Dinou cartes extraordinàries, dinou persones extraordinàries

  • «Com a periodistes, ens enorgullim d'haver-ho aconseguit, i com a ciutadans, ens comprometem a continuar lluitant per la seua llibertat, que ara mateix és el símbol més clar i contundent de la llibertat de tots»

Vicent Partal
15.11.2018 - 21:50
Actualització: 16.11.2018 - 15:43
VilaWeb

Avui, a VilaWeb, us presentem un document molt particular. Amb l’ajut dels seus familiars, que mai no podrem agrair prou, hem demanat als dinou presos polítics i exiliats que s’escriguen entre ells. I ho han fet. El resultat són dinou cartes impressionants, un testimoni simplement excepcional, que avui us oferim a la web i en format PDF sota el títol ‘Un any sense veure’ns’.

El projecte és tan senzill com impactant. L’Associació Catalana pels Drets Civils va fer un sorteig per a decidir qui escrivia a qui. I a partir d’ací, a la redacció de VilaWeb hem pogut organitzar una cadena de paraules que aconsegueixen de volar per damunt dels murs i les fronteres, del Catllar a Suïssa, de Bèlgica als Lledoners i Viladecans, d’Escòcia al Puig de les Basses.

Són dinou texts únics. Únics per tot allò que signifiquen, però també únics per les coses que ensenyen. Al costat de la política i del combat per la llibertat de tots, trobem en cadascuna de les cartes anècdotes personals, complicitat, una dosi impressionant d’estima i un gran respecte que comparteixen en grup tots els autors, partint cadascú de les seues posicions, escrivint cadascú des dels diferents estats i situacions que els ha tocat viure.

Llegiu-les i gaudiu-les. Estem segurs que cadascú de vosaltres hi trobarà un detall diferent per a desar per sempre més en la memòria. Com ara, el relat de Tamara Carrasco explicant que quan era menuda anava a casa d’Oriol Junqueras a fer els deures. O les converses entre Toni Comín i Josep Rull sobre Nelson Mandela. Com el moment en què Dolors Bassa, Lluís Puig i Quim Forn van comentar a Brussel·les qui tornava i qui es quedava i allà mateix es van conjurar no retreure’s mai res. Com el record de Marta Rovira per tantes i tantes hores com va passar treballant als despatxos del parlament per arribar a acords amb Jordi Turull. Del president Puigdemont, que escriu a Jordi Cuixart la primera carta, al conseller Romeva, que tanca la cadena escrivint a Puigdemont, cada carta és una demostració de com en són, d’extraordinàries, aquestes persones, que no haurien de ser allà on són avui, a les presons de l’estat espanyol i a l’exili europeu.

Tots els qui fem VilaWeb som conscients de l’enorme generositat que els dinou presos i exiliats han tingut a l’hora de participar en aquest projecte. Els estem profundament agraïts a tots, i també ens sentim orgullosos de ser l’instrument a partir del qual, després de tot un any sense poder-se veure ni saludar, s’han pogut reunir ni que fos virtualment, han pogut articular de manera calmada el seu discurs i l’han sumat, com tantes vegades abans, a la veu de qui tenien al costat.

Sempre hem vist VilaWeb com un espai de trobada on tothom té la porta oberta. Exercint un periodisme rigorós però compromès i propiciant una opinió plural i absolutament lliure, a VilaWeb sempre hem volgut estimular el diàleg, la confrontació creativa, el debat constructiu i positiu que tant necessita qualsevol societat que vol anar endavant. Des del respecte a les posicions de tots els qui creuen que vivim en una societat profundament injusta, que cal canviar-la per poder viure plenament en llibertat.

Des d’aquesta perspectiva i expressant aquest desig, avui us oferim aquest testimoniatge d’un moment excepcional, d’un moment i una situació que esperem que passe ben aviat a les pàgines de la història. Com a periodistes, ens enorgullim d’haver-ho aconseguit, i com a ciutadans, ens comprometem a continuar lluitant per la seua llibertat, que ara mateix és el símbol més clar i contundent de la llibertat de tots.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.11.2018  ·  22:51

Certament, un document excepcional. I la prova fefaent que és impossible posar portes al camp obert. Enhorabona.

jaume vall
jaume vall
15.11.2018  ·  23:38

Avui no cal allargar massa el comentari. Simplement, gràcies Vilaweb, i felicitats per la vostra feina diària. Sou una estructura d’estat (decent).

joan rovira
joan rovira
15.11.2018  ·  23:51

A tot l’equip de vilaweb gràcies per la feina diària ben feta; especialment avui, que heu fet possible amb l’ajuda de les famílies i de la resta de col·laboradors, mitjançant la paraula d’aquestes dinou persones bones injustament empresonades i exiliades, retrobar-nos per a continuar el que vàrem començar plegats. No ens aturarem.

ricard juanola
ricard juanola
16.11.2018  ·  00:02

Construint ponts de diàleg.
Avui hem estat testimonis de l’inici de la nova unitat política que tant reclamàvem.

Jaume Sanllehi
Jaume Sanllehi
16.11.2018  ·  00:35

Felicitats a tot l’equip de Vilaweb per la gran feina que feu.

Joan Masdeu
Joan Masdeu
16.11.2018  ·  02:27

Eternament agraït a la feina que feu cada dia VilaWeb, al optimisme que malgrat les circumpstàncies despreneu i que, contagiós, sens enganxa. Seguiu, seguim.

Núria Feliu
Núria Feliu
16.11.2018  ·  06:31

Simplement: Moltes gràcies!

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
16.11.2018  ·  08:11

Gracies a TOTS els de VilaWeb. Les cartes, en general son d’una sensibilitat molt gran, moltes de les publicades emocionen i transmetren molts sentiments que a vegades no veus o notes en la societat. Es cert que en els moments mes durs surt el millor de la persona. GRACIES A TOTS

Pep Agulló
Pep Agulló
16.11.2018  ·  08:29

Com més profunda és l’injustícia més valor té el vostre periodisme de resistència i d’esperança. Bona feina companys !!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

David Badia
David Badia
16.11.2018  ·  08:32

Gràcies, Vilaweb

Ramon Simon
Ramon Simon
16.11.2018  ·  08:52

Am aquesta gen, i escoltan al que diuan, no necesitem altres representans/es, som invencibles, permeteu que digi graçies.

Josep Albà
Josep Albà
16.11.2018  ·  09:05

Llegiré les cartes, tot i que no em cal, perquè cada moment del dia tinc tinc al pensament el patiment de tots i cadascun dels represaliats per aquesta insuportable dictadura borbònica anomenada España.
Per damunt de la frustració i la ràbia per la oportunitat perduda l’octubre del 2017, i per la situació actual, hi són ells. Per damunt de tota altra lluita, la lluita per la seva llibertat, una lluita que no podem perdre sense perdre la nostra pròpia dignitat.
El que España està fent a aquestes persones és, per sí sol, un argument definitiu per no acceptar res més que la Independència.

Gemma R.
Gemma R.
16.11.2018  ·  09:05

Gràcies Vilaweb! M’ha semblat tenir-los tots aquí, els podia sentir aprop. Bona feina.
Llibertat presos polítics i retorn pels exiliats!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
16.11.2018  ·  09:16

Gràcies, les guardaré com un tresor…ja m’emociono només de pensar en aquesta joia.

LLIBERTAT!!!!!!

David Escobedo
David Escobedo
16.11.2018  ·  09:33

Aquesta presó preventiva, tan llarga, tan dificil de justificar un cop desarticulat el cop que ens van donar….es fa més difícil quan perceps amb tanta claretat la persona rere el polític. En aquest sentit ningú fa la feina tan ben feta com Vilaweb. Tan de bo tinguéssim alguna cosa semblant al nostre bàndol…
Al polític que ha provat de destruir la nostra nació per construir la seva no li devem res, però a la persona li devem justícia i humanitat. No per ells, o millor dit no només per ells, també i fonamentalment per nosaltres, perquè la grandesa d´una nació es pot mesurar en funció de la manera com tracta els enemics, els avis i els desemparats, pel que volem ser, pel que volem que España sigui, que està molt i molt lluny de la España que tenim. Som molts espanyols que volem justícia i no venjança, que volem ordre i no “mano dura”, que volem legalitat i no legalismes, que volem combat polític i no baralles de carrer.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
16.11.2018  ·  11:28

Sóc Daniel Bonaventura:

David Escobedo: dius, des de la teva Espanya mundialment reconeguda, que “al polític que ha provat de destruir la nostra nació (Espanya) per construir la seva (Catalunya) no li devem res, però a la persona li devem justícia i humanitat”.

Gràcies per fomentar la pietat, però:

Al polític que intenta construir la pròpia nació també li deus justícia i humanitat. Caus en l’etern mal espanyolista de considerar els altres com a enemics si gosen afirmar-se lliurement.

Catalunya (els Països Catalans) és una nació amb dret a tenir un estat propi, i si no pots admetre això és que no ets demòcrata, sino supremacista que vol contuniar l’espoli.

Els espanyols teniu tot el poder i això inclou mil formes de dominació, inclosa la teva, de rostre pietós.

Els espanyols pietosos no ens heu de perdonar res, perquè no ens penedim de res. Si vols mostrar la teva humanitat, asseu-te a la taula del diàleg.

Montse Massot
Montse Massot
16.11.2018  ·  11:40

Molt bon treball gràcies VilaWeb

Blanca Anguera
Blanca Anguera
16.11.2018  ·  15:24

Gràcies, gràcies, moltes gràcies amics de Vilaweb

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
16.11.2018  ·  17:04

Gràcies!

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any