; New derivatization and separation procedures for reducing oligosaccharides. Glycoconj J 3:311–319 [CrossRef] [Google Scholar]
Knossow M., Skehel J. J. 2006; Variation and infectivity neutralization in influenza. Immunology 119:1–7 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Lin T., Wang G., Li A., Zhang Q., Wu C., Zhang R., Cai Q., Song W., Yuen K.-Y. 2009; The hemagglutinin structure of an avian H1N1 influenza A virus. Virology 392:73–81 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Martín J., Wharton S. A., Lin Y. P., Takemoto D. K., Skehel J. J., Wiley D. C., Steinhauer D. A. 1998; Studies of the binding properties of influenza hemagglutinin receptor-site mutants. Virology 241:101–111 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Meisner J., Szretter K. J., Bradley K. C., Langley W. A., Li Z.-N., Lee B.-J., Thoennes S., Martin J., Skehel J. J.other authors 2008; Infectivity studies of influenza virus hemagglutinin receptor binding site mutants in mice. J Virol 82:5079–5083 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Morino H., Matsubara A., Fukuda T., Shibata T. 2007; [Inhibition of hyphal growth of the fungus Alternaria alternata by chlorine dioxide gas at very low concentrations]. Yakugaku Zasshi 127:773–777 (in Japanese) [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Morino H., Fukuda T., Miura T., Lee C., Shibata T., Sanekata T. 2009; Inactivation of feline calicivirus, a norovirus surrogate, by chlorine dioxide gas. Biocontrol Sci 14:147–153 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Morino H., Fukuda T., Miura T., Shibata T. 2011; Effect of low-concentration chlorine dioxide gas against bacteria and viruses on a glass surface in wet environments. Lett Appl Microbiol 53:628–634 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Napolitano M. J., Green B. J., Nicoson J. S., Margerum D. W. 2005; Chlorine dioxide oxidations of tyrosine, N-acetyltyrosine, and dopa. Chem Res Toxicol 18:501–508 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Ogata N. 2007; Denaturation of protein by chlorine dioxide: oxidative modification of tryptophan and tyrosine residues. Biochemistry 46:4898–4911 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Ogata N., Shibata T. 2008; Protective effect of low-concentration chlorine dioxide gas against influenza A virus infection. J Gen Virol 89:60–67 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Ogata N., Shibata T. 2009; Effect of chlorine dioxide gas of extremely low concentration on absenteeism of schoolchildren. Int J Med Med Sci 1:288–289 [Google Scholar]
Sanekata T., Fukuda T., Miura T., Morino H., Lee C., Maeda K., Araki K., Otake T., Kawahata T., Shibata T. 2010; Evaluation of the antiviral activity of chlorine dioxide and sodium hypochlorite against feline calicivirus, human influenza virus, measles virus, canine distemper virus, human herpesvirus, human adenovirus, canine adenovirus and canine parvovirus. Biocontrol Sci 15:45–49 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Sauter N. K., Glick G. D., Crowther R. L., Park S. J., Eisen M. B., Skehel J. J., Knowles J. R., Wiley D. C. 1992; Crystallographic detection of a second ligand binding site in influenza virus hemagglutinin. Proc Natl Acad Sci U S A 89:324–328 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Skehel J. J., Wiley D. C. 2000; Receptor binding and membrane fusion in virus entry: the influenza hemagglutinin. Annu Rev Biochem 69:531–569 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Stevens J., Corper A. L., Basler C. F., Taubenberger J. K., Palese P., Wilson I. A. 2004; Structure of the uncleaved human H1 hemagglutinin from the extinct 1918 influenza virus. Science 303:1866–1870 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Stevens J., Blixt O., Tumpey T. M., Taubenberger J. K., Paulson J. C., Wilson I. A. 2006; Structure and receptor specificity of the hemagglutinin from an H5N1 influenza virus. Science 312:404–410 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Stewart D. J., Napolitano M. J., Bakhmutova-Albert E. V., Margerum D. W. 2008; Kinetics and mechanisms of chlorine dioxide oxidation of tryptophan. Inorg Chem 47:1639–1647 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Xie Y., Gong J., Li M., Fang H., Xu W. 2011; The medicinal potential of influenza virus surface proteins: hemagglutinin and neuraminidase. Curr Med Chem 18:1050–1066 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Yang Z.-Y., Wei C.-J., Kong W.-P., Wu L., Xu L., Smith D. F., Nabel G. J. 2007; Immunization by avian H5 influenza hemagglutinin mutants with altered receptor binding specificity. Science 317:825–828 [CrossRef][PubMed] [Google Scholar]
Per cert Sr Partal, srs de Vilaweb, si em torneu els diners de la subscripció que ja m’he cobrat, marxo, perquè estic bastant tip de sempre el mateix, si no m’haureu d’aguantar.
Salut

Salut Carbonell
14.04.2020 | 10:50
Jo estic d’accord amb. l’Antoni Soy a les 23.23.
Agraiexo a en Vicenç Partal els seus editorials sempre pertinents, clars i voluntaristes i també a tants i tants subcristors que dia a dia enriqueixen el debat.
Penso doncs que el Govern de Barcelona és el fet dels partits polítics, per tant de tots aquests que posen davant de tot el interès del partit ……. a més de viure de la política. Excluiexo el MHP Torra que, ell que no és polític, es troba sol.
Penso que si la independéncia supera el 50% de la població això és una excel.lent premisa però no n’hi ha prou.
Sense la independència econòmica difícil de tenir llibertat. De moment Espanya no te diners ni per pagar per endevant les comandes de “tapaboques” i test per fer front a la pandèmia……. per tant nosaltres no tenim ni les engrunes.
Qui és capaç d’imaginar i portar a terme l’estratègia per recuperar els nostres impostos???

Rafael Benavent
14.04.2020 | 10:51
VICENT, vull remarcar una de les teues observacions que considere capdal, malgrad el perill de passar desapercebuda: “Per a eixir-ne cal un pla i unes accions i personalitats independents i de prestigi disposades a jugar-se-la i a no deixar que els partits adormen el projecte”. Ahí està el principi d’un projecte sòlid, com cal. Les personalitats hi són. La societat també. Més encara, perquè és conscient de no voler apostar per “partits que l’adormen” ( ni que l’adornen) Per guanyar la independència, que s’aparten fent pinya tots a una veu. Després, guanyada, que presenten cadascun el seu full de ruta.

JORDI SEDÓ
14.04.2020 | 11:15
Una proposta, i no és el primer cop que ho dic aquí, seria fer un event amb cara i ulls, on podriem veure realment amb què i qui comptem. Un Congrès Nacional per a la Independència de Catalunya, on participessin partits polítics i entitats civils, per a mirar de fer possible una entesa i un full de ruta. Aquí podriem veure clarament si és va endavant, seguim empantanegats, anem enrera o ja podem plegar veles. Caldria clarificar el panorama, seguir badant amb els que van aturar el projecte independentista o amb els què el tenen aturat ara crec que és autoenganyar-nos. Caldria recomposar-ho tot, i això ens toca a tots nosaltres. Deixar estar ja també a Europa o Espanya. La feina és nostra i no ens la de fer ningú. Si realment ho volem.

Josep Pasqual Gil
14.04.2020 | 11:37
Dir que l’oportunitat serà quan haja passat tot no em sembla correcte. El(s) momentum(s) és(són) i ha(n) estat ara i adés, quan un govern i un ministeri legalment buits de competències sanitàries s’han declarat, il·legalment, il·legítima i caiga qui caiga, única autoritat (in)competent sense que ningú ho denuncie, quan alcaldes responsables de la salut dels seus votants han estat forçats per delegats del gobierno perquè no era Madrid que ho havia ordenat, quan Armengol reclama el tancament de ports i aeroports a les Illes o quan Puig demana accions geogràfiques diferenciades segons la situació de cada territori. Si front a la ineptitud homicida no hi ha reacció solidària i general, demà serà un altre dia més.

Xavier Peguera
14.04.2020 | 11:51
Amb aquesta pandèmia podem exemplificar tots els axiomes que brandàvem per convéncer a votants incauts del 9-N i de 1-O, i quan dic exemplificar parlo d’allò que ens ha colpit i ens ha deixat en “carn viva” o allò que ens ha arribat a tocar “os”.
* L’estat del benestar espanyol és una enganyifa: coneixíem les retallades a nivelll sanitari, però ara ho hem comprovat fent sortir a l’exèrcit i al Sancritogros. Estan prenent decisions que maltractaran als professionals sanitaris fins a l’extenuació.
*Els estats petits gestionen millor els seus problemes: només cal mirar Àustria i Txèquia. I no parlo només de tenir un estat sanejat econòmicament, sinó una ciutadania implicada ( a Txèquia des del primer dia es van posar la mascareta: “jo et protegeixo a tu, tu em protegeixes a mi”).
*La credibilitat del sistema autonòmic ha petat del tot: amb l’estat d’alarma, els primers que no creien en l’estat autonòmic era el govern central, ja poden citat la Constitució que amb el 155 i l’estat d’alarma no l’apuntalen sinó que l’esquincen i l’esparraquen.
*Aixecant el confinament, l’Estat Espanyol ha demostrat a quins interessos serveix: el molt provable repunt de contagis i morts és un mal menor, cal protegir el sistema econòmic, l’estus quo, i evitar que la ciutadania dirigeixi el seu odi contra la monarquia i l’ÍBEX 35. “Que plorin els morts, afligits i de genolls, compungits no són perillosos”.
*La fraternitat: la maria dels eslógans republicans, ha demostrat que és l’única “assegurança de vida” que ens queda.
Acabo, segur que podeu continuar, penseu en aquelles idees que hem anat predicant durant el procès i ara són més vives que mai.

Salvador Aregall
14.04.2020 | 12:01
Des de fa molts anys sempre he sentit dir als polítics i politòlegs que això de la independència de Catalunya serà molt i molt difícil. S’ha dit sempre, i contraposant aquesta realitat la legitimitat i la raó (les moltíssimes raons) per ser independents. Però dissortadament no guanya sempre el que té la raó. L’estat espanyol viu en una situació límit, ens diu l’editorial. No ho crec pas. En tot cas diria que viu en una situació límit com tantes vegades. Tot el què passa ara podem dir que al llarg de la història ha passat sempre: crisi catalana, corrupció de la monarquia, domesticació de l’esquerra -pensem en l’evolució del PSOE, el PCE o ara Podemos- crisi econòmica, desastre de la gestió -ara sanitària- però la llista de desastres ecològics mals atesos i les conseqüències personals seria llarga. L’estat espanyol pot ser un desastre però amb molt bona salut si ho comparem per exemple amb la URSS dels anys noranta, que passava per una situació d’autèntica descomposició i, recordem-ho, tots els referèndums d’independència es van guanyar amb el 90% del sí i amb una participació del 85%. L’estat espanyol té una malaltia crònica però no s’està morint i a Catalunya l’independentisme representa el 50% en el millor dels casos. Aquesta és la realitat. Un altre enfocament seria convèncer al 10-15% -hi ha un 20% que no vota mai i un 15-20% totalment refractari a la independència- que els convé un nou estat per ser més lliures i més rics. Com fer-ho?, aquesta és l’autentica lluita i la més difícil i per això calen nous polítics i nous cervells que sàpiguen burlar l’estatus mediàtic i el bucle històric.

ernest ramos
14.04.2020 | 12:23
Tots hauriem de fer suport, per tots els medis possibles, al President Torra i també, demanar al Consell per la República que parli CADA DIA del què es podria fer, en un Nou País, amb, no només els setze mil milions que no tornen, sinó amb els cent seixanta mil , que , si no ho recordo malament comenta el professor Niño-Becerra, que administra Madrid i surten d’aquí ) i, ben segur, que administrats des de casa nostra, seríen més útils al nostre desenvolupament i servei a la ciutadania.

Joan Royo
14.04.2020 | 12:38
Totalment d’acord. El problema és ERC. Avui Junqueras diu que necessitem la independència ara, per contra ahir Rufián fa burla de la protesta del conseller Buch per l’enviament de 1714 mil mascaretes per part del “gobierno de España”. Tant de bo ERC canvie el rumb dels últims mesos.

oriol avila
14.04.2020 | 14:21
Quant l´ olla de pitu está a tota pressió, un xiulet avisa de que apagui el foc.
Si aixó no es fá, i ningu no apaga el foc, l´OLLA explosiona.
A aquest moment podem arribar dintre de poc grácies a les politiques egocentristes, represives i poc encertades d Ñ.
Els nostres liders elegits, Puigdemont i Torra, no dubteu que están treballant discretament com cal (no com fan a Madriz) per tenir-ho tot a punt en el moment en que salti la xispa que fará explosionar l´olla.
En aquest moment, els catalans hem d´ estar disposats a sortir al carrer, a les plaçes, carreteres, autovies, ports, aeroports, etc. sense por amb coratge, sense aturador fins a que els nostres liders puguin sortir al BALCO DE LA PLAÇA DE SANT JAUME a rebre els aplaudiments de tots nosaltres.
¨Será un ¨DESCONFINAMENT¨ definitiu de Catalunya com a colonia hispanica !!

Josep Marrasé
14.04.2020 | 14:35
Vicent, el que tu proclames està mol bé, ben pensat i raonat. Però, la qüestió no és el què sinó el com. El què cal fer ja ha estat exposat manta vegada per molts periodistes de diferents medis. Però, la vertadera dificultat rau en la manera de com s’ha de fer. Sobretot, que no tenim l’element humà, un lider capaç d’aglutinar voluntats i desitjos per implementar l’independència fins a la victòria final.
Tampoc crec que l’estat espanyol és un estat feble, sobretot, en la pugna política que manté amb Catalunya. La seva feblesa només la pot originar l’UE, reconeixent, d’una vegada per totes, que el desig català d’independència s’ajusta a la declaració dels drets universal dels pobles.

Juan Martin ALEGRIA
14.04.2020 | 15:30
Ufff, sr. Partal retomemos los fundamentales.
España, desde los Reyes Católicos, se ha reinventado de una manera u otra tropecientas veces y, las más de las veces con el apoyo de los nacionalistas no españoles.
El problema de España, de esa España que hace aguas sin acabar de ahogarse, no radica solo en el nacionalismo español radica en que los dos principales nacionalismos no españoles, de una manera u otra, siempre han llegado a un acuerdo (siempre económico) para perpetuar el nacionalismo español. Los negocios compartidos. Los negocios compartidos pueden más que las banderas aunque cada uno de los nacionalismos las enarbolen con vehemencia a diestro y siniestro.
Esa España tan execrable (hay otra que no lo es pero es minoritaria y cada vez más residual) subsiste porque los nacionalismos no españoles la sustentan. Esa es en mi opinión la cruel realidad.
España existe, tal y como es, porque tanto nacionalistas vascos como catalanes la sustentan. Punto pelota.
Es como cuando no te separas de la parienta o del pariente porque separarse conllevaría pérdida adquisitiva. Lo, la aguantas, mal que bien, porque no quieres perder tu status quo.
Sr. Partal, para que se cumpla su desideratum de que la ruptura es la única salida del independentismo, es necesario que las actuales fuerzas políticas soberanistas catalanas, tal y como están conformadas, se diluyan en el éter, cosa que me resulta más que complicada. Se defenderán como gatos panza arriba.
Que se me disculpe el cinismo, una y mil veces, pero si por ejemplo se muriese un preso político en la cárcel por causa del coronavirus, quizás, otro gallo cantaría.
Desafortunadamente, no hay revoluciones radicales (en el sentido que usted ha descrito) sin un muerto sobre la mesa.
¿Quién quiere ser el muerto?

Rosa Gispert
14.04.2020 | 15:33
Miri sr. Partal avui no estic d’acord. La gent normal estem esgotats mental i emocionalment. No cal dir com deuen estar els professionals sanitaris i de serveis essencials que estan mantenint el país viu, així com les xarxes de solidaritat i de suport que han anat creixent arreu.
Quan sortim d’aquesta, que malauradament trigarem i molt, el primer que haurem de fer és el dol de tot allò que hem perdut, principalment familiars i amics, però també bens materials i econòmics. Després el que caldrà fer és ser capaços d’analitzar i reconèixer tots els errors que s’han comès i proposar alternatives. Ja n’hi ha prou de buscar les culpes de tot a Madrid. Són uns porcs, que esperaven?. Però aquí els departaments del govern també ha fet moltes coses molt malament. I també haurem de passar comptes amb els partits, que han sigut tant mesquins d’amagar-se, no fer res per assumir les pròpies responsabilitats i criticar els altres que com a mínim donaven la cara.
De fer tot això és possible que en surti un nou lideratge i siguem capaços d’organitzar-nos. Primer per atènyer la llibertat i sobre tot, per ser capaços de tirar endavant un país devastat, que és el que tindrem. Sincerament, si en una situació de risc vital com la que estem no hem sigut capaços d’enfrontar-nos, d’organitzar-nos i de desobeir, menys ho serem quan acabi això si no fem un replantejament total, de tot.

Dolors Oller
14.04.2020 | 17:05
Després dels anys del procés, encara ningú ha trobat el sistema de tenir forçes no convencionals, mossos fidels i altres col.laboradors interessats en la independència de Catalunya i a fi i a efecte de controlar el territori i tot el que en depèn. Que voleu? Això és el que hi ha: exercit, jutges, i virus de la corona que han convertit el coronavirus el l’executor de la maldat en tots els sentits de l’estat espanyol contra Catalunya.
Queda una vaga general: només per veure com es retorça; però tbe la pagaran els catalans. Eleccions? Potser un miracle…

Montserrat Vilarmau
14.04.2020 | 19:20
Gràcies, Vicent, per ajudar-me a no sentir-me tan sola en les meves presses per marxar d’Espanya. Per no repetir comentaris dels meus companys, només un comentari i una pregunta: penso que els/les que tenim la sort de no tenir ni morts ni infectats a la família ni entre els amics, valdria la pena invertir aquest temps de confinament per anar preparant “el moment”, però per qui creus que s’hauria de començar? Entitats sobiranistes? Partits concrets, excloent Esquerra? Persones concretes prou conegudes que es declaren independentistes? Gràcies
S'ha afegit la noticia a Favorits